Vas presentar el llibre al costat de la Plataforma CAP Raval Nord Digne a la Capella de la Miseric\u00f2rdia. Qu\u00e8 va significar per a tu?<\/strong><\/p>\n La Capella \u00e9s un exemple de gent en contacte amb el territori comunitari i associatiu. Movent-se per intentar dirigir decisions institucionals cap a un b\u00e9 que \u00e9s ent\u00e8s com a com\u00fa. Era tota una oportunitat presentar-lo all\u00e0.<\/p>\n A molts dels presents ja els coneixies.<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Va participar Ant\u00f2nia Raya que \u00e9s un exemple de professionals que treballen en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria amb molta implicaci\u00f3 en la comunitat i transcendint les parets de la feina a la consulta.<\/p>\n I justament en un barri caracteritzat per les seves desigualtats<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 per descomptat. El Raval t\u00e9 aquestes connotacions tan diferencials i est\u00e0 clar que la feina que es fa all\u00e0 i l’afecci\u00f3 a la comunitat no \u00e9s el mateix que si es treballa a l’Eixample o a Gr\u00e0cia.<\/p>\n En el llibre el qu\u00e8 fas \u00e9s marcar una base de com est\u00e0 el sistema i tamb\u00e9 d\u00f3nes propostes. Si haguessis de definir en una frase el sistema sanitari espanyol, com ho faries?<\/strong><\/p>\n \u00c9s un sistema molt bo en els n\u00fameros grans perqu\u00e8 \u00e9s bastant eficient i notablement inclusiu per\u00f2 t\u00e9 unes amenaces importants sobretot en la seva relaci\u00f3 amb l’\u00e0mbit del mercantil i el lucre.<\/p>\n I si haguessis de citar aquestes amenaces?<\/strong><\/p>\n Una t\u00e9 a veure amb la permeable relaci\u00f3 que t\u00e9 la instituci\u00f3 p\u00fablica amb l’empresa amb \u00e0nim de lucre. Quan es va aprovar el 1997 la llei 15\/97 va comen\u00e7ar un proc\u00e9s de parasitaci\u00f3 de l’empresa privada cap a les institucions p\u00fabliques. Aix\u00ed l’empresa privada ha aconseguit una estabilitzaci\u00f3 dels seus ingressos a llarg termini sabent que no incorre cap mena de risc. S’a\u00eflla de tots els vaivens dels cicles econ\u00f2mics, de l’oferta i la demanda… I les institucions p\u00fabliques li proveeixen uns ingressos a llarg termini.<\/p>\n El problema d’aix\u00f2 \u00e9s que, mentrestant, la instituci\u00f3 p\u00fablica no est\u00e0 invertint en la millora de les seves infraestructures. Per exemple, hem vist que hi ha comunitats aut\u00f2nomes que des de l’any 2010 han disminu\u00eft a la meitat la despesa en infraestructura i en renovaci\u00f3 d’equipament o tecnologies per\u00f2 no obstant aix\u00f2 han mantingut estable o han augmentat la despesa en concerts. Est\u00e0 clar que estem gastant diners en portar de fora, en contractar cap a fora el que haur\u00edem d’estar utilitzant en renovar el nostre equipament i en aconseguir unes institucions p\u00fabliques sanit\u00e0ries amb una major capacitat per donar resposta.