{"id":20302,"date":"2019-11-25T21:30:29","date_gmt":"2019-11-25T20:30:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20302"},"modified":"2019-11-25T21:30:29","modified_gmt":"2019-11-25T20:30:29","slug":"des-del-feminisme-comunitari-territorial-el-nostre-cos-ha-de-ser-el-primer-territori-de-defensa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/11\/25\/des-del-feminisme-comunitari-territorial-el-nostre-cos-ha-de-ser-el-primer-territori-de-defensa\/","title":{"rendered":"\u201cDes del feminisme comunitari territorial, el nostre cos ha de ser el primer territori de defensa\u201d"},"content":{"rendered":"<p>La Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari, Tzk\u2019at en llengua maia quich\u00e9, va n\u00e9ixer a Guatemala el 2015. Aquestes dones maies, que s\u2019autodenominen feministes comunit\u00e0ries, participen en els processos de recuperaci\u00f3 emocional i espiritual de les dones ind\u00edgenes que defensen territoris ancestrals enfront de les problem\u00e0tiques de criminalitzaci\u00f3 i judicialitzaci\u00f3 dels que lluiten per la vida en les seves comunitats.<\/p>\n<p>Elles, com tantes altres defensores de drets humans, van estar a Barcelona en el marc de les jornades \u2018Defensem!\u2019 que aquest any han posat el focus en els programes de protecci\u00f3 de les persones defensores de drets humans. Aix\u00ed, durant cinc dies, se li va donar la veu a 10 defensores de Col\u00f2mbia, Guatemala i M\u00e8xic per visibilitzar les respostes col\u00b7lectives a la viol\u00e8ncia masclista estructural, els reptes per a la just\u00edcia de g\u00e8nere i les lluites compartides nord-sud.<\/p>\n<p>El programa va ser possible gr\u00e0cies a un conjunt d\u2019entitats catalanes que des de fa anys treballen amb organitzacions sobre el terreny a Am\u00e8rica Llatina: Calala, Entrepobles, International Action Peace (IAP), Peace Brigades International (PBI), Plataforma unit\u00e0ria contra les Viol\u00e8ncies de g\u00e8nere, SUDS i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Col\u00f2mbia.<\/p>\n<p>Telma Iris P\u00e9rez, de Guatemala, va ser una de les defensores de drets humans presents. P\u00e9rez \u00e9s ind\u00edgena maia ch\u2019orti i integrant de la Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari. El seu territori est\u00e0 a 200 km de la ciutat, gaireb\u00e9 a la frontera amb Hondures. Telma acompanya diversos casos de dones defensores des de la perspectiva del Feminisme Comunitari, que es basa a entendre el cos de les dones com el primer territori de defensa dels drets humans, ja que el cos \u00e9s tamb\u00e9 un dels principals objectius dels atacs que les defensores pateixen per la seva tasca.<\/p>\n<p><strong>Com va n\u00e9ixer la Xarxa de Guaridores del Feminisme Comunitari Territorial a Guatemala?<\/strong><\/p>\n<div id=\"catal-1641499718\">\n<p>La Xarxa de guaridores est\u00e0 integrada per 13 companyes de diferents territoris. Va n\u00e9ixer a partir d\u2019un di\u00e0leg amb Lorena Cabnal i la seva ancestra Elizeth Us. Elles, com totes nosaltres, venien amb un treball territorial per la lluita en contra la mineria, per\u00f2 alhora pels drets de la dona i per les den\u00fancies per viol\u00e8ncia sexual\u2026<\/p>\n<p><strong>Per qu\u00e8 van decidir crear-la?<\/strong><\/p>\n<p>De fet n\u00e9ixer perqu\u00e8 la seva fundadora va morir. Elisabet Us era una gran defensora dels drets humans, era maia k\u2019iche \u2018i va morir amb 37 anys per m\u00faltiples opressions. Ella estava treballant pels drets de les dones i de la terra per\u00f2 el seu cos estava abandonat, tamb\u00e9 per part dels seus companys i companyes.