Des del dret a l\u2019avortament, el dret a rebre atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, el dret a rebre anticoncepci\u00f3 d\u2019urg\u00e8ncia, el dret a una reproducci\u00f3 assistida o el dret a una educaci\u00f3 sexual fins a la den\u00fancia clara cap els fonamentalismes, els tractes discriminatoris a dones amb trastorns per consum de subst\u00e0ncies o el finan\u00e7ament p\u00fablic a entitats i col\u00b7lectius anti-drets. Aquests s\u00f3n alguns dels casos que l\u2019Observatori ha rebut des de l\u2019octubre de 2018 i que ara s\u2019han desenvolupat en aquest informe. Un informe que vol ser \u201cuna caertografia de les vulneracions en territori catal\u00e0\u201d:<\/p>\n
S\u00edlvia Aldavert, de L\u2019Associaci\u00f3 de Drets Sexuals i Reproductius, assenyala com a nexe d\u2019uni\u00f3 de tots ells la viol\u00e8ncia institucional. Durant la presentaci\u00f3 de l\u2019informe ha expressat que cal \u00abcanviar el paradigma d\u2019atenci\u00f3 i de servei p\u00fablic\u00bb i que, aquest canvi, \u00abha d\u2019estar fonamentat en els drets humans de les dones i de les persones i ha de tenir una perspectiva feminista per poder posar la vida al centre\u00bb.<\/p>\n
En aquest sentit, l\u2019informe apropa relats personals perqu\u00e8 per Aldavert, \u00abla informaci\u00f3 quantificada \u00e9s important per\u00f2 cal centrar-nos en les viv\u00e8ncies de les desigualtats per entendre el seu recorregut i resoldre les vulneracions de tots els drets sexuals i reproductius (DSIR)\u00bb.<\/p>\n
Vols avortar? Busca\u2019t un centre sense objectors de consci\u00e8ncia i torna d\u2019aqu\u00ed tres dies<\/h3>\n
Montse Cervera fa molts anys que forma part de la Campanya pel Dret a l\u2019Avortament Lliure i Gratu\u00eft. Si reconeix que des dels inicis de la seva lluita s\u2019ha avan\u00e7at, les mancances segueixen sent moltes i molt greus. \u00abTot i les den\u00fancies continuen havent-hi casos i molts per falta de formaci\u00f3 en tots els circuits dels professionals de la salut: un avortament no \u00e9s treure’t una piga, quan decideixes fer-ho, necessites un proc\u00e9s r\u00e0pid\u00bb, ha opinat Cervera.<\/p>\n
La falta de formaci\u00f3, els objectors de consci\u00e8ncia o els requisits legals de l\u2019espera de 3 dies \u00abper pensar-t\u2019ho\u00bb s\u00f3n algunes de les vulneracions que pateixen les persones que volen avortar. Per tot aix\u00f2, el pitjor que et pot passar \u00e9s adonar-te d\u2019un embar\u00e0s en dissabte i tenir un viatge previst. El cas que Cervera ha explicat durant la presentaci\u00f3 ha estat el d\u2019una dona no racialitzada de 38 anys. Despr\u00e9s de fer trucades per informar-se i visitar dos centres de prim\u00e0ria i a dos centres hospitalaris nom\u00e9s va rebre informaci\u00f3 contradict\u00f2ria i incorrecta sobre el proc\u00e9s a seguir.<\/p>\n
Finalment, la setmana seg\u00fcent va al seu centre de prim\u00e0ria i per fer el tr\u00e0mit correctament, com estipula i obliga la llei, ha d\u2019esperar els 3 dies de reflexi\u00f3. Aleshores li comuniquen que haur\u00e0 d\u2019esperar m\u00e9s perqu\u00e8 per aquelles dates no hi ha ni un sol ginec\u00f2leg que no sigui objector de consci\u00e8ncia.<\/p>\n
Dona i migrada, doble vulneraci\u00f3<\/h3>\n
I aquests casos es magnifiquen entre les persones embarassades que no tenen targeta sanit\u00e0ria. Si b\u00e9 la llei marca que d\u2019urg\u00e8ncia els menors i les dones i persones embarassades han de ser ateses, no sempre acaba sent aix\u00ed.<\/p>\n