<\/p>\n Un altre dels problemes que assenyales en el llibre \u00e9s la medicalitzaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n El sistema sanitari per b\u00e9 o per mal \u00e9s un dels serveis p\u00fablics on no es demana a ning\u00fa uns requisits per entrar m\u00e9s enll\u00e0 que els requisits de cobertura, cosa que si es fa en altres de serveis de protecci\u00f3 social. Aix\u00f2 fa que la via sanit\u00e0ria estigui vehiculitzant moltes problem\u00e0tiques que no estan relacionats amb l’\u00e0mbit de la patologia o l’\u00e0mbit m\u00e8dic. Per exemple tota la problem\u00e0tica laboral o relacionada amb la renda en general. Tenim uns sistemes de protecci\u00f3 social en l’\u00e0mbit de la pobresa que generen malaltia per\u00f2 les seves causes cal enfrontar-les fora d’all\u00f2 sanitari. Aix\u00f2 posa en risc la sostenibilitat de sistema. Si estem vehiculitzant problem\u00e0tiques a les quals no podem donar resposta o que, si la donem, \u00e9s d’una forma molta menys eficient i totalment sub\u00f2ptima, realment estem omplint de problemes no sanitaris del que \u00e9s la sanitat. El problema de respondre \u00e9s que desactivem la resposta pol\u00edtica i comunit\u00e0ria a desnonaments o temes laborals.<\/p>\n No hi ha participaci\u00f3 suficient?<\/strong><\/p>\n De fet un altre dels problemes \u00e9s la manca total de participaci\u00f3 en el sistema tant dels professionals d’una banda com de la ciutadania per una altra. Aix\u00f2 de Raval \u00e9s un exemple de participaci\u00f3 social en salut. Aqu\u00ed a Barcelona tenim tot el que est\u00e0 relacionat amb el centre de salut de la Mina que \u00e9s un focus de participaci\u00f3 comunit\u00e0ria. La ciutadania \u00e9s el qu\u00e8 roman, els c\u00e0rrecs pol\u00edtics van i v\u00e9nen. Un sistema sanitari que aconsegueixi integrar la visi\u00f3 de la ciutadania, que \u00e9s molt m\u00e9s a llarg termini,, que no est\u00e0 preocupada pels vaivens ‘d’aqu\u00ed a 4 anys qu\u00e8 ens passar\u00e0’ i poden pensar estrat\u00e8gies a molt m\u00e9s llarg termini.<\/p>\n Una altra de les amenaces per les quals preguntaves \u00e9s que la nostra sanitat est\u00e0 molt fixada en aquells \u00e0mbits que tenen capacitat per atreure la inversi\u00f3. Quan parlem\u00a0d’hospitalocentrisme\u00a0no parlem nom\u00e9s\u00a0que\u00a0els decisors pol\u00edtics estiguin molt encegats per l’hospital, estem parlant que si\u00a0al\u00a0sistema el deixem funcionar sol, els diners\u00a0aniran\u00a0cap a l’hospital perqu\u00e8 \u00e9s qui t\u00e9 tecnologies per atreure finan\u00e7ament de forma gaireb\u00e9 autom\u00e0tica.\u00a0Les apostes pol\u00edtiques han de tenir aquesta capacitat per sospesar aquests fluxos espontanis que van cap a l’hospital. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 la salut p\u00fablica i l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no tindran\u00a0aquestes tecnologies que atreguin diners perqu\u00e8 \u00e9s el capital hum\u00e0 la seva tecnologia principal. Aquesta aposta pol\u00edtica que es necessita \u00e9s una cosa que hem de revertir perqu\u00e8 avui en dia no existeix.<\/p>\n Cal que siguin els mateixos professionals els que liderin aquestes demandes per con\u00e8ixer-les de primera m\u00e0?