\u00abHola! Una de les nostres donants va tenir una sorpresa molt especial a una de les seves visites. Vols saber m\u00e9s?\u00bb.<\/p>\n
Irene (tots els noms de donants seran ficticis) t\u00e9 ara 26 anys i en fa dos que va donar \u00f2vuls, per\u00f2 encara segueix rebent missatges de la cl\u00ednica animant-la a tornar. En aquesta ocasi\u00f3 li arriba a trav\u00e9s de Whatsapp juntament amb un v\u00eddeo en qu\u00e8 un fam\u00f3s cantant de pop espanyol apareix, sense previ av\u00eds, en la consulta d’una noia. Com ella \u00e9s el seu fan, li fa una il\u00b7lusi\u00f3 tremenda. El missatge acaba un comiat emotiu: \u00abAgra\u00efm un cop m\u00e9s la teva generositat. Donar \u00e9s estimar\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s una cosa habitual, les cl\u00edniques de reproducci\u00f3 basen el seu m\u00e0rqueting -tant per captar donants d’\u00f2vuls, com perqu\u00e8 repeteixin les que ja ho van fer- a ressaltar que es tracta d’un acte d’amor desinteressat amb el qual ajudar a una altra dona a ser mare – \u00abun gest teu pot canviar la vida d’una altra persona,\u00bb diu la cl\u00ednica Barcelona IVF. Aix\u00f2, per\u00f2, contrasta amb l’opini\u00f3 generalitzada entre les donants: ning\u00fa se sotmetria a un proc\u00e9s com aquest si no fos pels diners que et donen en finalitzar: entre 600 i 1.000 euros.<\/p>\n
Entre elles hi ha dones com Carolina, que va donar \u00f2vuls quan tenia 18 anys per una simple ra\u00f3: era estudiant, no tenia diners i li va semblar una forma f\u00e0cil de guanyar-lo. O Nerea, donant amb 23: \u00abEn aquell moment estava sense treballar i el que em va animar a fer-ho van ser els diners f\u00e0cils; em sortien molt\u00edssimes publicacions en xarxes socials, sobretot a Instagram, on s’anunciava que seria un proc\u00e9s senzill i poc molest, i tamb\u00e9 que seria un bon gest que ajudaria a una altra dona\u00bb.<\/p>\n
A m\u00e9s de potenciar el car\u00e0cter altruista del proc\u00e9s -les refer\u00e8ncies al tema econ\u00f2mic \u00fanicament es fan a trav\u00e9s del terme \u00abrecompensa\u00bb – tamb\u00e9 hi ha missatges que combinen una est\u00e8tica juvenil amb la idea d’empoderament femen\u00ed. Al web d’Eudona, per exemple, ens rep una dona amb els bra\u00e7os enlaire, i al seu costat llegim: \u00abmai hi va haver un millor moment per ser dona\u00bb. A continuaci\u00f3 apareixen tres noies de festa, \u00ab\u00fanete a la revoluci\u00f3n del…\u00bb; i en el slide final un hashtag: #YoDonoPorque, al costat d’un bot\u00f3 rosa on llegim la paraula donar amb maj\u00fascules.<\/p>\n
Flavia Rodr\u00edguez, directora m\u00e8dica d’aquest centre, explica que el que pretenen \u00e9s \u00abreflectir el perfil actual\u00bb de les dones que donen \u00f2vuls, mentre que la informaci\u00f3 m\u00e8dica detallada s’ofereix de forma presencial a la primera consulta.<\/p>\n
Que aquestes f\u00f3rmules puguin vorejar el purplewashing (estrat\u00e8gies de m\u00e0rqueting que utilitzen esl\u00f2gans feministes buidant-los de la seva reivindicaci\u00f3 original) \u00e9s problem\u00e0tic quan generen un sentiment de vergonya entre les donants; i fins i tot despr\u00e9s, tamb\u00e9 de culpa, quan les seves experi\u00e8ncies no es corresponen amb el relat publicitari.<\/p>\n
\u00abRecordo que abans de comen\u00e7ar el proc\u00e9s vaig anar a una xerrada informativa que donava la cl\u00ednica a les futures donants, per\u00f2 m\u00e9s que informar-nos sobre el proc\u00e9s, no feien m\u00e9s que repetir-nos el feli\u00e7 que anava a ser una altra persona gr\u00e0cies a nosaltres, com si la felicitat d’altres dones fos la nostra responsabilitat\u00bb, explica Carolina, que va viure tot el proc\u00e9s sola, i nom\u00e9s ho va explicar a la seva mare la nit anterior a la punci\u00f3 perqu\u00e8 tenia por de l’anest\u00e8sia general. \u00abElla es va afartar de plorar\u00bb, recorda.<\/p>\n