Rosario Mendieta, membre de la Marea Verda de Barcelona, assenyala el racisme institucional com el culpable de la vulneraci\u00f3 i la manca de drets que pateixen les persones migrades. Actualment s\u2019est\u00e0 treballant en la Taula de Treball sobre l\u2019Acc\u00e9s a l\u2019Atenci\u00f3 Sanit\u00e0ria per menors de 18 anys, dones i persones embarassades vulguin seguir o interrompre el seu embar\u00e0s. Aix\u00ed, si b\u00e9 la campanya est\u00e0 vinculada al dret a l\u2019avortament, t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la situaci\u00f3 en la que es troben les dones embarassades sense targeta sanit\u00e0ria.<\/p>\n
La Taula exigeix una reforma de lectura \u00fanica que incorpori un apartat per blindar l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a aquests col\u00b7lectius. Una llei que data del 2017 per\u00f2 que, tot i ser suspesa durant un temps pel Tribunal Constitucional, ja hauria d\u2019estar publicada.<\/p>\n
\u00abLa nostra demanda parla de model, de quin tipus de serveis p\u00fablics volem: estem exigint una instrucci\u00f3 i una reglamentaci\u00f3 que a m\u00e9s de legislar tamb\u00e9 faci una modificaci\u00f3 sobre com s\u2019aconsegueix l\u2019acc\u00e9s a la targeta sanit\u00e0ria\u00bb, explica Mendieta. Assenyala que es tracta d\u2019una pol\u00edtica de fons: \u00abl\u2019acc\u00e9s a la targeta sanit\u00e0ria ha de poder estar garantit per a totes… I no valen excuses. El turisme sanitari \u00e9s una cosa i l\u2019universalitat una altra\u00bb.<\/p>\n
Falta d\u2019informaci\u00f3 o objecci\u00f3 de les farm\u00e0cies que vulneren l\u2019anticoncepci\u00f3 d\u2019urg\u00e8ncia?<\/h3>\n
L\u2019anticoncepci\u00f3 d\u2019urg\u00e8ncia \u00e9s la forma m\u00e9s segura d\u2019evitar fins a un 95% els embarassos que es produeixen per no protecci\u00f3 o per fallada en el m\u00e8tode que s\u2019est\u00e0 utilitzant. \u00abTot i ser molt segur, ens trobem que hi ha molt desconeixement\u00bb, explica Eva Vela, de la Federaci\u00f3n de Asociaciones de Matronas de Espa\u00f1a (FAME) i coordinadora d\u2019un ASSIR (unitats d\u2019Atenci\u00f3 a la Salut Sexual i Reproductiva).<\/p>\n
Durant la feina que ha dut al primer informe de l\u2019Observatori, Vela destaca que la \u00abimmensa majoria de les denuncies han estat sobre com s’havia de recollir aquest medicament a oficines de farm\u00e0cia\u00bb. Un dels casos paradigm\u00e0tics que s\u2019han trobat \u00e9s el d\u2019una noia de 16 anys (a nivell de salut ja major d\u2019edat) que s\u2019adre\u00e7a a una oficina de farm\u00e0cia sense necessitat de recepta i es troba que la persona que l’at\u00e9n la comen\u00e7a a interrogar. \u00abElla es sent jutjada i, per haver fet una presa anterior d\u2019aquesta pastilla, en comptes de rebre l\u2019ajuda se li nega el tractament. Els motius que li donen s\u00f3n dos: per ser menor i per haver pres una altra. Li al\u00b7leguen que ha d’esperar 6 mesos cosa que \u00e9s totalment falsa\u00bb, explica Vela.<\/p>\n