<\/strong><\/p>\n Hi ha hagut una transici\u00f3 de la protesta a la proposta en l’\u00e0mbit de la salut i la sanitat. En l’acte a la Capella, Carme Borrell agafava al Diari de la Sanitat i llegia un dec\u00e0leg de propostes d’un grup on ella havia participat. El problema \u00e9s que hi ha un desacoblament entre la proposta i l’acci\u00f3. Ho deia Marina Garc\u00e9s. Un dels signes de la nostra societat \u00e9s que hi ha hagut un desacoblament entre el saber i el poder. En moltes ocasions fem aquestes propostes des d’un \u00e0mbit del saber<\/span>\u00a0que no t\u00e9 cap capacitat de poder. Hem d’intentar que aquests dos \u00e0mbits s’acoblin. Una de les formes \u00e9s participar de forma directa en els \u00f2rgans de decisi\u00f3. Posant el cos en l’acci\u00f3 pol\u00edtica d’una forma m\u00e9s determinada. Aquests dies es compleix un any de la vaga de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Propostes\u00a0hi havia\u00a0milions, es va aconseguir\u00a0desactivar la vaga i canvis materials hi ha hagut molt pocs.<\/p>\n Quin ha de ser el paper dels professionals en la pol\u00edtica sanit\u00e0ria? L’imaginari col\u00b7lectiu separa el metge lliurat a l’assist\u00e8ncia i la investigaci\u00f3 d’aquell que es fica en pol\u00edtica…<\/strong><\/p>\n En l’\u00e0mbit dels professionals sanitaris el que hi ha \u00e9s una manca absoluta de consci\u00e8ncia de classe. Hi ha un desclassament. Per termes generals, qui es preocupa per les propostes i les eleva a l’\u00e0mbit de la pol\u00edtica real \u00e9s fins i tot assenyalat com una persona que deixa la puresa de l’assist\u00e8ncia.<\/p>\n Hi ha una esp\u00e8cie de comprom\u00eds entre la vinculaci\u00f3 de dur a terme aquestes propostes reals i aquesta puresa del cl\u00ednic\u00a0que \u00e9s un home de ci\u00e8ncia… Perqu\u00e8 a m\u00e9s aquesta figura segueix sent una figura molt patriarcal: aquest home de ci\u00e8ncia pura que no es taca amb altres coses.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s que cal tacar-se. Quan parlem de repolititzar la salut estem parlant que cal despolititzar aquests \u00e0mbits del c\u00e0rrec<\/span>\u00a0del<\/span>\u00a0partit que assenyala amb el dit\u00a0al\u00a0cap de servei per canviar-lo quan canvi\u00ef el partit al\u00a0comandament<\/span>. Hem de repolititzar just aix\u00f2: que jo tingui pacients migrants indocumentats que no estan rebent assist\u00e8ncia per a mi \u00e9s un problema cl\u00ednic. Jo entenc que hi ha gent que pensa que nom\u00e9s ha de preocupar-se per all\u00f2 que li ve de la consulta cap a dins per\u00f2, per a mi, que una part important de la poblaci\u00f3 a la qual jo hauria d’estar prestant assist\u00e8ncia\u00a0tingui un problema d’acc\u00e9s, em sembla\u00a0que \u00e9s un problema purament m\u00e8dic tamb\u00e9.<\/p>\n Hi ha una frase de Rudolf\u00a0Virchow<\/span>\u00a0que deia que la medicina \u00e9s una ci\u00e8ncia social i la pol\u00edtica no \u00e9s m\u00e9s que medicina a gran escala. Aix\u00f2 vol dir que hem\u00a0d’implicar-nos m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n A la contraportada dius que hem de preguntar-nos en quina mesura el sistema sanitari \u00e9s un reductor o amplificar de les desigualtats socials. T’has respost?<\/strong><\/p>\n La majoria de les desigualtats socials s\u00f3n\u00a0pre<\/span>\u00a0sanit\u00e0ries, es gesten en aix\u00f2 que despr\u00e9s s\u00f3n determinants socials de salut: l’educaci\u00f3, l’habitatge, la renda, la igualtat de g\u00e8nere…\u00a0I\u00a0aix\u00ed arriben\u00a0al\u00a0sistema de salut. I aqu\u00ed en comptes de corregir-les el que es fa \u00e9s augmentar-les. Les pot corregir mitjan\u00e7ant l’acc\u00e9s: hi ha moltes iniciatives que el que fan \u00e9s per exemple donar lliure elecci\u00f3 de centre sanitari. Normalment \u00e9s per p\u00e0gines webs o per apps i aix\u00ed ja de per si est\u00e0s generant una desigualtat perqu\u00e8 no tothom t\u00e9 la mateixa capacitat per entrar a sistema.