{"id":20459,"date":"2019-12-01T21:30:10","date_gmt":"2019-12-01T20:30:10","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20459"},"modified":"2019-12-01T21:30:10","modified_gmt":"2019-12-01T20:30:10","slug":"a-espanya-el-476-dels-diagnostics-per-vih-son-tardans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/12\/01\/a-espanya-el-476-dels-diagnostics-per-vih-son-tardans\/","title":{"rendered":"A Espanya el 47,6% dels diagn\u00f2stics per VIH s\u00f3n tardans"},"content":{"rendered":"

Les \u00faltimes dades sobre la\u00a0incid\u00e8ncia del VIH a Espanya<\/a>\u00a0apunten a un bon control de la malaltia i a un manteniment de la tend\u00e8ncia descendent de nous casos iniciada amb la introducci\u00f3 dels tractaments antiretrovirals. No obstant aix\u00f2, crida l’atenci\u00f3 l’elevada taxa de diagn\u00f2stics tardans, tal com assenyala la doctora\u00a0Juliana Reyes\u00a0Urue\u00f1a, professora col\u00b7laboradora dels\u00a0Estudis de Ci\u00e8ncies de la Salut de la UOC<\/a>\u00a0i epidemi\u00f2loga del Centre d’Estudis Epidemiol\u00f2gics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEISCAT<\/a>): \u00abSegons dades corresponents al 2018, la proporci\u00f3 de diagn\u00f2stics tardans va ser del 47,6% (informe nacional), una xifra molt semblant a l’europea, situada al voltant del 49% en l\u2019informe del Centre Europeu per a la Prevenci\u00f3 i el Control de les Malalties (ECDC). A Catalunya, durant el mateix per\u00edode, la proporci\u00f3 va ser del 44%, una tend\u00e8ncia que s’ha mantingut estable en els \u00faltims cinc anys en l’informe auton\u00f2mic\u00bb.<\/p>\n

Cl\u00ednicament, un diagn\u00f2stic de VIH es considera tard\u00e0 quan la persona diagnosticada t\u00e9 un\u00a0recompte de limf\u00f2cits\u00a0(CD4) per sota de 350 c\u00e8l\u00b7lules\/ml\u00a0o si presenta un esdeveniment que defineix la sida\u00a0(malalties o infeccions oportunistes definit\u00f2ries, com ara tuberculosi, pneum\u00f2nia per\u00a0Pneumocystis jirovecii\u00a0<\/em>o toxoplasmosi, entre altres), independentment del recompte de c\u00e8l\u00b7lules CD4.<\/p>\n

\u00abAix\u00ed mateix, dins del grup de pacients amb diagn\u00f2stic tard\u00e0 es troben les persones amb malaltia avan\u00e7ada per VIH, \u00e9s a dir, les que en ser diagnosticades tenen un recompte de CD4 per sota de 200 c\u00e8l\u00b7lules\/ml\u00bb, assenyala Reyes, que \u00e9s coordinadora cient\u00edfica de l’especialitzaci\u00f3 d’Infeccions de Transmissi\u00f3 Sexual i VIH de la UOC.<\/p>\n

Home, heterosexual i m\u00e9s gran de 55 anys<\/h3>\n

Pel que fa al perfil de pacients que presenten aquest diagn\u00f2stic tard\u00e0, les dades reflecteixen que \u00e9s m\u00e9s nombr\u00f3s el d’homes heterosexuals m\u00e9s grans de 55 anys, cosa que concorda amb el perfil europeu. \u00abLes principals causes que hi ha darrere del diagn\u00f2stic tard\u00e0 per VIH s\u00f3n les barreres d’acc\u00e9s a la prova diagn\u00f2stica. En el cas concret de Catalunya, el nombre m\u00e9s elevat de nous diagn\u00f2stics \u00e9s en homes que practiquen sexe amb altres homes (HSH), amb una mitjana d’edat de 36 anys i majorit\u00e0riament d’origen espanyol (el 54%)\u00bb, comenta l’experta, per a qui el fet que el diagn\u00f2stic tard\u00e0 sigui m\u00e9s prevalent en homes heterosexuals posa de manifest que els HSH estan m\u00e9s sensibilitzats sobre les conductes de risc, l’acc\u00e9s a la prova i, tamb\u00e9, tenen m\u00e9s coneixement sobre el VIH. \u00abTot i aix\u00f2, hi un subgrup d’HSH que encara t\u00e9 un diagn\u00f2stic tard\u00e0, com \u00e9s el cas dels immigrants, els treballadors sexuals i la poblaci\u00f3 trans\u00bb, afirma Reyes.<\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 porta concatenades al seu torn una s\u00e8rie de circumst\u00e0ncies, com comenta Juliana Reyes: \u00abLes persones que es diagnostiquen tardanament pel VIH no accedeixen a la prova, en desconeixen el risc, tenen poca informaci\u00f3 sobre la transmissi\u00f3 del virus del VIH i tamb\u00e9 d’altres infeccions de transmissi\u00f3 sexual (ITS). A aix\u00f2 cal afegir-hi que els prove\u00efdors de salut no els consideren com a grups de risc i, per tant, no els ofereixen el cribratge. Per tant, \u00e9s molt important con\u00e8ixer l’epidemiologia local per a poder-hi dirigir les estrat\u00e8gies preventives\u00bb.<\/p>\n

