{"id":20588,"date":"2019-12-15T21:31:55","date_gmt":"2019-12-15T20:31:55","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20588"},"modified":"2019-12-15T21:31:55","modified_gmt":"2019-12-15T20:31:55","slug":"les-baixes-despres-duna-agressio-sexual-solen-ser-per-malaltia-comu-no-per-incident-laboral-com-si-haguessis-enganxat-un-refredat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/12\/15\/les-baixes-despres-duna-agressio-sexual-solen-ser-per-malaltia-comu-no-per-incident-laboral-com-si-haguessis-enganxat-un-refredat\/","title":{"rendered":"\u201cLes baixes despr\u00e9s d’una agressi\u00f3 sexual solen ser per malaltia com\u00fa, no per incident laboral, com si haguessis enganxat un refredat\u201d"},"content":{"rendered":"

20.300 dones pateixen assetjament sexual a la feina cada any a Catalunya.\u00a0La impunitat i vulnerabilitat de l\u2019ambient de treball, a causa d\u2019unes relacions de poder desiguals i uns alts c\u00e0rrecs molt masculinitzats, situen l\u2019\u00e0mbit laboral com l\u2019escenari en qu\u00e8 el 12% de les dones pateixen viol\u00e8ncia.<\/p>\n

\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
No hi ha un perfil concret d\u2019agressor; tant pot ser un company de treball, com un cap o un contractador.\u00a0Aix\u00ed com tampoc no hi ha perfil d\u2019agredida: alts c\u00e0rrecs i treballadores de base, col\u00b7laboradores o fixes, contractades o falses aut\u00f2nomes\u2026 Per\u00f2, sens dubte, les m\u00e9s vulnerables s\u00f3n aquelles dones que treballen en negre, les que no tenen perm\u00eds de resid\u00e8ncia i les que treballen en l\u2019\u00e0mbit de les cures i de la llar, dones amb les que les l\u00f2giques de poder encara es manifesten de manera m\u00e9s masclista i cruel.<\/div>\n<\/div>\n

I \u00e9s que si ja \u00e9s dif\u00edcil per a la inspecci\u00f3 de treball provar una agressi\u00f3 sexista en una oficina, en el cas d\u2019una treballadora dom\u00e8stica costa fins i tot entrar a la llar, ja que abans que un lloc de treball \u00e9s considerada un domicili particular. Aix\u00f2 d\u00f3na temps als presumptes agressors de netejar qualsevol tipus de prova que pogu\u00e9s haver de l\u2019agressi\u00f3.\u00a0Sempre tenint en compte que, per arribar a aquest punt, hi ha hagut d\u2019haver den\u00fancia. I aix\u00f2 no sempre passa.<\/p>\n

\n
Per\u00f2 quan s\u00ed que passa, \u201cel relat de la v\u00edctima en principi mai no es q\u00fcestiona i treballem des de la base que es diu la veritat\u201d, apunta Telma Vega, inspectora de treball. Vega va participar en la jornada \u2018Setge a l\u2019Assetjament\u2019, organitzada pel Departament de Treball i en la qual es van abordar els principals reptes per eliminar aquesta xacra.<\/div>\n<\/div>\n

\u201cL\u2019administraci\u00f3 s\u2019ha constru\u00eft sobre uns principis i estaments pensats per i per a homes? S\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que siguem l\u2019enemic. La llei est\u00e0 feta per homes, per\u00f2 no podem renunciar als instruments que tenim, ja siguin inspecci\u00f3 de treball o el sistema judicial. Si no els fem servir, si no els fem nostres, no els podrem reivindicar\u201d, apunta Vega.<\/p>\n

