{"id":20251,"date":"2019-11-04T21:22:47","date_gmt":"2019-11-04T20:22:47","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20251"},"modified":"2019-11-04T21:22:47","modified_gmt":"2019-11-04T20:22:47","slug":"la-maternitat-es-fins-a-cert-punt-egoista-portes-a-terme-una-nova-vida-sense-haver-li-demanat-permis-per-existir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/11\/04\/la-maternitat-es-fins-a-cert-punt-egoista-portes-a-terme-una-nova-vida-sense-haver-li-demanat-permis-per-existir\/","title":{"rendered":"\u201cLa maternitat \u00e9s, fins a cert punt, egoista: portes a terme una nova vida sense haver-li demanat perm\u00eds per existir\u201d"},"content":{"rendered":"

\u201cEl llibre neix de la r\u00e0bia d\u2019adonar-nos que ens han tingut en una ficci\u00f3 del que \u00e9s la joventut, la classe mitjana\u2026 que s\u00f3n promeses buides per les quals resulta que hem d\u2019estar s\u00faper agra\u00efdes, simplement perqu\u00e8 els nostres pares es van deixar la pell per nosaltres, com si aix\u00f2 ens tragu\u00e9s el dret a protestar\u201d. Aix\u00ed defineix la periodista Noem\u00ed L\u00f3pez Trujillo els impulsos que la van portar a publicar el seu llibre \u2018El vientre vac\u00edo\u2019 (Capitain Swing, 2019), en qu\u00e8 relata la seva \u201ccrisi personal\u201d de no poder ser mare.<\/p>\n

\n
\u00c9s la (nova) precarietat, la de la manca d\u2019estabilitat, la de no voler \u201cesclavitzar\u201d les persones que tenim a prop per fer front a la crian\u00e7a la que allunya aquesta generaci\u00f3 de dones de ser mares. \u201cNo \u00e9s que no puguem ser mares, \u00e9s que no podem ser-ho com volem\u201d, resumeix. L\u00f3pez Trujillo reivindica en aquesta obra el desig (el de veritat, no el que ve indu\u00eft pel rol social de dona-reproductora) de ser mare en coher\u00e8ncia amb el discurs feminista i la lluita renovada de \u2018donar als meus fills el que jo no vaig poder tenir \u2018.<\/div>\n<\/div>\n

Comences el llibre parlant del precariat, d\u2019aquesta generaci\u00f3 que, per primera vegada, viu pitjor que els seus pares i que les dones pateixen en doble inst\u00e0ncia, impedint alguns desitjos com la maternitat.<\/b><\/p>\n

\n
Vull deixar clar que no acabo de comprar la idea que visquem pitjor que els nostres pares. Hi ha algunes circumst\u00e0ncies que s\u00f3n m\u00e9s desfavorables que les seves, per\u00f2 altres que no.\u00a0Nosaltres tamb\u00e9 tenim oportunitats que ells no van tenir, com viatjar o major acc\u00e9s als estudis\u2026 q\u00fcestions importants per al desenvolupament personal. Per\u00f2 aix\u00f2 no deslegitima les nostres queixes: em molesta que no puguem dir que les condicions del sistema no ens facilitin una vida digna i una seguretat pel fet que sempre ve alg\u00fa que et diu que \u2018en altres \u00e8poques es vivia pitjor\u2019 o que \u2018hauries d\u2019haver passat una guerra\u2019.<\/div>\n<\/div>\n

El llibre \u00e9s una reflexi\u00f3 en un moment en qu\u00e8 entro en crisi personal i laboral i intento fer una lectura m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019individual.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 del \u2018en qu\u00e8 he fallat jo?\u2019, no perqu\u00e8 em vagi malament, sin\u00f3 perqu\u00e8 no em vagi tan b\u00e9 com em pensava que m\u2019aniria. Perqu\u00e8 no estem en el punt en qu\u00e8 ens hav\u00edem imaginat que estar\u00edem a aquestes edats.\u00a0Aquesta lectura em porta a adonar-me que l\u2019escenari que s\u2019ha quedat despr\u00e9s de la crisi impedeix que desenvolupem projectes vitals. No nom\u00e9s la maternitat, sin\u00f3 emancipar-nos, viatjar m\u00e9s o estar estable en una projecci\u00f3 de m\u00e9s de tres mesos.<\/p>\n

\n
El llibre neix de l\u2019enuig i la r\u00e0bia d\u2019adonar-nos que ens han tingut en una ficci\u00f3 del que \u00e9s la joventut, la classe mitjana\u2026 que s\u00f3n promeses buides per les quals resulta que hem d\u2019estar s\u00faper agra\u00efdes, simplement perqu\u00e8 els nostres pares es van deixar la pell per nosaltres, com si aix\u00f2 ens tragu\u00e9s el dret a protestar i intentar millorar les coses que queden per fer.<\/div>\n<\/div>\n