La seva experi\u00e8ncia tampoc va millorar en rebre els diners: \u00abVaig sortir de la cl\u00ednica, vaig ingressar els 900 euros al banc i em vaig comprar una bossa i una bufanda. En aquest ordre. Recordo que els dies posteriors a tot aix\u00f2 em sentia tan bruta que em van passar a semblar poqu\u00edssims diners, no parava de menjar-me el cap amb qu\u00e8 el que havia fet era la versi\u00f3 light dels ventres de lloguer i, en estar en contra, sentia que m’havia fallat com a dona. D’aqu\u00ed ve la vergonya\u00bb.<\/p>\n
Un cop passat aquest primer filtre de captaci\u00f3, la llei actual de reproducci\u00f3 assistida obliga que a la primera visita la cl\u00ednica informi amb claredat a les possibles donants sobre les proves a qu\u00e8 s’han de sotmetre pr\u00e8viament, les condicions del proc\u00e9s i els canvis f\u00edsics que experimentaran. Tot aix\u00f2 queda plasmat en un consentiment per escrit que la donant haur\u00e0 de signar.<\/p>\n
Des de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetr\u00edcia valoren positivament la rigorositat d’aquest proc\u00e9s: \u00abLa informaci\u00f3 que es d\u00f3na les donants \u00e9s estricta, concreta i vera\u00e7. Els consentiments donen informaci\u00f3 fefaent del proc\u00e9s i els seus possibles riscos o complicacions. Totes les donants accepten conscientment i lliurement el proc\u00e9s\u00bb, resumeix la doctora Coraz\u00f3n Hern\u00e1ndez, secret\u00e0ria de la SEGO.<\/p>\n
En general, les donants tamb\u00e9 confirmen que van rebre una informaci\u00f3 que es va ajustar als canvis que despr\u00e9s van viure. \u00abEl primer dia van estar amb mi m\u00e9s de dues hores explicant-me tot amb detall, i en cada visita em van dir quines podrien ser les mol\u00e8sties m\u00e9s comunes. A m\u00e9s em van oferir un n\u00famero de Whatsapp a qu\u00e8 podia enviar els meus dubtes\u00bb, resumeix Tatiana, que va donar per primera vegada amb 24 anys i ja ho ha fet en tres ocasions m\u00e9s.<\/p>\n
Per aix\u00f2, els casos en qu\u00e8 les seves experi\u00e8ncies no van ser del tot positives, aix\u00f2 no va tenir a veure tant amb la falta d’explicacions m\u00e8diques, sin\u00f3 amb l’abs\u00e8ncia d’un acompanyament emocional i d’un tracte m\u00e9s proper. \u00abLes visites que feia a la cl\u00ednica durant el proc\u00e9s seguien una din\u00e0mica bastant estricta en qu\u00e8 gaireb\u00e9 no hi havia marge per parlar sobre com m’havia sentit durant els dies que havien passat des de l’\u00faltima revisi\u00f3\u00bb, explica Susana, que ha estat donant dues vegades, la primera amb 21 anys i la segona amb 22.<\/p>\n
\u00abEn la majoria d’ocasions nom\u00e9s veia el ginec\u00f2leg quan era a la llitera nua de cintura cap avall i quant acabava de revisar-me se n’anava i ja no el veia fins a la pr\u00f2xima revisi\u00f3, de manera que no existia un espai en el qual almenys estigu\u00e9s completament vestida i relaxada per fer les preguntes que tenia. Quan em vestia de nou les infermeres em donaven la medicaci\u00f3, m’explicaven com prendre-la, em donaven cita i pr\u00e0cticament m’acomiadaven en el moment\u00bb.<\/p>\n
Mentre que la llei obliga que les donants passin una enquesta per comprovar que no tenen cap patologia mental pr\u00e8via, no preveu cap mesura respecte als aspectes psicol\u00f2gics involucrats en el proc\u00e9s de donaci\u00f3. Les cl\u00edniques no s\u00f3n alienes a aquest problema i per aix\u00f2 en algunes, com \u00e9s el cas del centre de reproducci\u00f3 assistida Juana Crespo a Val\u00e8ncia, compten amb una psic\u00f2loga cl\u00ednica que est\u00e0 amb elles en una segona visita per parlar del procediment i com els afectar\u00e0.<\/p>\n