<\/p>\n Despr\u00e9s hi ha la desigualtat que hi ha dins la consulta. El personal sanitari a la\u00a0fi\u00a0som persones<\/span>\u00a0humanes amb biaixos. Est\u00e0 molt estudiat que tendim a explorar menys, deixar menor lloc en la presa de decisions o fer entrevistes m\u00e9s curtes a les persones de rendes m\u00e9s baixes. Aix\u00f2 \u00e9s un biaix de qu\u00e8 hem de ser conscients per intentar revertir-ho. No pot ser que el sistema de salut sigui reproductor de les mateixes desigualtats que es donen fora\u00a0del\u00a0sistema.<\/p>\n En el mateix sentit parles d’un article titulat \u00abL’assalt a la universalitat: com destruir l’Estat\u00a0del\u00a0Benestar\u00bb. En ell descriuen els quatre passos fonamentals per desmantellar els serveis p\u00fablics.<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 es va produir aqu\u00ed\u00a0l’any 2012\u00a0b\u00e0sicament. Primer, identificar un grup que socialment s’ha vist com no mereixedor d’assist\u00e8ncia, que aqu\u00ed van ser els immigrants indocumentats, excloure’ls. Despr\u00e9s fer que la gent de rendes altes tingui la sensaci\u00f3 que no rep cap benefici pels impostos que paguen, aqu\u00ed es van excloure de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria les rendes de m\u00e9s de 100.000 euros que no fossin derivades de la feina. Posteriorment s’ha de desactivar qualsevol intent d’iniciativa col\u00b7lectiva de negociaci\u00f3\u00a0sigui en l’\u00e0mbit sindical o\u00a0altres \u00e0mbits. I, finalment, donar la sensaci\u00f3 que no hi ha altra alternativa.<\/p>\n Aqu\u00ed es va intentar vendre la p\u00e8rdua de la universalitat de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria dins d’un reial decret de mesures urgents per a la sostenibilitat\u00a0del\u00a0sistema sanitari. Van vendre que s’havia de fer aix\u00f2 perqu\u00e8 si no el sistema es desmunta. \u00c9s un artifici discursiu perqu\u00e8 \u00e9s mentida. Sabem que els sistemes sanitaris s\u00f3n\u00a0m\u00e9s\u00a0sostenibles si s\u00f3n m\u00e9s inclusius perqu\u00e8 tenen la capacitat per prestar l’assist\u00e8ncia en el lloc que s’\u00e9s m\u00e9s eficient i m\u00e9s necessari. Est\u00e0 clar que \u00e9s una estrat\u00e8gia de desmuntatge de la universalitat\u00a0del\u00a0sistema. La p\u00e8rdua de la universalitat \u00e9s una de les majors amenaces dels sistemes p\u00fablics a llarg termini.<\/p>\n Sobre el tercer punt, la desactivaci\u00f3 de les iniciatives, la pregunta \u00e9s: de qui \u00e9s la culpa. T\u00e9 a veure en com estan dibuixats avui en dia els sindicats?<\/strong><\/p>\n En l’\u00e0mbit sanitari ens trobem una divisi\u00f3 per castes dels sindicats: metges, infermeria, treballadors no cl\u00ednics… I despr\u00e9s el paper dels sindicats m\u00e9s majoritaris com podrien ser CCOO o UGT que a la sanitat tamb\u00e9 est\u00e0 molt desdibuixat i tot aix\u00f2 sempre des de la defensa d’interessos corporatius m\u00e9s que des d’una mirada de la sanitat com un b\u00e9 col\u00b7lectiu i un b\u00e9 p\u00fablic que hauria d’estar vetllant una mica m\u00e9s enll\u00e0 que els interessos gaireb\u00e9 gremials.