Alguns dels testimonis que aculls en el llibre parlen de la voluntat de les mares que les seves filles tinguin el que elles no van tenir. Creus que en l\u2019escenari precari que planteges, el comprom\u00eds d\u2019una maternitat responsable ens fa preguntar-nos, ja no si puc ser mare, sin\u00f3 si\u00a0hauria de<\/i>\u00a0ser-ho?<\/b><\/p>\n

\n
Amb la majoria de dones que apareixen en el llibre hem articulat un discurs feminista amb el que volem ser coherents. Algunes de les dones de la generaci\u00f3 que em precedeix, quan m\u2019expliquen les seves maternitats, em diuen que elles tampoc ho van tenir f\u00e0cil.\u00a0Que s\u00ed, que elles tenien casa o uns ingressos estables, per\u00f2 que van haver de criar els seus fills a dist\u00e0ncia o sent mares solteres, amb dificultats. Per\u00f2 despr\u00e9s ve el detall important: van ser les seves mares les van criar les seves filles.<\/div>\n<\/div>\n

I aqu\u00ed \u00e9s on poso l\u2019accent en ser coherent amb el discurs feminista: en la meva maternitat no vull tornar a reproduir el patr\u00f3 en qu\u00e8 som nosaltres les que tenim cura, mentre els homes fan invisibles les cures, i fem treballar a les nostres mares. Perqu\u00e8 \u00e9s una feina, encara que no estigui remunerat ni quantificat en el mercat laboral.\u00a0No vull que ning\u00fa\u00a0hagi de\u00a0<\/i>que cuidar els meus fills, perqu\u00e8 no \u00e9s la idea feminista de la maternitat que tinc. Em sembla b\u00e0sic no esclavitzar ning\u00fa, no capitalitzar temps i treballs reproductius perqu\u00e8 ning\u00fa em cri\u00ef el fill. Per aix\u00f2 no el tinc. No \u00e9s que no ens deixin ser mares, \u00e9s que no ens deixen ser-ho com volem.<\/p>\n

La maternitat responsable passa tamb\u00e9 per l\u2019escenari que deixarem als nostres fills i filles.\u00a0La maternitat \u00e9s, fins a cert punt, egoista: no est\u00e0s comptant amb l\u2019altra persona.\u00a0Duus a terme una exist\u00e8ncia a la qual no has demanat perm\u00eds per fer-la existir, a la qual fas ocupar un lloc en el m\u00f3n i tu ets responsable de proveir-lo de les millors condicions. No nom\u00e9s perqu\u00e8, passats els anys jo no em penedeixi de tenir-lo, sin\u00f3 perqu\u00e8 ell o ella no es penedeixi d\u2019estar en aquest m\u00f3n.<\/p>\n

\n
Un m\u00f3n que cada vegada ens atomitza m\u00e9s fa cada vegada m\u00e9s important la necessitat d\u2019establir vincles i xarxes. La societat no \u00e9s nom\u00e9s prec\u00e0ria pel que fa a les q\u00fcestions materials.<\/b><\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n
\u00c9s complicat: \u00e9s dif\u00edcil establir xarxes amb ve\u00efns perqu\u00e8 cada dos per tres t\u2019est\u00e0s mudant. Mantenir amistats costa, per\u00f2 \u00e9s que ni tan sols pots mantenir xarxa familiar: els meus pares viuen lluny quan abans el com\u00fa era trobar feina a la teva ciutat i, fent una hip\u00e8rbole, tu vivies en el primer i la teva mare en el quart. Per\u00f2 tot i aix\u00f2, encara que em sembla b\u00e9 establir xarxes, crec que si no tenim una seguretat provinent d\u2019un sistema pol\u00edtic, pot ser un parany. Una organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva pot ser una concessi\u00f3 a l\u2019abs\u00e8ncia de pol\u00edtiques socials, una ren\u00fancia a que l\u2019Estat faci el seu paper.<\/div>\n<\/div>\n

Les xarxes enfront de la manca de garanties socials s\u00f3n molt boniques i estan molt b\u00e9, per\u00f2 li poden anar b\u00e9 a l\u2019Estat perqu\u00e8 teixeixes una alternativa als marges que permet que no es facin pol\u00edtiques. Cal teixir xarxes, i el feminisme va d\u2019aix\u00f2, per\u00f2 sempre que tinguin com a prop\u00f2sit reclamar els drets als quals volem accedir.<\/p>\n

