En l\u2019estrada, una nena. Davant seu, representants de tots els pa\u00efsos de l\u2019m\u00f3n, periodistes, pol\u00edtics i empresaris. Comen\u00e7a a parlar: \u201c[Vinc] a dir-vos que els adults heu de canviar els vostres maneres. No tinc una agenda oculta. Estic lluitant pel meu futur. [\u2026] Tot aix\u00f2 est\u00e0 passant davant dels vostres ulls i actuem com si tingu\u00e9ssim tot el temps que voldr\u00edem. [\u2026] Els adults dieu que ens voleu, per\u00f2 us repto, si us plau, al fet que les vostres accions reflecteixin les vostres paraules. Gr\u00e0cies\u201d.<\/p>\n
En l\u2019estrada, una nena. Davant seu, representants de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n, periodistes, pol\u00edtics i empresaris. Comen\u00e7a a parlar: \u201c[Vinc] a dir-vos que els adults heu de canviar les vostres maneres. No tinc una agenda oculta. Estic lluitant pel meu futur. [\u2026] Tot aix\u00f2 est\u00e0 passant davant dels vostres ulls i actuem com si tingu\u00e9ssim tot el temps que voldr\u00edem. [\u2026] Els adults dieu que ens estimeu, per\u00f2 us repto, si us plau, a que les vostres accions reflecteixin les vostres paraules. Gr\u00e0cies\u201d.<\/p>\n
Si heu imaginat Greta Thunberg pronunciant aquestes paraules en algun congr\u00e9s sobre el clima, us equivoqueu. Aquest dur discurs va ser pronunciat per l\u2019activista Severn Cullis-Suzuki, de llavors 12 anys, durant la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (Brasil) de 1992. La jove canadenca, per\u00f2, no va patir les cr\u00edtiques que avui rep la seva hom\u00f2loga sueca. Si no heu sentit parlar de la seva intervenci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8, com a molt, va ser ignorada.<\/p>\n
Cert \u00e9s que Cullis-Suzuki, al contrari que Greta, vivia en un m\u00f3n sense Internet. Aix\u00ed i tot, cal preguntar per qu\u00e8 la sueca recull, als seus 16 anys, atacs ferotges que superen els rebuts per Al Gore (va ser candidat a la Casa Blanca i un dels primers l\u00edders mundials en denunciar el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>) fa m\u00e9s d\u2019un decenni. En el cas de Thunberg, moltes de les cr\u00edtiques van m\u00e9s enll\u00e0 del seu discurs, arriben al terreny personal i fins i tot fan diana en la seva condici\u00f3 d\u2019Asperger. \u201cLa mascota internacional de l\u2019alarmisme clim\u00e0tic\u201d, \u201cmentalment inestable\u201d, \u201cnena petulant\u201d i \u201cmessies profundament pertorbada\u201d s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples.<\/p>\n Els principals sospitosos de tanta t\u00edrria s\u00f3n els negacionistes, que rebutgen que el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>\u00a0tingui lloc o que sigui causa de l\u2019acci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Es tracta d\u2019una postura amb poc suport entre els espanyols -que estan entre els ciutadans m\u00e9s preocupats per aquest tema-, per\u00f2 amb bastants adeptes a pa\u00efsos com Estats Units, Regne Unit o Noruega.<\/p>\n \u201cGreta trasbalsa els negacionistes, sobretot homes dels Estats Units, perqu\u00e8 les seves t\u00e0ctiques no funcionen amb ella, que passa del que diuen els altres\u201d, explica a SINC el divulgador ambiental Andreu Escriv\u00e0.<\/p>\n No s\u00f3n pocs els estudis i enquestes que han intentat tra\u00e7ar un \u201cperfil del negacionista clim\u00e0tic\u201d, que tendeix a ser home i conservador. Aix\u00f2 ha portat alguns investigadors a analitzar la possible relaci\u00f3 entre negacionisme i misog\u00ednia. El soci\u00f2leg de la Universitat Chalmers (Su\u00e8cia) Martin Hultman \u00e9s un d\u2019ells. \u201cHi ha tres grups de negacionistes clim\u00e0tics: directius d\u2019ind\u00fastries extractives, pol\u00edtics finan\u00e7ats per ells i homes conservadors\u201d, resumeix Hultman a SINC. \u201cQuan una dona presenta resultats que impliquen que aquests individus, negocis, ideologies i estructures necessiten canviar, no \u00e9s d\u2019estranyar que intentin matar el missatger\u201d.