{"id":20604,"date":"2019-12-19T21:52:44","date_gmt":"2019-12-19T20:52:44","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20604"},"modified":"2019-12-19T21:52:44","modified_gmt":"2019-12-19T20:52:44","slug":"que-als-hospitals-no-ens-deixin-portar-el-vel-no-ens-protegeix-sino-que-ens-racializa-mes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/12\/19\/que-als-hospitals-no-ens-deixin-portar-el-vel-no-ens-protegeix-sino-que-ens-racializa-mes\/","title":{"rendered":"\u201cQue als hospitals no ens deixin portar el vel no ens protegeix, sin\u00f3 que ens racialitza m\u00e9s\u201d"},"content":{"rendered":"

Khadije Sakho t\u00e9 26 anys; viu a Granollers i, tot i que va n\u00e9ixer aqu\u00ed, la seva fam\u00edlia prov\u00e9 de Maurit\u00e0nia. T\u00e9 dos fills, la major de les quals t\u00e9 nom\u00e9s dos anys, motiu pel qual ha aparcat durant algun temps la seva formaci\u00f3. Treballa com sociosanit\u00e0ria, encara que la seva veritable vocaci\u00f3 \u00e9s esdevenir integradora social, per ajudar les persones que passen \u201cpel mateix pel que he passat jo. He patit molt durant aquests 26 anys\u201d, diu.<\/p>\n

\n
Es refereix a les dificultats inherents a qualsevol fam\u00edlia migrada, amb pares i mares de classe treballadora, amb poques garanties laborals i menys estabilitat econ\u00f2mica. La mateixa situaci\u00f3 que Sayoh Ceesare; ella va n\u00e9ixer a G\u00e0mbia i al cap de poc va arribar a Barcelona. Ara, amb 21 anys, est\u00e0 acabant la carrera d\u2019infermeria, trencant aix\u00ed una estad\u00edstica que jugava en contra seu. Segons un\u00a0estudi realitzat per la UAB, el frac\u00e0s escolar entre fills de migrants dobla el dels aut\u00f2ctons<\/a>. L\u2019abandonament escolar prematur \u00e9s elevad\u00edssim entre dones en diversos pa\u00efsos de l\u2019\u00c0frica Subsahariana, per\u00f2 un cop a Catalunya aquesta realitat no canvia necess\u00e0riament.<\/div>\n<\/div>\n

\u201cNecessitem lluitar per demostrar que, tot i ser les \u00faltimes de la cua, som capaces del mateix que qualsevol noia blanca\u201d, apunta Sayoh, qui es prepara per a aquesta entrevista posant-se el vel. Durant el seu dia a dia, no sempre el duu, per\u00f2 ara decideix vestir-lo per visibilitzar totes aquelles \u201cdones racialitzades que volen formar-se i tirar endavant\u201d. Parlem amb Khadije i Sayoh en el marc de la presentaci\u00f3 del projecte \u2018Dret a l\u2019educaci\u00f3 de qualitat i lliure de viol\u00e8ncia al Senegal i Catalunya\u2019, impulsat per la\u00a0Fundaci\u00f3 Gun\u00e9<\/a>, que lluita per garantir el dret a l\u2019educaci\u00f3 i reduir el nombre de noies que abandona el sistema educatiu, treballant simult\u00e0niament a Kolda (Senegal) i Canovelles (Catalunya).<\/p>\n

\n
Quan supereu les dificultats per poder accedir a una educaci\u00f3 superior, qu\u00e8 us fa decantar-vos per l\u2019\u00e0mbit sanitari?<\/b><\/div>\n<\/div>\n

Sayoh Ceesay [SC]:<\/b>\u00a0Vaig tenir el coratge de decidir ser infermera per dues raons: la primera era ajudar els altres i la segona les \u00e0nsies de demostrar que, malgrat tots els\u00a0handicap<\/em>, podia fer-ho. Hi ha molts problemes en el m\u00f3n sanitari i un d\u2019ells \u00e9s la mala gesti\u00f3 de les difer\u00e8ncies culturals, tot i que la sanitat \u00e9s responsable d\u2019arribar a tots els ciutadans.<\/p>\n

