{"id":20384,"date":"2019-11-18T21:30:13","date_gmt":"2019-11-18T20:30:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20384"},"modified":"2019-11-18T21:30:13","modified_gmt":"2019-11-18T20:30:13","slug":"sha-de-crear-una-assignatura-deducacio-en-salut-que-inclogui-primers-auxilis-habits-saludables-i-educacio-sexual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/11\/18\/sha-de-crear-una-assignatura-deducacio-en-salut-que-inclogui-primers-auxilis-habits-saludables-i-educacio-sexual\/","title":{"rendered":"\u00abS’ha de crear una assignatura d’educaci\u00f3 en salut que inclogui primers auxilis, h\u00e0bits saludables i educaci\u00f3 sexual\u00bb"},"content":{"rendered":"

‘Aisha i els salvavides<\/a>\u00a0‘ i ‘\u00a0Preparats, llestos, a somiar!<\/a>‘ s\u00f3n els contes que Luc\u00eda Porteiro ha publicat aquesta setmana editats per l’editorial Octaedro amb il\u00b7lustracions de Robert Garc\u00eda.<\/p>\n

Luc\u00eda Porteiro \u00e9s metgessa i es va especialitzar en Anestesiologia i Reanimaci\u00f3 a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Actualment, treballa a l’\u00c0rea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. Vam quedar amb ella a la llibreria Alta\u00efr despr\u00e9s d’un dia sencer de gu\u00e0rdia. Ens rep amb un te calent i els seus dos contes sobre la taula.<\/p>\n

A ‘Aisha i els salvavides’ els nens protagonistes s’enfronten a una emerg\u00e8ncia vital. A trav\u00e9s de la seva hist\u00f2ria Luc\u00eda Porteiro acosta als seus lectors conceptes relacionats amb el suport vital b\u00e0sic. En ‘Preparats, llestos, a somiar!’, la Noa ha emmalaltit i ha d’anar a quir\u00f2fan. L\u00faa, la seva metgessa anestesi\u00f2loga l’acompanya a trav\u00e9s d’una experi\u00e8ncia fant\u00e0stica i educativa amb l’objectiu de tractar d’eliminar la por i l’ansietat que presenten nens i nenes quan van a sotmetre a una intervenci\u00f3 quir\u00fargica.<\/p>\n

Amb aquests dos contes, Luc\u00eda Porteiro ens transmet la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 en salut des de ben petits, concretament a la formaci\u00f3 en suport vital b\u00e0sic, i ens d\u00f3na eines per acompanyar aquests nens que han de passar per un quir\u00f2fan.<\/p>\n

Medicina i educaci\u00f3 van de la m\u00e0 quan es tracta de prevenci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut. A m\u00e9s, per Luc\u00eda Porteiro, humanitzar la medicina hospital\u00e0ria tamb\u00e9 \u00e9s essencial. De fet, destinar\u00e0 els beneficis que li corresponguin pels contes a finan\u00e7ar el futur Centre de Neonatologia Avan\u00e7ada per a Nens Prematurs Extrems de l’Hospital Vall d’Hebron a Barcelona.<\/p>\n

Com vas comen\u00e7ar a escriure? Combines dues vessants que no tenen res a veure.<\/strong><\/p>\n

\n

Jo no pensava fer res amb aix\u00f2 perqu\u00e8 jo no em dedico a escriure… Va sorgir a mitjans de l’any passat. Jo s\u00f3c de la Corunya i vaig anar a passar uns dies a casa de la meva fam\u00edlia. Em vaig trobar amb una setmana de pluja amb els meus pares i la meva \u00e0via. ‘Qu\u00e8 faig per passar l’estona?’ Feia temps que tenia en ment no s\u00e9 si un conte per\u00f2 s\u00ed fer alguna cosa per als infants que arriben molt espantats a l’hospital. Els seus pares tampoc saben com explicar-los el que veuran. Arriben amb por, ploren… A part del que ja es fa des de l’hospital, em vaig preguntar, de quina manera, de forma bonica i amena que sigui propera a ells, que puguin palpar, se’ls pot explicar aix\u00f2? Sobretot empatitzant la part positiva de tot el proc\u00e9s perqu\u00e8 \u00f2bviament a ning\u00fa li ve de gust passar per quir\u00f2fan ni a un nen ni a un adult. El m\u00e9s bonic que t\u00e9 des del meu punt de vista i per la meva professi\u00f3 \u00e9s la part dels somnis durant la cirurgia. Est\u00e0s totalment dormidet i no t’assabentes de res i hi ha pacients que es desperten i et diuen que no sabien ni on eren. Alguns pensen que estaven a la platja o jugant a casa amb els seus fills. No se sap el percentatge de gent que somia perqu\u00e8 no s’han fet estudis i \u00e9s una part molt desconeguda de l’anest\u00e8sia.<\/p>\n