<\/p>\n<p>Quan ella va morir es va fer un pacte espiritual en el qual va dir: \u201ccompanyes, segueixin treballant en defensa del territori per\u00f2 segueixin tamb\u00e9 cuidant els seus cossos\u201d. Des de llavors nosaltres mateixes ens q\u00fcestionem i ens interpel\u00b7lem des de les nostres consci\u00e8ncies com a dones: estem posant el nostre cos per la defensa del territori. I si pensem des del feminisme comunitari territorial en la recuperaci\u00f3 emocional f\u00edsica dels cossos tamb\u00e9, defensem el territori cos-terra. El nostre cos com a primer territori com a defensa.<\/p>\n<p><strong>En ser les 13 companyes de diferents territoris, entenc que teniu recorreguts i coneixements diferents pel que fa a lluites i a salut.<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed. La xarxa neix despr\u00e9s de plantejar-nos diverses q\u00fcestions i veure la necessitat de la pluralitat en la sanaci\u00f3. A m\u00e9s, unes s\u00f3n llevadores, d\u2019altres s\u00f3n sobadoras [persones que ajuden a con\u00e8ixer la posici\u00f3 del fetus i a corregir la seva postura en el moment del part], hueseras [fisioterapeutes], altres hierberas\u2026 Cadasc\u00fa porta el seu cam\u00ed i la seva forma de curar. La Xarxa neix com un espai de poder curar de tantes m\u00faltiples opressions.<\/p>\n<\/div>\n<p>Jo que vinc de la lluita en contra les hidroel\u00e8ctriques, el 2015 vaig haver de sortir del meu territori per la situaci\u00f3 de judicialitzaci\u00f3 i criminalitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Lorena Cabdal, que ve de la lluita contra la mineria en territori xinca a les muntanyes de Jalapa, igual. Una altra companya, Ramona Choc\u00f3n, que ve en contra de les cimenteres\u2026 Totes venim de lluites contra aquest sistema capitalista i neoliberal. Des d\u2019aqu\u00ed nosaltres vam abordar la sanaci\u00f3 com a cam\u00ed pol\u00edtic, ja que venim amb m\u00faltiples opressions des de la fam\u00edlia, des de la comunitat, des de l\u2019organitzaci\u00f3, des de les empreses transnacionals, des dels funcionaris\u2026<\/p>\n<p><strong>Vosaltres com a dones vols dir.<\/strong><\/p>\n<p>La xarxa de guaridores planteja que a les comunitats ind\u00edgenes tamb\u00e9 hi ha un sistema patriarcal originari que t\u00e9 els seus mateixos codis, les seves mateixes manifestacions i el seu mateix abordar. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha un sistema patriarcal occidental que t\u00e9 altres maneres de manifestar-se. \u00c9s des d\u2019all\u00e0 que ens plantegem i interpel\u00b7lem. Tenim moltes lluites obertes i moltes opressions. Estem en defensa del territori, en defensa dels drets de les dones, en defensa dels nostres cossos, com podem llavors curar? Ho fem des de la pluralitat, des de la nostra cosmovisi\u00f3 maia. Diem \u2018sanant jo, sanes tu; sanant tu, sano jo\u2019. Una reciprocitat de la sanaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Com difoneu aquesta idea de posar la import\u00e0ncia en el cos?<\/strong><\/p>\n<p>La Xarxa acompanya processos de lluita i resist\u00e8ncia, acompanya l\u2019acuerpamiento pol\u00edtic i espiritual de moltes dones. Des de l\u2019espai on som, abordem la sanaci\u00f3 des de la forma quotidiana de cadascuna, del seu poble. Jo tinc una manera de guarir diferent de la de quich\u00e9. Treballem la sanaci\u00f3 des de la perspectiva d\u2019on ve la persona, des de les seves \u00e0vies, en un espai col\u00b7lectiu des de la terra, des de les venes, des de l\u2019aigua, des de les herbes.<\/p>\n<p><strong>Com es veu des de l\u2019Estat aquesta autoorganitzaci\u00f3 per part de les dones?<\/strong><\/p>\n<p>Crec que moltes organitzacions han deixat la part de curar i \u00e9s aqu\u00ed on m\u00e9s ha penetrat el sistema patriarcal, perqu\u00e8 ens agafa febles. Hem vist com molt penetrada, molt naturalitzada, la viol\u00e8ncia patriarcal occidental masclista. L\u2019estat s\u2019ha apoderat d\u2019aquests espais en qu\u00e8 les dones ens sentim febles i amb m\u00faltiples opressions.