{"id":20515,"date":"2019-12-08T21:28:13","date_gmt":"2019-12-08T20:28:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20515"},"modified":"2019-12-08T21:28:13","modified_gmt":"2019-12-08T20:28:13","slug":"les-llargues-esperes-en-latencio-sanitaria-publica-un-problema-de-perdua-de-qualitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/12\/08\/les-llargues-esperes-en-latencio-sanitaria-publica-un-problema-de-perdua-de-qualitat\/","title":{"rendered":"Les llargues esperes en l&#8217;atenci\u00f3 sanit\u00e0ria p\u00fablica, un problema de p\u00e8rdua de qualitat"},"content":{"rendered":"<p>Totes les causes que aqu\u00ed es desenvolupen influiran, en major o menor mesura, en les llargues llistes i seran necess\u00e0ries mesures espec\u00edfiques per fer-hi front m\u00e9s enll\u00e0 dels simples \u00abplans de xoc\u00bb (augment de l&#8217;oferta recorrent a vegades a pagament per acte o al sector privat) que poden portar a resultats contraris als desitjats. Aquestes mesures en el seu conjunt faran necessaris canvis importants en la planificaci\u00f3 i la gesti\u00f3 de tot el sistema i en l&#8217;actitud dels professionals i els ciutadans per ser efectives.<\/p>\n<p><strong>Augment de la demanda en els \u00faltims anys<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><em>El creixement de la poblaci\u00f3 a Catalunya<\/em>. En els \u00faltims 11 anys s&#8217;ha passat de 6.100.000 d&#8217;habitants en el sistema sanitari p\u00fablic a 7.300.000, el que significa un increment de poblaci\u00f3 del 19,6% (1,7 per cent anual).<\/li>\n<li><em>Augment de l&#8217;esperan\u00e7a de vida<\/em>. En els \u00faltims 15 anys s&#8217;ha incrementat la mitjana de l&#8217;esperan\u00e7a de vida dels espanyols en 3,29 anys, \u00e9s a dir, tenim molta poblaci\u00f3 vella i aquest factor si \u00e9s una causa directa de l&#8217;increment de demanda sanit\u00e0ria i tamb\u00e9 d&#8217;increment de les llistes d&#8217;espera quir\u00fargica per patologies cr\u00f2niques i degeneratives.<\/li>\n<li><em>Exig\u00e8ncia de m\u00e9s qualitat de vida.<\/em> Els ciutadans dels pa\u00efsos desenvolupats, amb les primeres necessitats socials i econ\u00f2miques ja cobertes i amb un sistema sanitari p\u00fablic, demanen m\u00e9s mesures que augmentin la seva qualitat de vida, aquest \u00e9s un factor d&#8217;augment de la pressi\u00f3 i les llistes d&#8217;espera del sistema que s&#8217;ha de tenir en compte. Encara que aquesta major demanda en moltes ocasions \u00e9s indu\u00efda i no justificada sanit\u00e0riament (segons criteris d&#8217;evid\u00e8ncia cient\u00edfica d&#8217;efectivitat) \u00c9s el que s&#8217;ha vingut a anomenar la \u00abmedicalitzaci\u00f3\u00bb de molts \u00e0mbits de la vida que fins fa poc no eren considerats malalties o processos m\u00e8dics.<\/li>\n<li><em>Excessiva variabilitat en les indicacions m\u00e8diques<\/em>. Els procediments de substituci\u00f3 quir\u00fargica de maluc i genoll per una pr\u00f2tesi ens poden servir d&#8217;exemple en el tema de la variabilitat. Aquests s\u00f3n tractaments importants tant per la seva freq\u00fc\u00e8ncia com pel seu cost, s\u00f3n procediments amb un creixement molt elevat en els \u00faltims anys, tant per les causes que hem analitzat fins ara com pel mateix efecte dels plans de xoc per reduir les llistes d&#8217;espera.<\/li>\n<\/ul>\n<p>A Catalunya de 1992 a l&#8217;any 2004 (12 anys) es va passar d&#8217;intervenir a 1.596 pacients de pr\u00f2tesis de maluc a 7.786 pacients i de 435 pacients de pr\u00f2tesis de genoll a 9.864 pacients el 2004 (el maluc es va multiplicar per 5 i el genoll per 22). Aix\u00f2 ens d\u00f3na unes taxes a Catalunya el 2004 per 10.000 habitants de 10,1 la pr\u00f2tesi de maluc i 13,4 la pr\u00f2tesi de genoll.<\/p>\n<p>Per\u00f2 les taxes d&#8217;aquests procediments a tot Espanya ens indiquen una gran variabilitat, aix\u00ed en un treball que recull les taxes de nou comunitats aut\u00f2nomes descriu unes taxes mitjanes en el 2002 de 4,8\/10.000 hab. per maluc i 7,8\/10.000 hab. el genoll, per\u00f2 amb una \u00e0mplia variabilitat de: 1,3-12,7 maluc i de 97-20,5 genoll.