Vaig agafar aquesta idea com a punt positiu. El m\u00f3n dels somnis per als nens \u00e9s una fantasia on s’inventen coses que mai poden realitzar. No sabia com i em vaig posar a escriure.<\/p>\n<\/div>\n

L’altre \u00e9s per ensenyar suport vital b\u00e0sic. Vas escriure els dos alhora?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Penso que ha de ser b\u00e0sic que els nens tinguin una assignatura a les escoles que sigui educaci\u00f3 per a la salut. Ja sigui des d’ensenyar primers auxilis, suport vital b\u00e0sic, mesures preventives per evitar determinades malalties, h\u00e0bits sexuals, educaci\u00f3 en sexualitat… Des del nostre gremi molts donem suport que es cre\u00ef una assignatura d’educaci\u00f3 en salut que abasti tot aix\u00f2.<\/p>\n

Es pressiona molt i hi ha moltes iniciatives s\u00faper boniques per ensenyar reanimaci\u00f3. De fet hi ha un equip a Ast\u00faries que est\u00e0 bastant consolidat que ensenyen reanimaci\u00f3 cardiopulmonar (RCP) als nens a les escoles amb can\u00e7ons i material visual.<\/p>\n

Les idees les tenia per\u00f2 no sabia com materialitzar-les. Al final em vaig asseure, vaig agafar uns folis, em vaig posar a escriure i em va sortir aix\u00f2. A vegades si havia tingut algunes idees. Quan comences medicina vas molt encarrilat: 6 anys estudiant, despr\u00e9s tancada en el MIR, despr\u00e9s l’especialitat i vas com que no mires a altres costats i no penses que pots fer altres coses a m\u00e9s de la teva feina.<\/p>\n

Sempre esteu estudiant i fent ex\u00e0mens. Fins i tot quan ja sou especialistes heu de renovar t\u00edtols i actualitzar-vos.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. \u00c9s com una l\u00ednia recta i no t’obres a possibilitats i alternatives. Tot el que desenvolupes sempre \u00e9s relacionat amb el camp a qu\u00e8 et dediques. De fet els contes estan relacionats per\u00f2 la part creativa mai l’havia tret.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s trencar amb la idea que els professionals m\u00e8dics treballa en un hospital o en un Centre d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i, deixant de banda la Comunit\u00e0ria, no incideix m\u00e9s enll\u00e0.<\/strong><\/p>\n

S’est\u00e0 posant molt d’\u00e8mfasi en la humanitzaci\u00f3 de la medicina, la relaci\u00f3 que tenim amb els pacients, evitar que sigui tot tan quadriculat i tan herm\u00e8tic i que hi hagi un mur que ens separi. Trencar amb la idea que tu fas un diagn\u00f2stic i fas una intervenci\u00f3 i punt. Doncs no, s’est\u00e0 intentat que sigui tot m\u00e9s proper i es tinguin en compte les necessitats dels pacients.<\/p>\n

Volies publicar des d’un inici?<\/strong><\/p>\n

Els vaig escriure sense pensar-ho. L’hi vaig enviar a la meva germana que \u00e9s periodista i li vaig dir ‘mira el que he fet per passar l’estona a casa mentre la mama feia una migdiada’. El va llegir, li va semblar interessant i em va dir que amb aix\u00f2 podia fer alguna cosa. Buscava treure les idees i deixar-les per escrit d’alguna manera per\u00f2 no publicar.<\/p>\n

\n
\"\"
Dos professionals sanitaris li ensenyen el conte ‘Preparats, llestos, a somiar!’ a un infant abans de ser operat \/ Dra. Su\u00e1rez Edo<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Com vas fer el pas?<\/strong><\/p>\n