M\u00e9s risc, pitjor qualitat de vida<\/h3>\n

Tot aix\u00f2 t\u00e9 serioses conseq\u00fc\u00e8ncies tant en el desenvolupament de la malaltia com en la qualitat de vida dels pacients, la m\u00e9s important de les quals \u00e9s l’augment de la mortalitat: \u00abEl diagn\u00f2stic tard\u00e0 pot augmentar fins a 24 vegades el risc de mort si es compara amb persones que no es diagnostiquen tard. Per contra, accedir aviat al tractament est\u00e0 associat amb un millor pron\u00f2stic i taxes baixes de progressi\u00f3 de la malaltia. La vinculaci\u00f3 immediata amb el sistema sanitari i l’inici de la ter\u00e0pia antiretroviral (TAR) produeixen els m\u00e0xims beneficis del tractament m\u00e8dic contra el VIH per a les persones que viuen amb aquesta malaltia, alhora que disminueixen la taxa de transmissi\u00f3 comunit\u00e0ria de VIH\u00bb, diu l’experta de la UOC.<\/p>\n

Reduir aquesta alta incid\u00e8ncia del diagn\u00f2stic tard\u00e0 \u00e9s precisament un dels objectius previstos en l’estrat\u00e8gia 90-90-90 de l’ONU per al 2020 \u2014que el 90% dels infectats estigui diagnosticat; que, d’aquests, el 90% estigui en tractament, i aconseguir que el 90% d’aquests \u00faltims estigui en supressi\u00f3 viral\u2014 i significa tamb\u00e9 un repte clau en l’abordatge actual de la malaltia per les importants conseq\u00fc\u00e8ncies que implica per a tothom, com explica Juliana Reyes: \u00abUn diagn\u00f2stic tard\u00e0 \u00e9s perjudicial tant per a l’individu infectat pel VIH com per a la comunitat, per dues raons: en primer lloc, en abs\u00e8ncia d’un comen\u00e7ament oport\u00fa de la ter\u00e0pia antiretroviral, la majoria dels pacients patir\u00e0 els efectes nocius de la infecci\u00f3 per VIH a causa de la fallada gradual del sistema immune, que van des de la infecci\u00f3 per malalties oportunistes fins a la mort. I en segon lloc, la propensi\u00f3 a la transmissi\u00f3 de VIH per les persones infectades no diagnosticades (perqu\u00e8 no saben que ho estan), ja que s’ha comprovat que hi ha un canvi respecte a les conductes de risc una vegada que les persones infectades es diagnostiquen, cosa que limita la transmissi\u00f3 de virus a la comunitat\u00bb.<\/p>\n

Contagis en joves: falta prevenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/h3>\n

El perfil dels nous diagn\u00f2stics s\u00f3n persones amb una mitjana d’edat de 36 anys. A la franja d’edat entre 15 i 24 anys, tot i que es registra un percentatge m\u00e9s baix que els anys previs, encara hi ha un 11,9% del total de nous diagn\u00f2stics. Crida l’atenci\u00f3 que, malgrat les campanyes i la facilitat d’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 que caracteritzen les noves generacions, es continu\u00efn produint noves infeccions entre els joves<\/a>. Juliana Reyes opina sobre aquest aspecte que aix\u00f2 es deu no pas al fet que s’hagi \u00abperdut la por\u00bb a la malaltia \u2014considerada actualment una patologia cr\u00f2nica gr\u00e0cies a la introducci\u00f3 dels nous tractaments\u2014, sin\u00f3 a la manca de prevenci\u00f3 prim\u00e0ria existent: \u00abL’educaci\u00f3 sexual inclusiva, lliure d’estigma i igual per als joves independentment del seu sexe, g\u00e8nere o orientaci\u00f3 sexual, i tamb\u00e9 la seva inclusi\u00f3 en un paquet de prevenci\u00f3 combinat, \u00e9s una assignatura pendent al pa\u00eds. D’altra banda, cal continuar treballant en la millora cont\u00ednua de l’atenci\u00f3 al VIH, cosa que influir\u00e0 en la disminuci\u00f3 de la transmissibilitat, en la l\u00ednia dels objectius de l’estrat\u00e8gia 90-90-90\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, l’epidemi\u00f2loga destaca el paper que exerceix tant en aquest diagn\u00f2stic tard\u00e0 com en els nous contagis l’estigma que continua envoltant aquesta malaltia. \u00abSovint, les persones que viuen amb el VIH eviten anar a cl\u00edniques per por que es reveli el seu estat serol\u00f2gic o a patir m\u00e9s estigma i discriminaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb el VIH, i aix\u00f2 es relaciona amb el diagn\u00f2stic tard\u00e0. Segons dades d’ONUSIDA<\/a>, una de cada cinc persones seropositives no va a una cl\u00ednica o hospital per por de ser estigmatitzada o discriminada a causa del VIH, i d’aix\u00f2 es dedueix que\u00a0l’estigma s\u00ed que condiciona i \u00e9s un factor determinant estructural de la diagnosi, cosa que resulta molt m\u00e9s rellevant en poblacions clau\u00bb, conclou Juliana Reyes.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una not\u00edcia original de la UOC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les \u00faltimes dades sobre la\u00a0incid\u00e8ncia del VIH a Espanya\u00a0apunten a un bon control de la malaltia i a un manteniment de la tend\u00e8ncia descendent de nous casos iniciada amb la introducci\u00f3 dels tractaments antiretrovirals. No obstant aix\u00f2, crida l’atenci\u00f3 l’elevada taxa de diagn\u00f2stics tardans, tal com assenyala la doctora\u00a0Juliana Reyes\u00a0Urue\u00f1a, professora col\u00b7laboradora dels\u00a0Estudis de Ci\u00e8ncies […]<\/p>\n","protected":false},"author":113,"featured_media":20460,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[625,426,115],"class_list":["post-20459","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-1-desembre","tag-sida","tag-vih"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20459","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/113"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20459"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20459\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20459"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20459"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20459"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}