La productivitat acad\u00e8mica de les dones a la universitat \u00e9s un 11,55% m\u00e9s gran que la dels homes, per\u00f2 nom\u00e9s al comen\u00e7ament de la carrera, quan no tenen c\u00e0rregues familiars. A mesura que passa el temps, la millora de qualitat en la recerca i la resposta als incentius s’alenteix i la productivitat passa a ser un 7,26% inferior en comparaci\u00f3 de la dels homes, segons l’estudi Un nuevo enfoque de aprendizaje autom\u00e1tico para la evaluaci\u00f3n de pol\u00edticas p\u00fablicas: una aplicaci\u00f3n en relaci\u00f3n con el desempe\u00f1o de los investigadores universitarios, liderat per Mar\u00eda Teresa Ballestar, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora a ESIC Business & Marketing School. Ballestar i Jorge Sainz, investigador a la Universitat de Bath i professor titular de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC), han rebut un premi de recerca de l’editorial Elsevier per aquest article, que es publicar\u00e0 a la revista holandesa Technological Forecasting and Social Change.<\/p>\n
Aix\u00ed, segons el que revela aquest estudi amb dades recollides de l’informe Dades i xifres del sistema universitari espanyol 2018-2019, el nombre de dones en llocs d’ajudant de metge \u00e9s lleugerament m\u00e9s alt que el d’homes (50,4%). Contr\u00e0riament, les catedr\u00e0tiques nom\u00e9s representen el 21,3% del cos funcionarial. \u00abA mesura que ascendeix l’escalaf\u00f3 acad\u00e8mic, les dones es van quedant endarrerides i poques arriben a la c\u00e0tedra\u00bb, denuncia Ballestar.<\/p>\n
\u00abNo parlem d’un sostre de vidre, sin\u00f3 d’un sostre de formig\u00f3\u00bb, explica. Segons l’estudi, les dones s\u00f3n m\u00e9s din\u00e0miques en recerca \u00abdes del moment que comencen fins ben entrada la trentena, quan els contractes s\u00f3n m\u00e9s inestables\u00bb. Despr\u00e9s, \u00abi probablement a causa de les c\u00e0rregues familiars, la tend\u00e8ncia creixent en la seva productivitat minva. Mentre que en l’\u00e0mbit de l’acc\u00e9s no hi ha tant problema per a les dones, s\u00ed que n’hi ha per a la promoci\u00f3, perqu\u00e8 arriba un moment que no poden competir en condicions d’igualtat per aquestes responsabilitats. La tria per a moltes de les investigadores consisteix a continuar progressant o b\u00e9 dedicar temps a la fam\u00edlia, i encara que els darrers anys s’han pres mesures en aquest \u00e0mbit, encara queda molt per fer\u00bb, diu.<\/p>\n
\u00abEncara ens queda molta feina per a fer per a aconseguir una situaci\u00f3 d’igualtat en l’\u00e0mbit de la recerca i el sistema universitari, per\u00f2 la nostra visi\u00f3 i el nostre missatge s\u00f3n optimistes\u00bb, diu Ballestar. \u00abEstem fent els primers passos de millora, que consisteixen, d’una banda, en el reconeixement i la difusi\u00f3 de l’exist\u00e8ncia d’aquesta desigualtat, i, de l’altra, en la conscienciaci\u00f3 de la necessitat de treballar en el disseny i la implantaci\u00f3 de plans espec\u00edfics que contribueixin a un sistema m\u00e9s igualitari i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 m\u00e9s divers i productiu\u00bb, conclou.<\/p>\n
La UOC va engegar el Pla d’igualtat efectiva entre dones i homes a la UOC 2015-2019, que ha provocat, segons l’informe Diagnosi de la igualtat de g\u00e8nere a la Universitat Oberta de Catalunya, \u00abuna s\u00e8rie de millores i ha fet augmentar el comprom\u00eds de la instituci\u00f3 en relaci\u00f3 amb l’aplicaci\u00f3 de les pol\u00edtiques d’igualtat i l’enfortiment de les estructures que garanteixen l’aplicaci\u00f3 d’aquestes pol\u00edtiques\u00bb.<\/p>\n
\u00abLa perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s un element clau de la qualitat en l’ensenyament superior, i la incorporaci\u00f3 d’aquesta perspectiva en la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria \u00e9s un dels punts centrals de les pol\u00edtiques d’igualtat de g\u00e8nere en l’\u00e0mbit universitari\u00bb, diu Nati Cabrera, professora dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3 de la UOC i organitzadora de la jornada Perspectiva de g\u00e8nere en l’avaluaci\u00f3 de la qualitat universit\u00e0ria: un repte (no) resolt, l’objectiu de la qual \u00e9s aprofundir en la integraci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere en els processos d’avaluaci\u00f3 de la qualitat universit\u00e0ria, identificant temes clau i bones pr\u00e0ctiques.<\/p>\n
\u00abLa ceguesa de g\u00e8nere \u00e9s la manca de reconeixement del fet que els rols i les responsabilitats de les dones\/nenes i els homes\/nens se’ls atribueixen o se’ls imposen en contextos socials, culturals, econ\u00f2mics i pol\u00edtics espec\u00edfics. I la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria tamb\u00e9 \u00e9s afectada per aquesta ceguesa, que generalitza els fen\u00f2mens que s’estudien a partir de les experi\u00e8ncies dels homes, invisibilitza les dones o fa una falsa representaci\u00f3 del comportament, les actituds i les necessitats de les dones\u00bb, denuncia Cabrera.<\/p>\n
Eliminar els estereotips de g\u00e8nere dels llibres de text, incloure els drets de les dones en els plans d’estudis i en els programes acad\u00e8mics o promoure la igualtat de g\u00e8nere en la formaci\u00f3 professional del professorat s\u00f3n algunes de les \u00abmesures clau per a evitar que la implantaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere no quedi relegada a un segon pla i a una simple operaci\u00f3 de maquillatge\u00bb, explica la professora Nati Cabrera.<\/p>\n
Per\u00f2 per a acompanyar amb \u00e8xit el proc\u00e9s d’incorporaci\u00f3 d’aquesta perspectiva, \u00abcal, d’una banda, que el personal docent prengui consci\u00e8ncia de les desigualtats de g\u00e8nere mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 en espais de reflexi\u00f3 i debat, i de l’altra, que desenvolupi compet\u00e8ncies de g\u00e8nere que contribueixin positivament l’assoliment d’aquesta igualtat mitjan\u00e7ant la formaci\u00f3 cont\u00ednua i activitats formatives puntuals\u00bb, conclou.<\/p>\n
Nati Cabrera, directora del m\u00e0ster d’Avaluaci\u00f3 i Gesti\u00f3 de la Qualitat de l’Educaci\u00f3 Superior, considera que \u00abens queda un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer, per\u00f2 si aconseguim que els fonaments siguin s\u00f2lids, ser\u00e0 q\u00fcesti\u00f3 d’anar construint la igualtat entre tots i totes, a poc a poc. La clau de l’\u00e8xit ser\u00e0, sens dubte, que siguem capa\u00e7os d’entendre que la integraci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere pot beneficiar les persones com a individus i la societat com a col\u00b7lectivitat inclusiva i respectuosa amb les diverses identitats\u00bb.<\/p>\n