<\/p>\n<p>En moltes trobades en l\u2019\u00e0mbit mundial, quan parlem amb altres dones, totes estan cada dia treballant i lluitant pel seu territori i totes v\u00e9nen amb m\u00faltiples danys. Tenim alt el sucre, inflamats els ronyons, gastritis\u2026 I ho assumeixen perqu\u00e8 han invisibilitzat la sanaci\u00f3 com la part de la recuperaci\u00f3 dels cossos emocional, f\u00edsica i espiritual.<\/p>\n<div id=\"attachment_36720\" class=\"wp-caption alignnone\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-36720\" src=\"http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/photo5915983830521590867.jpg\" sizes=\"auto, (max-width: 1280px) 100vw, 1280px\" srcset=\"http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/photo5915983830521590867.jpg 1280w, http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/photo5915983830521590867-300x225.jpg 300w, http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/photo5915983830521590867-768x576.jpg 768w, http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/photo5915983830521590867-1024x768.jpg 1024w, http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/photo5915983830521590867-174x131.jpg 174w, http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/photo5915983830521590867-70x53.jpg 70w\" alt=\"\" width=\"1280\" height=\"960\" aria-describedby=\"caption-attachment-36720\" \/><\/p>\n<figure id=\"attachment_20403\" aria-describedby=\"caption-attachment-20403\" style=\"width: 1280px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-20403\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/photo5915983830521590867-1.jpg\" alt=\"\" width=\"1280\" height=\"960\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-20403\" class=\"wp-caption-text\">Telma Iris P\u00e9rez en el Pati Manning durant les jornades Defensem! \/ Carla Benito<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<p><strong>Per qu\u00e8 sanaci\u00f3 i no cures?<\/strong><\/p>\n<p>Nosaltres diem sanaci\u00f3 perqu\u00e8 t\u00e9 un aspecte de consci\u00e8ncia. Molts parlen d\u2019atenci\u00f3 psicosocial i l\u2019autocura. Nosaltres no ho fem servir, agafem idees, per\u00f2 veiem la sanaci\u00f3 m\u00e9s profunda. Com Xarxa vam iniciar un proc\u00e9s que ha de seguir m\u00e9s enll\u00e0 de la cura. En l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic, cada dia t\u2019indignes pel masclisme, pels funcionaris\u2026 Aix\u00f2 afecta i llavors el proc\u00e9s de sanaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s llarg. Partim tamb\u00e9 de la nostra consci\u00e8ncia: volem els nostres privilegis per\u00f2 des d\u2019on? Anar a dinar a un McDonald \u2018s no \u00e9s part de la sanaci\u00f3. Com feministes ens interpel\u00b7lem tamb\u00e9 en com podem caure en el consumisme.<\/p>\n<p><strong>Com treballeu amb organitzacions o entitats aliades per fer-los veure que les seves jerarquies s\u00f3n patriarcals i que aix\u00f2 afecta la salut i els cossos de les dones?<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s molt complex. A m\u00e9s, de vegades les mateixes companyes tenen tan penetrada i naturalitzada la viol\u00e8ncia masclista\u2026 Entenen que la majoria de companys s\u00f3n autoritats i a ells no se\u2019ls pot interpel\u00b7lar el seu masclisme. Per\u00f2 si aconseguim fer-ho, veiem ruptures. Les dones ja no segueixen callades i identifiquen el llenguatge masclista.<\/p>\n<p>Com Xarxa de Guaridores plantegem que els nostres processos de sanaci\u00f3 fossin nom\u00e9s amb dones perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s una manera de trobar-se amb una mateixa, prendre for\u00e7a i preguntar-se on som com a dones dins de les organitzacions.