La doctora Paloma Baviera, responsable del programa d’ovodonaci\u00f3, explica que tenen \u00abuna l\u00ednia de tel\u00e8fon de contacte directe amb les donants perqu\u00e8 elles puguin preguntar el que vulguin, abans i durant el proc\u00e9s\u00bb. Admet que aquest procediment respon al fet que, tot i que sempre es d\u00f3na la mateixa medicaci\u00f3, els cossos responen de manera diferent, i tamb\u00e9 els estats d’\u00e0nims s\u00f3n molt variables. Es tractaria d’una atenci\u00f3 que no forma part de les obligacions legals i que, de fet, no \u00e9s estandarditzable.<\/p>\n
\u00abFa set anys que treballo amb donants i \u00e9s veritat que no en totes les cl\u00edniques es treballa igual i que l’acompanyament no \u00e9s el mateix. Nosaltres les consentim molt i aix\u00f2 fa que acostumin a repetir despr\u00e9s de la primera vegada. Jo mateixa barallo perqu\u00e8 mai se’ls consideri pacients de segona, perqu\u00e8 estan fent una tasca imprescindible perqu\u00e8 funcioni l’altre costat de la cl\u00ednica\u00bb, explica Baviera.<\/p>\n
L’experi\u00e8ncia de la Sandra, que ja ha donat en quatre ocasions -la primera amb 18 anys- i tornaria a fer-ho si tingu\u00e9s una necessitat econ\u00f2mica, podria servir com a exemple des de l’altre costat: \u00abEm van informar dels riscos que existien. Per\u00f2 m\u00e9s que explicar-me’ls de viva veu em van donar un dossier perqu\u00e8 m’ho lleg\u00eds i firm\u00e9s a casa i despr\u00e9s van respondre totes les meves preguntes\u00bb. Per aix\u00f2 afirma tamb\u00e9 que no t\u00e9 cap queixa en aquest sentit: \u00abvan ser s\u00faper propers i em van tractar amb la m\u00e0xima amabilitat i atenci\u00f3 en tot moment\u00bb.<\/p>\n
Un cop realitzada la punci\u00f3 (m\u00e8tode d’extracci\u00f3 d’\u00f2vuls), el m\u00e9s habitual \u00e9s que es citi a la donant uns dies despr\u00e9s, quan ve la regla, per tal de comprovar que l’estimulaci\u00f3 ov\u00e0rica no ha produ\u00eft cap dany i els ovaris han recuperat la seva grand\u00e0ria. No obstant aix\u00f2, aquestes cures es consideren un extra i no sempre es donen: la primera vegada que Claudia va donar \u00f2vuls tenia 21 anys i es va despertar despr\u00e9s de la punci\u00f3 amb molt de dolor en els ovaris, gaireb\u00e9 sense poder aixecar-se.<\/p>\n
Per\u00f2 com aquest mateix dia li van dir tot havia anat segons el previst, va donar \u00f2vuls una segona vegada quan va necessitar els diners. \u00abVaig tenir una experi\u00e8ncia molt dolenta, molt pitjor que la primera, despr\u00e9s de la punci\u00f3 vaig perdre molta sang i tenia molts dolors, no podia aixecar-me i en la mateixa cl\u00ednica em van haver de fer una endosc\u00f2pia. Despr\u00e9s d’unes hores nom\u00e9s em van dir que podria ser al\u00b7l\u00e8rgica a l’anest\u00e8sia general, que el meu cos no l’havia acceptat i no parava de moure’m durant la punci\u00f3, per\u00f2 sense moltes m\u00e9s explicacions\u00bb.<\/p>\n
I afegeix amb resignaci\u00f3: \u00abEl pitjor \u00e9s que els vaig demanar una fitxa m\u00e8dica per tenir consci\u00e8ncia de tot el que m’havia passat i la cl\u00ednica no volia donar-me-la, no volien que coment\u00e9s res perqu\u00e8 no hi hagu\u00e9s problemes amb les donants que estaven en el proc\u00e9s o aquelles que anaven a comen\u00e7ar\u00bb.<\/p>\n