<\/p>\n Hultman es refereix a un tipus de mentalitat que \u201cno veu la natura com una cosa vulnerable que pot ser destru\u00efda\u201d, sin\u00f3 com una cosa a explotar perqu\u00e8 \u201cel creixement econ\u00f2mic \u00e9s m\u00e9s important que la superviv\u00e8ncia de la humanitat\u201d. Les enquestes mostren, explica Hultman, que aquesta manera de pensar \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent en homes conservadors, que accepten els arguments negacionistes amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. De fet, un estudi de 2016 va assenyalar que un motiu pel qual ells s\u00f3n menys respectuosos amb el medi ambient \u00e9s perqu\u00e8 perceben la seva defensa com una actitud femenina.<\/p>\n \u201cMolts veuen Greta com una evangelitzadora que diu com has de viure tu, un senyor de 40 anys d\u2019un pa\u00eds desenvolupat, i no parla de la Xina o l\u2019\u00cdndia, que tenen un creixement brutal en emissions de CO\u00b2\u201d, comenta \u00c9scriv\u00e0, que reflexiona: \u201cde veritat pensem que una adolescent ha de donar tots els discursos per a totes les q\u00fcestions? Ja fa bastant amb donar un toc d\u2019atenci\u00f3 als que vivim en una societat occidental\u201d.<\/p>\n Negacionistes i mis\u00f2gins a part, Escriv\u00e0 considera que els 16 anys de Greta suposen un xoc generacional que pot ser contraproduent per a transmetre el seu missatge. \u201cEm sembla positiu reivindicar el futur, per\u00f2 diu a la gent gran que s\u00f3n culpables, quan hi ha molta gent que no ho \u00e9s, i aix\u00f2 et galvanitza contra el missatge. Una cosa \u00e9s que doni lli\u00e7ons a un raper que va en avi\u00f3 privat i una altra, que li digui qu\u00e8 fer a gent que t\u00e9 una vida dif\u00edcil\u201d.<\/p>\n La psicoterapeuta de la Universitat de Bath (Regne Unit) Caroline Hickman ha analitzat per qu\u00e8 alguns adults semblen rebutjar la jove activista. \u201cMolts projecten les seves pr\u00f2pies pors i ansietats en ella i la rebutgen de manera inconscient com una forma de deslliurar-se\u2019n\u201d, diu. Considera que \u00e9s un exemple de nens que es comporten com adults i adults que ho fan com nens: \u201cAquests atacs s\u00f3n rebequeries infantils d\u2019adults que no tenen la maduresa psicol\u00f2gica necess\u00e0ria per contenir les seves respostes emocionals. Quant als que insulten Greta, considera que \u201cfan bullying per intentar recuperar un poder que senten que han perdut\u201d.<\/p>\n \u201cSembla una nena molt feli\u00e7\u201d, es va burlar el president dels Estats Units, Donald Trump, a trav\u00e9s de Twitter, despr\u00e9s del discurs de Greta a l\u2019ONU. El pol\u00edtic feia cas om\u00eds al fet que la jove activista s\u2019expressa de forma normal per a una persona amb s\u00edndrome d\u2019Asperger, qui va respondre afegint aquesta descripci\u00f3 al seu perfil.<\/p>\n El neurobi\u00f2leg de la Universitat de Salamanca especialitzat en autisme Jos\u00e9 Ram\u00f3n Alonso considera que un dels motius del rebuig a Greta pot ser la nostra falta de costum a veure pacients amb trastorn de l\u2019espectre autista (TEA) en l\u2019esfera p\u00fablica. \u201cS\u00f3n persones que tenen problemes per transmetre emocions amb el llenguatge corporal i el to de veu, i els costa molt adaptar-se a situacions diferents\u201d, explica Alonso. \u201cNo estem acostumats que alg\u00fa tingui expressions poc ajustades a una situaci\u00f3, i \u00e9s injust que l\u2019hi demanem a ella\u201d.