{"id":20156,"date":"2019-10-20T19:33:06","date_gmt":"2019-10-20T18:33:06","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20156"},"modified":"2019-10-20T19:33:06","modified_gmt":"2019-10-20T18:33:06","slug":"la-llei-aragones-amenaca-el-mon-sanitari-amb-noves-externalitzacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/10\/20\/la-llei-aragones-amenaca-el-mon-sanitari-amb-noves-externalitzacions\/","title":{"rendered":"La Llei Aragon\u00e8s amena\u00e7a el m\u00f3n sanitari amb noves externalitzacions"},"content":{"rendered":"

El projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, m\u00e9s coneguda com a Llei Aragon\u00e8s<\/em><\/a>, \u00e9s cada cop m\u00e9s a prop de tramitar-se. Encara no hi ha data pel debat final i votaci\u00f3 al Parlament, ja que es preveia a finals d\u2019octubre per\u00f2 les respostes a la sent\u00e8ncia del proc\u00e9s probablement l\u2019endarrerir\u00e0. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, sindicats i organitzacions han ajornat la mobilitzaci\u00f3 prevista contra la llei del 19 d\u2019octubre al diumenge 17 de novembre.<\/p>\n

La norma t\u00e9 com a objectiu la regulaci\u00f3 dels contractes que les administracions p\u00fabliques -no nom\u00e9s la Generalitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 les de nivell local- liciten a empreses externes per prestar serveis relacionats amb l\u2019atenci\u00f3 de persones. Aix\u00f2 engloba un ampli espectre d\u2019assist\u00e8ncies, que van des de la restauraci\u00f3 de les escoles i instituts p\u00fablics fins a la sanitat passant pel transport escolar o les col\u00f2nies.<\/p>\n

El redactat es justifica en la necessitat de disposar d\u2019una \u201cregulaci\u00f3 espec\u00edfica, diferent del r\u00e8gim general de contractaci\u00f3 p\u00fablica\u201d per aquest grup de serveis tan arrelat a la societat, aix\u00ed com en el codi de bones pr\u00e0ctiques<\/a> aprovat el 2015 per la Generalitat i alguns sindicats.<\/p>\n

Dues visions oposades<\/h3>\n

Segons els seus defensors, especialment ERC en tant que la conselleria d\u2019economia l\u2019encap\u00e7ala Pere Aragon\u00e8s, la nova normativa tracta d\u2019actualitzar i millorar els criteris pels quals uns determinats serveis s\u2019atorguen a una empresa o altra. \u00abLa promoci\u00f3 de la qualitat, la professionalitat, l’especialitat de les entitats prestadores d\u2019aquests serveis i la seva adaptaci\u00f3 a les necessitats dels usuaris, s\u00f3n les que inspiren aquesta Llei\u201d, s\u2019assegura a l\u2019avantprojecte.<\/p>\n

Aquests prop\u00f2sits no convencen el gruix de partits d\u2019esquerres i de sindicats sectorials, que entenen que la llei afavorir\u00e0 la subcontractaci\u00f3 de serveis i posar\u00e0 en risc la titularitat p\u00fablica dels serveis en q\u00fcesti\u00f3: \u201cObre la porta, de bat a bat, a una possible externalitzaci\u00f3 massiva de prestacions que avui encara estan en mans de la gesti\u00f3 p\u00fablica i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a un desmembrament de la xarxa sanit\u00e0ria publico-concertada\u201d, asseguren fonts del Sindicat de Metges. \u201cLa llei Aragon\u00e8s eixampla la via per transferir recursos p\u00fablics al sector privat, en benefici de l\u2019\u00e0nim de lucre\u201d, afegeixen.<\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia apunta el F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP), que considera que una hipot\u00e8tica aprovaci\u00f3 de la normativa \u00abfacilitaria encara m\u00e9s la possibilitat de buidatge de serveis que estan en mans d\u2019entitats p\u00fabliques\u00bb. El FoCAP recorda que un quart del pressupost de la Generalitat en mat\u00e8ria de sanitat va a parar a mans d\u2019empreses privades, un tant per cent molt superior al d\u2019altres comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n

La postura de sindicats i associacions del m\u00f3n de la sanitat envers les privatitzacions \u00e9s d\u2019oposici\u00f3. Mentre el FoCAP recorda que \u00abno hi ha cap evid\u00e8ncia que la gesti\u00f3 privada sigui millor ni menys costosa que la p\u00fablica\u201d i assegura que \u201cgenera problemes per manca de transpar\u00e8ncia en la gesti\u00f3 dels recursos\u201d, el col\u00b7lectiu Marea Blanca parla d\u2019\u201dallunyament de les persones usu\u00e0ries, opacitat, inefici\u00e8ncia i encariment\u201d.<\/p>\n

El Sindicat de Metges, per la seva part, insisteix que no hi ha cap estudi rigor\u00f3s i objectiu que permeti concloure que la gesti\u00f3 privada \u00e9s m\u00e9s eficient que la p\u00fablica. Veuen amb escepticisime reduir les despeses i alhora reservar-ne una part pels beneficis empresarials: \u00abL’\u00fanica manera \u00e9s aprimant les plantilles, reduint els salaris i retallant els serveis oferts a l\u2019usuari\u00bb, asseguren. Tamb\u00e9 recorden casos on la gesti\u00f3 privada ha fet fallida i ha esdevingut un sobrecost assumit per l\u2019erari p\u00fablic, com l’Hospital d’Alzira (Val\u00e8ncia).<\/p>\n

L\u2019espectre de serveis sanitaris que menciona la llei per regular-ne les externalitzacions \u00e9s ampli i inclou, entre d\u2019altres, serveis d\u2019urg\u00e8ncies, centres de dies, consultes externes, atenci\u00f3 a la drogodepend\u00e8ncia, transport sanitari i adaptat o salut sexual i reproductiva.<\/p>\n

Transport sanitari, el paradigma de la subcontractaci\u00f3<\/h3>\n

Segons l\u2019\u00faltim recompte del CatSalut, fet al juliol, hi ha un total de 268 prove\u00efdors privats que presten els serveis dins el sistema p\u00fablic de salut. Quant a nombre les m\u00e9s rellevants s\u00f3n les empreses que s\u2019encarreguen dels serveis sociosanitaris (71 entitats privades) i de salut mental (50).<\/p>\n