![\"Bocetos](\"https:\/\/www.eldiario.es\/fotos\/Bocetos-Lola-sujetador-postmastectomia-sola_EDIIMA20191018_0985_19.jpg\")
<\/p>\nEl 8 de juny de 2018, Idoia va rebre una not\u00edcia que li va canviar la vida: li van diagnosticar un c\u00e0ncer: \u00abTenia 36 anys i de casualitat, perqu\u00e8 no acostumo a autoexplorar-me, em vaig trobar un bony en el pit. Era bastant gran ja, aix\u00ed que vaig anar al meu metge de fam\u00edlia. Em va enviar d’urg\u00e8ncia al programa de detecci\u00f3 preco\u00e7 del c\u00e0ncer de mama, i en tres dies tenia el diagn\u00f2stic\u00bb.<\/p>\n
L’Associaci\u00f3 Espanyola Contra el C\u00e0ncer (AECC) estima que 2019 portar\u00e0 33.307 casos nous de c\u00e0ncer de mama, la qual cosa suposa un increment del 7,5% des de l’any 2012. \u00abL’augment s’explica per l’envelliment de la poblaci\u00f3 i perqu\u00e8 hi ha millors proves de diagn\u00f2stic. En definitiva, es detecta m\u00e9s: abans et mories amb c\u00e0ncer i ni t’assabentaves\u00bb, apunta Beatriz D\u00edez, responsable de comunicaci\u00f3 de l’Associaci\u00f3.<\/p>\n
Segons aquesta font, el 90% de les persones a les quals se’ls diagnostiqui c\u00e0ncer de mama aquest 2019 (99% dones, 1% homes) continuaran vives cinc anys despr\u00e9s.<\/p>\n
A l’hora d’enfrontar-se a l’operaci\u00f3, s\u00f3n molts els factors que determinen si el proc\u00e9s ha d’acabar en mastectomia o no. Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Pl\u00e0stica i Reparadora, una mica m\u00e9s del 64% dels casos que es diagnostiquen cada any, impliquen una mastectomia. D’ells, el 30% de les dones se sotmet a una cirurgia de reconstrucci\u00f3 i nom\u00e9s el 40% ho fa de manera immediata.<\/p>\n
\u00abUna reconstrucci\u00f3 \u00e9s una cirurgia agressiva i cal valorar el pron\u00f2stic de la pacient i el que suposar\u00e0 per a ella\u00bb, explica Beatriz Cirauqui, onc\u00f2loga especialitzada en c\u00e0ncer de mama. Una vegada que s’ha valorat positivament l’operaci\u00f3, fer-ho o no \u00ab\u00e9s una decisi\u00f3 de la pacient. Tan respectable \u00e9s la que vol sotmetre’s a ella com la que no. L’important \u00e9s que estiguin contentes i se sentin b\u00e9\u00bb.<\/p>\n
Idoia es troba en el grup de les quals han decidit no fer-ho: \u00abQuan vaig comen\u00e7ar a assabentar-me m\u00e9s de com anava la cosa, vaig pensar que no veia necessari per a mi passar per tot aix\u00f2 per tenir un pit que potser ni tan sols m’agradava despr\u00e9s\u00bb.<\/p>\n
Encara que la seva posici\u00f3 ha estat molt q\u00fcestionada a l’hospital, en gran part per la seva joventut, Idoia va entrar al quir\u00f2fan amb la idea ferma de no reconstruir-se i va sortir \u00abfeli\u00e7, sense el c\u00e0ncer, i sense pensar en res excepte en qu\u00e8 ja estava b\u00e9\u00bb.<\/p>\n
Al principi, com la majoria de les dones que passen per una mastectomia, va remenar les pr\u00f2tesis externes com un complement ocasional, per\u00f2 quan va anar a posar-la-hi, tot va canviar: \u00abEm vaig sentir s\u00faper trista. Vaig sentir que estava perdent l’autoestima, perqu\u00e8 necessitava una cosa externa per a estar b\u00e9\u00bb. En aquest moment va tenir clar que mai les usaria, pel qu\u00e8 va optar per buscar peces de llenceria que s’ajustessin a la seva imatge actual.<\/p>\n