\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
Amb quin tipus de den\u00fancies o casos us trobeu?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Normalment s\u00f3n den\u00fancies de persones que diuen haver estat assetjades sexualment, encara que tamb\u00e9 se\u2019ns notifica des d\u2019organismes com l\u2019Institut de la Dona o l\u2019Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), que ens deriva casos que els han arribat. El que ens trobem en menor mesura s\u00f3n den\u00fancies per ra\u00f3 de sexe, perqu\u00e8 encara que s\u00f3n les vulneracions m\u00e9s freq\u00fcents, moltes vegades se les normalitza i no es t\u00e9 la consci\u00e8ncia d\u2019estar davant d\u2019un cas d\u2019assetjament; per tant no es denuncia com a tal.<\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n
Respecte a aix\u00f2, tenim el cas paradigm\u00e0tic de les hostesses del torneig de tennis God\u00f3. Es va presentar den\u00fancia, per\u00f2 no van ser les dones treballadores les que ho van fer, sin\u00f3 que va ser el sindicat UGT que va presentar una den\u00fancia basant-se en el que s\u2019havia publicat a la premsa. Per\u00f2, com dic, no \u00e9s l\u2019habitual. El m\u00e9s normal \u00e9s rebre den\u00fancies de persones que han hagut de marxar per no suportar l\u2019ambient de treball o que estan de baixa a causa de l\u2019assetjament sofert.<\/div>\n<\/div>\n

Entenem, doncs, que es den\u00fancia quan ja no hi ha una relaci\u00f3 laboral o quan la relaci\u00f3 de poder entre treballadora i empresa ja no \u00e9s tan patent<\/strong><\/p>\n

Exacte. Les m\u00e9s nombroses s\u00f3n les den\u00fancies que es donen durant una baixa i despr\u00e9s de la qual la persona no vol tornar al lloc de treball. En aquests casos, el m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s que s\u2019hagi donat una agressi\u00f3 que ha causat una baixa m\u00e8dica. Per\u00f2 aquesta baixa es registra com a baixa per malaltia comuna, com quan agafes un refredat, no com a accident laboral, tot i que les causes de la baixa siguin depressi\u00f3 o estr\u00e8s degut a l\u2019agressi\u00f3.<\/p>\n

\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n

En aquests casos, com la persona no vol tornar, \u00e9s quan s\u2019inicia un procediment, que pot passar per una den\u00fancia a inspecci\u00f3 de treball.<\/p>\n

\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n

Quan es registra una baixa per motiu d\u2019assetjament, sempre \u00e9s una baixa per malaltia, encara que les causes de la baixa estiguin \u00edntimament relacionades amb l\u2019ambient de treball?<\/strong><\/p>\n

\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n

Normalment. \u00c9s una cosa que hauria de canviar, ja que la baixa m\u00e8dica es qualifica com a malaltia comuna, cosa que implicaria que no ha tingut res a veure amb la feina. Aix\u00ed que, en aquest cas, s\u00f3n les treballadores les que haurien de fer un procediment per canviar la qualificaci\u00f3 de la seva baixa, avisant l\u2019INSS que les causes de la malaltia s\u2019han donat a la feina.<\/p>\n

Nom\u00e9s en aquest cas rebr\u00edem una notificaci\u00f3 de l\u2019INSS, que ens demanaria investigar si hi ha hagut un accident. Quan estem en aquest punt i la persona ens presenta la den\u00fancia, en principi mai q\u00fcestionem el seu relat. En termes jur\u00eddics no pots assegurar que aquest relat dels fets sigui cert, per la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00ed donem per fet que ha passat. \u00c9s el nostre punt de partida.<\/p>\n

Treballem d\u2019aquesta manera perqu\u00e8, des del punt de vista d\u2019una persona que va a una entitat que no coneix i sense saber fins on arribar\u00e0 la investigaci\u00f3, normalment no menteix.\u00a0I menys quan mentir suposaria jugar-se un futur laboral inadequat, perdre la feina o tenir dificultats per a ser contractada en el futur.<\/p>\n

Comentes que quan comenceu a investigar, no s\u2019insisteix tant en l\u2019agressi\u00f3 en si, com en el context en qu\u00e8 s\u2019ha produ\u00eft.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, en la conducta. En el que ha perm\u00e8s que aquesta agressi\u00f3 es produeixi. La part dif\u00edcil \u00e9s quan ens citem amb l\u2019empresa i entrem en mat\u00e8ria, amb la convicci\u00f3 que s\u2019ha donat assetjament sexual i els preguntem si han investigat. Si no ho han fet, han de fer-ho. I si han investigat per\u00f2 no prenen mesures, se\u2019ls imposen sancions econ\u00f2miques.<\/p>\n