<\/p>\n Hi ha d’una banda un mea culpa individual i col\u00b7lectiu de desclassament per\u00f2 tampoc podem deixar passar que les iniciatives pol\u00edtiques i legislatives en l’\u00faltima d\u00e8cada han anat encaminades a qu\u00e8 els sindicats cada vegada tinguin un poder menor. La taxa de sindicaci\u00f3 \u00e9s de les menors de tot Europa. Els \u00fanics llocs on \u00e9s una mica m\u00e9s alta com a Euskadi els sindicats tenen un poder m\u00e9s efectiu. Cal conjugar aquesta sensaci\u00f3 de mea culpa dels treballadors amb la consci\u00e8ncia que l’estructura realment est\u00e0 portant al fet que els sindicats cada vegada tinguin un pes menor. No ens serveix assenyalar al treballador quan l’estructura est\u00e0 portant cap a aix\u00f2.<\/p>\n Relacionat amb el quart punt sobre fer pol\u00edtiques desdibuixades: des del\u00a0RD<\/span>\u00a02012 i algun canvi que hi ha hagut a nivell vox populi no sembla que es faci res en sanitat. Has pogut con\u00e8ixer al Congr\u00e9s durant la teva etapa d’assessor de Marta\u00a0Sibina<\/span>\u00a0quan era portaveu d’En Com\u00fa Podem. Quina valoraci\u00f3 fas d’aquesta etapa i ara de la ministra\u00a0Carcero<\/span>?<\/strong><\/p>\n Ha estat ministra en funcions m\u00e9s que ministra real i hi ha hagut poca possibilitat per a canvi. Una de les grans decepcions que hi ha hagut ha estat el Reial Decret 7\/2018 en el qual es va vendre que s’havia aconseguit la universalitat per\u00f2 despr\u00e9s tots els col\u00b7lectius que tracten amb persones migrants en situaci\u00f3 d’irregularitat documental diuen que els problemes segueixen sent els mateixos o fins i tot majors.<\/p>\n Quan un llegeix aquest Reial Decret \u00e9s curi\u00f3s perqu\u00e8 si no veu l’exposici\u00f3 de motius,realment t\u00e9 unes \u00e0nsies d’universalitat totals i absolutes. Empren el concepte de dret i no d’assegurament …\u00a0si\u00a0veus el cos legislatiu segueix\u00a0sent molt m\u00e9s garantista que el\u00a0RD<\/span>\u00a02012.<\/p>\n Jo crec que aix\u00f2 ha estat una equivocaci\u00f3 pol\u00edtica i el mateix PSOE s’ha adonat perqu\u00e8 la seva primera proposta sanit\u00e0ria per a les \u00faltimes eleccions era recuperar la sanitat universal. D’una banda deien que ja l’havien recuperat i per un altre que l’anaven a recuperar. La universalitat de\u00a0Shrodinger<\/span>\u00a0que dic jo, que no se sabia si estava o si no hi era.<\/p>\n D’altra banda s’han fet passos positius en altres aspectes. Especialment en l’\u00e0mbit del medicament: Espanya ha impulsat a trav\u00e9s de l’OMS una iniciativa de transpar\u00e8ncia en investigaci\u00f3 de nous medicaments, de preus… S’estan fent passos cap endavant aqu\u00ed. Hi ha una comissi\u00f3 per avaluar el tema de preus de nous medicaments. Crec que en pol\u00edtica farmac\u00e8utica \u00e9s on s’estan fent passos m\u00e9s prometedors.<\/p>\n I esperem que el tema de la universalitat sigui una de les primeres coses a arreglar quan tinguem un govern estable.<\/p>\n \u00c9s clar que aquest \u00e9s un altre tema. La inestabilitat de tot.<\/strong><\/p>\n \u00c9s clar. No es pot legislar si no hi ha un govern amb capacitat de legislar. Cal un govern ja. Per reial decret es pot governar per\u00f2 nom\u00e9s fins a un punt. Per tenir pol\u00edtiques que siguin innovadores i amb capacitat de ser ambicioses necessitem un govern.<\/p>\n I mentrestant? No podem buscar f\u00f3rmules?