<\/p>\n<p>La variabilitat entre centres i entre \u00e0rees geogr\u00e0fiques, que en definitiva \u00e9s variabilitat entre els professionals de la medicina, \u00e9s un fenomen complex i com\u00fa en tots els pa\u00efsos i un exc\u00e9s de variabilitat, no explicable per difer\u00e8ncies epidemiol\u00f2giques entre els individus, \u00e9s en definitiva un problema de qualitat assistencial, d&#8217;inefici\u00e8ncia, d&#8217;equitat i pot ser causa d&#8217;increment injustificat de les llistes d&#8217;espera.<\/p>\n<p><strong>Escassetat d&#8217;oferta<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><em>Manca d&#8217;inversions i disminuci\u00f3 de recursos humans agreujada per les retallades<\/em>. Aquesta \u00e9s la causa principal de les llistes d&#8217;espera tamb\u00e9 no quir\u00fargiques: demores en la visita al metge de fam\u00edlia i els especialistes, aix\u00ed com les llistes per a realitzar proves diagn\u00f2stiques. Recordem les retallades pressupost\u00e0ries dels governs catalans en els anys 2011 i 2012 que van representar una disminuci\u00f3 de fins a 1.500 milions d&#8217;euros sobre un pressupost de salut de 10.000 milions (un 15%) el que va representar p\u00e8rdua de personal, de llits hospitalaris, precarietat laboral i falta d&#8217;inversions.<\/li>\n<li><em>Manca d&#8217;efici\u00e8ncia en la utilitzaci\u00f3 dels recursos<\/em>. Si a m\u00e9s de l&#8217;escassetat objectiva d&#8217;oferta, els recursos existents s\u00f3n poc eficients i estan infrautilitzats aix\u00f2 incrementa la incapacitat del sistema per fer front a la demanda creixent, un exemple d&#8217;aix\u00f2 \u00e9s el funcionament gaireb\u00e9 exclusiu en horari de matins de molts hospitals (fonamentalment quir\u00f2fans no urgents i consultes externes). Si el bloc quir\u00fargic funcion\u00e9s de mat\u00ed i tarda es podria doblar el nombre d&#8217;intervencions, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil i requereix una gran capacitat de gesti\u00f3 i m\u00e9s recursos, com l&#8217;augment dels serveis d&#8217;esterilitzaci\u00f3, reanimaci\u00f3 postquir\u00fargica, major nombre de llits o millor gesti\u00f3 de les mateixes disminuint l&#8217;estada mitjana dels pacients, disposici\u00f3 de llits de convalesc\u00e8ncia en centres concertats i major nombre de professionals.<\/li>\n<li><em>D\u00e8ficit de planificaci\u00f3, gesti\u00f3 cl\u00ednica i forma de pagament<\/em>. Hi ha difer\u00e8ncies tant en el volum de les llistes d&#8217;espera com en l&#8217;activitat quir\u00fargica d&#8217;aquests procediments per \u00e0rees geogr\u00e0fiques amb poblacions similars, aix\u00f2 pot ser degut a la variabilitat professional que ja s&#8217;ha comentat o difer\u00e8ncies en l&#8217;oferta a causa dels pressupostos tancats i durant anys generalment insuficients, per exemple, cada centre t\u00e9 un pressupost de pr\u00f2tesis que quan s&#8217;acaba els pacients en llista han d&#8217;esperar l&#8217;any seg\u00fcent.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquest factor sumat al sistema de pagament per activitat, s\u00f3n formes incorrectes de planificar i gestionar les llistes d&#8217;espera, el pagament per activitat i els plans de xoc est\u00e0 descrit que poden fins i tot incrementar les llistes, el m\u00e9s correcte seria la forma de pagament per \u00abnecessitat\u00bb, \u00e9s a dir, una forma de pagament capitatiu en cada territori corregit per les caracter\u00edstiques epidemiol\u00f2giques de la poblaci\u00f3.<\/p>\n<p>Existeix a m\u00e9s una falta d&#8217;informaci\u00f3 uniforme i integrada sobre les llistes d&#8217;espera, de manera que un mateix pacient s&#8217;havia apuntat en dos centres sanitaris (degut precisament a les llargues llistes) el que nom\u00e9s fa que incrementar-les, fins i tot molts pacients, fins a un 20 per cent, quan s\u00f3n cridats per intervenir no es presentaven per estar ja tractats en un altre centre (o en la sanitat privada).