\u00abEst\u00e0vem un dissabte a la tarda nit prenent alguna cosa. Tenia a la meva filla de sis anys asseguda a la meva dreta i de sobte em va agafar la cama, es va posar dreta,\u00a0boquejava\u00a0per\u00f2 no emetia cap so, tampoc podia tossir. Es va dur la m\u00e0 al coll, li vaig preguntar si s’havia ennuegat per\u00f2 la cria no estava menjant res. Em vaig posar\u00a0dreta, la vaig girar i la vaig inclinar sobre la meva m\u00e0 per anar a donar-li un copet a l’esquena amb la meva altra m\u00e0 entre els om\u00f2plats i llavors el meu fill mitj\u00e0, de nou anys, es va avan\u00e7ar i li va donar dos cops forts a l’esquena i va sortir disparat de la boca de la meva filla un tros de gel. Com la nena ens va explicar despr\u00e9s,\u00a0en anar\u00a0a escurar l’\u00faltim glop del\u00a0refresc, va fer el t\u00edpic gest de tirar el\u00a0cap\u00a0enrere per acabar el culet que quedava i es va ennuegar amb el\u00a0gel\u00bb.<\/p>\n
La hist\u00f2ria\u00a0la recorda\u00a0la metgessa navarresa\u00a0Ana<\/span> Campillo, que ja va explicar la gesta del seu fill en un fil de Twitter<\/a> que es va fer viral. Marta Nonide Robles, metge del SAMU-Asturias, posa alguns exemples similars: \u00abUna nena de 10 anys va aconseguir alliberar la via respirat\u00f2ria de la seva mare, que s’havia ennuegat amb una clo\u00efssa, i una altra nena de 12 va salvar a la seva \u00e0via d’un altre ennuegament. Dos nens han donat instruccions de reanimaci\u00f3 cardiopulmonar als adults en cas de parada cardiorespirat\u00f2ria. S’han multiplicat els casos de nens que truquen el 112 perqu\u00e8 el seu familiar no desperta o ha patit un accident\u00bb.<\/p>\n Aquestes hist\u00f2ries amb final feli\u00e7 tenen molt m\u00e9s en com\u00fa que la valentia dels nens protagonistes: tots aquests petits herois i hero\u00efnes reben en els seus centres escolars formaci\u00f3 en primers auxilis.\u00a0Per\u00f2, tot i que en el\u00a0Reial Decret<\/a> que estableix el curr\u00edculum b\u00e0sic d’Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria apareix fins en cinc ocasions la inclusi\u00f3 dels primers auxilis, la veritat \u00e9s que, com assenyala Nonide, que est\u00e0 darrere del projecte\u00a0RCP des de la meva escola<\/a>,<\/em>\u00a0 les autoritats \u00abno donen una guia detallada de qui, com i en quin moment o assignatura han d’impartir-se. Aix\u00f2 deixa als col\u00b7legis la potestat d’introduir-los a la seva manera\u00bb.<\/p>\n Aix\u00f2 queda clar quan Campillo i Nonide expliquen les difer\u00e8ncies de l’aplicaci\u00f3 de la norma entre Ast\u00faries i Navarra.\u00a0A Ast\u00faries, \u00e9s personal d’infermeria d’associacions com\u00a0Amb les teves mans pots salvar vides<\/a>,<\/em>\u00a0que gestiona Nonide, els que van als col\u00b7legis a demanda el professorat.\u00a0\u00abAl principi an\u00e0vem d’escola a escola proposant als profes o directors. Tenien molts dubtes que aquests tallers fossin apropiats, sobretot amb nens tan petits -fins i tot de cinc anys-\u00ab, matisa, per\u00f2 \u00abel boca a boca va funcionar. I ara mateix tenim una tremenda llista d’espera\u00bb.<\/p>\n Ana Campillo deia en el seu fil viral que \u00aba Navarra som molt afortunats\u00bb.\u00a0I no li falta ra\u00f3: el Govern de Navarra t\u00e9 un conveni amb l’associaci\u00f3 de sanitaris\u00a0L’ABC que salva vides,<\/em><\/a> pel qual aquest personal forma a professorat, especialment d’Educaci\u00f3 F\u00edsica, perqu\u00e8 en els \u00faltims anys de Prim\u00e0ria i primers de Secund\u00e0ria, en un parell de sessions per curs, l’alumnat aprengui \u00absi una persona respira o no, la maniobra d’inici per a la reanimaci\u00f3 cardiopulmonar i les maniobres d’ennuegament\u00bb.<\/p>\n Marta Nonide reconeix haver anat a domicilis on nens petits han estat sols hores amb l’adult que els cuidava mort o desmaiat.\u00a0\u00abPer\u00f2 el 2012 una nena de 8 anys em va trucar al 112 perqu\u00e8 la seva \u00e0via s’havia desmaiat. Va contestar a totes les meves preguntes i vaig entendre que es tractava d’un ictus. Al costat del seu germ\u00e0 de 6 anys va complir totes les instruccions i va posar a la seva \u00e0via en posici\u00f3 lateral de seguretat amb la meva guia. L’ajuda va arribar en 10 minuts i la seva \u00e0via es va salvar. Aix\u00ed que vaig entendre que els nens m\u00e9s petits eren els m\u00e9s desprotegits, per\u00f2 tamb\u00e9 els que millor anaven a trucar i a obeir al 112 en cas d’emerg\u00e8ncia. Era q\u00fcesti\u00f3 d’adaptar la formaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n Al web de\u00a0RCP des del meu cole<\/em>\u00a0s’afirma que els pa\u00efsos n\u00f2rdics formen als seus escolars en les maniobres d’atenci\u00f3 a l’emerg\u00e8ncia.