\u00abEm vaig rec\u00f3rrer totes les botigues i no vaig trobar res\u00bb. All\u00ed hi havia, en qualsevol cas, pr\u00f2tesis externes i sostenidors per a ficar-les. Per\u00f2 aix\u00f2 no era el que buscava. Idoia lamenta que aquests llocs a l’octubre \u00abes vesteixen de rosa\u00bb i fan campanyes, per\u00f2 que no obstant aix\u00f2 \u00abexclouen a totes les que no ens reconstru\u00efm\u00bb.<\/p>\n
Despr\u00e9s de comprovar que no hi havia res, va escriure a teta&teta, \u00abuna associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre, per\u00f2 amb \u00e0nim de donar molta guerra\u00bb, com elles es defineixen, que crea productes i iniciatives socials per a reivindicar la llibertat femenina i la igualtat. El seu objectiu era veure si elles tenien m\u00e9s informaci\u00f3: \u00abEls vaig explicar el meu cas. Els vaig dir que si sabien d’alg\u00fa que vengu\u00e9s un sostenidor per a persones ‘uniteta’ i que si no, ho f\u00e9ssim. Van buscar i van investigar, per\u00f2 tampoc van trobar res. Llavors em van dir que an\u00e0vem amb aix\u00f2 ‘palante’. I aqu\u00ed va arribar Lola\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abVolem normalitzar la no reconstrucci\u00f3. El missatge que hi ha darrere del sostenidor \u00e9s visibilitzar una opci\u00f3 que no sol remenar-se tant, ja que el m\u00e9s est\u00e8s \u00e9s usar pr\u00f2tesi, ja siguin internes o externes\u00bb, explica a eldiario.es Mar\u00eda Rufilanchas, una de les integrants de teta&teta, sobre l’objectiu de Lola.<\/p>\n
Quan van parlar amb Idoia i van decidir crear-ho, van integrar en l’equip a la marca Aniela Parys, que opta per la fabricaci\u00f3 amb elements naturals, i a Noelia Morales, la creadora d’Anna Bonny, uns pegats per a \u00abajudar a gaudir de la nuesa i el sexe\u00bb a dones que s’han sotm\u00e8s a mastectomia i no han volgut o no han pogut reconstruir-se.<\/p>\n
\u00abEs diu Lola perqu\u00e8 \u00e9s sin\u00f2nim de \u00abteta\u00bb. I com coincideix que tamb\u00e9 \u00e9s un nom de dona, perqu\u00e8 pensem que era bonica la coincid\u00e8ncia\u00bb, apunta Mar\u00eda. L’arribada del sostenidor \u00e9s ja una realitat, perqu\u00e8 han superat els 15.000 euros en la campanya de micromecenatge que van llan\u00e7ar: \u00abEstem molt contentes, \u00e9s una passada com ens ha donat suport la gent\u00bb. Persones sense c\u00e0ncer i dones \u00abmolt agra\u00efdes\u00bb que els han enviat missatges dient que \u00abestan desitjant provar-ho\u00bb.<\/p>\n
Encara que de moment \u00e9s un esb\u00f3s, la idea \u00e9s que el sostenidor estigui a la venda al voltant de febrer o mar\u00e7 de 2020. Per\u00f2 abans hi ha molta feina pendent. Per a comen\u00e7ar, seleccionar el teixit i fer proves en les potencials receptores: \u00abEns agradaria poder unir a persones que portin temps operades amb unes altres que s’hagin operat recentment, perqu\u00e8 la sensibilitat de la pell \u00e9s diferent quan portes pocs mesos a quan portes molts\u00bb, explica Mar\u00eda.<\/p>\n