<\/p>\n L\u2019investigador considera que la seva popularitat pot ser positiva per visibilitzar no nom\u00e9s la crisi clim\u00e0tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u201cl\u2019aportaci\u00f3 que poden fer al nostre m\u00f3n les persones amb TEA\u201d. Aix\u00f2 sempre que vagi acompanyada d\u2019una \u201ceducaci\u00f3\u201d. \u201cSi no, tornarem a la discriminaci\u00f3 i els prejudicis, i a dir-li a les fam\u00edlies que els seus fills estan mal educats\u201d.<\/p>\n Pot ser la s\u00edndrome d\u2019Asperger, tal com Greta afirma, un \u201csuperpoder\u201d en la lluita contra el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>? \u201c\u00c9s veritat que les persones Asperger se centren en un tema que per a ells \u00e9s d\u2019import\u00e0ncia suma i de vegades no saben transmetre-ho o treure-li partit. La seva atenci\u00f3 als detalls \u00e9s clau, encara que despr\u00e9s tinguin m\u00e9s dificultats en la interacci\u00f3 social\u201d.<\/p>\n A aix\u00f2 s\u2019afegeix el fet que els altres adolescents solen estar \u201cmolt pendents de les jerarquies\u201d. \u201cEls Asperger ho entenen menys i diuen les coses amb una cruesa i sinceritat que en molts casos \u00e9s un valor positiu\u201d.\u00a0En aquest sentit, part de les cr\u00edtiques a Greta recauen en els seus pares per permetre que una adolescent amb s\u00edndrome d\u2019Asperger es converteixi en activista. \u201cConec una mare que deia que el seu fill seria un \u2018autista modern\u201d, diu Alonso, \u201cen comptes de retallar les seves possibilitats\u201d.<\/p>\n Per tot aix\u00f2 defensa que hem de ser millors amb ells i donar-los el seu espai. \u201cHi ha persones diferents i la soluci\u00f3 no pot ser la talla \u00fanica. \u00c9s responsabilitat nostra fer-los un lloc, valorar-los i entendre\u2019ls\u201d.<\/p>\n Per molts factors que puguin contribuir al rebuig de Greta, nom\u00e9s serveixen d\u2019excusa per repudiar el seu missatge. Aquest advoca per canvis en la nostra manera de vida i en el mateix sistema i, a sobre, amb emerg\u00e8ncia. \u201cDiu que cal posar-se les piles i que cadasc\u00fa ha de fer el que pugui per frenar aix\u00f2. A molta gent no li agrada perqu\u00e8 ning\u00fa vol canviar els seus h\u00e0bits\u201d, explica el catedr\u00e0tic de F\u00edsica Aplicada a la Universitat d\u2019Alcal\u00e1 Antonio Ruiz de Elvira Serra.<\/p>\n \u201cQuan confrontes la gent amb decisions reals que t\u00e9 a l\u2019abast de la seva m\u00e0 per lluitar contra el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>, els incomodes molt\u00edssim\u201d, diu Escriv\u00e0. \u201cEm va impactar quan Greta va anar a The Daily Show, va dir una parrafada molt b\u00e9 i el p\u00fablic va comen\u00e7ar a aplaudir\u201d, recorda. \u201cVaig pensar que si fossin capa\u00e7os de traduir les seves paraules a un nivell de retallada d\u2019emisions en la seva vida di\u00e0ria no aplaudirien, i menys als Estats Units, que \u00e9s el pa\u00eds amb una major petjada ecol\u00f2gica per persona\u201d.<\/p>\n Un estudi de 2017 va explorar com les recomanacions per reduir les emissions solen obviar les accions m\u00e9s efectives. \u201cReciclar, mantenir la temperatura justa i instal\u00b7lar llums de baix consum \u00e9s el que menys compta. El que m\u00e9s \u00e9s l\u2019energia renovable, disminuir el consum de carn i deixar el cotxe i l\u2019avi\u00f3\u201d, explica el divulgador. \u201cS\u00f3n coses que piquen molt m\u00e9s i la gent, quan ent\u00e9n aix\u00f2, al\u00b7lucina\u201d.