\n
A la universitat nom\u00e9s som dues dones negres i \u00e9s una lluita constant, amb els altres alumnes i part de l\u2019professorat, contra l\u2019estereotip que els immigrants consumim, malbaratem i gastem massa sanitat p\u00fablica, cosa que no \u00e9s certa. Els estudis diuen que s\u00f3n els que menys assisteixen a la sanitat, b\u00e9 perqu\u00e8 estan treballant o b\u00e9 perqu\u00e8 no es poden permetre el luxe de perdre una tarda al metge per un constipat, quan tenen una fam\u00edlia que mantenir.<\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n
M\u2019he trobat amb que he de fer arribar als meus companys, futurs sanitaris, que les coses no s\u00f3n com les creuen. Si un professional es forma amb aquests estereotips, quan hagi d\u2019atendre dem\u00e0 als ciutadans, no ho far\u00e0 amb la professionalitat deguda.<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
Khadije Sakho |\u00a0Fundaci\u00f3 Gun\u00e9 (MS)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n

Heu comentat la manca de referents negres en el m\u00f3n educatiu.\u00a0Aix\u00f2 es complica m\u00e9s en el m\u00f3n professional?<\/b><\/p>\n

Khadije Sakho [KS]:<\/b>\u00a0Jo vaig passar una molt mala \u00e8poca a l\u2019institut;\u00a0em van derivar a un centre per a nens en exclusi\u00f3 social.\u00a0Puc dir que per a mi aquest centre em va suposar una experi\u00e8ncia positiva, perqu\u00e8 gr\u00e0cies a ella vaig descobrir qu\u00e8 volia ser. Sense les assistents no s\u00e9 qu\u00e8 seria de mi ara;\u00a0elles em van ajudar a descobrir-me a mi mateixa i per aix\u00f2 vaig triar el cam\u00ed de sociosanit\u00e0ria, per poder ajudar altres persones.\u00a0Realment vull arribar a ser integradora social, per poder estar al costat de gent que pateix l\u2019exclusi\u00f3 que jo vaig patir\u2026 a l\u2019institut em deien que patia\u00a0bullying<\/em>\u00a0 per\u00f2 crec que era m\u00e9s complex que aix\u00f2.<\/p>\n

[SC]:<\/b> Era racisme.\u00a0La societat ens conven\u00e7 que nom\u00e9s hi ha racisme quan se\u2019ns agredeix, per\u00f2 el racisme comen\u00e7a des de baix, des del m\u00ednim comentari.\u00a0\u00c9s la manca de valor cap a una persona, des del fet que et mirin malament fins a que et cridin \u2018negra de merda\u2019.<\/p>\n

Sou dones, negres i musulmanes. Amb quines discriminacions us heu trobat en els vostres processos formatius?<\/b><\/p>\n

[SC]:<\/b>\u00a0Parteixo de la base que sent dona, negra i musulmana s\u00f3c l\u2019\u00faltima de la cua, qui ning\u00fa s\u2019espera mai que arribar\u00e0 enlloc. He sentit barbaritats sobre les dones com; la meva motivaci\u00f3 \u00e9s la meva mare. Les mares subsaharianes, en general, perqu\u00e8 totes estan tallades pel mateix patr\u00f3 i escoltes el mateix d\u2019una que de l\u2019altra. Ella em va fer acceptar el que s\u00f3c.\u00a0\u201cSi est\u00e0s orgullosa de qui ets \u00e9s perqu\u00e8 qui ets no \u00e9s res dolent, simplement \u00e9s diferent. Si tens clares les dificultats, tu ets l\u2019\u00fanica que pot canviar-les.\u00a0Ets l\u2019\u00faltima de la fila?\u00a0Haur\u00e0s de lluitar per demostrar que pots fer el que vulguis\u201d. Aquesta reflexi\u00f3 \u00e9s la que em d\u00f3na la for\u00e7a per lluitar contra l\u2019estigma social, comen\u00e7ant per mi mateixa i seguint, per exemple, amb les meves amigues blanques<\/p>\n