Segons la investigaci\u00f3 posterior que han fet, Vela assegura que aix\u00f2 no passa en un sol centre. A m\u00e9s, relata que el desenvolupament probable d\u2019aquest tipus de vulneracions a serveis p\u00fablics, \u00abperqu\u00e8 els serveis de farm\u00e0cia ho s\u00f3n\u00bb, \u00e9s que finalment aquesta \u00abpersona ja vulnerabilitzada, com se li nega el tractament, ja no anir\u00e0 en lloc m\u00e9s, s\u2019espanta, no pren el tractament i es produeix un embar\u00e0s que es podria haver evitat molt probablement\u00bb.<\/p>\n Elena Longares forma part de LesBiCat i de la campanya Feminista pel Dret a la Reproducci\u00f3 Assistida. Denuncien que fins fa ben poc parelles de dones o dones sense parella estaven sense acc\u00e9s al servei. Ara es troben que, \u00abcom no hi ha una bona difusi\u00f3, els ASSIR desconeixen el protocol i la via que hem de seguir… Si no hi ha difusi\u00f3 les usu\u00e0ries finals no tenen un acc\u00e9s f\u00e0cil\u00bb, explica Longares.<\/p>\n Un altre dels problemes \u00e9s la centralitat de Barcelona que dificulta encara m\u00e9s l\u2019acc\u00e9s. Longares i la seva parella fa tres anys que van iniciar un proc\u00e9s que les despla\u00e7a sovint a Barcelona molt d\u2019hora al mat\u00ed suposant un alt cost no nom\u00e9s econ\u00f2mic. \u00abNo fer \u00fas de m\u00e8todes m\u00e9s f\u00e0cils fa que hi hagi una llista d\u2019espera molt llarga per accedir-hi: a l\u2019abril \u00e9rem 900 persones pendents\u00bb.<\/p>\n L\u2019informe indica que, \u00abtenint en compte que la nostra societat actual viu sota el mandat de l\u2019heteronormativitat obligat\u00f2ria, la majoria de serveis d\u2019atenci\u00f3 a la salut sexual i reproductiva estaran tamb\u00e9 dissenyats i encarats a aquesta. Concretament, el col\u00b7lectiu LGTBI s\u2019enfronta a certs obstacles en mat\u00e8ria de DSiR que constitueixen la seva vulneraci\u00f3 i de discriminaci\u00f3 del col\u00b7lectiu\u201d. Aix\u00ed, Longares parla d\u2019una atenci\u00f3 principalment patologitzadora: \u201cel cos es posa en q\u00fcesti\u00f3 i es vulnera amb preguntes que no tenen a veure amb la reproducci\u00f3\u00bb. Longares va haver d\u2019aguantar preguntes com ara \u2018des de quan saps que ets homosexual\u2019, altres comentaris masclistes i tamb\u00e9 gordof\u00f2bics.<\/p>\n La Marta t\u00e9 30 anys i viu a Calafell. T\u00e9 una filla de 5 anys vivint amb una fam\u00edlia d\u2019acollida i fa poc s\u2019ha tornat a quedar embarassada. El seu company no consumeix. Ella vol ser mare i els professionals del CAS (Centre d\u2019Atenci\u00f3 i Seguiment a les drogodepend\u00e8ncies) li van iniciar un tractament de metadona. Despr\u00e9s de la coordinaci\u00f3 entre el CAS, ginecologia i obstetr\u00edcia i d\u2019un seguiment intensiu durant tot l\u2019embar\u00e0s ha nascut un nen sa. S\u2019ha acordat que pot mantenir la seva custodia amb seguiment de la DGAIA (Direcci\u00f3 General d’Atenci\u00f3 a la Inf\u00e0ncia i l’Adolesc\u00e8ncia). \u00c9s m\u00e9s, recuperar\u00e0 la seva nena que fins ara vivia a una casa d\u2019acollida.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria que ens explica Ana Isabel Ibar, de la Sub-direcci\u00f3 General de Drogodepend\u00e8ncies. \u00abNo considerar-la bona mare, no tenir en compte el seu criteri, la seva situaci\u00f3… Totes aquestes vulneracions de DSIR se les troben molt sovint les dones que consumeixen\u00bb, denuncia Ibar que, al mateix temps, celebra l\u2019informe de l\u2019Observatori. Creu que \u00e9s essencial treballar colze a colze entre l\u2019associaci\u00f3 de drogodepend\u00e8ncies i ginecologia per garantir aquests drets i que, una part de tot aix\u00f2, \u00abcomen\u00e7a sabent que est\u00e0 passant i l\u2019observatori \u00e9s una eina clau\u00bb.