<\/strong><\/p>\n La capacitat de decisi\u00f3 resideix en l’\u00f2rgan representatiu democr\u00e0tic. Intentar buscar vies alternatives no ve a ser altra cosa que subvertir la capacitat del congr\u00e9s de ser el reflex de la voluntat popular. Hem de ser conscients dels escenaris pol\u00edtics als quals avancem que s\u00f3n de consens s\u00f3n escenaris diferents dels de partit \u00fanic que portem. Caldr\u00e0 canviar aquesta cultura de di\u00e0leg democr\u00e0tic per\u00f2 en general les pol\u00edtiques sanit\u00e0ries s\u00f3n unes de les pol\u00edtiques en la hist\u00f2ria de la democr\u00e0cia que han generat el consens m\u00e9s ampli.<\/p>\n Sobre pol\u00edtiques, hi ha algunes eternament estancades com l’eutan\u00e0sia.<\/strong><\/p>\n La llei d’eutan\u00e0sia \u00e9s un exemple de llei i dret conquerit i dret que socialment est\u00e0 totalment establert. La gent de tot l’\u00e0mbit ideol\u00f2gic segueix creient de forma majorit\u00e0ria que cal regular-ho i aquest \u00e9s un exemple de com la inestabilitat pol\u00edtica arriba a una limitaci\u00f3 dels drets. Hi ha una llei que est\u00e0 bloquejada perqu\u00e8 no hi ha govern. Crec que si no vivim una conversi\u00f3 cap a una ultradretitzaci\u00f3<\/span>\u00a0de l’arc parlamentari, l’eutan\u00e0sia ser\u00e0 sens dubte el pr\u00f2xim gran dret conquerit en l’\u00e0mbit de la salut.<\/p>\n Canviem d’\u00e0mbit. Al principi d’aquesta entrevista parl\u00e0vem sobre la intrusi\u00f3 del sistema sanitari privat dins del sistema p\u00fablic. Fins a quin punt domines la Llei Aragon\u00e8s?<\/strong><\/p>\n Sabent que venia aqu\u00ed m’ho vaig mirar tot.<\/p>\n Quina lectura fem d’aquest tipus de lleis?<\/strong><\/p>\n D’una banda, cal ser conscients que la contractaci\u00f3 d’empreses privades des de l’\u00e0mbit d’all\u00f3<\/span>\u00a0p\u00fablic existeix avui dia i \u00e9s preferible que sigui amb criteri d’inter\u00e8s p\u00fablic, d’igualtat i de condicions laborals dignes per a les empreses que s’estan contractant i que disminueixi el\u00a0criteri preu\u00a0respecte a altres criteris de qualitat per exemple. En fer aix\u00f2 de vegades estem obrint portes a coses sense saber qu\u00e8 passar\u00e0.<\/p>\n En certs punts, trobo paral\u00b7lelismes respecte a la llei 15\/97 d’inclusi\u00f3 de les noves formes de gesti\u00f3 en el sistema nacional de salut. En aquell moment era una llei aprovada per partits com el PSOE. En veure el pre\u00e0mbul i l’exposici\u00f3 de motius es veu que no hi ha una motivaci\u00f3 de privatitzaci\u00f3 del sistema per\u00f2 el resultat va ser la privatitzaci\u00f3 de la gesti\u00f3 d’una part important del sistema. Hem de ser conscients que per molt benintencionats que siguin alguns marcs legislatius, l’empresa privada sempre anir\u00e0 un pas endavant per al seu aprofitament.<\/p>\n Parlant amb gent d’aqu\u00ed que est\u00e0 en plataformes contra la Llei Aragon\u00e8s em comentaven com pot ser que hi hagi partits d’esquerres que estiguin enarborant aquesta llei. Aix\u00f2 ho explica molt b\u00e9 Nancy\u00a0Freisher<\/span> quan parla que a les \u00faltimes d\u00e8cades hem viscut una transici\u00f3 i una alternan\u00e7a entre governs que s\u00f3n neoliberals reaccionaris i altres que s\u00f3n neoliberals progressistes. Els primers plantegen mesures que els neoliberals progressistes acaben legitimant amb les seves accions perqu\u00e8 la difer\u00e8ncia entre uns i altres no est\u00e0 en l’\u00e0mbit de la redistribuci\u00f3 i de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques sin\u00f3 que est\u00e0 en el reconeixement i les pol\u00edtiques culturals identit\u00e0ries.