el seu llibre on parla de sistema de finan\u00e7ament, dels canvis per la crisis i les conseq\u00fc\u00e8ncies en recursos i infraestructures p\u00fabliques<\/a>.<\/strong><\/p>\nDes de fa tres d\u00e8cades, tal com ha descrit Tony Judt, la privatitzaci\u00f3 ha esdevingut un mantra universal. D\u2019en\u00e7\u00e0 de la deriva neoliberal dels governs, privatitzar els serveis p\u00fablics s’ha convertit en una regla d\u2019or i l\u00f2gicament la medicina est\u00e0 amena\u00e7ada i pateix limitacions i problemes dif\u00edcils de resoldre. No m\u2019estranya tampoc que el nombre de p\u00f2lisses privades no parin de pujar com hem poguts llegir a la premsa fa poc. Tot i la crisi i les dificultats econ\u00f2miques, hi ha gent que enlloc d\u2019anar-se\u2019n a Bali de vacances prefereix pagar una p\u00f2lissa que a m\u00e9s s\u00f3n molt barates aqu\u00ed, de fet toquen el rid\u00edcul. Incl\u00fas s\u2019estan oferint a 15 i 30 euros al mes. Per\u00f2, al tanto!, les cobertures i els honoraris que reben els metges s\u00f3n tamb\u00e9 rid\u00edculs.<\/p>\n
Tamb\u00e9 hi ha un tipus de consum. Per anar al dentista o a l\u2019oftalm\u00f2leg vas a la m\u00fatua per\u00f2 per fer-te una cirurgia greu recorres a la p\u00fablica.<\/strong><\/p>\nS\u00f3n sistemes que es complementen. La gent tria un sistema amb menys demora per\u00f2 depenent de la complexitat s\u2019ho pensa dues vegades. Jo vaig exercir fins el 1995 nom\u00e9s al sector p\u00fablic i despr\u00e9s vaig comptabilitzar-ho amb la cirurgia privada. L\u2019Hospital del Mar va patir una crisi econ\u00f2mica i moral tremenda despr\u00e9s dels jocs del 1992 i com m\u2019havia significat molt en contra d\u2019una s\u00e8rie de decisions nefastes pel centre, vaig voler anar en compte. Amb aix\u00f2 vull dir que conec b\u00e9 els dos sistemes. A mi el que m\u00e9s m\u2019ha impressionat del sector sanitari privat \u00e9s com ha anat assolint quotes de complexitat diagn\u00f2stica i terap\u00e8utica inimaginables als anys 90. Avui en dia excepte la cirurgia del trasplant, tot el dem\u00e9s es pot fer igual o millor a la medicina privada que a la p\u00fablica. Per qu\u00e8? La medicina p\u00fablica ha estat l\u2019avantguardista i ha format a molts metges i infermeres que ara estan molt ben preparats, i molta medicina o cirurgia complexa es fa igual de b\u00e9 (o malament) en l\u2019entorn p\u00fablic que en el privat. Ara, si parlem de trasplantament de fetge, grans cremats o politraumatismes doncs la p\u00fablica segueix tenint el patrimoni.<\/p>\n
La medicina privada funciona amb un m\u00e8tode que, per necessitat, \u00e9s m\u00e9s eficient. Els quir\u00f2fans funcionen 12 hores al dia i els temps de canvi entre pacients estan per sota de la meitat del que \u00e9s habitual en els hospitals p\u00fablics. La p\u00fablica t\u00e9 els recursos limitats i tampoc hi ha massa inter\u00e8s en augmentar la seva efici\u00e8ncia perqu\u00e8 es corre el risc d\u2019augmentar la despesa.<\/p>\n
Aqu\u00ed hi ha una contradicci\u00f3 per\u00f2. Hi ha gent que recorre a la medicina privada per una operaci\u00f3 important si vol i pot saltar-se les llistes d\u2019espera per\u00f2, sabent que existeix aquest recurs, fins quin punt s\u00f3n aquestes m\u00fatues les que han contribu\u00eft a aquesta necessitat de revisar-se cont\u00ednuament?<\/strong><\/p>\nLa fal\u00b7l\u00e0cia del \u201cchequeo\u201d i dels controls m\u00e8dics. Hi ha tot un ventall de pr\u00e0ctiques m\u00e8diques que actualment haurien de passar per una criba perqu\u00e8 s\u00f3n poc rentables, poc eficients i cient\u00edficament tenen poc o cap fonament. La demanda m\u00e8dica d\u2019una societat hipocondr\u00edaca \u00e9s molt alta. Aix\u00f2 influeix tant sobre a la medicina p\u00fablica com a la privada. La medicina p\u00fablica respon en aquesta demanda amb accions electoralistes (m\u00e9s hospitals, m\u00e9s cribatges de c\u00e0ncer) mentre que en la privada la hipocondria social el qu\u00e8 fa \u00e9s alimentar el negoci. Aquest fen\u00f2men el discuteixo a fons en el llibre perqu\u00e8 \u00e9s una font de consum improcedent.<\/p>\n
