Unes 250.000 dones han tingut c\u00e0ncer de mama a Espanya. Segons les \u00faltimes dades de l’Associaci\u00f3 Espanyola Contra el C\u00e0ncer (AECC), s’han registrat 33.307 nous casos el 2019. D’ells, entre el 85 i el 90% sobreviur\u00e0 cinc anys o m\u00e9s. S\u00f3n les llargues supervivents de la malaltia.<\/p>\n
La seva taxa de superviv\u00e8ncia \u00e9s molt major que la mitjana de tots els tumors (que \u00e9s del 53% al cap de cinc anys) i molt m\u00e9s alta que en alguns tipus de pron\u00f2stic greu, com el de pulm\u00f3 (6%) o fetge (18%). Una de les principals lli\u00e7ons apreses en c\u00e0ncer \u00e9s que cap pacient \u00e9s igual a un altre ni posseeix les mateixes necessitats.<\/p>\n
Per aix\u00f2, la Societat Espanyola d’Oncologia M\u00e8dica (SEOM), juntament amb altres societats involucrades en aquest proc\u00e9s, va publicar l’any passat una guia consensuada amb les recomanacions cl\u00edniques concretes per al c\u00e0ncer de mama tant en estadi primerenc com metast\u00e0tic.<\/p>\n
El seu objectiu \u00e9s aconseguir que el seguiment d’aquestes pacients es faci de forma compartida, col\u00b7laborativa i coordinada entre els professionals de l’atenci\u00f3 especialitzada i prim\u00e0ria. Perqu\u00e8 tampoc totes les pacients amb tumors de mama poden ser tractades de la mateixa manera.<\/p>\n
\u00abEl pron\u00f2stic ha anat millorant en els \u00faltims anys, el qu\u00e8 fa que cada vegada siguem m\u00e9s optimistes en pensar en el seu futur\u00bb, explica a Sinc Miguel \u00c1ngel Segu\u00ed, onc\u00f2leg m\u00e8dic del Consorci Sanitari Parc Tauli de Sabadell.<\/p>\n
\u00abEn els casos en qu\u00e8 la malaltia no \u00e9s curable tamb\u00e9 hem millorat molt la superviv\u00e8ncia, la qual cosa permet que puguem parlar d’una cronificaci\u00f3 de la patologia per a moltes dones amb c\u00e0ncer de mama metast\u00e0tic\u00bb, apunta Segu\u00ed, vocal de la junta directiva de la SEOM.<\/p>\n
\u00abUn canvi radical ha estat passar de veure el c\u00e0ncer de mama com una malaltia \u00fanica a dividir-la en tres subtipus \u2013triple negatiu, HER2 i hormonosensible\u2013, per als quals utilitzem diferents ter\u00e0pies\u00bb, indica per la seva part Joaqu\u00edn Gavil\u00e1, expert de l’Institut Valenci\u00e0 d’Oncologia. \u00abAix\u00ed millorem el pron\u00f2stic, curant m\u00e9s i millor\u00bb.<\/p>\n
\u00abRealitzem cirurgies menys agressives i administrem menys radioter\u00e0pia. Fins i tot en un d’aquests subtipus (HER2) evitem la quimioter\u00e0pia en el 40% dels casos. A m\u00e9s, s’ha est\u00e8s l’\u00fas de ter\u00e0pies biol\u00f2giques que actuen sobre estructures cel\u00b7lulars espec\u00edfiques i amb una toxicitat m\u00e9s limitada\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Gavil\u00e1, que tamb\u00e9 \u00e9s vocal de la junta directiva de SOLTI, grup acad\u00e8mic de refer\u00e8ncia que desenvolupa assajos cl\u00ednics en c\u00e0ncer de mama, \u00e9s rotund: \u00abEn els \u00faltims anys hem aconseguit millorar el pron\u00f2stic i la qualitat de vida de les nostres pacients\u00bb.<\/p>\n
Ara b\u00e9, aquesta alta superviv\u00e8ncia s’acompanya d’un preu personal. Les ter\u00e0pies administrades poden deixar seq\u00fceles f\u00edsiques, ps\u00edquiques i psicosocials que es manifesten o persisteixen anys despr\u00e9s d’haver finalitzat el tractament.<\/p>\n