Des del moment en qu\u00e8 la dona reclama un paper en l\u2019econ\u00f2mic, laboral i pol\u00edtic per\u00f2 la societat s\u2019entesta a reservar-li en exclusivitat paper reproductor i de cures, com fem per jugar a aquests malabars?<\/b><\/p>\n

Sento que la responsabilitat torna a caure sobre nosaltres en haver de conv\u00e8ncer.\u00a0\u00c9s que no he de conv\u00e8ncer ning\u00fa de res.\u00a0Ser conscient del discurs feminista, formar part d\u2019ell i dur-lo a terme amb el menor nombre de contradiccions possible et porta a renunciar a coses i a ser m\u00e9s exigent amb qui t\u2019envolta. Si arriba un moment en qu\u00e8 els homes del teu voltant no s\u00f3n part\u00edcips, no es formen el seu propi discurs o no articulen un paper actiu en la lluita, no pots estar empenyent-los.\u00a0Ens quedem soles, aix\u00ed que \u00e9s fonamental que tinguin un canvi de mentalitat. El feminisme no \u00e9s quelcom que hagi d\u2019arribar, \u00e9s quelcom que ja \u00e9s aqu\u00ed i s\u00f3n ells els que s\u2019han d\u2019adaptar.<\/p>\n

I, mentrestant?<\/b><\/p>\n

No acabo de compartir el component b\u00e8l\u00b7lic, per\u00f2 entenc i comparteixo el que es vol dir quan es diu que \u2018estem en guerra\u2019.\u00a0No en diria guerra, per\u00f2 s\u00ed batalla.\u00a0En aquestes situacions \u00e9s dif\u00edcil que tot vagi b\u00e9, sempre hi haur\u00e0 alguna cosa irresoluble.\u00a0Per\u00f2 el feminisme ens permet unir-nos cada vegada m\u00e9s entre nosaltres, mentre que seran ells els que s\u2019acabin quedant sols i al descobert.<\/p>\n

Tu reivindiques el dret a ser mare de la manera en qu\u00e8 vols ser-ho.\u00a0Per\u00f2, i el dret a no ser-ho? Creus que la societat encara dirigeix les dones als rols cl\u00e0ssics reproductors?<\/b><\/p>\n

Quan l\u2019INE diu que la majoria de dones segueixen volent ser mares \u00e9s com quan et diuen que en els treballs a temps parcial hi ha molta voluntarietat entre les dones, perqu\u00e8\u00a0elles<\/i>\u00a0no busquen feina a temps complet.\u00a0Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 no ho volen o perqu\u00e8 saben que han de tenir cura i no poden compaginar-s\u2019ho? Que no et plantegis una altra possibilitat m\u00e9s enll\u00e0 de la maternitat, no vol dir que sigui un desig expr\u00e9s.<\/p>\n

La dissid\u00e8ncia de les dones que no volen ser mares i estan constantment sent q\u00fcestionades \u00e9s fonamental per no romantizar la maternitat.\u00a0Ser mare \u00e9s complicat i et penalitza en molts sentits: la teva identitat estar\u00e0 lligada eternament a ser dona i mare, mentre que la d\u2019un home no.\u00a0Per\u00f2, d\u2019altra banda, tot i la injust\u00edcia, hi ha casos en qu\u00e8 el desig no s\u2019extingeix.\u00a0Per aix\u00f2 hem de construir aquests discursos i garanties, sense paraules buides, perqu\u00e8 volem que arribi un moment en qu\u00e8 la maternitat sigui realment una opci\u00f3.\u00a0Tant si no vols tenir fills mai, com si vols avortar avui i parir dem\u00e0, com si et vols congelar els \u00f2vuls o vols tenir cinc fills, amb parella o sense, ha d\u2019haver un discurs per a tu. No nom\u00e9s per a les que volen ser mares i per a les que no,\u00a0aquesta dicotomia ja se\u2019ns queda curta.\u00a0I qualsevol dissid\u00e8ncia en aquest sentit \u00e9s molt positiva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cEl llibre neix de la r\u00e0bia d\u2019adonar-nos que ens han tingut en una ficci\u00f3 del que \u00e9s la joventut, la classe mitjana\u2026 que s\u00f3n promeses buides per les quals resulta que hem d\u2019estar s\u00faper agra\u00efdes, simplement perqu\u00e8 els nostres pares es van deixar la pell per nosaltres, com si aix\u00f2 ens tragu\u00e9s el dret a […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":20253,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[117],"class_list":["post-20251","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-maternitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20251","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20251"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20251\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20251"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20251"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20251"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}