Segons dades de l’Idescat, en finalitzar l’any 2018, el percentatge de persones entre 0 i 15 anys, i residents a Catalunya, era de 16,75%; mentre que el percentatge de persones de 65 o m\u00e9s anys era de 18,79, sent l’\u00edndex d’envelliment de 119,3. Aquesta proporci\u00f3 tendir\u00e0 a augmentar en els pr\u00f2xims anys i marcar\u00e0 un progressiu envelliment de la poblaci\u00f3. Com \u00e9s sabut, aquest envelliment \u00e9s el resultat de dues variables. D’un cant\u00f3, una disminuci\u00f3 de la natalitat i, de l’altre, un augment de l’esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer. Aix\u00f2 planteja diferents riscos, tamb\u00e9 ja assenyalats en diversos mitjans i f\u00f2rums, des de la davallada del sistema de pensions fins a un increment considerable de les despeses socials i sanit\u00e0ries. Per\u00f2 del que vull ocupar-me ara \u00e9s d’un risc poc visible encara: el problema dels maltractaments a les persones grans.<\/p>\n
En efecte, tant des dels dispositius de salut com des dels socials i, tamb\u00e9, dels cossos de seguretat i fins i tot la mateixa fiscalia, es venen detectant nombrosos casos de no bon tracte i de maltractaments a les persones grans. Aquests poden manifestar-se en diverses modalitats: maltractaments f\u00edsics, psicol\u00f2gics, de neglig\u00e8ncia, d’abusos sexuals o espolis econ\u00f2mics. I, com ja passava en els casos de viol\u00e8ncia masclista o de maltractaments en la inf\u00e0ncia, sovint no es detecten o no es denuncien. I, cal afegir, que quan es detecten i els professionals intenten intervenir es troben amb nombroses dificultats, condicionades ja sigui per la gran complexitat dels casos o per les limitacions dels equips.<\/p>\n
Ara b\u00e9, quins s\u00f3n els principals factors que condicionen les esmentades complexitats?<\/p>\n
Sense \u00e0nim de ser exhaustiu, puc citar-ne alguns. En primer lloc, el fet que moltes de les v\u00edctimes pateixen malalties diverses que provoquen uns considerables estats de depend\u00e8ncia. En alguns casos, cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents, les malalties m\u00e8diques s’acompanyen de deterioraments cognitius que poden ser manifestacions de processos demencials irreversibles. La depend\u00e8ncia d’altres (familiars, cuidadors\/cuidadores, entre d’altres) fa que aquelles persones es trobin indefenses enfront dels maltractaments.<\/p>\n
En segon lloc, la complexitat ve determinada per la coexist\u00e8ncia de variables molt heterog\u00e8nies, per exemple, relacions amb els familiars, amb els amics, amb l’entorn ve\u00efnal, i, tamb\u00e9, q\u00fcestions d’\u00edndole econ\u00f2mica (pensions, comptes bancaris, her\u00e8ncies, habitatge, entre d’altres).<\/p>\n
En tercer lloc, la retic\u00e8ncia que tenen algunes v\u00edctimes a denunciar, ja sigui per por a les repres\u00e0lies que poden patir per part de les persones maltractadores o, per un problema que cada vegada es fa m\u00e9s pal\u00e8s: la soledat. Aix\u00ed, en un dels casos en el que v\u00e0rem intervenir des del SEAP (Servei Especialitzat d’Atenci\u00f3 a les Persones Grans), una dona de 82 anys, amb un deteriorament cognitiu moderat i que vivia en un centre residencial, va ser v\u00edctima d’un espoli patrimonial i dels comptes bancaris per part d’una persona, suposadament amiga. Quan v\u00e0rem entrevistar la v\u00edctima i la v\u00e0rem advertir del que li estava fent la seva \u00abamiga\u00bb, ens va respondre que ja n’era conscient per\u00f2 que preferia no fer res, ja que \u00abal menos viene a visitarme\u00bb.<\/p>\n
Vet aqu\u00ed la q\u00fcesti\u00f3: sentir-se sola, no tenir ning\u00fa que l’an\u00e9s a visitar llevat d’aquella depredadora \u2013 \u00e9s l’adjectiu m\u00e9s adient \u2013 que va aconseguir la seva autoritzaci\u00f3 per anar retirant fons del compte bancari i, m\u00e9s encara, que li ced\u00eds l’habitatge. La intervenci\u00f3 del SEAP va aturar l’espoli i actualment la v\u00edctima segueix vivint a la resid\u00e8ncia per\u00f2 havent-se dictat una sent\u00e8ncia judicial que la protegeix.<\/p>\n
Aquest cas \u00e9s una breu mostra dels riscos que acompanyen l’envelliment en el nostre entorn social. Vivim temps convulsos, inestables i incerts, en els quals els lligams socials s\u00f3n m\u00e9s febles i les persones grans, les que ja no produeixen, s\u00f3n vistes amb menyspreu o simplement s\u00f3n ignorades. S\u00f3n temps en els que el discurs neoliberal pressiona els individus per tal que es desprenguin del seu passat, de la seva experi\u00e8ncia acumulada al llarg dels anys. \u00abL’experi\u00e8ncia \u00e9s un grau\u00bb, es deia no fa gaire temps per\u00f2 aix\u00f2 ha quedat superat, el que importa actualment \u00e9s l’aqu\u00ed i ara. En aquest context, el saber aconseguit amb l’esfor\u00e7 personal ja no es considera v\u00e0lid per a la seva transmissi\u00f3 a les noves generacions. Sembla que la bella escena de l’avi o l’\u00e0via explicant contes als nets ja ha quedat antiquada, ja no hi ha auditori. La transmissi\u00f3 del coneixement de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 ha estat substitu\u00efda pel Gran Germ\u00e0 Google, que tot ho sap. Sense un lloc en el camp social i davant les p\u00e8rdues successives i inevitables inherents al pas dels anys les persones grans han d’enfrontar riscos considerables: la soledat i el no bon tracte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Segons dades de l’Idescat, en finalitzar l’any 2018, el percentatge de persones entre 0 i 15 anys, i residents a Catalunya, era de 16,75%; mentre que el percentatge de persones de 65 o m\u00e9s anys era de 18,79, sent l’\u00edndex d’envelliment de 119,3. Aquesta proporci\u00f3 tendir\u00e0 a augmentar en els pr\u00f2xims anys i marcar\u00e0 un […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[276,147,304],"class_list":["post-20481","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-envelliment","tag-gent-gran","tag-soledat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20481","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20481"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20481\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20481"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20481"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20481"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}