Un exemple: des de fa uns anys s\u2019han disparat les colonosc\u00f2pies -l’immensa majoria normals- a causa dels programes q\u00fcestionables de cribatge del c\u00e0ncer de colon i en conseq\u00fc\u00e8ncia ha crescut la demora (actualment d\u2019uns 90 dies) d\u2019una exploraci\u00f3 que pot ser vital per un pacient simptom\u00e0tic que pot tenir c\u00e0ncer i que es veu perjudicat per una pol\u00edtica de cribatge cient\u00edficament discutible i sociol\u00f2gicament contraproduent.<\/p>\n
Qu\u00e8 fem amb el missatge que s’ha fixat entre la ciutadania de ‘em toca fer-me o anar a…’?<\/strong><\/p>\nLes conseq\u00fc\u00e8ncies perjudicials que t\u00e9 l\u2019exc\u00e9s d\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica s\u00f3n considerables i per aix\u00f2 el llibre es dir\u00e0 com es diu. Per comen\u00e7ar, un 5-10% d\u2019an\u00e0lisis que et fas sortiran fora dels valors de refer\u00e8ncia per motius merament probabil\u00edstics. Aix\u00f2 condicionar\u00e0 m\u00e9s an\u00e0lisis o potser una ecografia o una exploraci\u00f3 m\u00e9s agressiva. Potser es fa una troballa irrellevant per\u00f2 aquesta et portar\u00e0 a una bi\u00f2psia o a una recepta improcedent. Entres en una espiral que pot ser letal. En el llibre poso exemples de malalts que per banalitats han acabat greus o morts en entrar en una din\u00e0mica diagn\u00f2stica i terap\u00e8utica perillosa. Qualsevol prova a la qu\u00e8 et sotmets ha de ser molt judiciosa, molt ben pensada i amb un objectiu clar. Si no entres en el sistema per un cam\u00ed equivocat i pots acabar malament.<\/p>\n
El 2010 un cirurgi\u00e0 londinenc va crear el terme VOMIT, acr\u00f2nim de Victims of Modern Imaging Technologies.<\/em> Ja \u00e9s prou explicatiu. Les troballes casuals en les proves d\u2019imatge generen molts malalts ficticis que acaben amb cirurgies o proves innecess\u00e0ries. Aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s cosa del metge que ho demana o del radi\u00f2leg que ho fa, potser \u00e9s el mateix pacient el qu\u00e8 \u00e9s culpable de participar en aquesta din\u00e0mica.<\/p>\nLa hipocondria de la qual parles podria ser conseq\u00fc\u00e8ncia de la societat de consum, de la immediatesa tamb\u00e9 i de la necessitat d’obtenir respostes r\u00e0pides. Potser parlar\u00edem de canviar estils de vida per\u00f2 com aquesta no \u00e9s una soluci\u00f3 r\u00e0pida no ens val?<\/strong><\/p>\nEl consumisme \u00e9s part del nostre dia a dia i en la medicina no \u00e9s una excepci\u00f3. Hem parlat de les proves per\u00f2 podr\u00edem anar cap a altres bandes com seria tota la branca de la medicina est\u00e8tica i de la cirurgia pl\u00e0stica. Espanya precisament \u00e9s troba entre els tres o quatre pa\u00efsos del m\u00f3n on m\u00e9s cirurgia pl\u00e0stica es du a terme. Un cop m\u00e9s veus una conjuminaci\u00f3 d\u2019interessos dels centres sanitaris privats, del cirurgi\u00e0 i de l\u2019exig\u00e8ncia social per la bellesa i mantenir-se jove. Hi ha qui es queixa quan ha de pagar dos euros per 40 comprimits d\u2019omeprazol per\u00f2 despr\u00e9s s’opera privadament els pits per 10.000…<\/p>\n
Potser haurem d\u2019acceptar algunes modalitats de copagament com, per exemple, s\u00f3n ja la regla en un pa\u00eds de sanitat publica de qualitat com Su\u00e8cia. Hi ha gent que creu que tot ve donat gratu\u00eftament per en realitat el sistema p\u00fablic de salut l\u2019estem pagant solid\u00e0riament entre tots. Cadasc\u00fa ha de ser responsable d\u2019all\u00f2 que fa i d\u2019all\u00f2 que demana i de l\u2019\u00fas dels recursos sanitaris.<\/p>\nAntoni Sitges \u00e9s Doctor en Medicina i Cap de Departament de Cirurgia de l\u2019Hospital del Mar i Catedr\u00e0tic de Cirurgia de la UAB. Ara publica el llibre ‘Si puede no vaya al m\u00e9dico’ \/ Carla Benito<\/figcaption><\/figure>\nEl copagament recorda inevitablement als medicaments. La medicalitzaci\u00f3 existent \u00e9s culpa tamb\u00e9 de la necessitat d’immediatesa?