Al principi, volien fer un sostenidor i un bodi, encara que tamb\u00e9 estan considerant centrar-se en dos sostenidors diferents: un per al moment de la postmastectomia i un altre per a m\u00e9s endavant.<\/p>\n
El projecte, en paraules de les seves creadores, \u00abens fa una mica m\u00e9s lliures a totes\u00bb i amb ell pretenen que les dones guanyin en seguretat, com va fer Idoia despr\u00e9s de la seva mastectomia: \u00abJo no em sento menys femenina que abans per tenir un sol pit. A m\u00e9s, considero que he guanyat autoestima en tot aix\u00f2; he valorat moltes altres coses i he abra\u00e7at molt m\u00e9s el meu cos\u00bb, subratlla.<\/p>\n
\u00abLa societat ens ha ensenyat que l’asim\u00e8tric queda molt lleig\u00bb. Amalia t\u00e9 48 anys i va ser sotmesa a una mastectomia quan fa deu anys va tenir un c\u00e0ncer de mama. Ella va optar per la reconstrucci\u00f3, encara que no va ser una cosa imminent: \u00abEn el meu cas van passar dos anys almenys, fins que vaig estar reconstru\u00efda\u00bb.<\/p>\n
Durant aquest temps, va haver d’usar una pr\u00f2tesi externa: \u00abS\u00f3n molt inc\u00f2modes i et sents fatal\u00bb. Amalia lamenta que en aquell moment no hi hagu\u00e9s un sostenidor com Lola, del qual \u00e9s \u00abmolt partid\u00e0ria, perqu\u00e8 \u00e9s important que el m\u00f3n s\u00e0piga que es pot estar amb una \u00abteta\u00bb passejant pel carrer\u00bb. A m\u00e9s, insisteix, \u00abhi ha moltes companyes que no s’han pogut reconstruir; aix\u00ed que per elles tamb\u00e9\u00bb.<\/p>\n
![\"Bocetos](\"https:\/\/www.eldiario.es\/fotos\/Bocetos-Lola-sujetador-postmastectomia-sola_EDIIMA20191018_0986_19.jpg\")
<\/p>\n
Avui, deu anys despr\u00e9s d’aquella mastectomia, i quan semblava que la seva hist\u00f2ria amb el c\u00e0ncer havia acabat, Amalia t\u00e9 met\u00e0stasi. Ho va comen\u00e7ar a notar el desembre de 2017, per una tos i una picor en la gola, que va ser el senyal que la va portar a unes proves m\u00e8diques i al diagn\u00f2stic que diversos mesos m\u00e9s tard va confirmar els seus temors.<\/p>\n
Encara que cada vegada hi hagi m\u00e9s avan\u00e7os, c\u00e0ncer de mama no sempre s’identifica amb curaci\u00f3. De fet, dels gaireb\u00e9 33.000 nous casos d’aquesta malaltia que es detecten anualment a Espanya, la Fundaci\u00f3 Grup Espanyol de Recerca en C\u00e0ncer de Mama estima que entre un 5 i un 6% presentaran met\u00e0stasi en el moment del diagn\u00f2stic. Per\u00f2 no es queda aqu\u00ed, perqu\u00e8 un 30% de les dones que van ser diagnosticades en estadis primerencs, tindran una recaiguda amb met\u00e0stasi, fins i tot anys despr\u00e9s d’haver rebut el seu primer tractament.<\/p>\n
\u00abAra tinc c\u00e0ncer en el pulm\u00f3, el fetge i els ossos. Quan et donen aquesta not\u00edcia, et cau el m\u00f3n damunt, et creus que ja s’acaba tot, et quedes en blanc, tot es paralitza. Al principi me’l vaig prendre com una ma\u00e7ada brutal\u00bb, confessa Amalia en conversa amb eldiario.es.<\/p>\n