<\/p>\n<p><strong>Les realitats i opressions que cadascuna viu poden fer que es desenvolupi una malaltia que requereix assist\u00e8ncia m\u00e8dica.<\/strong><\/p>\n<p>La Xarxa de guaridores t\u00e9 una xarxa amb algunes organitzacions per\u00f2 el que fem \u00e9s acompanyar i articular amb dones de territoris. No hi ha centres m\u00e8dics en la majoria de llocs. Quan veiem que la situaci\u00f3 de salut \u00e9s complicada anem per dos camins: primer la sanaci\u00f3 c\u00f2smic-pol\u00edtic-espiritual i, despr\u00e9s, veiem d\u2019emerg\u00e8ncia qui ens pot donar suport en q\u00fcestions m\u00e8diques molt concretes. Sempre sense deixar la part de la sanaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Heu patit persecuci\u00f3 d\u2019algun tipus o amenaces?<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s clar. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria de totes les companyes de la Xarxa. La meva \u00faltima amena\u00e7a molt forta va ser en 2015. L\u00edders de les empreses hidroel\u00e8ctriques em van encanonar perqu\u00e8 era la jove l\u00edder dins de la comunitat i dins de l\u2019organitzaci\u00f3. Sempre camin\u00e0vem amb gent que tamb\u00e9 estava criminalitzada. Tinc den\u00fancies al ministeri p\u00fablic i en la fiscalia de la dona tamb\u00e9 per viol\u00e8ncia sexual i en contra de les empreses per la criminalitzaci\u00f3 i la persecuci\u00f3. Hem estat constantment cridant davant els funcionaris i les empreses i com aix\u00f2 et fa visible, et posa en alt risc. La meva fam\u00edlia va estar un any amb mesures perimetrals.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, tant jo com alguna de les meves germanes hem estat, i jo segueixo encara, fora del nostre territori. Les dones ens hem empoderat en defensa del nostre territori cos-terra per\u00f2 som les m\u00e9s fitxades tant per l\u2019estat com per les empreses transnacionals.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 significa per a vosaltres participar de trobades com Defensem!?<\/strong><\/p>\n<p>Una va coneixent les formes de com curar tamb\u00e9 participant d\u2019aquests espais. Plantegem la pluralitat de sanaci\u00f3 com Xarxa i aquests espais ens ajuden a compartir amb altres dones que estan en la mateixa l\u00f2gica, interpel\u00b7lant el masclisme dels mateixos l\u00edders en les comunitats, interpel\u00b7lant el sistema patriarcal de les empreses transnacionals. \u00c9s la mateixa din\u00e0mica de sistema neoliberal capitalista que segueix despullant i usurpa territoris. Aquest espai ens crea vincles per seguir amb m\u00e9s for\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari, Tzk\u2019at en llengua maia quich\u00e9, va n\u00e9ixer a Guatemala el 2015. Aquestes dones maies, que s\u2019autodenominen feministes comunit\u00e0ries, participen en els processos de recuperaci\u00f3 emocional i espiritual de les dones ind\u00edgenes que defensen territoris ancestrals enfront de les problem\u00e0tiques de criminalitzaci\u00f3 i judicialitzaci\u00f3 dels que lluiten per [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20404,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16],"tags":[78,154,155,156,157,158,19],"class_list":["post-20302","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut","tag-cures","tag-defensores","tag-drets-humans","tag-feminisme","tag-internacionalisme","tag-lluites","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20302","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20302"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20302\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20302"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20302"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}