<\/strong><\/p>\nEntren tamb\u00e9 els interessos de les farmac\u00e8utiques i dels metges que han vinculat la seva carrera a productes farmac\u00e8utics o tecnologia sanit\u00e0ria. La ind\u00fastria, atiada per inversors i accionistes implacables, aspira a que tothom depengui d\u2019una pastilla o d\u2019una andr\u00f2mina salv\u00edfica. La industria farmac\u00e8utica viu en una paradoxa. Som societats molt longeves per\u00f2 el consum de f\u00e0rmacs \u00e9s desproporcionat. Probablement si consum\u00edssim la meitat de f\u00e0rmacs tindr\u00edem la mateixa esperan\u00e7a de vida. La ind\u00fastria farmac\u00e8utica i de instruments sanitaris t\u00e9 com objectiu vendre m\u00e9s i cr\u00e9ixer cada any, exactament igual a all\u00f2 que pretenen els constructors de vehicles o de televisors. Per cr\u00e9ixer, s’ha de vendre m\u00e9s i per tant han d\u2019haver-hi m\u00e9s malalts i m\u00e9s indicacions. De fet, com va assenyalar Lynn Payer fa ja molts anys, estem generant malalts a trav\u00e9s de la medicalitzaci\u00f3 social i de la deriva biom\u00e8trica de la pr\u00e0ctica m\u00e8dica en temes com el sucre, la tensi\u00f3 arterial, el colesterol o l\u2019osteopor\u00f2si. I tamb\u00e9 generem m\u00e9s malalts perqu\u00e8 no nom\u00e9s volem vendre m\u00e9s f\u00e0rmacs sin\u00f3 que volem tenir m\u00e9s metges. \u00c9s tracta d\u2019un cercle vici\u00f3s que es retroalimenta.<\/p>\n
\u00c9s un altre dels temes que toco: els metges que formem actualment a Espanya. Pr\u00e0cticament estem a dalt de tot del m\u00f3n despr\u00e9s de Corea. Tenim 50 facultats de Medicina que generen m\u00e9s de 8000 metges l\u2019any que no poden ser absorbits ni pel sistema p\u00fablic ni pel privat. Aix\u00f2 aboca a l\u2019emigraci\u00f3 dels m\u00e9s emprenedors o a muntar \u201cxiringuitos\u201di consultoris de ter\u00e0pies alternatives que es publiciten a la recerca dels malalts que necessiten per sobreviure. Aquests facultatius han fet 6 anys de carrera, potser han fet la resid\u00e8ncia complerta i s\u2019hi troben en un entorn amb exc\u00e9s de metges. Que a m\u00e9s metges hi hagi m\u00e9s pacients xoca amb el sentit com\u00fa per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n
Al MIR es presenten 14.579 aspirants i no arriben a 7.512 les places que s\u2019oferten.<\/strong><\/p>\nEl 50% queden fora. Ens acostem de nou a l\u2019escenari terrible dels anys 80 i primers 90 on el sistema va formar milers de metges sense t\u00edtol oficial d\u2019especialista (MESTOS).<\/p>\n
I hi ha especialitats on falten metges. S\u2019han d\u2019ampliar places de MIR, s\u2019ha de reduir l\u2019acc\u00e9s a la carrera de medicina per anivellar-ho a l\u2019oferta de feina que hi ha despr\u00e9s… Qu\u00e8 s’ha de fer?<\/strong><\/p>\nS\u2019ha d\u2019ajustar la demanda a l\u2019oferta. Si realment manquen alguns especialistes doncs el sistema MIR hauria de ser prou flexible per oferir m\u00e9s places d\u2019aquella especialitat. El nombre de metges que tenim a Espanya, que es gaireb\u00e9 el doble de la mitja europea, \u00e9s enorme. A m\u00e9s, les facultats de medicina en general han prestigiat a les universitats perqu\u00e8 els hi d\u00f3na un segell de qualitat. Hi ha poques universitats que no vulguin aquesta carrera, la volen tenir perqu\u00e8 \u00e9s un segell de qualitat. Incre\u00efblement, els poders f\u00e0ctics, aprofitant el mercat dels estudiants que no poden accedir per nota a la universitat p\u00fablica, han promogut la creaci\u00f3 de facultats privades com a negoci. Actualment a Catalunya hi ha la de Vic i la UIC que admeten prop de 100 estudiants per curs cadascuna. Seguint la l\u00f2gica de la nostra cultura cobreixen aquell forat de molts estudiants que acaben el batxillerat i que no poden entrar a les facultats p\u00fabliques i volen fer s\u00ed o s\u00ed medicina, molts d\u2019ells fills de metges. El sistema (consellers, alcaldes, lobbies locals, col.legis de metges) ha identificat en aquest n\u00ednxol un mercat molt prometedor. Les facultats de medicina privades se n\u2019aprofiten a 14-15.000 euros la matr\u00edcula l\u2019any. Els mateixos batxillers que es manifesten al carrer demanant una reducci\u00f3 de les taxes universit\u00e0ries (ja prou minses) callen quan els seus pares els paguen matr\u00edcules abusives.<\/p>\n