Em va animar ella. No tenia ni idea de com anava el proc\u00e9s i el primer que vaig fer va ser registrar els textos. Aix\u00f2 tothom ho sap que una idea pot dir-te qualsevol persona que no li agrada i despr\u00e9s fer-ne \u00fas o canviar els textos. Em vaig dir s\u00f3n les meves idees i les anem a protegir. Sabia que estava l’oficina de patents per\u00f2 no sabia m\u00e9s i all\u00e0 va tot una mica lent. Vaig trobar una p\u00e0gina de registre de copy right online pagant una quota. Jo no s\u00e9 si aix\u00f2 \u00e9s v\u00e0lid per\u00f2 el vaig registrar. Despr\u00e9s vaig contactar amb una il\u00b7lustradora que m’agrada molt i em va dir que primer em busqu\u00e9s un editor.<\/p>\n

Vaig fer un llistat gr\u00e0cies a Internet de totes les editorials que tinguessin secci\u00f3 infantil i vaig fer un enviament massiu.\u00a0Algunes em van respondre que no estava dins de la seva l\u00ednia editorial, altres no van dir res i Octaedro va ser una de les primeres que em va respondre que els va encantar la idea.\u00a0Em van dir que era \u00abuna del\u00edcia editorial\u00bb i vaig pensar que no era per tant per\u00f2 em va anar genial que els agrad\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s una editorial seriosa i educativa, just el que necessitava.<\/p>\n

Llavors va ser tot molt r\u00e0pid i els seg\u00fcents passos van ser buscar subvencions i il\u00b7lustradors.\u00a0Jo volia que fossin \u00e0lbums il\u00b7lustrats, en tapa dura, que fos una cosa bonica.\u00a0Que no fos un pamflet perqu\u00e8 per a aix\u00f2 s’han fet ja moltes coses.<\/p>\n

Hi ha hospitals que tenen material propi.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s clar. Tr\u00edptics ja els fan els hospitals. Volia contribuir, que fos una eina \u00fatil i que qued\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n

Com vas trobar a l’il\u00b7lustrador Robert Garc\u00eda?<\/strong><\/p>\n

Quan em vaig posar seriosament a cercar il\u00b7lustrador sabia que havia de ser alg\u00fa que jo em cregu\u00e9s.\u00a0Si jo no ho feia, les mames o els papes tampoc ho anaven a fer.\u00a0Havia de ser a m\u00e9s concorde al que jo havia imaginat perqu\u00e8 clar ja tenia en ment uns personatges i uns paisatges.<\/p>\n

Vaig parlar amb una noia de Tenerife per\u00f2 per motius personals no podia posar-s’hi per\u00f2 li va encantar la idea i espero poder comptar amb ella per a futurs projectes.<\/p>\n

Hi ha futurs projectes ja llavors?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9 tinc algunes idees. Abans tenia idees per\u00f2 ho anava deixant perqu\u00e8 creia que ja se li hauria ocorregut a alg\u00fa abans. No li donava import\u00e0ncia. Ara cada vegada que tinc una idea l’apunto en una llibreta per si alguna pot funcionar.<\/p>\n

Tornem a Robert Garc\u00eda.<\/strong><\/p>\n

B\u00e9 doncs l’exn\u00f2via del meu marit em va recomanar buscar a l’Associaci\u00f3 Professional d’Il\u00b7lustradors de Catalunya (APIC). Em vaig passar hores buscant alguna il\u00b7lustraci\u00f3 que concord\u00e9s fins que vaig trobar les d’en Robert. Tenia alguna il\u00b7lustraci\u00f3 per a adults que s\u00f3n genials i alguna per a nens per\u00f2 no moltes perqu\u00e8 es dedica a aix\u00f2 des de fa nom\u00e9s tres anys. Tot i aix\u00ed em va encantar i vaig quedar amb ell. Aqu\u00ed a Alta\u00efr, de fet.<\/p>\n

\u00c9s el lloc de les coses importants<\/strong><\/p>\n

Si. \u00c9s la meva llibreria preferida i passo molt per aqu\u00ed. Per a mi els llibres i els contes s\u00f3n com una droga.<\/p>\n