<\/p>\n \u201cA\u00efllar la casa i deixar el cotxe \u00e9s complicat i no tothom pot, per\u00f2 podem demostrar als pol\u00edtics i empreses que s\u2019han apuntat a patrocinar la Cimera de Madrid (COP25) que no els comprarem els seus productes si no canvien\u201d, diu Ruiz de Elvira. \u201cAix\u00f2 \u00e9s un missatge que els arriba\u2026 no vegis com!\u201d, afegeix sobre els motius pels quals el missatge de Greta \u201cpunxa\u201d a tants.<\/p>\n Escriv\u00e0 t\u00e9 clara la seva principal cr\u00edtica a Greta: \u201cPerpetua una cosmovisi\u00f3 en la qual hi ha una soluci\u00f3 m\u00e0gica que els pol\u00edtics no estan aplicant, per\u00f2 que podrien fer-ho si escoltessin els cient\u00edfics\u201d. El divulgador considera que pressuposar que l\u2019actuaci\u00f3 contra el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>\u00a0no s\u2019enlaira per culpa de la manca d\u2019informaci\u00f3 \u00e9s \u201cmolt simplista\u201d i defensa que els pol\u00edtics \u201cfa molt temps que escolten els cient\u00edfics\u201d. Assegura que la inacci\u00f3 pol\u00edtica \u201crespon a interessos, curtterministes, in\u00e8rcies, por a assumir el cost pol\u00edtic, dificultats per canviar la nostra manera de vida i al fet que la ciutadania no vol\u201d.<\/p>\n \u201cEstem amb Greta, per\u00f2 externalitzem el nostre activisme ambiental a base de likes a ella i pensem que amb aix\u00f2 ja som verds\u201d. Aix\u00f2 \u201cens desenganxa dels canvis reals que hem d\u2019incorporar i promoure, perqu\u00e8 l\u2019acci\u00f3 ha de ser col\u00b7lectiva, no nom\u00e9s dels pol\u00edtics\u201d. Escriv\u00e0 lamenta que la jove activista no exemplifiqui aquest canvi de valoracions, ja que porta a terme accions dif\u00edcilment imitables per la resta de la poblaci\u00f3, que no pot dependre que els Grimaldi li deixin un vaixell per anar des del Regne Unit a Nova York, ni que uns navegants la portin en catamar\u00e0 des de Salt Ponds fins a Lisboa.<\/p>\n \u201cEl canvi real no \u00e9s venir de qualsevol forma a Espanya. \u00c9s preguntar-se: \u00bfnecessito anar a Madrid? No dono millor exemple a molta gent si participo en una reuni\u00f3 tan important com la COP25 per videoconfer\u00e8ncia?\u201d.<\/p>\n Per aix\u00f2, temo que aquesta hiperperfecci\u00f3 porti a molta gent, incapa\u00e7 de prescindir dels pl\u00e0stics o el cotxe de la nit al dia, a tirar la tovallola. \u201cM\u2019importa m\u00e9s que el 80% de la poblaci\u00f3 occidental redueixi un 50% l\u2019\u00fas de pl\u00e0stics o els vols que una petita elit del 5% ho faci tot b\u00e9, perqu\u00e8 aix\u00f2 desmoralitza\u201d. Tamb\u00e9 tem que cridar \u201cque ve el llop\u201d causi rebuig contra la causa quan, en deu anys, \u201cno s\u2019hagi acabat\u201d el m\u00f3n.<\/p>\n \u201cGrinyola que una adolescent amb una qualitat de vida extraordin\u00e0ria digui que li han robat el futur. No ens han robat el futur: ens han deixat un m\u00f3n destrossat, cal reconstruir-lo i exigir responsabilitats, per\u00f2 a milions de nens els estan robant el present\u201d, assegura Escriv\u00e0. \u201cNo tot \u00e9s\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>, el m\u00f3n \u00e9s complex i em sembla perill\u00f3s qualsevol missatge que tendeixi a simplificar-lo\u201d, afegeix en refer\u00e8ncia a les empreses que es \u201cpugen al carro\u201d de la sostenibilitat per\u00f2 \u201cno al dels drets dels treballadors\u201d.<\/p>\n La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquestes solucions m\u00e0giques i de, en paraules de Escriv\u00e0, pensar que les empreses s\u00f3n dolentes per se, \u00e9s caure en el nou negacionisme: el negacionisme de solucions. En altres paraules, no fer res fins que ho facin els governs i les corporacions. \u201cLes cent empreses que produeixen el 70% dels gasos d\u2019efecte hivernacle del m\u00f3n no ho fan perqu\u00e8 tinguin un bot\u00f3 que emet CO\u00b2, sin\u00f3 perqu\u00e8 fabriquen el ciment i acer de casa teva i el petroli del teu cotxe\u201d.