Tenen alguna justificaci\u00f3 social? Jo crec que no en tenen cap. Tenen alguna utilitat perqu\u00e8 aix\u00f2 previndr\u00e0 la manca de metges? En dubto. \u00c9s una oportunitat de mercat i avui en dia el mercat t\u00e9 un impacte brutal sobre la medicina. El sector sanitari belluga m\u00e9s o menys el 15-20% de la despesa p\u00fablica al que que cal afegir la despesa privada. A Espanya, al 2018, la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica va augmentar quasi un 8%, \u00e9s a dir, quatre vegades per sobre del creixement del PIB. Aix\u00f2 s\u00f3n molts diners i en conseq\u00fc\u00e8ncia hi ha molt inter\u00e8s inversor. La despesa sanit\u00e0ria creix imparablement any rere any i els inversors detecten un entorn molt favorable pels seus diners. Tot el que sigui inversi\u00f3 en f\u00e0rmacs cars, tecnologia sofisticada i facultats de medicina \u00e9s una gran ocasi\u00f3 de benefici. Hi ha molts aspectes de la medicina actual que estan sota les din\u00e0miques del mercat. L\u2019efici\u00e8ncia de les noves tecnologies… Operar una adrenal o una pr\u00f2stata amb un robot no t\u00e9 cap sentit parlant de cost\/benefici i \u00e9s un dispendi econ\u00f2mic per\u00f2 els hospitals volen tenir una etiqueta que digui \u2018Yo tengo un robot\u2019i la gesti\u00f3 pol\u00edtica no t\u00e9 inter\u00e8s ni prou for\u00e7a per controlar aquest malbaratament de recursos. Tot i que informes de la Generalitat diuen que no necessitem (m\u00e9s) robots i que els qu\u00e8 tenim es troben infrautilitzats, els hospitals els volen com a signe de prestigi i l\u2019empresa que els fabrica encantada de poder oferir una m\u00e0quina que costa m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 d’euros i 100.000 euros l\u2019any de manteniment. Novament entra aquest conglomerat d\u2019interessos que fa que la medicina estigui en el focus de moltes companyies multinacionals poderoses molt potents i molt agressives<\/p>\n
Tamb\u00e9 parles en el llibre de l\u2019ego dels mateixos metges i la cerca del reconeixement social. Entenc que resulta interessant poder dir que \u201cjo opero amb un robot\u201d. Aix\u00f2Els periodistes tamb\u00e9 teniu una mica de culpa. S\u00f3c conscient que el negoci editorial es troba en una situaci\u00f3 econ\u00f2mica molt delicada per\u00f2, al meu parer, no \u00e9s responsable acudir a la publicitat m\u00e8dica per finan\u00e7ar-se. A La Vanguardia<\/em> per 5.000 euros pots tenir una \u201cp\u00e0gina especial\u201d amb foto i entrevista, i El Peri\u00f2dico<\/em> fa uns suplements de salut que estan pagats per la medicina privada. El periodisme busca en la medicina una font d\u2019ingressos perqu\u00e8 a la medicina hi ha molts diners i tothom tracta d\u2019esgarrapar-ne uns quants. Quina l\u00f2gica t\u00e9 aix\u00f2? I quina \u00e8tica?<\/p>\nA la sinopsis del llibre feu servir l’expressi\u00f3 \u201cset de prestigi\u201d. Afirmes que aquesta afecta en la relaci\u00f3 metge-pacient.<\/strong><\/p>\nL\u2019altre dia m\u2019arriba un malalt i m’explica que ha visitat un cirurgi\u00e0 privadament que li havia demanat un suplement per operar-lo perqu\u00e8 no estava d’acord amb el qu\u00e8 rebia de la m\u00fatua donat que ell es el que millor fa tal o qual operaci\u00f3. El malalt surt corrents conscient de que en el sector privat el mercantilisme \u00e9s potent. Hi ha molta pr\u00e0ctica semi corrupta. Es demanen honoraris improcedents, es fa cirurgia innecess\u00e0ria i molts dels internistes cobren comissions per enviar malalts a determinats cirurgians amb qui \u00abcol.laboren\u00bb. S\u00f3n temes tab\u00fa… En el llibre parlo d\u2019un treball d\u2019un epidemi\u00f2leg su\u00eds que va comparar les taxes de cirurgia que es feien amb clients no relacionats familiarment amb el cirurgi\u00e0 amb les taxes de malalts que