Concretament en l\u2019\u00e0mbit sanitari, amb quina discriminacions us trobeu, tant com usu\u00e0ries com professionals?<\/b><\/p>\n

[SC]:<\/b>\u00a0A part de l\u2019estereotip que coment\u00e0vem abans que els migrants consumeixen\u00a0massa<\/i>\u00a0sanitat p\u00fablica, moltes vegades ens trobem amb dificultats per tractar pacients cr\u00f2nics de diabetis o hipertensi\u00f3 d\u2019altres cultures.\u00a0No pots dir-li a alg\u00fa d\u2019origen asi\u00e0tic que ha de menjar\u00a0sa<\/i>\u00a0d\u2019acord amb una dieta mediterr\u00e0nia, perqu\u00e8 aquest pacient a casa no consumeix aquests productes.\u00a0Ja els pots facilitar els men\u00fas que vulguis, que no seguiran el tractament i ens trobem amb una manca d\u2019adher\u00e8ncia terap\u00e8utica.<\/p>\n

Si canvien els usuaris, han de canviar els professionals.\u00a0I aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important pel que fa a la barrera idiom\u00e0tica: si ja \u00e9s dif\u00edcil transmetre en el teu idioma qu\u00e8 li passa a alg\u00fa i com curar-lo, si has de fer-ho en un altre idioma ja es perd massa informaci\u00f3.<\/p>\n

\n
\n

\"\"<\/p>\n

\"\"
Sayoh Ceesay | Fundaci\u00f3 Gun\u00e9 (MS)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n

Imagino que una de les reivindicacions \u00e9s tenir traductors, a el menys en zones amb molta poblaci\u00f3 migrada.<\/b><\/p>\n

[SC]:<\/b>\u00a0Per\u00f2 no n\u2019hi ha.\u00a0Vaig tenir una professora a la universitat que treballava a un CAP de Santa Coloma, una de les zones amb m\u00e9s immigraci\u00f3, i la barrera idiom\u00e0tica era un gran problema per arribar a certs pacients. Amb el tema dels costums, intentem formar-nos per con\u00e8ixer, per exemple, les dietes de diferents cultures, per\u00f2 amb els idiomes hi ha poc a fer. Encara que, de tota manera, tots els esfor\u00e7os que fem, els fem per pr\u00f2pia iniciativa, perqu\u00e8, per ser migrades o filles de migrants, tenim aquesta sensibilitat. Haurien de formar-nos per aix\u00f2 a les universitats, perqu\u00e8 dem\u00e0 hi haur\u00e0 molt\u00edssims m\u00e9s pacients migrats que els que ja hi ha ara.<\/p>\n

[KS]:<\/b>\u00a0Jo crec que la gent aqu\u00ed fomenta el racisme.\u00a0He estat treballant amb gent gran, totes elles persones blanques, perqu\u00e8 acostumo a treballar en resid\u00e8ncies i no s\u00f3n espais en que hi hagi persones migrades. Algunes d\u2019aquestes persones s\u00f3n racistes i m\u2019he trobat for\u00e7a vegades amb que em diguin que no volen que els atengui jo perqu\u00e8 s\u00f3c negra.\u00a0Aix\u00f2 em fa mal, per\u00f2 el que em sembla realment malament \u00e9s que companys i companyes els ho posin f\u00e0cil i accedeixin a que els atengui un professional blanc.<\/p>\n

Si ets el meu company, has de donar-me suport, ajudar-me a fer que m\u2019accepti, perqu\u00e8 dem\u00e0 passar\u00e0 el mateix i, si no ho canviem, \u00e9s una manera com qualsevol altra de fomentar el racisme.<\/p>\n