<\/p>\n Sense voluntat d’intentar identificar els partits, especialment al Parlament de Catalunya, hem de ser conscients que hi ha una esquerra que nosaltres anomenem esquerra que\u00a0en l’\u00e0mbit econ\u00f2mic\u00a0t\u00e9 poques difer\u00e8ncies amb all\u00f2 que nosaltres anomenem dreta.<\/p>\n No vull afirmar cap relaci\u00f3 a aquesta \u00faltima frase teva per\u00f2 Catalunya \u00e9s la Comunitat aut\u00f2noma amb un percentatge m\u00e9s alt de persones amb m\u00fatua. Qu\u00e8 fem amb el negoci de les m\u00fatues.<\/strong><\/p>\n Catalunya sempre ha estat un exemple de fragmentaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia amb mil i una formes de provisi\u00f3 i barreges entre el privat i el p\u00fablic i de conniv\u00e8ncia dins el mateix centre. D’altra banda ha estat sempre un laboratori d’experimentaci\u00f3 de noves iniciatives privades en l’\u00e0mbit de la salut.<\/p>\n D’altra banda hi ha aquest doble assegurament. La sanitat privada pel que fa a p\u00f2lisses d’assegurances sanit\u00e0ries a Espanya i a Catalunya especialment \u00e9s un model\u00a0low cost<\/span>: \u00e9s un model de p\u00f2lisses de baix cost amb baixes cobertures que b\u00e0sicament se centren a facilitar l’acc\u00e9s a agilitzar llistes d’espera.<\/p>\n La sanitat privada \u00e9s una sanitat deslligada de la necessitat i m\u00e9s propera al consum. Es promou una assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria molt encaminada a la revisi\u00f3, lligada a aquesta necessitat de controlar-se i de la revisi\u00f3 perpetua sense cap evid\u00e8ncia cient\u00edfica. Desvinculada de la necessitat cl\u00ednica diguem. Aix\u00f2 legitima el sistema perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 t\u00e9 la sensaci\u00f3 que \u00e9s necessari tenir un doble assegurament perqu\u00e8 el p\u00fablic no arriba.<\/p>\n Tamb\u00e9 d\u00f3na la sensaci\u00f3 de fortalesa del sistema privat quan presten una assist\u00e8ncia totalment\u00a0uberitzada<\/span>, on la longitudinalitat est\u00e0 bastant perduda i la precaritzaci\u00f3 dels seus treballadors \u00e9s notable. Els treballadors de les m\u00fatues cobren una aut\u00e8ntica mis\u00e8ria per cada pacient que veuen i en condicions for\u00e7a prec\u00e0ries. La\u00a0mutualitzaci\u00f3<\/span>\u00a0suposa major perjudici que benefici per als sistemes p\u00fablics de salut. En el nostre entorn m\u00e9s no t\u00e9 una capacitat de lideratge ni de competici\u00f3, perqu\u00e8 no estan intentant competir. Estan intentant parasitar beneficiant els n\u00ednxols de major desprotecci\u00f3 del sistema p\u00fablic.<\/p>\n Si en la pr\u00f2xima legislatura s’introdu\u00eds la salut bucodental dins el sistema p\u00fablic de salut de les m\u00fatues, veur\u00edem una de les oposicions. Ja parlen que no seria possible. Un dels seus grans beneficis \u00e9s beneficiar-se d’aquests llocs on el sistema p\u00fablic no aquesta arribant<\/p>\n Boca, ulls i pell.