eren parents de metges. Va investigar sis operacions en les qu\u00e8 la taxes d\u2019indicaci\u00f3 eren el doble en els individus sense relaci\u00f3 de parentesc. \u00c9s un dels pocs estudis que mostra que segurament hi ha una inclinaci\u00f3 clara a hiperindicar la cirurgia en l\u2019entorn privat. Com a metge moltes vegades est\u00e0s en una zona grisa on pots conv\u00e8ncer un malalt d\u2019operar-se sense que ho necessiti. Exemples serien les pr\u00f2tesis ortop\u00e8diques o la cirurgia dels n\u00f2duls a la tiroide. Hi ha una s\u00e8rie de cirurgies que la indicaci\u00f3 en el sector p\u00fablic i en el privat s\u00f3n molt diferents. I aquest \u00e9s un dels grans talons d’Aquil\u00b7les del sector privat.<\/p>\n
En entorns molt privatitzats com \u00e9s el su\u00eds, l\u2019alemany o els Estats Units, el sobrediagn\u00f2stic i el sobretractament ha assolit unes quotes espectaculars. Un exemple: a Alemanya hi ha moltes m\u00fatues han reclamat als cirurgians el perqu\u00e8 els seus assegurats s\u2019operen m\u00e9s de columna a unes zones que a altres. El cirurgi\u00e0 pot tenir la temptaci\u00f3 d\u2019hiperindicar cirurgia de columna perqu\u00e8 es paga molt b\u00e9. En aquest sentit el sistema p\u00fablic \u00e9s, potencialment, m\u00e9s honest i m\u00e9s ajustat a les necessitats. A canvi, t\u00e9 condicionants de tipus pol\u00edtic perqu\u00e8 en darrer terme est\u00e0 gestionat pels partits. Aix\u00f2 t\u00e9 una patologia pr\u00f2pia com ara ger\u00e8ncies orientades ideol\u00f2gicament, direccions hospital\u00e0ries opaques o increments arbitraris de les burocr\u00e0cies politico-sanit\u00e0ries, per citar-ne algunes de les m\u00e9s evidents. La gesti\u00f3 \u00e9s m\u00e9s pol\u00edtica, en el sentit ampli de la paraula, que professional. A la banda privada \u00e9s una gesti\u00f3 m\u00e9s mercantilista. Si un metge atreu molts malalts, la cl\u00ednica no mirar\u00e0 el que fa mentre vagin b\u00e9 i no se li compliquin massa. Tenim un problema, per\u00f2 investigar aquestes q\u00fcestions requereix molta feina i \u00e9s dif\u00edcil perqu\u00e8 tothom es protegeix molt b\u00e9.<\/p>\n
Als Estats Units com tenen un sistema privat radical han desenvolupat m\u00e8todes de correcci\u00f3 interessants. El prove\u00efdor vol que els seus diners s\u2019esmercin b\u00e9 i que no hi hagi exc\u00e9s de cirurgia. En alguns estats, determinades intervencions quir\u00fargiques de certa complexitat nom\u00e9s les poden fer cirurgians certificats. Les m\u00fatues el qu\u00e8 han dit \u00e9s \u2018fitxarem a aquest cirurgi\u00e0 perqu\u00e8 ens faci aix\u00f2\u2019 per tal de millorar la rendibilitat. Tamb\u00e9 han descrit objectivament que els resultats dels procediments quir\u00fargics de certa complexitat s\u00f3n millors si es fan en centres on se\u2019n fan habitualment. En aquest cas un fi mercantilista coincideix amb un benefici pel pacient. \u00c9s un win-win<\/em>. No hi ha dubte, la cirurgia ocasional \u00e9s perjudicial pel pacient. Un cirurgi\u00e0 no pot fer tres operacions de tiroides l\u2019any perqu\u00e8 aniran malament. A Espanya, la gesti\u00f3 p\u00fablica ignora aquestes lli\u00e7ons que, paradoxalment, provenen de l\u2019entorn privat m\u00e9s dur que existeix.<\/p>\nAl sistema p\u00fablic hi ha certs hospitals reconeguts per ser especialistes en fer una cosa concreta per\u00f2 la majoria d\u2019hospitals volen arribar a fer-ho tot, no?<\/strong><\/p>\nSi tingu\u00e9ssim pocs hospitals, doncs encara, per\u00f2 a Catalunya tenim 70 hospitals p\u00fablics per 7,5 milions d\u2019habitants. Alguns tenen molt poca feina i aix\u00f2 \u00e9s perjudicial pel pacient. Quan vaig presidir la Societat Catalana de Cirurgia, un grup de cirurgians generals va fer un informe sobre les urg\u00e8ncies on sugger\u00edem que a Catalunya nom\u00e9s hi haguessin 12 o 13 hospitals amb les portes d\u2019urg\u00e8ncies obertes 24 hores perqu\u00e8 la resta d\u2019hospitals no estaven preparats per fer la cirurgia urgent com D\u00e9u mana. La consellera Geli, en aquell moment, el va