\u00abL’oncologia actual persegueix resoldre la malaltia deixant darrera seu un impacte m\u00ednim en la qualitat de vida de les pacients\u00bb, agrega Gavil\u00e1. \u00abPer a reduir les seq\u00fceles f\u00edsiques i impactar en la menor mesura possible en l’estat d’\u00e0nim i en les esferes social, laboral i familiar de les pacients, cada vegada usem ter\u00e0pies m\u00e9s espec\u00edfiques i, per aix\u00f2, menys agressives\u00bb.<\/p>\n
Per\u00f2 la veritat \u00e9s que el dia a dia de les pacients es veur\u00e0 afectat en funci\u00f3 de l’abast de la seva malaltia, per\u00f2 tamb\u00e9 dels f\u00e0rmacs administrats. \u00abLa identificaci\u00f3 preco\u00e7 i la ter\u00e0pia primerenca poden canviar l’evoluci\u00f3 d’aquestes seq\u00fceles, passant de nom\u00e9s ser un efecte secundari agut a convertir-se en cr\u00f2nic si no s’actua de manera r\u00e0pida\u00bb, subratlla l’expert.<\/p>\n
Per exemple, les cicatrius i mol\u00e8sties secund\u00e0ries de les cirurgies \u2013que comporten canvis en la imatge corporal\u2013 o els problemes psicosexuals derivats de les alteracions hormonals, per no parlar del cansament o dolor en les articulacions, la por a la recurr\u00e8ncia i, a vegades, la deterioraci\u00f3 cognitiva, que influiran en la vida futura de moltes de dones.<\/p>\n
\u00abEn moltes ocasions les pacients eviten mirar-se al mirall o veure directament la zona afectada. I sovint tendeixen a magnificar la percepci\u00f3 i grand\u00e0ria de les cicatrius, aix\u00ed com veure deformitat en el seu cos\u00bb, adverteixen des del Grup Espanyol de Pacients amb C\u00e0ncer (GEPAC).<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, cal tenir especial atenci\u00f3 a l’obesitat i els problemes cardiovasculars, ja que aquest grup sofrir\u00e0 una major incid\u00e8ncia. \u00c9s m\u00e9s, com el c\u00e0ncer de mama afecta moltes dones joves, el tractament pot influir negativament en el seu desig de tenir fills biol\u00f2gics.<\/p>\n
Per a GEPAC, \u00abtot aix\u00f2 pot ocasionar trastorns adaptatius lligats als canvis que experimenten i inseguretat per tornar a la seva rutina. Encara que estiguin lliures de malaltia, psicol\u00f2gicament poden no estar b\u00e9\u00bb.<\/p>\n
Un altre dels efectes col\u00b7laterals que impactar\u00e0 en les supervivents \u00e9s la dificultat en la reincorporaci\u00f3 a la vida laboral per les seq\u00fceles f\u00edsiques i, moltes vegades, per la incomprensi\u00f3 dels ocupadors sobre les necessitats de les pacients.<\/p>\n
El 20% de les dones diagnosticades amb c\u00e0ncer de mama tenen menys de 40 anys i despr\u00e9s han de tornar a la seva activitat laboral, social i familiar. Aquest retorn pot veure’s condicionat pel tractament, d’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de l’equip especialitzat i les noves ter\u00e0pies dirigides.<\/p>\n
\u00abEls metges avaluem cada cas de manera independent i intentem adaptar el tipus de ter\u00e0pia a les circumst\u00e0ncies en la mesura que sigui possible\u00bb, puntualitza Gavil\u00e1.<\/p>\n
Un problema afegit \u00e9s que moltes d’elles ja es trobaven en una situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica compromesa (un 16% de les dones diagnosticades a Espanya durant 2017 tenia una situaci\u00f3 econ\u00f2mica de risc). \u00c9s a dir, que el c\u00e0ncer pot suposar un seri\u00f3s agreujant a la seva realitat pr\u00e8via.<\/p>\n
\u00abA m\u00e9s de comptar amb baixos ingressos, les dones afectades han d’assumir, aproximadament, 150 \u20ac al mes de despeses derivades de la malaltia \u2013augmentant la despesa en salut del pressupost familiar (d’un 3% en abs\u00e8ncia de malaltia fins a un 11% amb la patologia)\u2013\u00bb, subratlla.<\/p>\n