\n
\"\"<\/p>\n
\"\"
Jornada \u2018Setge a l\u2019Assetjament\u2019 |\u00a0Departament de Treball<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Qu\u00e8 passa en els casos en qu\u00e8 la persona denunciant continua treballant a l\u2019empresa i ha rebut repres\u00e0lies per haver denunciat?<\/strong><\/p>\n<\/div>\n

En principi la persona denunciant est\u00e0 protegida i t\u00e9 la garantia que no hi haur\u00e0 repres\u00e0lies, per\u00f2\u2026 El problema amb l\u2019assetjament sexual \u00e9s que la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia s\u2019articula dins d\u2019un ordenament jur\u00eddic que exigeix \u200b\u200bque, per a imputar alguna cosa a alg\u00fa, imposar una sanci\u00f3 o pena de pres\u00f3, s\u2019ha de poder demostrar. Per aquest motiu, \u00e9s possible que la persona denunciant, en cas de no deixar el lloc de treball i no poder-se provar l\u2019agressi\u00f3, segueixi compartint espai amb la persona a la qual acusa.<\/p>\n

Per parlar de la conducta que permet l\u2019agressi\u00f3, hem de parlar de les relacions de poder entre ocupador i treballadora<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n clars els casos de tocaments o agressi\u00f3 a canvi d\u2019un augment, una contractaci\u00f3 o evitar un acomiadament. Per\u00f2 sempre poso com a exemple un cas d\u2019una dona que va denunciar una agressi\u00f3 sexual per part d\u2019un superior, qui li va proposar fer hores extres -remunerades- per poder abordar junts un assumpte de treball. Fins aqu\u00ed, tot sembla normal. Per\u00f2 el que hem de fer \u00e9s investigar si \u00e9s freq\u00fcent que es donin aquestes proposicions i si podrien ser l\u2019escenari d\u2019una possible agressi\u00f3, en base al comportament que exhibeix el superior en q\u00fcesti\u00f3 al lloc de treball.<\/p>\n

Si constatem que la persona acusada sol tenir aquests comportaments o sol fer aquest tipus de propostes, ho comuniquem a l\u2019empresa que, segons la Llei Org\u00e0nica d\u2019Igualtat, est\u00e0 obligada a tenir un protocol que asseguri un entorn de treball que no permeti l\u2019assetjament, una bona pol\u00edtica de prevenci\u00f3 i mecanismes per al seu abordatge. Per\u00f2 els protocols solen fallar molt\u2026<\/p>\n

Com hauria de ser un bon protocol?<\/strong><\/p>\n

Ha d\u2019abordar molt b\u00e9 la part preventiva i no ser nom\u00e9s una declaraci\u00f3 de principis.\u00a0Ha de garantir la formaci\u00f3 dels i les treballadores, establir un entorn de treball segur i definir com es realitzaria la investigaci\u00f3 en cas de den\u00fancia o sospita.<\/p>\n

En l\u2019exemple que proposava abans d\u2019un cap que aprofita unes hores extra per abusar d\u2019una empleada, com s\u2019hauria d\u2019aplicar el protocol de prevenci\u00f3 per evitar-ho?<\/strong><\/p>\n

El protocol hauria d\u2019ajudar a identificar els entorns inadequats. Sabem que \u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 cada cas \u00e9s un m\u00f3n, per\u00f2 evita les estructures permeses per l\u2019empresa que generen punts cecs i que permeten una conducta individual inapropiada per part d\u2019una persona que ja ha aixecat queixes.<\/p>\n

Aix\u00ed que, s\u2019hauria de comen\u00e7ar la prevenci\u00f3, d\u2019una banda identificant conductes inapropiades i un entorn que permet que es donin aquestes actituds. Un cop fet aix\u00f2, l\u2019empresa hauria d\u2019investigar. En principi \u00e9s normal que se\u2019m proposi fer hores extra, pot ser adequat. Per\u00f2 pot ser un escenari d\u2019una agressi\u00f3. D\u2019altra banda, la persona que el proposa ha tingut alguna actitud reprovable abans?<\/p>\n