Al Robert li va encantar el projecte i em va dir que acceptava. Aix\u00f2 va ser entre novembre i desembre de 2018. Em va demanar un parell de mesos per acabar altres projectes i li vaig dir que si. Perqu\u00e8 anava a posar pressi\u00f3 si havia trobat a alg\u00fa que m’agradava? Volia que ell ho cuid\u00e9s. Podia esperar.<\/p>\n

Despr\u00e9s ja va ser r\u00e0pid.<\/strong><\/p>\n

Si. Hi va haver molt feedback entre els dos, parl\u00e0vem bastant. Volia, sobretot en el de reanimaci\u00f3, que estigu\u00e9s molt ben fet, que qued\u00e9s b\u00e9 a nivell cient\u00edfic, que el massatge estigu\u00e9s ben fet i que no hi hagu\u00e9s cap descuit de posicions ni que pogu\u00e9s ser criticat per cap cosa. S\u00f3n nens que se’n van d’excursi\u00f3 a la muntanya i hi ha un moment donat que un d’ells va a demanar ajuda al poble. \u00c9s un nen. Hi havia d’haver una refer\u00e8ncia amb les cases a prop i un cam\u00ed perqu\u00e8 tu no pots dir-li a un nen enmig de la muntanya que vagi sol a buscar ajuda. Crec que aquestes coses que poden semblar ximples, quan est\u00e0s introduint una cosa tan seriosa, s’han de cuidar.<\/p>\n

En l’altre, ‘Preparats, llestos, a somiar’ li vaig donar via lliure, que fes volar la imaginaci\u00f3 tot el que volgu\u00e9s. A m\u00e9s jo tenia algunes perspectives dels paisatges i dels personatges que quan ho plasmava ell ho trobava genial. Jo tenia idees molt m\u00e9s planes. El proc\u00e9s creatiu em va encantar.<\/p>\n

En fullejar-lo es veu r\u00e0pidament que els personatges s\u00f3n intergeneracionals i de diverses proced\u00e8ncies.<\/strong><\/p>\n

Per a mi era s\u00faper important la inclusi\u00f3 i normalitzar ja d’una vegada que hi hagi conviv\u00e8ncia entre gent de diferents or\u00edgens.\u00a0De fet una nena procedent d’\u00c0sia i una altra de Sud-am\u00e8rica s\u00f3n germanets perqu\u00e8 es vegi normal.\u00a0A m\u00e9s \u00e9s una nena la que porta la reanimaci\u00f3.\u00a0Vaig trobar important que fos una nena la qual reanima a un senyor per donar poder a les noies.\u00a0Ara ja comen\u00e7a a canviar una mica per\u00f2 sembla que com a dona sempre has de tenir alg\u00fa que et defensi i acostuma a ser un noi.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s una nena \u00edndia.\u00a0Volia que es vei\u00e9s.<\/p>\n

A l’altre \u00e9s el papa el que est\u00e0 amb la nena a l’hospital, que sembla que sempre han de ser les mames les que han d’estar cuidant dels nens.\u00a0I \u00e9s una metgessa anestesi\u00f2loga la qual la dorm.\u00a0Volia ajudar a trencar amb els rols encara que ja s’est\u00e0 fent cada vegada m\u00e9s.<\/p>\n

Sona m\u00e9s en els mitjans per\u00f2 si que \u00e9s cert que encara hi ha poca literatura i es denuncia que hi ha pocs referents.<\/strong><\/p>\n

Ara que m’he ficat una mica m\u00e9s en aquest m\u00f3n si que vaig veient contes que s\u00f3n joies.\u00a0Per fi s’estan fent coses perqu\u00e8 els nens vegin tot aix\u00f2 normal, que canvi\u00efn l’estructura tradicional i que aprenguin altres valors.<\/p>\n

A part tamb\u00e9 has incl\u00f2s al final dels contes unes guies per a adults que acompanyen la lectura.<\/strong><\/p>\n