<\/strong><\/p>\n I atenci\u00f3 a la salut mental. Cal ser conscients tamb\u00e9 que aquest sistema mutualista \u00e9s un amplificador de desigualtats socials.\u00a0Al\u00a0sistema privat arriba qui arriba i, si ja\u00a0\u00e9s de qualitat, s\u00f3n<\/span>\u00a0classes molt altes. Les m\u00fatues obtenen una quantitat relativament fixa d’ingressos que tamb\u00e9 provenen del que \u00e9s p\u00fablic que \u00e9s el mutualisme funcionarial com\u00a0MUFACE<\/span>. Moltes p\u00f2lisses d’assegurament pagades amb diners p\u00fablics de molts ajuntaments… Barcelona va ser una de les pioneres en desmuntar aix\u00f2 quan va arribar el nou govern municipal. Els diners p\u00fablics que estem utilitzant perqu\u00e8 empleats p\u00fablics tinguin una assist\u00e8ncia privada sostinguda amb diners de tots… Aix\u00f2 \u00e9s una deslegitimaci\u00f3 de sistema que no tenen lligar i \u00e9s d’una her\u00e8ncia franquista que no haur\u00edem de permetre.<\/p>\n Per qu\u00e8 vas fer el llibre?<\/strong><\/p>\n Primer perqu\u00e8 m’ho va proposar l’editorial<\/p>\n Portava 10-12 anys escrivint en diferents llocs. Per\u00f2 el fet diferencial \u00e9s la situaci\u00f3. Despr\u00e9s l’any 2008 i l’inici de les retallades hi havia una situaci\u00f3 conjuntural en els canvis en\u00a0despesa, copagament, participaci\u00f3… Fins a l’any 2009-2010 la despesa sanit\u00e0ria creixia per sobre de les variacions del producte interior brut i cada vegada era m\u00e9s important dins l’economia general de pa\u00eds. Des de llavors amb les retallades es produ\u00efen m\u00e9s retallades que el que queia l’economia i la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica cada vegada estava m\u00e9s dilu\u00eft dins l’economia de pa\u00eds.<\/p>\n De passar d’una situaci\u00f3 conjuntural\u00a0a una estructural<\/span>\u00a0\u00e9s d’on sorgeix el llibre per veure on som i quina interacci\u00f3 poden tenir amb el sistema les pol\u00edtiques que es plantejaran. Una de les claus seria la relaci\u00f3 amb la medicina personalitzada i una altra seria tot el que t\u00e9 a veure amb la renda b\u00e0sica. Si\u00a0mirem a llarg termini, \u00e9s<\/span>\u00a0un dels punts on es pot transformar la nostra visi\u00f3 de la salut i aquesta forma d’intentar desvincular la subsist\u00e8ncia di\u00e0ria de la necessitat de la feina\u00a0assalariada<\/span>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Li preguntes a alg\u00fa de l’entorn sobre qui \u00e9s Javier Padilla i la resposta \u00e9s \u00abun metge que sap molt de sistemes sanitaris i pol\u00edtiques sanit\u00e0ries\u00bb. I \u00e9s que fa anys que debat i escriu sobre les desigualtats en salut, les iniquitats del sistema, l’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria, les pol\u00edtiques de salut p\u00fablica, sobre quines s\u00f3n les […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20497,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16,26],"tags":[659,108,418,70],"class_list":["post-20478","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut","category-moviments","tag-desigualtats-socials","tag-llibre","tag-politiques-sanitaries","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20478"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20478\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/IMG_9840-scaled.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/EKe9aLVWoAETbDr.jpg\")