<\/p>\n El problema, segons el divulgador, \u00e9s que \u201csi tothom espera que alg\u00fa faci alguna cosa, llavors ning\u00fa fa res\u201d. Considera que \u201csempre trobarem vies per autojustificar-nos i no baixar el nostre consum\u201d, i per aix\u00f2 \u201chem de donar-nos el menor nombre d\u2019excuses\u201d per mantenir la inacci\u00f3. \u201cSi en el teu esquema mental tu ets el bo i els altres els dolents, per qu\u00e8 has de fer res?\u201d.<\/p>\n Per tot aix\u00f2, Escriv\u00e0 veu Greta com un \u201cariet\u201d que obre les portes, per\u00f2 que ha d\u2019anar acompanyat de la resta de l\u2019ex\u00e8rcit perqu\u00e8 serveixi d\u2019alguna cosa. \u201c\u00c9s un activador de la conversa, per\u00f2 crec que ja ha jugat el seu paper\u201d. El seu millor llegat, afirma, \u201cseria que deix\u00e9ssim de parlar del que fa i hi hagu\u00e9s una conversa m\u00e9s enll\u00e0, de com ens afecta el canvi de paisatge, de si estem disposats a deixar l\u2019avi\u00f3 i el cotxe\u201d. Tot aix\u00f2, mentre donem suport a les Gretas del nostre voltant.<\/p>\n Si heu imaginat a Greta Thunberg pronunciant aquestes paraules en algun congr\u00e9s sobre el clima, us equivoqueu. Aquest dur discurs va ser pronunciat per l\u2019activista Severn Cullis-Suzuki, de llavors 12 anys, durant la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (Brasil) de 1992. La jove canadenca, per\u00f2, no va patir les cr\u00edtiques que avui rep la seva hom\u00f2loga sueca. Si no heu sentit parlar de la seva intervenci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8, com a molt, va ser ignorada.<\/p>\n Cert \u00e9que\u00a0Cullis-Suzuki<\/a>, a l\u2019contrari que Greta, vivia en un m\u00f3n sense internet. Tot i aix\u00ed cal preguntar per qu\u00e8 la sueca collita, als seus 16 anys, atacs ferotges que superen els rebuts per\u00a0Al Gore<\/a>\u00a0(va ser candidat a la Casa Blanca i un dels primers l\u00edders mundials en denunciar el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>) fa m\u00e9s d\u2019un decenni. En el cas de Thunberg, moltes de les cr\u00edtiques van\u00a0m\u00e9s enll\u00e0 del seu discurs<\/a>, arriben a\u00a0el terreny personal<\/a>\u00a0i fins i tot fan diana en la\u00a0seva condici\u00f3 de Asperger<\/a>\u00a0(un trastorn neurobiol\u00f3gic d\u2019espectre autista). \u201cLa mascota internacional de l\u2019alarmisme clim\u00e0tic\u201d, \u201cmentalment inestable\u201d, \u201cnena petulant\u201d i \u201cmessies profundament pertorbada\u201d s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples.<\/p>\n Els principals sospitosos de tanta t\u00edrria s\u00f3n els negacionistes, que rebutjen que el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>\u00a0tingui lloc o que sigui causa de l\u2019acci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Es tracta d\u2019una postura\u00a0amb poc suport entre els espanyols<\/a>\u00a0-que estan entre els ciutadans m\u00e9s preocupats per aquest tema-, per\u00f2 amb bastants adeptes en pa\u00efsos com Estats Units, Regne Unit o Noruega.<\/p>\n El perfil d\u2019el negacionista: home i conservador<\/strong><\/p>\n \u201cTrasbalsa als negacionistes, sobretot homes dels Estats Units, perqu\u00e8 les seves t\u00e0ctiques no funcionen amb ella, que passa del que diuen els altres\u201d, explica a SINC el divulgador ambiental Andreu Escriv\u00e0.