Hi ha sectors m\u00e9s afectats que altres?\u00a0\u00c9s rellevant la feminitzaci\u00f3 d\u2019una professi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Quan hi ha molta feminitzaci\u00f3, es d\u00f3na la segregaci\u00f3 vertical: la impossibilitat d\u2019ascendir a c\u00e0rrecs de responsabilitat, tot i ser que la majoria de treballadores s\u00f3n dones. I aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil de treballar: l\u2019assetjament o discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 de sexe. Problemes arran d\u2019un embar\u00e0s, irregularitats a l\u2019hora d\u2019escollir les dones que ascendeixen\u2026<\/p>\n

El punt cec de la inspecci\u00f3 de treball \u00e9s la feina de la llar, per la dificultat a l\u2019hora d\u2019entrar a el domicili per investigar, per\u00f2 imagino que tamb\u00e9 a l\u2019hora de provar una agressi\u00f3<\/strong><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil entrar, si.\u00a0I quan ho fas has de buscar el mateix que en qualsevol altre entorn de treball.\u00a0El procediment consisteix en qu\u00e8 la persona denunciant digui qu\u00e8 i on ha passat.<\/p>\n

Per\u00f2 pot ser que no hi hagi proves, al no haver-hi companys de treball que facin de testimoni \u2026<\/strong><\/p>\n

Per aix\u00f2 \u00e9s important el fet que nosaltres, en principi, donem per fet el discurs del denunciant. \u00c9s, doncs, la persona denunciada que ha de provar que el seu comportament ha estat correcte. Ara b\u00e9, \u00e9s f\u00e0cil provar que no tens, per exemple, v\u00eddeos d\u2019una empleada de la llar, si els has eliminat abans.<\/p>\n

Si no es troba res, qu\u00e8 passa?<\/strong><\/p>\n

Res.\u00a0A no ser que tinguis un informe de lesions.\u00a0Per\u00f2 en aquest cas ja estar\u00edem parlant de violaci\u00f3 o agressi\u00f3.<\/p>\n

Qu\u00e8 passa si no hi ha contracte?<\/strong><\/p>\n

El pitjor de tot seria si la persona que den\u00fancia no tingu\u00e9s papers.\u00a0En aquest cas estaria venuda.\u00a0Si tens papers, per\u00f2 no tens contracte, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil, perqu\u00e8 es podria arribar a provar una relaci\u00f3 laboral i, en aquest cas, es podria seguir la den\u00fancia per una falta d\u2019alta a la Seguretat Social, falta de cotitzaci\u00f3, etc.<\/p>\n

Seria com la detenci\u00f3 d\u2019Al Capone, llavors\u2026 una sanci\u00f3 per un delicte que s\u00ed pot provar, a causa de la impossibilitat de demostrar l\u2019inicial<\/strong><\/p>\n

Una mica. Per\u00f2 cal veure que en algunes ocasions, per poder provar alguna cosa, has de tirar-te a la piscina. Fa poc vaig atendre un cas d\u2019una noia que va causar baixa m\u00e8dica a causa que un company la toqu\u00e9s amb el seu penis, davant de tota l\u2019oficina. Ella assegura que al centre de treball, constantment, es fan bromes sexuals; que en un xat de treball s\u2019envien v\u00eddeos porno\u2026<\/p>\n

Vaig pensar que podia centrar la investigaci\u00f3 en aquestes actituds per poder, despr\u00e9s, provar l\u2019agressi\u00f3 que va motivar la den\u00fancia. Per\u00f2 no va ser necessari, perqu\u00e8 en arribar, el primer que van fer els treballadors va ser fer-me bromes sexuals a mi. Aix\u00ed que, a falta de proves per a aquesta agressi\u00f3, el que segur hi ha en aquest lloc de treball \u00e9s un ambient que ella no havia demanat i que propiciava conductes inapropiades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

20.300 dones pateixen assetjament sexual a la feina cada any a Catalunya.\u00a0La impunitat i vulnerabilitat de l\u2019ambient de treball, a causa d\u2019unes relacions de poder desiguals i uns alts c\u00e0rrecs molt masculinitzats, situen l\u2019\u00e0mbit laboral com l\u2019escenari en qu\u00e8 el 12% de les dones pateixen viol\u00e8ncia. No hi ha un perfil concret d\u2019agressor; tant pot […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":20590,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[],"class_list":["post-20588","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20588","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20588"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20588\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20588"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20588"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}