Per ajudar-los amb els nens i que siguin conscients el tema que s’est\u00e0 tractant. Hi ha vegades que els adults no saben com respondre davant d’una situaci\u00f3 aix\u00ed. M’he trobat en situacions de parades cardiorespirat\u00f2ries on hi ha dues persones que t’han cridat a tu perqu\u00e8 vagis per\u00f2 no saben qu\u00e8 fer. Hi ha el pacient en parada i es queden quiets. Ja demanar ajuda \u00e9s bastant per a la gent del carrer. Fa un temps et trobaves personal sanitari que no sabia com reaccionar, com fer un massatge o una obertura de la via a\u00e8ria. Coses s\u00faper b\u00e0siques dic. Que un adult no s\u00e0piga reaccionar davant d’una situaci\u00f3 aix\u00ed \u00e9s preocupant perqu\u00e8 es podrien evitar moltes morts. I aix\u00f2 ha de comen\u00e7ar des de la inf\u00e0ncia perqu\u00e8 els nens absorbeixen molt m\u00e9s.<\/p>\n

\"\"
Luc\u00eda Porteiro li ensenya el conte a una nena a consultes \/ Dra Erica Schmucker<\/figcaption><\/figure>\n

A la guia del conte sobre reanimaci\u00f3 cardiopulmonar (RCP) dius que els nens de 3-4 anys ja s\u00f3n capa\u00e7os.<\/strong><\/p>\n

Hi ha estudis que diuen que a partir dels 3 anys s\u00f3n capa\u00e7os de detectar una situaci\u00f3 d’urg\u00e8ncia i trucar al 112. Si que \u00e9s veritat que \u00e9s una edat una mica limit per\u00f2 a partir dels 4 o 5 anys s\u00f3n capa\u00e7os d’integrar la cadena de superviv\u00e8ncia: detectar l’emerg\u00e8ncia i trucar al 112. Iniciar un massatge tampoc \u00e9s l’objectiu ni que s\u00e0piguen fer pitjor o millor el massatge per\u00f2 si que s\u00e0piguen que \u00e9s aix\u00f2 el que toca fer.<\/p>\n

La col\u00b7locaci\u00f3 corporal ni que sigui.<\/strong><\/p>\n

Si. L’obertura de la via a\u00e8ria, comprovar que respira, que no respon, la posici\u00f3 lateral de seguretat… amb 4 o 5 anyets ja s\u00f3n capa\u00e7os d’integrar-les tot i que dep\u00e8n una mica de cada nen i dels inputs que rebi. Tamb\u00e9 de com vagi ensenyant aix\u00f2. No \u00e9s el mateix que facis un taller i no ho tornis a repetir mai m\u00e9s perqu\u00e8 llavors ho oblides. Si es va fent de forma cont\u00ednua, cada any per exemple, ja si ho integren. Cada dia surten not\u00edcies noves de nens que han salvat la vida als seus familiars perqu\u00e8 han fet la trucada. Nom\u00e9s recon\u00e8ixer l’emerg\u00e8ncia \u00e9s important. A part si la fam\u00edlia veu que el nen sap fer aix\u00f2 doncs s’impliquessin m\u00e9s i aprendran d’ells. Si aix\u00f2 s’ensenya a les escoles…<\/p>\n

S’ho emporten a casa.<\/strong><\/p>\n

I els pares aprendran el que d’altra manera no se’ls ensenya potser. I si ara ho ensenyem a les escoles, aquests nens d’adults ja sabran com reaccionar. Els nens han de rebre una formaci\u00f3 necess\u00e0ria adequada a la seva edat. \u00d2bviament no li donar\u00e0s tota la informaci\u00f3 de tan petits per\u00f2 necessiten que els eduquem b\u00e9 des de la primerenca inf\u00e0ncia.<\/p>\n

El conte de la RCP t\u00e9 dues utilitats, doncs. En l’altre, on introdueixes el m\u00f3n dels somnis de l’anest\u00e8sia, la guia tamb\u00e9 serveix per calmar els pares. Entenc que de vegades els nens ho porten b\u00e9 i teniu treball amb els seus grans…<\/strong><\/p>\n

Moltes vegades els acompanyants de l’infant s\u00f3n els que els transmeten l’ansietat o la por. Ells mateixos estan preocupats, no saben qu\u00e8 passar\u00e0 i tenen por. Controlar aquestes emocions \u00e9s dif\u00edcil. El nen ho veu i, \u00e9s clar, s’espanta. Si els pares estan espantats ell tamb\u00e9 ho estar\u00e0.<\/p>\n