amagar al calaix. Pol\u00edticament no \u00e9s rentable dir-li, per exemple, a l\u2019hospital de Sant Boi de Llobregat que derivi un malalt amb una infecci\u00f3 biliar amb un xoc s\u00e8ptic a Bellvitge que est\u00e0 a 3 km al costat, \u00f3n tenen m\u00e9s mitjans d\u2019exploraci\u00f3 i maneig. La pol\u00edtica sanit\u00e0ria a Catalunya ha estat molt regida per la immediatesa i per la proximitat. A la gent li agrada tenir un hospital a prop per\u00f2 no sap que aquest hospital potser no t\u00e9 radi\u00f2leg o endoscopista de gu\u00e0rdia i el cirurgi\u00e0 haur\u00e0 d\u2019operar ajudat per un ginec\u00f2leg perqu\u00e8 no hi ha dos cirurgians de gu\u00e0rdia i el traumat\u00f2leg haur\u00e0 d\u2019intervenir una fractura de f\u00e8mur amb un cirurgi\u00e0 general.<\/p>\n
Qu\u00e8 s’hauria de fer?<\/strong><\/p>\nAnglaterra tamb\u00e9 t\u00e9 un sistema p\u00fablic amb poc copagament, similar al nostre, i all\u00e0 hi ha bastantes m\u00e9s iniciatives que aqu\u00ed per millorar l’efici\u00e8ncia com la seguretat dels pacients. El col\u00b7legi de cirurgians es va posar d\u2019acord en publicar els resultats de les consultants de les cirurgies qu\u00e8 fan, les estades mitges i les complicacions. Aqu\u00ed \u00e9s impensable. Una altra cosa \u00e9s el projecte NICE (National Iniciative for Clinical Excellence<\/em>) que revisa les pr\u00e0ctiques m\u00e8diques i desaconsellaraquelles intervencions, proves diagn\u00f2stiques, medicaments o protocols que no tenen prou base cient\u00edfica. Aquesta pol\u00edtica, al capdavall, va a favor del malalt i de les arques p\u00fabliques. Jo sempre he sigut reticent a entrar en la demag\u00f2gia del tant per cent del PIB que cal dedicar a sanitat. Evident que necessitem recursos per\u00f2 no solucionarem res nom\u00e9s demanant m\u00e9s diners.<\/p>\nL\u2019Oriol Bohigas \u00e9s un urbanista de molt prestigi que va ser un dels caps de l\u2019urbanitzaci\u00f3 de la Vila Ol\u00edmpica de Barcelona. Ell deia: per millorar el tr\u00e0nsit a Barcelona el qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s important \u00e9s que els carrers siguin m\u00e9s estrets. Moltes de les grans art\u00e8ries dels anys 80 i 90 han perdut carrils de circulaci\u00f3. En medicina hauria de passar el mateix: si tu augmentes el pressupost far\u00e0s curt una altra vegada perqu\u00e8 el sistema en si mateix \u00e9s insaciable. Hem d\u2019arribar als m\u00ednims imprescindibles per\u00f2 a partir d\u2019aix\u00f2 hem de fer els carrers m\u00e9s estrets perqu\u00e8 si els fas amples, els acabar\u00e0s omplint de cotxes igualment. Jo estic en contra que les esperes siguin tan llargues per\u00f2 les culpes les tenim tots. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de dir \u2018dona\u2019m m\u00e9s diners i la colonosc\u00f2pia la farem en un mes en comptes de tres’, \u00e9s que si dones m\u00e9s diners es faran m\u00e9s colonosc\u00f2pies.<\/p>\n
A part de pressupost cal millorar els mecanismes?<\/strong><\/p>\nAl llibre incloc una corba que mostra l\u2019esperan\u00e7a de vida en relaci\u00f3 als diners per c\u00e0pita gastats en sanitat. Al principi per pocs diners que posis l\u2019esperan\u00e7a de vida millora molt perqu\u00e8 se solucionen problemes molt b\u00e0sics com ara la nutrici\u00f3, la higiene, les vacunes, la cirurgia poc complexa… aix\u00f2 fa disparar la longevitat. Despr\u00e9s, a partir dels 3000-3500 d\u00f2lars per c\u00e0pita, la longevitat s\u2019estanca. Per molts diners que posis ser\u00e0 molt dif\u00edcil millorar els \u00edndex de salut. El gr\u00e0fic parla d\u2019all\u00f2 qu\u00e8 dedica un pa\u00eds i quina \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a de vida i fins els 3000$ tots els pa\u00efsos del gr\u00e0fic pugen en grup per\u00f2 a partir dels 3500$ la corba s’aplana. Incl\u00fas hi ha pa\u00efsos com Estats Units que tot i gastar fins a 6000$ per c\u00e0pita tenen menys esperan\u00e7a de vida que pa\u00efsos que en gasten 2000$. \u00c9s el resultat d\u2019una societat en la qual els estils de vida i la tecnoadicci\u00f3 han fet molt mal.<\/p>\n
