{"id":20365,"date":"2019-11-17T21:13:15","date_gmt":"2019-11-17T20:13:15","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20365"},"modified":"2019-11-17T21:13:15","modified_gmt":"2019-11-17T20:13:15","slug":"els-alumnes-dormen-menys-del-que-haurien-de-dormir-a-secundaria-a-primaria-i-a-infantil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/11\/17\/els-alumnes-dormen-menys-del-que-haurien-de-dormir-a-secundaria-a-primaria-i-a-infantil\/","title":{"rendered":"\u201cEls alumnes dormen menys del que haurien de dormir\u2026 a secund\u00e0ria, a prim\u00e0ria i a infantil\u201d"},"content":{"rendered":"

Marta Portero \u00e9s doctora en Neuroci\u00e8ncia, investigadora del grup de Neurobiologia de l\u2019Aprenentatge i la Mem\u00f2ria de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la UAB i professora de la Facultat de Psicologia d\u2019aquesta universitat. L\u2019any passat va publicar, amb altres autors, el llibre\u00a0Neurociencia y educaci\u00f3n. Aportaciones para el aula<\/em> (Gra\u00f3). Aquest dissabte el Consell Escolar de Catalunya la va convidar a obrir la XXVII Jornada de Reflexi\u00f3, que va tenir lloc a la UAB i que en aquesta ocasi\u00f3 est\u00e0 dedicat a \u201cel temps a l\u2019educaci\u00f3\u201d. La vam abordar uns dies abans, un vespre despr\u00e9s de finalitzar una formaci\u00f3 organitzada al Centre de Recursos Pedag\u00f2gics de l\u2019Hospitalet.<\/p>\n

De qu\u00e8 parlar\u00e0 el dia 16?<\/strong><\/p>\n

L\u2019objectiu de la xerrada ser\u00e0 intentar apropar les evid\u00e8ncies que es tenen sobre com apr\u00e8n el cervell i, des de la mirada de la neuroci\u00e8ncia, quins factors poden promoure els processos d\u2019aprenentatge i de mem\u00f2ria, sobretot centrant-nos en els processos que faciliten la consolidaci\u00f3 de la mem\u00f2ria. Qualsevol decisi\u00f3 que es prengui en qualsevol claustre que tingui a veure amb metodologies d\u2019aula sempre portar\u00e0 intr\u00ednseca el factor temps. Quanta durada tindr\u00e0 aquella assignatura? Quanta aquella activitat? A quina hora comen\u00e7arem? A quina hora acabarem? El factor temps \u00e9s sempre intr\u00ednsec a qualsevol decisi\u00f3 metodol\u00f2gica. Per tant, \u00e9s important veure qu\u00e8 diuen els estudis cient\u00edfics de com aquest factor temps, relacionat amb la metodologia, pot estar afectant en l\u2019aprenentatge dels alumnes. Per exemple, l\u2019hora que es comen\u00e7a una assignatura, si \u00e9s el mat\u00ed o la tarda, o a quina hora del mat\u00ed\u2026 aqu\u00ed hi ha molts estudis que expliquen quines s\u00f3n les difer\u00e8ncies de comen\u00e7ar a una hora o a una altra. O el temps que trigui l\u2019activitat a dur-se a terme tamb\u00e9 \u00e9s un altre factor perqu\u00e8 estar\u00e0 molt lligat als processos atencionals. Per tant, tenint en compte els processos que faciliten l\u2019aprenentatge i la mem\u00f2ria, parlarem sobre la incid\u00e8ncia en ells del factor temps.<\/p>\n

Sobre el que passa actualment, quines serien les urg\u00e8ncies a corregir?<\/strong><\/p>\n

