La nostra adaptaci\u00f3 durant l’evoluci\u00f3 i els nostres or\u00edgens influeixen en la probabilitat dels \u00e9ssers humans de tenir determinades malalties infeccioses com mal\u00e0ria o VIH. Aix\u00ed conclou una nova revisi\u00f3 d’estudis, publicada a la revista Trends in Immunology.<\/p>\n
El treball, liderat per l’espanyol Jorge Dom\u00ednguez-Andr\u00e9s, investigador postdoctoral a l’Institut Radboud per a les Ci\u00e8ncies Moleculars de la Vida als Pa\u00efsos Baixos, tamb\u00e9 subratlla com el sistema immunitari hum\u00e0 continua evolucionant depenent de la ubicaci\u00f3 o estil de vida de la persona.<\/p>\n
\u00abL’evoluci\u00f3 humana, les migracions i l’adaptaci\u00f3 que els nostres avantpassats van tenir al seu entorn (diferents pat\u00f2gens, clima, nutrici\u00f3, etc.), van deixar la seva empremta en els nostres gens. Avui en dia, aquesta empremta gen\u00e8tica ens fa m\u00e9s o menys susceptibles a diferents malalties\u00bb, explica a Sinc Dom\u00ednguez-Andreu.<\/p>\n
\u00c9s a dir, les adaptacions evolutives que permeten ser m\u00e9s resistents a patologies infeccioses tamb\u00e9 poden fer que siguem m\u00e9s susceptibles a patir al\u00b7l\u00e8rgies o malalties de tipus autoimmune. \u00abAra que vivim molt m\u00e9s temps, podem veure les conseq\u00fc\u00e8ncies de les infeccions que van passar els nostres ancestres\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Una de les millors defenses del cos contra les malalties infeccioses \u00e9s la inflamaci\u00f3. Dom\u00ednguez-Andr\u00e9s i l’autor principal Mihai Netea, immun\u00f2leg del mateix centre, van identificar com es va alterar l’ADN de persones de diferents comunitats comunament infectades amb malalties bacterianes o virals, el que produ\u00efa la posterior inflamaci\u00f3.<\/p>\n
Tot i que aquests canvis van fer m\u00e9s dif\u00edcil que certs pat\u00f2gens s’infectessin a aquestes comunitats, tamb\u00e9 es van associar amb l’aparici\u00f3, amb el pas el temps, de noves malalties inflamat\u00f2ries com la malaltia de Crohn, lupus i la malaltia intestinal inflamat\u00f2ria.<\/p>\n
\u00abSembla que hi ha un equilibri. Els \u00e9ssers humans evolucionem per construir defenses contra les malalties, per\u00f2 no som capa\u00e7os d’evitar que es produeixin. El benefici que obtenim, d’una banda, tamb\u00e9 ens fa m\u00e9s sensibles a les noves patologies\u00bb, indica Dom\u00ednguez-Andreu.<\/p>\n
\u00abAvui dia estem patint o beneficiant-nos de les defenses incorporades al nostre ADN pel sistema immunitari dels nostres ancestres, combatent infeccions o acostumant-nos a nous estils de vida\u00bb, puntualitza.<\/p>\n
En l’actual escenari de globalitzaci\u00f3 mundial, els fluxos migratoris i la barreja de diferents poblacions estan assolint nivells sense precedents, permetent una expansi\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida d’adaptacions gen\u00e8tiques favorables.<\/p>\n
\u00abNo obstant aix\u00f2, aquests processos tamb\u00e9 poden accelerar la propagaci\u00f3 de noves epid\u00e8mies, com es va observar en el r\u00e0pid augment dels casos d’infecci\u00f3 per VIH en els anys 80 i 90\u00bb, analitza Dom\u00ednguez-Andreu.<\/p>\n
\u00abEl mateix ha passat m\u00e9s recentment amb els virus SARS-CoV, Ebola i chikungunya, i tamb\u00e9 amb l’aparici\u00f3 de bacteris i fongs multiresistents, com en el cas de Staphylococcus aureus resistent a meticil\u00b7lina o Candida auris\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Igualment, els autors ressalten com els avantpassats primitius dels euroasi\u00e0tics vivien en regions encara habitades per neandertals i esp\u00e8cies ‘h\u00edbrides’. S’ha vist que les persones amb restes d’ADN neandertal poden ser m\u00e9s resistents contra el VIH-1 i infeccions per estafilococ, per\u00f2 m\u00e9s propenses a al\u00b7l\u00e8rgies, asma i febre del fenc.<\/p>\n
Un altre exemple \u00e9s el par\u00e0sit de la mal\u00e0ria, Plasmodium sp., que van infectar a les poblacions africanes durant milions d’anys. A causa d’aix\u00f2, els processos evolutius han seleccionat persones amb ADN que afavoreix la resist\u00e8ncia a les infeccions en provocar major inflamaci\u00f3 en el cos.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, per als autors aix\u00f2 tamb\u00e9 ha contribu\u00eft a fer que els africans moderns siguin propensos a desenvolupar malalties cardiovasculars, com l’aterosclerosi.<\/p>\n
Les noves seq\u00fcenciacions d’ADN estan revelant com els nostres sistemes immunitaris evolucionen en temps real a causa dels canvis en l’estil de vida modern.<\/p>\n
Aix\u00ed, les tribus africanes que encara es dediquen a la ca\u00e7a tenen una major diversitat de flora bacteriana que els afroamericans urbanitzats que mengen aliments comprats en botigues.<\/p>\n
A m\u00e9s, a mesura que els \u00e9ssers humans avancen cap a aliments processats i est\u00e0ndards d’higiene m\u00e9s estrictes, els seus cossos s’adapten desenvolupant el que els investigadors anomenen ‘malalties de la civilitzaci\u00f3’, com la diabetis tipus 2.<\/p>\n
En el futur, els autors ampliaran les seves investigacions a altres comunitats. \u00abAquest estudi analitzar\u00e0 les conseq\u00fc\u00e8ncies funcionals dels processos evolutius en la immunitat humana i facilitar\u00e0 el disseny de ter\u00e0pies m\u00e9s eficaces i adaptades a les diferents caracter\u00edstiques particulars de cada poblaci\u00f3\u00bb, afirma Dom\u00ednguez-Andreu.<\/p>\n