Potser la resposta est\u00e0 en qu\u00e8 \u00e9s in\u00fatil invertir nom\u00e9s en sanitat i cal dedicar esfor\u00e7os a recursos socials…<\/strong><\/p>\nEstem generant molta patologia i no estem ajudant a la gent sana. Un exemple: la maternitat retardada fins els 32 anys no \u00e9s bona ni per les mares ni pels nadons; m\u00e9s embarassos de risc, m\u00e9s prematuritat, menys paritat. La gent s\u2019escandalitza: 2012 crisis econ\u00f2mica, el proc\u00e9s i la sanitat perd el 20% del seu pressupost. Per\u00f2 cal fer-se la pregunta del mili\u00f3: la salut de la poblaci\u00f3 catalana ha disminu\u00eft el 20% en una d\u00e8cada? No. Perqu\u00e8 no ens hem mogut dins la corba. Qu\u00e8 ha succe\u00eft? S\u2019allarguen les llistes d\u2019espera, es redueix el pressupost per a la quimioter\u00e0pia pal.liativa (que ha assolit nombres d\u2019esc\u00e0ndol), augmenta el nombre de pacients visitats pels metges de prim\u00e0ria, i els indicadors de salut no empitjoren. Aix\u00f2 demostra que es poden reduir sensiblement els pressupostos sense que afecti la longevitat i, per tant, reclamar permanentment m\u00e9s diners per a la sanitat… els diners que es necessitin, evidentment, per\u00f2 no s\u00f3n l\u2019\u00fanica soluci\u00f3.<\/p>\n
Com introdu\u00efm aqu\u00ed el tractament dels determinants de la salut? Per qu\u00e8 potser l’esperan\u00e7a es mant\u00e9 per\u00f2 no la qualitat de vida.<\/strong><\/p>\nClar. Potser caldria invertir molt m\u00e9s en altres temes que no s\u00f3n estrictament de medicina assistencial sin\u00f3 de salut p\u00fablica que probablement ser\u00e0 m\u00e9s rentable que posar m\u00e9s taxis i m\u00e9s robots i m\u00e9s resson\u00e0ncies magn\u00e8tiques. L\u2019impacte real en la salut de la poblaci\u00f3 de la tecnologia sofisticada \u00e9s menor. Ens trobem en una situaci\u00f3 en la qual intentem guanyar m\u00e9s comfort o longevitat a costa de molts recursos i de generar patologies cr\u00f2niques cares i milers de pacients depenents del sistema sanitari i la seva ind\u00fastria.<\/p>\n
En l’estat d’envelliment on ens trobem \u00e9s important com arribem a aquesta edat, no nom\u00e9s que hi arribem.<\/strong><\/p>\nSe suposa que la medicina ha de crear salut per\u00f2 \u00e9s que ara crea molta malaltia cr\u00f2nica. Cronifiquem pacients d\u2019una manera que \u00e9s letal per les fam\u00edlies, pel sistema i per ells mateixos. Aqu\u00ed la meva diana s\u00f3n els onc\u00f2legs i tamb\u00e9 els intensivistes. Els onc\u00f2legs i la ind\u00fastria farmac\u00e8utica que els dona suport constitueixen actualment un potent lobby que t\u00e9 molt poder tant dintre com fora dels hospitals. Estan administrant quimioter\u00e0pies de tercera l\u00ednia car\u00edssimes a malalts que s\u2019estan morint literalment. M\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 de malalts de c\u00e0ncer es moren amb quimioter\u00e0pia en vena. Qu\u00e8 estem disposats a pagar per un c\u00e0ncer irreversible? La quimioter\u00e0pia de tumors s\u00f2lids \u00e9s extremadament limitada com a curaci\u00f3. La que es fa \u00e9s pal\u00b7liativa i cada cop \u00e9s m\u00e9s cara… Fins on estem disposats a pagar? Un estudi del Massachusets Institute of Technology<\/em> investigava els antineopl\u00e0sics que havia aprovat la FDA en la darrera d\u00e8cada. La mitja d\u2019allargament de la vida d\u2019aquests nous medicaments era de poc m\u00e9s de dos mesos amb un cost mig de m\u00e9s de100.000 euros l\u2019any. Vols dir? L\u2019article conclou que \u201ctot i que els costos desmesurats dels tractaments antineopl\u00e0sics no es poden atribuir a un sol actor, la responsabilitat recau sobre els acad\u00e8mics, les societats professionals, les revistes cient\u00edfiques, els onc\u00f2legs, els gestors, les associacions de defensa dels pacients i la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. Aquesta \u00e9s la perspectiva \u201cpoli\u00e8drica\u201d des de la qual he escrit el meu assaig. Fins quan cal allargar la vida d\u2019un pacient amb c\u00e0ncer incurable? Quin sentit t\u00e9 dins del sistema p\u00fablic? \u00c9s un problema econ\u00f2mic i alhora \u00e8tic i l\u2019hem de contestar entre tots. Hem de destapar que alg\u00fa est\u00e0 fent negoci amb l\u2019agonia dels nostres pares i germans.<\/p>\nEn aquest context, \u00e9s obvi que necessitem, quan abans millor, una llei d\u2019eutan\u00e0sia que empoderi al ciutad\u00e0 i el protegeixi de l\u2019acarnissament terap\u00e8utic.<\/p>\n