[SC]:<\/b>\u00a0\u00c9s un problema gran;\u00a0no serveix de res que et vinguin els companys a demanar-te disculpes, o que et demanin que no t\u2019enfadis perqu\u00e8 \u00e9s una persona gran o que est\u00e0 malalta\u2026 Encara que cal dir que crec que en el m\u00f3n sanitari ens trobem una mica menys aquests problemes perqu\u00e8, de base, estem envoltades de persones que, si es volen dedicar a la sanitat, \u00e9s perqu\u00e8 parteixen d\u2019uns valors, de voler ajudar o arribar a les persones. Per\u00f2, d\u2019altra banda, pel simple fet que s\u00f3n els professionals que han de curar i tractar la societat, \u00e9s important que no deixem passar ni un sol d\u2019aquests comentaris.<\/p>\n

Ara, les dues porteu el vel.\u00a0Us ha comportat problemes?<\/b><\/p>\n

[SC]:<\/b>\u00a0Jo he volgut posar-me\u2019l per a aquesta entrevista per visibilitzar-nos. Perqu\u00e8, per exemple, a mi no em deixen portar el vel durant les pr\u00e0ctiques en hospitals. \u00c9s una norma.\u00a0\u00bfLa ra\u00f3?\u00a0Avui \u00e9s una i dem\u00e0 una altra. Simplement no volen. Quan vaig a un hospital i veig a una treballadora amb el vel, m\u2019emociono tant que fins i tot truco la meva mare. Aix\u00f2 del vel \u00e9s complex: la gent aqu\u00ed creu que ens obliguen a dur-lo, per\u00f2 el que ens passa \u00e9s que la societat aut\u00f2ctona no ens deixa portar-lo. \u00c9s igual d\u2019important que no ens obliguin a que ens deixin fer-ho.\u00a0M\u00e9s quan no hi ha cap ra\u00f3 per no vestir-lo.<\/p>\n

Per l\u2019entrevista he volgut portar el vel per representar aquestes dones, dones negres i d\u2019arreu, que porten el vel, que es volen formar i que valen exactament el mateix que les altres. El sistema blanc ens\u00a0ajuda<\/i>\u00a0a nosaltres, a les dones racialitzades, per a que no ens obliguin a portar el vel. M\u2019has preguntat a mi si vull dur-lo? En el m\u00f3n sanitari, \u00e9s veritat que en alguns hospitals com la Vall d\u2019Hebron s\u00ed que ens deixen, per\u00f2 en la majoria \u00e9s impensable.\u00a0I aix\u00f2 produeix l\u2019efecte contrari: ens racializa m\u00e9s, alhora que ens priva de la nostra identitat i els fills de migrants ja tenim un problema bastant gran d\u2019identificaci\u00f3.<\/p>\n

Sou filles de fam\u00edlies que van migrar i que van haver de treballar, sense poder estudiar. Quin valor doneu vosaltres a poder-vos formar?<\/b><\/p>\n

[SC]:<\/b>\u00a0Cap a les nostres fam\u00edlies, \u00e9s un orgull.\u00a0Ho hem aconseguit gr\u00e0cies a l\u2019esfor\u00e7 dels nostres pares i malgrat totes les dificultats.<\/p>\n

[KS]:<\/b>\u00a0Per a mi, estudiar \u00e9s una important\u00edssim. Veig la vida de la meva mare, que treballa netejant habitacions d\u2019hotel;\u00a0arriba a casa esgotada i t\u2019ensenya una n\u00f2mina de 600 euros.\u00a0Si arriba a 700 \u00e9s perqu\u00e8 durant tot el mes potser nom\u00e9s ha tingut un dia de descans.\u00a0I aix\u00f2 a mi no m\u2019ho poden fer.\u00a0\u00c9s aqu\u00ed quan m\u2019adono que l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s fonamental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Khadije Sakho t\u00e9 26 anys; viu a Granollers i, tot i que va n\u00e9ixer aqu\u00ed, la seva fam\u00edlia prov\u00e9 de Maurit\u00e0nia. T\u00e9 dos fills, la major de les quals t\u00e9 nom\u00e9s dos anys, motiu pel qual ha aparcat durant algun temps la seva formaci\u00f3. Treballa com sociosanit\u00e0ria, encara que la seva veritable vocaci\u00f3 \u00e9s esdevenir […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":20607,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,47],"tags":[],"class_list":["post-20604","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20604","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20604"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20604\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20604"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20604"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20604"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}