S\u00ed que s’ha vist que hi ha nens que quan se’ls prepara per al procediment a casa ja sigui per a una intervenci\u00f3 quir\u00fargica o per realitzar una sedaci\u00f3 per a una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica per exemple, ho viuen millor. Recordo uns pares que havien preparat l’infant a casa: l’havien ficat com en un tub a les fosques, li havien dit que havia d’estar quiet, que aix\u00f2 era el que anava a passar, per\u00f2 que no passava res. Com ho van practicar a casa, a l’arribar a la zona de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica aquest nen sabia el que anava a viure i es va lliurar de ser anestesiat. No vam haver de sedar-lo perqu\u00e8 podia estar quiet.<\/p>\n

Als nens per a segons quines proves on han d’estar quiets, si no aguanten, els hem de sedar amb els riscos que suposa per a nens sobretot amb determinades malalties o pluripatol\u00f2gics. Una sedaci\u00f3 no est\u00e0 exempta de riscos aix\u00ed que si v\u00e9nen preparats de casa i els seus pares v\u00e9nen tranquils tot va molt millor. La recuperaci\u00f3 \u00e9s millor tamb\u00e9 perqu\u00e8 evites l’anest\u00e8sia. \u00c9s un proc\u00e9s que milloraria molt tant el pre com el post.<\/p>\n

\u00c9s important que aquests contes surtin d’una especialista? Es pot valorar perqu\u00e8 a part de que siguin m\u00e9s curosos amb all\u00f2 t\u00e8cnic, pot servir per ampliar la visi\u00f3 sobre el que feu. No nom\u00e9s \u00abdormiu a la gent\u00bb.<\/strong><\/p>\n

Al cap i a la fi veus al pacient a les consultes, abans d’entrar a quir\u00f2fan i quan es desperta, per\u00f2 com ho fa amb els efectes de l’anest\u00e8sia residual que li queda doncs se li oblida. S’enrecorda que ha tingut alg\u00fa que li ha dit que tot anir\u00e0 b\u00e9 i que seguidament s’adormir\u00e0. La gent no t\u00e9 en compte que el manteniment del pacient amb vida \u00e9s cosa nostra, que fem alguna cosa m\u00e9s que dormir als pacients.<\/p>\n

Tampoc \u00e9s enaltir la nostra figura com fer-los veure que anir\u00e0 tot b\u00e9, que no hi haur\u00e0 problemes. La gent t\u00e9 molta por sobretot al despertar intraoperatori, al dolor, a qu\u00e8 passar\u00e0 si no desperta. Aquests mites igual en els inicis de l’anest\u00e8sia si passaven perqu\u00e8 la motoritzaci\u00f3 no \u00e9s la que \u00e9s ara, els f\u00e0rmacs tamb\u00e9 han canviat molt\u00edssim, la vigil\u00e0ncia i la seguretat. Tot aix\u00f2 ara \u00e9s incre\u00efble. No et dir\u00e9 que no passin aquestes coses perqu\u00e8 no puc parlar per tots els professionals per\u00f2 jo mai he vist un despertar intraoperatori. El dolor \u00e9s primordial per a nosaltres que no el tinguin. I \u00f2bviament que a l’acabar es desperten. I m\u00e9s els nens.<\/p>\n

Cal intentar transmetre’ls a nens i pares la seguretat amb la que nosaltres treballem. Treballem amb l’equip de cirurgia, amb infermeria que el seu paper \u00e9s molt important en el quir\u00f2fan, auxiliars, zeladors… Tots treballem en equip perqu\u00e8 sigui el m\u00e9s segur.<\/p>\n

\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
Un nen miri el conte ‘Preparats, llestos, a somiar!’\u00a0abans de ser operat \/ Dra. Su\u00e1rez Edo<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Un mite \u00e9s el de ser conscient per\u00f2 no poder-se moure per avisar.<\/strong><\/p>\n

Quan tot va b\u00e9 i tot \u00e9s segur no es parla.\u00a0Sempre es parla dels problemes, de les situacions que van malament per\u00f2 gr\u00e0cies als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, als aven\u00e7os en els f\u00e0rmacs, en la preparaci\u00f3 nostra tot \u00e9s molt segur.<\/p>\n

\u00d2bviament hi ha casos on si hi ha la possibilitat que hi hagi alguna complicaci\u00f3. No \u00e9s tot meravella per\u00f2 cal intentar transmetre la seguretat que nosaltres tenim a quir\u00f2fan perqu\u00e8 vinguin en les millors condicions.<\/p>\n