Dins el sector sovint es parla que els metges juguen a ser d\u00e9us.<\/strong><\/p>\nSempre es pot fer \u201calguna cosa\u201d i sempre es pot conv\u00e8ncer a la fam\u00edlia. Molt b\u00e9 doctor est\u00e0s facturant al sistema de salut 5, 6, 10.000 euros, per un medicament que en el millor dels casos li allargar\u00e0 la vida 3 mesos de mala qualitat. Hi ha una actitud heroica en la medicina actual que no porta enlloc. Vam fer una recerca a l\u2019Hospital del Mar sobre prop de 700 malalts que en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada havien sigut intervinguts quir\u00fargicament durant tot un torn de quir\u00f2fan. \u00c9s a dir, malalts que havien estat sotmesos a operacions de m\u00e9s de sis hores de durada. D\u2019aquests malalts, un 8% van morir abans de sortir de l\u2019hospital, un 20% van morir a l\u2019any i un 50% van morir als cinc anys tinguessin o no tinguessin c\u00e0ncer. Dels que van sobreviure, tots van patir depend\u00e8ncia del sistema definida com m\u00e9s de sis visites l\u2019any al metge (sense comptar an\u00e0lisis ni exploracions complement\u00e0ries) o b\u00e9 com adquisici\u00f3 d\u2019alguna discapacitat despr\u00e9s de la cirurgia: quedar cec, coix, amb una colostomia… Tots els supervivents van quedar enganxats al sistema sanitari. Mire\u2019m-s\u2019ho. Quantes d\u2019aquestes cirurgies heroiques eren necess\u00e0ries? Quantes han resultat en un benefici pel pacient? En quins d\u2019aquest casos calia haver considerat un tractament alternatiu? Aquest tipus de dilemes estan tractats a fons en el llibre i els hauriem de resoldre en un futur proper. S\u00f3n temes del dia a dia que impliquen q\u00fcestions \u00e8ticas, econ\u00f2micas, pol\u00edticas, d\u2019egos… \u00c9s multifactorial. No vindr\u00e0 la soluci\u00f3 de cop. Hem d\u2019endinsar-nos en all\u00f2 que els anglosaxons anomenen value-based medicine<\/em>, es a dir, una pr\u00e0ctica m\u00e9dica cl\u00ednica orientada cap al benefici que en treu el pacient.<\/p>\nI qu\u00e8 fem per la nostra gent gran?<\/strong><\/p>\nHem de seguir operant malalts de m\u00e9s de 90 anys? Han d\u2019ingressar a la UCI despr\u00e9s de la cirurgia? Ens ho hem de replantejar. O ens reconciliem una mica m\u00e9s amb la mort o malament anem. \u00c9s com el canvi clim\u00e0tic: estem en un punt en el qual la nostra civilitzaci\u00f3 tecnocient\u00edfica que ha declarat mort a la mort, ens ha portat a un atzucac. Ens cal fer una reflexi\u00f3 molt seriosa sobre coses que fins ara consider\u00e0vem normals… Emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, no. L\u2019emerg\u00e8ncia \u00e9s cultural i el clima \u00e9s una part del tot.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Antoni Sitges Serra \u00e9s Doctor en Medicina i Cap de Departament de Cirurgia de l\u2019Hospital del Mar i Catedr\u00e0tic de Cirurgia de la UAB. \u00c9s autor de m\u00e9s de 400 articles i cap\u00edtols de llibres fruit de la seva recerca cl\u00ednica i col.labora assiduament en premsa amb articles sobre cr\u00edtica cultural de la medicina i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20699,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[2129,1641,2130,2131,108,84],"class_list":["post-20597","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-antoni-sitges","tag-cirurgia","tag-critica","tag-literatura","tag-llibre","tag-medicina"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20597"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20597\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/IMG_9852_b-scaled.jpg\")