La primera cosa que seria interessant plantejar-se modificar seria l\u2019hora d\u2019entrada a la secund\u00e0ria. Quan l\u2019hora d\u2019inici s\u00f3n les 8 del mat\u00ed, aix\u00f2 implica que molts alumnes adolescents s\u2019estan despertant a les 6.30h, o fins i tot les 6h, dep\u00e8n de la dist\u00e0ncia que tinguin per arribar a l\u2019escola. Aix\u00f2 ens pot estar afectant les seves hores de son i per tant pot estar afectant l\u2019aprenentatge. Un altre factor interessant \u00e9s veure que, si les hores s\u00f3n molt concentrades i seguides, \u00e9s a dir, de 8 a 15h, i per tant hi ha una acumulaci\u00f3 de continguts que s\u2019han de treballar amb aquest temps, aix\u00f2 pot implicar metodologies molt intensives amb pocs descansos, i aix\u00f2 tamb\u00e9 podria estar afectant els nivells atencionals dels adolescents. I la tercera cosa important \u00e9s que, pel fet d\u2019acabar a les 3 de la tarda, o a dos quarts, hi haur\u00e0 moltes hores que l\u2019adolescent tindr\u00e0 lliures despr\u00e9s, en les quals, si l\u2019\u00e0mbit educatiu no li est\u00e0 facilitant fer alguna activitat, i les fam\u00edlies arriben tard a casa, estar\u00edem facilitant que hi hagi conductes de risc durant aquestes hores que l\u2019adolescent no sap molt b\u00e9 qu\u00e8 fer.<\/p>\n

El cervell de l\u2019adolescent, al marge de les hores, est\u00e0 preparat per canviar sis cops de contingut acad\u00e8mic cada mat\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Quan hi ha tanta diversitat de continguts, amb tan poc temps, i de manera tan intensiva, \u00e9s dif\u00edcil que es puguin donar processos d\u2019integraci\u00f3 d\u2019aquests coneixements perqu\u00e8 no d\u00f3na prou temps per integrar-los, per tant pot ser que es facin aprenentatges m\u00e9s superficials i no tan profunds o exhaustius com si dispos\u00e9ssim de dues hores dedicant-les a un contingut concret. Per\u00f2 dep\u00e8n del tipus de contingut i del tipus de metodologia que s\u2019utilitzi.<\/p>\n

Hi ha qui defensa que les classes no haurien de ser d\u2019una hora rodona, sin\u00f3 que podrien ser de 45 o 50 minuts.<\/strong><\/p>\n

Dep\u00e8n. Fer una classe de 45 minuts, de 60 minuts o de dues hores no \u00e9s ni bo ni dolent. La reflexi\u00f3 ha de ser perqu\u00e8 ho faig i qu\u00e8 vull aconseguir. Fer-la de 45 minuts pot ser fant\u00e0stic o pot no ser-ho. I de 60 minuts el mateix. Si vull aconseguir fer una activitat en la qual els alumnes tinguin temps de llegir, d\u2019escoltar, de fer una part pr\u00e0ctica, de dialogar, de compartir, de despr\u00e9s aplicar-ho i de fer transfer\u00e8ncia probablement amb 60 minuts no en tindr\u00e9 prou. I seria bo dedicar-li m\u00e9s estona a aquella tasca. Ara b\u00e9, si vull que l\u2019alumne estigui molt concentrat, que pugui llegir i escoltar una cosa molt concreta, que \u00e9s molt espec\u00edfica i m\u2019interessa molt que hi hagi un contingut molt rellevant, amb 30 minuts en tindr\u00e9 prou. Per tant, no \u00e9s tant la tasca d\u2019aprenentatge sin\u00f3 el que vulgui aconseguir el que m\u2019ha de determinar el temps que necessitar\u00e9. La variable temps, al final, \u00e9s el mitj\u00e0 per aconseguir un objectiu i no la finalitat. Ara b\u00e9, que\u00a0de facto<\/em>\u00a0les classes siguin de 60 minuts s\u00ed o s\u00ed \u00e9s poc flexible.<\/p>\n