Com han rebut la idea dels contes des del teu hospital?<\/strong><\/p>\n

A tot el bloc quir\u00fargic de Vall d’Hebron els encanta la idea i el projecte. Hem fet unes xapes per a les bates i els pijames perqu\u00e8 el vegin els nens i tenir-ho com un recurs per a dir-los ‘mira \u00e9s una nena com tu i est\u00e0 b\u00e9’.<\/p>\n

Com penses fer la promoci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

He enviat un correu a entitats de reanimaci\u00f3 i a organitzacions que fan tallers a les escoles. A l’Associaci\u00f3 Espanyola d’Anest\u00e8sia tamb\u00e9 l’hi he comentat.<\/p>\n

Tamb\u00e9 he parlat amb el departament de comunicaci\u00f3 del meu hospital per veure quina sortida li podem donar dins del centro i tamb\u00e9 a l’Institut Catal\u00e0 de la Salut. Els meus beneficis com a autora els donar\u00e9. D’entrada a projectes de la Vall d’Hebron que ja estan en marxa com el Centre de Neonatologia Avan\u00e7ada per a Nens Prematurs Extrems. Tamb\u00e9 \u00e9s un projecte per humanitzar tota la situaci\u00f3 que viuen els pares amb aquests nens, per poder estar amb ells, que aquesta etapa la visquin el millor que puguin i estar m\u00e9s en contacte amb els nens. M\u00e9s endavant si el llibre va b\u00e9 i es finalitza la recaptaci\u00f3 doncs els destinar\u00e9 a altres projectes que vagin sortint.<\/p>\n

Tamb\u00e9 vaig parlar amb la biblioteca del meu barri i l’editorial intentar\u00e0 que es compri en totes elles per\u00f2 per la meva banda potser fem una presentaci\u00f3 a la secci\u00f3 infantil.<\/p>\n

A part hem de pensar com incidir i que arribi al Departament d’Educaci\u00f3. Seria fonamental que es cre\u00e9s ja una assignatura d’educaci\u00f3 en salut doncs milloraria molts aspectes en salut de la poblaci\u00f3. S’estalviarien recursos que es destinen per a situacions que potser per desconeixement s’arriba a aquesta situaci\u00f3. La medicina preventiva \u00e9s la millor medicina. S\u00ed que de vegades hi ha malalties que t’ha tocat viure, que et surten cosetes que no depenen de tu. Per\u00f2 amb prevenci\u00f3, les situacions que es poden evitar, milloraria la salut en general per a la poblaci\u00f3 i s’estalviaria molt en recursos de la sanitat p\u00fablica. Per aix\u00f2 cal estar ben informats des de ben petits, crear h\u00e0bits saludables. El paper del professor est\u00e0 infravalorat i haur\u00edem de donar molt m\u00e9s suport a aquesta professi\u00f3. A la fi els coneixements que adquireixen els nens des de petits estableixen una base. Si parteixes d’una mala base despr\u00e9s intentar canviar h\u00e0bits \u00e9s complicat. \u00d2bviament les fam\u00edlies tenen molt a veure.<\/p>\n

Els contes s’han editat en catal\u00e0 i en castell\u00e0.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. I si arriba a haver-hi una segona edici\u00f3 m’agradaria que sort\u00eds en angl\u00e8s i en gallec. Em faria molt\u00edssima il\u00b7lusi\u00f3 tenir-lo en la meva llengua. A veure si aix\u00f2 va b\u00e9!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

‘Aisha i els salvavides\u00a0‘ i ‘\u00a0Preparats, llestos, a somiar!‘ s\u00f3n els contes que Luc\u00eda Porteiro ha publicat aquesta setmana editats per l’editorial Octaedro amb il\u00b7lustracions de Robert Garc\u00eda. Luc\u00eda Porteiro \u00e9s metgessa i es va especialitzar en Anestesiologia i Reanimaci\u00f3 a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Actualment, treballa a l’\u00c0rea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20385,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[165,166,167,75,168,169],"class_list":["post-20384","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-contes","tag-educacio","tag-educacio-en-salut","tag-infants","tag-octaedro","tag-rcp"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20384","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20384"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20384\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20384"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20384"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20384"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}