<\/p>\n L\u2019Observatori indica una manca d\u2019acc\u00e9s a anticonceptius de llarga durada, als recursos de salut i d\u2019acompanyament postpart, manca d\u2019acompanyament al \u201cdol perinatal\u201d quan es retira l\u2019infant, resist\u00e8ncies dels serveis de salut a permetre l\u2019alletament (malgrat que el consum d\u2019algunes subst\u00e0ncies sigui compatible), vulneraci\u00f3 del dret a la confidencialitat i a la intimitat (en demanar informaci\u00f3 sobre el seu consum davant d\u2019altres persones), estigmatitzaci\u00f3 i visi\u00f3 punitiva, infantilitzaci\u00f3 de les dones associant el consum de drogues amb la incapacitat de fer de mares, manca de potenciaci\u00f3 de les capacitats preservades de les dones i poc, o un nul, an\u00e0lisi en relaci\u00f3 amb altres causes que pugui patir la dona com ara pobresa o viol\u00e8ncia.<\/p>\n Contra el \u00abNena, el teu cos serveix per reproduir-se\u00bb, educaci\u00f3 sexual feminista a les escoles<\/strong><\/p>\n L\u2019\u00fater \u00e9s on es desenvolupa el fetus durant l\u2019embar\u00e0s i la vagina \u00e9s un passad\u00eds el\u00e0stic on s\u2019introdueix el penis durant la uni\u00f3 sexual. Aquesta afirmaci\u00f3 la van trobar en un llibre de ci\u00e8ncies naturals de sis\u00e8 de prim\u00e0ria d\u2019una escola p\u00fablica membres de la Comissi\u00f3 de Coeducaci\u00f3, G\u00e8nre i Feminismes de les Escoles P\u00fabliques de Gr\u00e0cia. Esther Murillo, la seva coordinadora, denuncia que trobar-se aquestes informacions \u00e9s una clara vulneraci\u00f3 del dret a l\u2019educaci\u00f3 sexual.<\/p>\n Davant aquesta descripci\u00f3 que per Murillo \u00ab\u00e9s biologicista i finalista i situa el cos de la dona nom\u00e9s en la reproducci\u00f3\u00bb que, a m\u00e9s, \u00absempre dep\u00e8n d\u2019un \u00f2rgan mascul\u00ed\u00bb, l\u2019Observatori va demanar a l\u2019editorial que retir\u00e9s el llibre, cosa que encara no ha passat.<\/p>\n Una de les altres denuncies que han tramitat ha estat respecte les informacions al voltant de la vacuna del papiloma. Un tr\u00edptic que es repartia a les escoles per part de l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut deia que \u00abla vacuna nom\u00e9s protegia en front algunes de les soques mes freq\u00fcents i donava consells per prevenir\u00bb. Si b\u00e9 aquesta informaci\u00f3 va ser retirada sota demanda, per Murillo respon a una medicalitzaci\u00f3 del cos de les dones i de les nenes. \u00abSi aquesta malaltia la transmeten els nois, perqu\u00e8 no es fa cap intervenci\u00f3 sobre els seus cossos? Aquell tr\u00edptic responia a l\u2019heteronormativitat perqu\u00e8 nom\u00e9s contempla els cossos de les dones i no treballava en la responsabilitzaci\u00f3 en nois i noies\u00bb.<\/p>\n Sovint es parla de grups ultracat\u00f2lics que esperen a les portes de les cl\u00edniques on es practiquen avortament per increpar les dones que s\u2019hi visiten. El cas que va destapar la CUP de Tarragona i Cau de llunes l\u2019octubre de 2018 encara va m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n Llar natalis \u00e9s una resid\u00e8ncia d\u2019acollida propietat de la Fundaci\u00f3 Obra Pia Montserrat que es ven com una obra caritativa de suport a dones embarassades en risc d\u2019exclusi\u00f3 social. M\u00e9s enll\u00e0 del problema dels fonamentalismes quan parlem de drets sexuals i reproductius i de dones, la denuncia va fer-se ress\u00f2 perqu\u00e8 Llar Natalis rebia finan\u00e7ament p\u00fablic de l\u2019Ajuntament de Tarragona, el Consell Comarcal del Tarragon\u00e8s i la Diputaci\u00f3 de Tarragona. A m\u00e9s a m\u00e9s, Llar Natalis rebia usu\u00e0ries de serveis socials. I per si aix\u00f2 fos poc, la Fundaci\u00f3 es troba en un empla\u00e7ament que durant la dictadura franquista feia de pres\u00f3 de dones.