Amparo \u00e9s una dona de 83 anys que viu amb el seu marit al barri de la Guineueta de Barcelona, \u200b\u200ba prop de la Pla\u00e7a Karl Marx. Emmalalteix des de fa temps de problemes respiratoris, i fa poc la van atendre a l’Hospital Vall d’Hebron. El seu cas seria semblant al de tantes altres persones si, despr\u00e9s del tractament corresponent, hagu\u00e9s tornat a casa. Per\u00f2 la falta de cures, sumada a la p\u00e8rdua d’autonomia d’una dona de la seva edat, poden acabar propiciant que hagi de tornar a l’hospital. Aquesta, per\u00f2, no \u00e9s la situaci\u00f3 d’Amparo, que es troba allotjada en la nova Unitat de Fragilitat Compartida dels Hospitals Vall d’Hebron i Sant Rafael, destinada a cobrir les necessitats de pacients grans i de mobilitat delicada com ella.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s molt agradable estar aqu\u00ed\u00bb, reconeix. Aquesta pacient \u00e9s una de les 13 persones establertes a la Unitat de Fragilitat, operativa des del passat 11 de novembre. \u00ab[La unitat] \u00e9s el resultat d’una alian\u00e7a hist\u00f2rica entre Vall d’Hebron i Sant Rafael, i tracta d’evolucionar cap a un model d’hospital acollidor amb la gent gran\u00bb, explica el doctor Antoni Sant Josep, coordinador de la unitat. Aquests nous equipaments estan destinats a les persones considerades de fragilitat moderada: aquests pacients que encara mantenen un grau d’autonomia f\u00edsica i cognitiva, per\u00f2 que poden patir reversos en aquestes condicions i recaigudes en les malalties tractades si no reben les cures adequades.<\/p>\n
El model en el qual es basen les noves instal\u00b7lacions compartides no \u00e9s nou per\u00f2 s\u00ed que s’est\u00e9n cada vegada m\u00e9s: es tracta de les Unitats Geri\u00e0triques d’Aguts (UGA), unes unitats especialitzades a tractar la gent gran en els hospitals que estan presents en 12 centres catalans. El primer en qu\u00e8 es va aplicar aquest tipus d’equipaments va ser l’Hospital General de Granollers, el 1984. El que caracteritza la nova Unitat de Fragilitat Compartida de Sant Rafael i Vall d’Hebron \u00e9s l’aposta per una perspectiva interdisciplin\u00e0ria en qu\u00e8 metges internistes, geriatres i rehabilitadors, a m\u00e9s de treballadors socials, es coordinen per brindar el millor entorn possible a les persones allotjades, segons expliquen els seus impulsors.<\/p>\n
L’objectiu de la nova Unitat de Fragilitat Compartida no \u00e9s altre que assegurar la tornada a casa dels pacients amb les majors garanties i velocitat possibles: \u00abElls volen estar a casa seva, i la nostra missi\u00f3 \u00e9s que tornin a les millors condicions possibles\u00bb, afirma el doctor Sant Josep. Per a aix\u00f2, l’hospital ha dut a terme modificacions arquitect\u00f2niques i de tasques dels seus treballadors per garantir un entorn que faciliti l’estada dels seus pacients. \u00abS’han aplicat petits canvis que garanteixen grans millores\u00bb, assegura Lourdes Mart\u00ednez, directora d’infermeria de l’Hospital Sant Rafael.<\/p>\n
El primer nivell \u00e9s estructural. La unitat compta en aquests moments amb 13 llits disponibles, dividides en sis habitacions dobles i una individual, unides totes per un passad\u00eds, encara que est\u00e0 previst que per al desembre estiguin ja operatives el doble de llits. Un dels aspectes m\u00e9s importants \u00e9s evitar la desorientaci\u00f3 del pacient amb el trasllat. Per a aix\u00f2, tant el passad\u00eds extern com les habitacions han prescindit d’aquelles barreres arquitect\u00f2niques que poguessin dificultar el moviment dels interns o els treballadors. Totes les habitacions compten amb una pantalla de televisi\u00f3 en cada llit que incorpora rellotge i calendari, aspectes que, segons els treballadors de centre, ajuden els pacients a mantenir el seu vincle amb el m\u00f3n exterior i que no s\u00f3n habituals en estances comunes.<\/p>\n
\u00abEl descans nocturn \u00e9s molt necessari i de vegades se’ns oblida l’important que \u00e9s\u00bb, reconeix la directora d’infermeria. \u00c9s per aix\u00f2 que moltes de les novetats que incorpora aquesta nova Unitat van en aquesta direcci\u00f3. El passad\u00eds disposa d’un son\u00f2metre que alerta a les infermeres quan s’arriba a un nivell de soroll considerat excessiu, a m\u00e9s d’un modulador de la intensitat de la seva il\u00b7luminaci\u00f3. Tamb\u00e9 s’han modificat els carrets i mobiliari utilitzat per reduir el soroll que produeixen en despla\u00e7ar-se, les infermeres utilitzen llanternes a la nit i les habitacions dobles disposen de llums individuals per a cada llit perqu\u00e8, en cas que un pacient hagi de ser at\u00e8s a la nit, l’altre ocupant no sigui despertat a causa de la llum.<\/p>\n
Un altre dels aspectes que els encarregats de la Unitat de Fragilitat destaquen com a fonamental \u00e9s la prevenci\u00f3 de caigudes. \u00abEl pacient s’aixecar\u00e0 a la nit per anar al bany, aix\u00ed que el millor \u00e9s facilitar-li sense que tingui risc de caigudes\u00bb, assegura Mar\u00eda Jes\u00fas Febr\u00e9, treballadora social a la unitat. Als llits se’ls ha incorporat un comandament que permet modular l’altura del matal\u00e0s que fa a terra -amb un sensor de llum que es posa en verd quan l’altura \u00e9s segura, per alertar les infermeres- i les barres protectores dels laterals estan partides en dos, de manera que es mantingui al\u00e7ada la part del cap\u00e7al per evitar caigudes per\u00f2 es deixin baixades les inferiors perqu\u00e8 el pacient pugui sortir del llit sense problemes. El bany est\u00e0 equipat en la mateixa l\u00ednia:<\/p>\n
Per\u00f2 el treball de la Unitat de Fragilitat no acaba un cop el pacient abandona les instal\u00b7lacions. \u00abEl factor social \u00e9s un tema absolutament clau\u00bb, remarca el doctor Jordi Ib\u00e1\u00f1ez, cap de departament de Medicina Interna de l’Hospital Sant Rafael. La relaci\u00f3 dels pacients amb les seves fam\u00edlies pot facilitar la tasca dels metges durant la seva estada a les instal\u00b7lacions -i per aix\u00f2 es promou amb tr\u00edptics informatius-, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una font habitual de problemes. Hi ha casos de persones grans que viuen soles i no tenen familiars que se’n puguin fer c\u00e0rrec d’elles un cop surtin, mentre que a altres els afecta molt la possibilitat de \u00abconvertir-se en una c\u00e0rrega\u00bb. \u00abAquests pacients es troben a la cru\u00eflla entre l’autonomia i la depend\u00e8ncia, i el nostre repte \u00e9s que es mantinguin en l’autonomia\u00bb, afirma el doctor San Jos\u00e9.<\/p>\n