Des del centre IVI a Val\u00e8ncia, una de les cl\u00edniques amb m\u00e9s experi\u00e8ncia en tractaments de fertilitat a Espanya, la doctora Pilar Alam\u00e1, responsable del programa de donaci\u00f3 d’\u00f2vuls, ent\u00e9n que resoldre aquest tipus de complicacions i explicar-les ha de ser responsabilitat de la cl\u00ednica. En aquest centre, a m\u00e9s de fer una crida per veure que estan b\u00e9 a les 24 hores, i una altra als dos o tres mesos, sempre atenen de forma gratu\u00efta les reclamacions post donaci\u00f3 que pugui haver-hi per part de les donants. Aix\u00ed mateix, tenen en compte un altre tema d’especial preocupaci\u00f3 per a elles com \u00e9s la possibilitat que hi hagi efectes secundaris a llarg termini. \u00abA IVI vam fer un estudi basat en el seguiment d’algunes de les seves donants, que confirma que el nombre repetit de donacions, a priori, i a curt termini,<\/p>\n
\u00c9s una informaci\u00f3 que tamb\u00e9 repeteixen des de la cl\u00ednica Juana Crespo – \u00abno hi ha cap evid\u00e8ncia que a causa de l’augment d’estr\u00f2gens es produeixin malalties, encara que som conscients d’aquestes den\u00fancies\u00bb – i des de la SEGO: \u00abL’estimulaci\u00f3 ov\u00e0rica amb gonadotropines de forma controlada \u00e9s un proc\u00e9s \u00e0mpliament estudiat en milions de dones, donants o no, sotmeses a t\u00e8cniques de reproducci\u00f3 assistida, en cap cas s’han pogut observar riscos a mitj\u00e0 o llarg termini relacionats amb ella\u00bb.<\/p>\n
L’estudi m\u00e9s ampli a qu\u00e8 es remeten \u00e9s un que va dur a terme mitjan\u00e7ant el seguiment a dones que s’han sotm\u00e8s a un o dos cicles d’estimulaci\u00f3 ov\u00e0rica -el mateix tractament pel qual passa una donant per\u00f2 fins en sis ocasions- per poder ser mares mitjan\u00e7ant fecundaci\u00f3 in vitro, i que efectivament, nega que a llarg termini hi hagi evid\u00e8ncies que provin la relaci\u00f3 entre aquest tractament i l’aparici\u00f3 de c\u00e0ncer de c\u00f2lon o c\u00e0ncer de mama.<\/p>\n
Per\u00f2 si algunes donants segueixen tenint dubtes sobre els efectes secundaris \u00e9s perqu\u00e8 els seus per\u00edodes no han tornat a ser iguals, o fins i tot han tingut complicacions m\u00e9s greus que altres especialistes han atribu\u00eft a la donaci\u00f3. Entre elles est\u00e0 Elena, donant amb 18 anys, que va ser diagnosticada amb ovaris poliqu\u00edstics i un ovari gandul just un any despr\u00e9s de la donaci\u00f3: \u00abEn preguntar-li a la ginec\u00f2loga de la seguretat social si podia ser conseq\u00fc\u00e8ncia de la donaci\u00f3, em va dir que, si b\u00e9 no s’ha establert que la hiperestimulaci\u00f3 causi aquest tipus de malalties, si es creu que estan relacionades\u00bb. Tot i que no recorda haver llegit res d’ovaris poliqu\u00edstics o mandrosos en la informaci\u00f3 que li van donar a la cl\u00ednica – \u00abi s\u00e9 que no patia de cap d’aquestes patologies perqu\u00e8 em faig revisions habitualment\u00bb.<\/p>\n
Per altres, no s\u00f3n les mol\u00e8sties o canvis f\u00edsics el que els recorda que van donar \u00f2vuls, sin\u00f3 un sentiment de penediment. \u00abA nivell personal, m’he replantejat sovint la moralitat del que vaig fer i la veritat \u00e9s que encara no he arribat a una conclusi\u00f3 clara. No em refereixo al fet de donar \u00f2vuls en si -aix\u00f2 no em genera cap debat, ja que va ser una decisi\u00f3 que vaig prendre lliurement (encara que per diners) – sin\u00f3 a contribuir, d’alguna manera, al fet que nom\u00e9s les persones que s\u00ed que tenen els diners suficients per fer-ho s’ho puguin permetre\u00bb, explica Maria, l’experi\u00e8ncia (amb 21 anys) no va ser complicada, per\u00f2 admet que li costaria molt tornar a donar. \u00abEl debat amb mi mateixa ha anat en aquesta direcci\u00f3. \u00c9s la transacci\u00f3 de diners i el negoci a qu\u00e8 contribu\u00efm el que em genera dubtes\u00bb.<\/p>\n