\u00a0Per aix\u00f2, la seva taxa d’efic\u00e0cia en salvar la vida d’un pacient en aturada card\u00edaca sobtada \u00e9s superior al 70%. A Espanya aquesta taxa \u00e9s inferior al 10%. Els ciutadans espanyols arriben a la vida adulta sense estar capacitats per recon\u00e8ixer una parada cardiorespirat\u00f2ria o per fer una reanimaci\u00f3 cardiopulmonar efica\u00e7.<\/p>\n Ana Campillo explica per qu\u00e8 \u00e9s important que la poblaci\u00f3 tingui nocions de primers auxilis amb un argument incontestable: \u00abEn situacions d’una parada, d’un ennuegament, la teva vida dep\u00e8n del que s\u00e0piga la persona que tens al costat. Hi ha unes m\u00ednimes mesures o coneixements que es poden considerar gaireb\u00e9 un deure c\u00edvic\u00bb.<\/p>\n Marta Nonide, per la seva banda, es mostra partid\u00e0ria de comen\u00e7ar a ensenyar aquestes nocions com m\u00e9s aviat millor.\u00a0\u00abPoden comen\u00e7ar a mecanitzar amb els seus peluixos, de manera divertida i desprove\u00eft d’angoixa, les maniobres de reanimaci\u00f3 cardiopulmonar i les de desobstrucci\u00f3 de la via a\u00e8ria\u00bb.\u00a0Si les comencen a mecanitzar de forma correcta amb cinc anys, les normalitzen i repeteixen cada any, explica l’experta, \u00aben arribar a l’adolesc\u00e8ncia (quan realment siguin capa\u00e7os d’aplicar-les de manera efectiva) ja tindran els conceptes gravats. Hi actuaran sense pors ni dubtes. Com m\u00e9s grans s\u00f3n els alumnes (i no diguem si el curs es d\u00f3na en adults) m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s que interioritzin les maniobres i les apliquin correctament en un moment d’emerg\u00e8ncia real\u00bb.<\/p>\n Campillo \u00e9s molt conscient que no es pot sobrecarregar el curr\u00edculum escolar, per aix\u00f2 compara les sessions anuals de primers auxilis amb la pr\u00e0ctica repetida de simulacres d’evacuaci\u00f3 i proposa que \u00abaquest tipus de tallers i de formaci\u00f3 es faci de manera generalitzada en l’\u00e0mbit escolar i tamb\u00e9 en els centres de treball. Tallers curts i b\u00e0sics, per\u00f2 repetits en el temps, perqu\u00e8 tot el que no s’usa s’oblida\u00bb.<\/p>\n En el cas de nens i nenes petits, se’ls ensenya a trucar al 112, a diferenciar si alg\u00fa respira o no i a tenir a m\u00e0 (o aprendre) la direcci\u00f3 de casa seva per facilitar-la als sanitaris. Nonide explica que, amb els petits, canten la\u00a0can\u00e7\u00f3 de la Reanimaci\u00f3<\/em><\/a>, la fama fins i tot ha travessat l’oce\u00e0.\u00a0A part de cantar, els nens de cinc anys \u00abpodien aprendre la reanimaci\u00f3 cardiopulmonar i el Heimlich [maniobra per salvar la vida en cas d’un ennuegament], amb els seus peluixos (no tenen for\u00e7a per als maniqu\u00eds de la gent gran). I els encantava. I ho recordaven\u00bb. A la web, Marta Nonide comparteix nombrosos recursos, de manera que es mostra conven\u00e7uda que el seu projecte \u00e9s \u00abf\u00e0cilment reprodu\u00efble\u00bb.<\/p>\n Les dues sanit\u00e0ries reivindiquen que aquest tipus de formaci\u00f3 a les escoles es faci de forma reglada i universal, perqu\u00e8, assegura Campillo, \u00abla formaci\u00f3 en primers auxilis \u00e9s desigual entre escoles i comunitats i es porta a terme a costa de molta voluntarietat de diverses associacions\u00bb. Per aix\u00f2, defensa que \u00abcal que des de les administracions es reguli i pressuposti la formaci\u00f3, at\u00e8s que \u00e9s la forma m\u00e9s transversal i efectiva d’arribar a tota la poblaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n Marta Nonide est\u00e0 conven\u00e7uda que en quinze anys tindr\u00edem els n\u00fameros revertits pel que fa a la superviv\u00e8ncia en casos d’aturada cardiorespirat\u00f2ria si la formaci\u00f3 en primers auxilis arrib\u00e9s de manera reglada a totes les escoles, \u00abon captes i formes a el 99% de la poblaci\u00f3\u00bb . I en aquest afany, les fam\u00edlies, afirma Nonide, tenim un paper fonamental: \u00abSi les fam\u00edlies veuen el que poden aprendre els seus nens, com s\u00f3n els tallers i els perden la por, comprenen que s\u00f3n vitals i els exigeixen en massa, les autoritats i governs es posaran per fi les piles\u00bb.<\/p>\nPer qu\u00e8 \u00e9s necessari<\/h3>\n
Projectes virals i f\u00e0cilment reprodu\u00efbles<\/h3>\n