<\/p>\n<p>Quan van aflorar les llistes d&#8217;espera l&#8217;exist\u00e8ncia de \u00abguies cl\u00edniques\u00bb d&#8217;indicaci\u00f3, basades en l&#8217;evid\u00e8ncia cient\u00edfica de cada procediment i criteris expl\u00edcits de prioritat dins de les llistes a m\u00e9s de l&#8217;antiguitat, \u00e9s molt limitada i poc homog\u00e8nia entre els diversos serveis cl\u00ednics el que incrementava la variabilitat ja comentada i fins i tot tolerava faltes d&#8217;equitat en els temps d&#8217;acc\u00e9s al tractament, ja que com no estan establerts i acceptats uns criteris objectius i expl\u00edcits, persones amb influ\u00e8ncia en el sistema (personal sanitari o els seus familiars i recomanats, VIPS, etc.) pot passar per davant d&#8217;altres ciutadans amb major necessitat o major temps d&#8217;espera. Els esfor\u00e7os realitzats d&#8217;establir criteris de prioritzaci\u00f3 per gravetat cl\u00ednica o social, no sempre s\u00f3n complets pels professionals el que requeriria una estricta inspecci\u00f3.<\/p>\n<ul>\n<li><em>Manca de coordinaci\u00f3 entre els nivells assistencials d&#8217;hospital i atenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/em>. Una altra causa de sobrec\u00e0rrega del sistema sanitari i d\u00e8ficit d&#8217;accessibilitat \u00e9s la mala coordinaci\u00f3 entre els diferents nivells assistencials, hist\u00f2ries cl\u00edniques diferents en un sistema de m\u00faltiples \u00abprove\u00efdors\u00bb, repetides exploracions complement\u00e0ries duplicades, derivacions d&#8217;un nivell a l&#8217;altre innecess\u00e0ries, llargs temps d&#8217;espera per l&#8217;especialista de l&#8217;hospital.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquests s\u00f3n alguns dels problemes que comporta aquesta manca de coordinaci\u00f3. No \u00e9s infreq\u00fcent que el pacient derivat per a una consulta des d&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria a l&#8217;hospital hagi d&#8217;esperar fins i tot sis mesos per realitzar aquesta primera visita i segons l&#8217;opini\u00f3 dels especialistes de l&#8217;hospital fins a un 20 per cent d&#8217;aquests pacients no existia motiu per ser derivats, aix\u00f2 sobrec\u00e0rrega les consultes externes i els serveis d&#8217;urg\u00e8ncies.<\/p>\n<ul>\n<li><em>Interessos personals d&#8217;alguns facultatius<\/em>. Est\u00e0 descrit tamb\u00e9 que quan el professional treballa alhora en el sector p\u00fablic i en el privat, aix\u00f2 pot comportar un servei m\u00e9s deficient en el sector p\u00fablic i pot ser causa de tenir major llista d&#8217;espera.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Aquest article resumit i una mica modificat t\u00e9 com a base la comunicaci\u00f3 en el Col\u00b7loqui Internacional de Geocr\u00edtica (2008) \u201cDeu anys de canvis en el M\u00f3n, en la Geografia i en les Ci\u00e8ncies Socials, 1999-2008\u201d. Actes del X Col\u00b7loqui Internacional de Geocr\u00edtica, Universitat de Barcelona, \u200b\u200b26-30 de maig de 2008.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Totes les causes que aqu\u00ed es desenvolupen influiran, en major o menor mesura, en les llargues llistes i seran necess\u00e0ries mesures espec\u00edfiques per fer-hi front m\u00e9s enll\u00e0 dels simples \u00abplans de xoc\u00bb (augment de l&#8217;oferta recorrent a vegades a pagament per acte o al sector privat) que poden portar a resultats contraris als desitjats. Aquestes [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[405],"class_list":["post-20515","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-llistes-despera"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20515","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20515"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20515\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}