El tema de les hores de son sembla que \u00e9s el que m\u00e9s preocupa. Hi ha motius?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 els estudis posen de manifest que podria haver un d\u00e8ficit d\u2019hores de son important. Els resultats indiquen, en general, que els alumnes dormen menys del que haurien de dormir per l\u2019edat que tenen, tan durant l\u2019etapa infantil, com a prim\u00e0ria o b\u00e9 a secund\u00e0ria.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a infantil i prim\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

Sembla que en alguns casos tamb\u00e9. Partint de la base que un infant de 8 o 9 anys hauria de dormir al voltant d\u2019unes 10 hores di\u00e0ries, n\u2019hi ha que n\u2019estan dormint set o vuit. I durant l\u2019etapa infantil, de 3 a 5 anys, es recomana dormir al voltant d\u201911-12 hores di\u00e0ries.<\/p>\n

Cal que tots els nens d\u2019infantil facin migdiada a l\u2019escola? Em sembla que no tothom la fa, o que algunes escoles nom\u00e9s la fan a P3.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s important tenir present que les hores de son recomanades no han de ser necess\u00e0riament seguides, i \u00e9s per aix\u00f2 que a l\u2019edat de 3 anys pot ser recomanable introduir almenys una franja de son durant el dia, al migdia o b\u00e9 a la tarda, per tal d\u2019aconseguir complir amb les 11-12 hores di\u00e0ries aconsellades durant aquesta edat.<\/p>\n

A prim\u00e0ria el principal problema amb els horaris s\u00f3n les dues hores i mitja del temps del migdia?<\/strong><\/p>\n

Potser es podria escur\u00e7ar aquest temps del migdia, perqu\u00e8 per menjar no fa falta tant de temps, i poder espaiar m\u00e9s les tasques del mat\u00ed, o b\u00e9 fins i tot es podria plegar una estona abans i fer tasques l\u00fadiques per la tarda.<\/p>\n

Molts profes diuen que a la tarda els alumnes \u2018no hi s\u00f3n\u2019, o que \u2018cacen papallones\u2019, i aquest \u00e9s un dels arguments dels partidaris de l\u2019horari compactat.<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 que \u201cno hi siguin\u201d pot ser una conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019haver-se llevat molt d\u2019hora i haver fet sis hores seguides, intenses, asseguts en una cadira, aprenent continguts diversos; llavors \u00e9s l\u00f2gic que estiguin cansats i a les 4 de la tarda tinguin m\u00e9s son o cansament que una altra cosa. En cas que la planificaci\u00f3 fos una mica diferent, per exemple comen\u00e7ar m\u00e9s tard durant la secund\u00e0ria i fer diferents descansos durant el mat\u00ed o tasques m\u00e9s actives, el per\u00edode de la tarda podria ser m\u00e9s productiu, com a m\u00ednim les hores de les 2, les 3 i les 4 continuaran sent hores d\u2019activaci\u00f3 per als alumnes si ho combinem de manera diferent. Tal com est\u00e0 plantejat ara, les tardes probablement siguin inaguantables per ells.<\/p>\n

Hi ha qui considera que amb l\u2019entrep\u00e0 que molts alumnes fan a mig mat\u00ed ja aguanten b\u00e9 fins a dinar a les 15h. Quant de temps ha de passar entre l\u2019esmorzar i el dinar tenint en compte que hi ha aquest \u2018bocata\u2019 de mig mat\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Dep\u00e8n de quin tipus d\u2019esmorzar facin i quins aliments hagin ingerit. \u00c9s diferent prendre\u2019s un suc i unes galetes que un entrep\u00e0 de mitja barra de formatge. En general, si un alumne ha esmorzat alguna cosa al mat\u00ed a primera hora, per exemple a les 7.30 del mat\u00ed, i despr\u00e9s a les 11.30h fa un bon esmorzar consumint hidrats de carboni d\u2019absorci\u00f3 lenta i prote\u00efna, els seus nivells de glucosa en sang poden aguantar fins a tornar a menjar a les 15h. Per\u00f2 cal tenir en compte que cada persona pot tenir metabolismes diferents, tamb\u00e9 si s\u2019ha fet o no exercici f\u00edsic, etc. Per\u00f2 el problema \u00e9s quan molts alumnes no han esmorzat res a primera hora i a mig mat\u00ed no s\u2019alimenten prou b\u00e9.<\/p>\n