Sobre si el nostre sistema sanitari est\u00e0 preparat per a aquestes pacients, Segu\u00ed afirma: \u00abNo totalment. \u00c9s necess\u00e0ria m\u00e9s formaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 entre els nivells assistencials i una major sensibilitzaci\u00f3 dels professionals. Per\u00f2 hi ha nombroses iniciatives per a millorar aquesta situaci\u00f3, aix\u00ed com molts casos d’\u00e8xit\u00bb.<\/p>\n
Segons l’expert, des de fa diversos anys s’ha constatat la necessitat de compartir el seguiment de les llargues supervivents de c\u00e0ncer de mama entre la cura hospital\u00e0ria especialitzada i l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria per a garantir una coordinaci\u00f3 efectiva.<\/p>\n
\u00abEncara que continua havent-hi un seguiment per part de l’especialista hospitalari \u2013sobretot durant els primers cinc anys\u2013, el metge d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria t\u00e9 un paper destacat en la detecci\u00f3 de recidives i de segones neopl\u00e0sies, aix\u00ed com en l’abordatge dels efectes tardans del tractament oncol\u00f2gic\u00bb, assenyala.<\/p>\n
Igualment, el metge resulta fonamental en l’atenci\u00f3 a la comorbiditat, la vigil\u00e0ncia psicol\u00f2gica, a promoure estils de vida i estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 de la salut i a normalitzar l’atenci\u00f3 de les pacients curades.<\/p>\n
Una mica menys optimista \u00e9s Gavil\u00e1. \u00abDif\u00edcilment podrem estar preparats al 100% per als diferents escenaris de cronicitat al fet que ens enfrontem. Nom\u00e9s millorant la formaci\u00f3 en oncologia del personal \u2013com podria ser la infermeria especialitzada\u2013 i optimitzant la gesti\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria aconseguirem una situaci\u00f3 similar als EUA, Regne Unit o Alemanya, on s’at\u00e9n de manera satisfact\u00f2ria al pacient oncol\u00f2gic cr\u00f2nic\u00bb.<\/p>\n
Des de GEPAC sostenen com la visi\u00f3 de les pacients amb c\u00e0ncer de mama ha canviat en els \u00faltims anys respecte a la patologia. \u00abAra saben que s’investiga bastant, encara que falti cam\u00ed per rec\u00f3rrer. Per\u00f2 encara que el pron\u00f2stic tamb\u00e9 ha millorat, el diagn\u00f2stic continua estant associat socialment a la mort\u00bb.<\/p>\n
\u00abQuan les pacients estan informades sobre els \u00faltims avan\u00e7os existents, solen tenir una visi\u00f3 m\u00e9s positiva i disminueix la seva ansietat\u00bb, recalquen. D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia d’apoderar a les pacients perqu\u00e8 puguin prendre de manera aut\u00f2noma les millors decisions en el curs de la seva malaltia.<\/p>\n
Respecte als avan\u00e7os per a pal\u00b7liar aquells signes que quedin de la patologia, \u00aben c\u00e0ncer de mama i altres tumors es d\u00f3na per fet en nombroses ocasions que, en estar lliure de malaltia, ja poden tornar a refer la seva vida sense complicacions\u00bb. No obstant aix\u00f2, segons GEPAC \u00abexisteixen moltes dificultats que impedeixen millorar la seva qualitat de vida i tornar a tenir una rutina com abans\u00bb.<\/p>\n
Tant especialistes com pacients estan d’acord en alguna cosa: \u00e9s necessari un equip multidisciplinari que ajudi a reorientar a la pacient, aprenent a viure amb les seq\u00fceles.<\/p>\n