<\/p>\n Laia Estrada, de la CUP de Tarragona, denuncia que \u00abs\u2019est\u00e0 oferint un servei suposadament professional i dient que \u00e9s p\u00fablic per\u00f2 del qu\u00e8 es tracta \u00e9s d\u2019evitar que avortin per un motiu estrictament religi\u00f3s\u00bb. Com expliquen al web de l\u2019informe, va dirigit a dones embarassades sense recursos i sense teixit familiar o social i que volen practicar-se interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l\u2019embar\u00e0s. \u00abDerivades des de Serveis Socials, la Llar Natalis les acull per tal de dissuadir-les mitjan\u00e7ant estrat\u00e8gies com el s\u00edndrome post-avortament i refor\u00e7ant mites, amb l\u2019objectiu que les dones se sentin penedides i continu\u00efn amb l\u2019embar\u00e0s\u00bb. A m\u00e9s, Estrada explica que \u00ab\u00e9s un servei que nom\u00e9s compta amb 1 treballadora social i la resta s\u00f3n monges sense cap mena de titulaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n La Llar Natalis, per Estrada, \u00ab\u00e9s l\u2019altra cara de la moneda del Proyecto Raquel. Un projecte que t\u00e9 com objectiu garantir un proc\u00e9s de sanaci\u00f3 per aquelles dones que han decidit avortar\u00bb. A l\u2019estat espanyol, explica Estrada, aquest projecte compta amb el suport de la confer\u00e8ncia episcopal i serveix perqu\u00e8 dones que han avortat, a partir de la clausura puguin reconciliar-se amb D\u00e9u gr\u00e0cies a la reflexi\u00f3 amb cites b\u00edbliques\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 6 de cada 10 persones asseguren no haver sentit mai a parlar dels Drets Sexuals i Reproductius. Un 71% assegura haver-se sentit menystinguda durant l\u2019embar\u00e0s o part. El 38% s\u2019ha sentit jutjada o quan ha anat a demanar una pastilla anticonceptiva. Un 40% creuen tenir poca informaci\u00f3 sobre com accedir a un avortament. Un 30% […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20568,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,26],"tags":[416,676,677,76,678,679],"class_list":["post-20567","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-moviments","tag-avortament","tag-drets-sexuals-i-reproductius","tag-dsir","tag-informe","tag-lassociacio","tag-lobservatori"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20567","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20567"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20567\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20567"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20567"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20567"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/photo6014694879201964540.jpg\")
Reproducci\u00f3 Humana Assistida en dones LGTBI+… despla\u00e7aments i espera<\/h3>\n
\u00abSi tens una drogodepend\u00e8ncia, no pots ser mare\u00bb: les viol\u00e8ncies que es troben les dones que consumeixen<\/h3>\n
Si no tens recursos i vols interrompre el teu embar\u00e0s, D\u00e9u t\u2019acull durant uns mesos perqu\u00e8 no avortis<\/h3>\n