En aquesta darrera hora del mat\u00ed hi ha qui hi posa l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, per all\u00f2 que ja \u201cno hi ha qui els aguanti\u201d, per\u00f2 en algun lloc he llegit que l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica millor a primera hora perqu\u00e8 activa les neurones.<\/strong><\/p>\n

Els estudis cient\u00edfics semblen indicar que l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica \u00e9s positiu fer-la durant les primeres hores del mat\u00ed i fins a les 12 del migdia. L\u2019exercici f\u00edsic \u00e9s activador i pot facilitar els processos atencionals i ens pot facilitar que els alumnes estiguin m\u00e9s concentrats a l\u2019aula a posteriori.<\/p>\n

Quina opini\u00f3 t\u00e9 de la proposta de reforma dels temps escolars que va presentar abans de l\u2019estiu la Fundaci\u00f3 Bofill i la FMRPC?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una proposta interessant. Per\u00f2, com tot, abans de saber si \u00e9s efectiva o no s\u2019ha d\u2019avaluar, i per tant s\u2019ha de tenir clar quins s\u00f3n els elements que volem modificar, i mesurar-los amb uns indicadors abans de fer cap canvi, i despr\u00e9s aplicar la metodologia que es vulgui avaluar amb un grup pilot per mesurar si aquests indicadors s\u2019han modificat, si realment han tingut un impacte positiu. En cas que sigui aix\u00ed, i que, per tant, des de l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica sembli que la reforma hor\u00e0ria \u00e9s positiva des del punt de vista de l\u2019atenci\u00f3, la motivaci\u00f3, l\u2019aprenentatge, la mem\u00f2ria, les activitats l\u00fadiques, els factors de risc, etc, que \u00e9s on volem incidir, aleshores aix\u00f2 comen\u00e7aria a tenir sentit poder-ho aplicar gradualment a altres grups i poblacions. A priori la proposta sembla interessant, per\u00f2 fins que emp\u00edricament no es pugui investigar \u00e9s dif\u00edcil afirmar si \u00e9s beneficiosa.<\/p>\n

\n

Cicle de debats \u2018El temps a l\u2019educaci\u00f3\u2019<\/h2>\n

\"\"<\/a>Jornada 1: Quina influ\u00e8ncia t\u00e9 el temps escolar en el nostre dia a dia?<\/a><\/h6>\n
Jornada 2: Les fam\u00edlies i el temps escolar: un binomi encara per resoldre<\/a><\/h6>\n
Jornada 3: Tenim poc temps per tenir temps: una mirada des de la neuroci\u00e8ncia als horaris de l\u2019alumnat<\/a><\/h6>\n
Jornada 4: La jornada intensiva i les interrupcions: el cavall de batalla del temps escolar<\/a><\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Marta Portero \u00e9s doctora en Neuroci\u00e8ncia, investigadora del grup de Neurobiologia de l\u2019Aprenentatge i la Mem\u00f2ria de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la UAB i professora de la Facultat de Psicologia d\u2019aquesta universitat. L\u2019any passat va publicar, amb altres autors, el llibre\u00a0Neurociencia y educaci\u00f3n. Aportaciones para el aula (Gra\u00f3). Aquest dissabte el Consell Escolar de Catalunya […]<\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":20366,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[144,145,146],"class_list":["post-20365","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-neurociencia","tag-neuroeducacio","tag-temps-educatiu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20365","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20365"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20365\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}