Unes sensacions que va intentar reduir buscant a m\u00e9s persones en la seva situaci\u00f3. \u00abVaig trobar a Facebook un grup de suport de dones amb c\u00e0ncer de mama metast\u00e0tic, i quan vaig entrar aqu\u00ed, se’m van obrir els ulls. Vaig veure que no tinc per qu\u00e8 morir ja i que el que em diferencia amb la resta de persones \u00e9s simplement que jo s\u00f3c m\u00e9s conscient que la mort \u00e9s aqu\u00ed\u00bb, relata.<\/p>\n
Aquest grup del qual parla Amalia va derivar en l’Associaci\u00f3 Espanyola Contra el C\u00e0ncer de Mama Metast\u00e0tic, que va n\u00e9ixer fa una mica m\u00e9s d’un any i mig i de la qual tamb\u00e9 forma part Marga, de 43 anys: \u00abEl 2012 em vaig trobar un bony en el pit un cap de setmana i em van diagnosticar c\u00e0ncer de mama avan\u00e7at\u00bb. La met\u00e0stasi va arribar cinc anys despr\u00e9s, el 2017, canviant la seva vida \u00abtotalment\u00bb, perqu\u00e8 \u00abavui dia no hi ha curaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Entre els objectius principals de l’Associaci\u00f3 es troba \u00abdonar visibilitat a aquesta part de la malaltia, proporcionar suport a familiars i pacients i recaptar diners per a recerca\u00bb. Una cosa, aix\u00f2 \u00faltim, per al que han creat el Premio Madre Chiara, en honor a una de les fundadores, ja morta, i en el qual poden participar tots els hospitals d’\u00e0mbit nacional. El guanyador es dotar\u00e0 amb 50.000 euros per a continuar desenvolupant el projecte.<\/p>\n
A m\u00e9s, tamb\u00e9 col\u00b7laboren amb la Fundaci\u00f3 Solti, que es dedica nom\u00e9s a la recerca contra el c\u00e0ncer de mama i que ha creat el projecte Cronos-Hope, centrat en donar a les pacients de c\u00e0ncer de mama metast\u00e0tic un tractament ajustat al seu tumor.<\/p>\n
\u00abEl nostre somni \u00e9s que ens pogu\u00e9ssim curar. Crec que s’aconseguir\u00e0, per\u00f2 que encara falta; llavors, volem cronificar-lo: van sortint moltes opcions i l’esperan\u00e7a de vida va en augment\u00bb, explica Marga.<\/p>\n
\u00abAvui dia puc fer una vida relativament normal, encara que no puc treballar i haig de venir a l’hospital molt sovint\u00bb, se sincera. Al llarg del proc\u00e9s, ja ha canviat una vegada de tractament: \u00abSempre est\u00e0s amb por de fins quan funcionar\u00e0, perqu\u00e8 sabem que dura un temps. Per aix\u00f2 \u00e9s important la recerca, per a allargar la situaci\u00f3 al m\u00e0xim\u00bb.<\/p>\n
El c\u00e0ncer de mama suposa un viatge en el qual cada any s’embarquen de manera involunt\u00e0ria milers de dones i les seves fam\u00edlies. Dones que aprenen a con\u00e8ixer-se a si mateixes i a l’entorn que les envolta. Dones a les quals els agrada ballar, riure, viure i gaudir i que, encara que s\u00f3n fortes i valentes, tamb\u00e9 senten por i r\u00e0bia.<\/p>\n
\u00abEstem fartes de vinga tu pots; vinga si tu ets molt positiva. Si ets una guerrera, ets una lluitadora. No, no em diguis guerrera, perqu\u00e8 no estic en lluita amb mi mateixa o amb el que tinc en el meu cos. Simplement vull dir-li a la malaltia que em deixi viure uns quants anys m\u00e9s, que no vull deixar-me anar encara\u00bb, tanca Amalia.<\/p>\n