<\/p>\n No s\u00f3n pocs els\u00a0estudis i enquestes<\/a>\u00a0que han intentat tra\u00e7ar un \u201cperfil del negacionista clim\u00e0tic\u201d, que tendeix a ser home i conservador. Aix\u00f2 ha portat a alguns investigadors a analitzar la possible\u00a0relaci\u00f3 entre nega-nisme i misog\u00ednia<\/a>. El soci\u00f2leg de la Universitat Chalmers (Su\u00e8cia) Martin Hultman\u00a0\u00e9s un d\u2019ells<\/a>. \u201cHi ha tres grups de negacionistes clim\u00e0tics: directius d\u2019ind\u00fastries extractives, pol\u00edtics finan\u00e7ats per ells i homes conservadors\u201d, resumeix Hultman a SINC. \u201cQuan una dona presenta resultats que impliquen que aquests individus, negocis, ideologies i estructures necessiten canviar, no \u00e9s d\u2019estranyar que intentin matar el missatger\u201d.<\/p>\n Hultman es refereix a un tipus de mentalitat que \u201cno veu la natura com una cosa vulnerable que pot ser destru\u00eft\u201d, sin\u00f3 com una cosa a explotar perqu\u00e8 \u201cel creixement econ\u00f2mic \u00e9s m\u00e9s important que la superviv\u00e8ncia de la humanitat\u201d. Les enquestes mostren, explica Hultman, que aquesta manera de pensar \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent en homes conservadors, que accepten els arguments negacionistes amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. De fet, un\u00a0estudi de 2016<\/a>\u00a0va assenyalar que un motiu pel qual ells s\u00f3n menys respectuosos amb el medi ambient \u00e9s perqu\u00e8 perceben la seva defensa com una actitud femenina.<\/p>\n \u201cMolts veuen a Greta com una evangelitzadora que et diu com has de viure tu, un senyor de 40 anys d\u2019un pa\u00eds desenvolupat, i no parla de la Xina o l\u2019\u00cdndia, que tenen un creixement brutal en emissions de CO2\u201d, comenta \u00c9s-criv\u00e0, que reflexiona: \u201cde veritat pensem que una adolescent ha de donar tots els discursos per a totes les q\u00fcestions? Ja fa bastant amb donar un toc d\u2019atenci\u00f3 als que vivim en una societat occidental\u201d.<\/p>\n Adults vs. nens<\/strong><\/p>\n Negacionistes i mis\u00f2gins a part, Escriv\u00e0 considera que els 16 anys de Greta suposen un xoc generacional que pot ser contraproduent per a transmetre el seu missatge. \u201cEm sembla positiu reivindicar el futur, per\u00f2 se\u2019ls diu a la gent gran que s\u00f3n culpables, quan hi ha molta gent que no ho \u00e9s, i aix\u00f2 et galvanitza contra el missatge. Una cosa \u00e9s que doni lli\u00e7ons a un raper que va en avi\u00f3 privat i una altra, que li digui qu\u00e8 fer a gent que t\u00e9 una vida dif\u00edcil\u201d.<\/p>\n La psicoterapeuta de la Universitat de Bath (Regne Unit) Caroline Hick-man ha\u00a0analitzat<\/a>\u00a0per qu\u00e8 alguns adults semblen rebutjar a la jove activista. \u201cMolts projecten les seves pr\u00f2pies pors i ansietats en ella, i la rebutgen de manera inconscient com una forma de lliurar-se d\u2019ells\u201d, diu. Considera que \u00e9s un exemple de nens que es comporten com adults i adults que ho fan com nens: \u201cAquests atacs s\u00f3n rebequeries infantils d\u2019adults que no tenen la maduresa psicol\u00f2gica necess\u00e0ria per contenir les seves respostes emocionals. Quant als que insulten Greta, considera que \u201cfan bullying per intentar recuperar un poder que senten que han pererdut\u201d.<\/p>\n En defensa de la neurodiversitat<\/strong><\/p>\n \u201cSembla una nena molt feli\u00e7\u201d, es va burlar el president dels Estats Units, Donald Trump, a trav\u00e9s de Twitter despr\u00e9s del discurs de Greta a l\u2019ONU. El pol\u00edtic feia cas om\u00eds al fet que la jove activista s\u2019expressa de forma normal per a una persona amb s\u00edndrome d\u2019Asperger, qui va respondre afegint aquesta descripci\u00f3 al seu perfil.<\/p>\n El neurobi\u00f2leg de la Universitat de Salamanca especialitzat en autisme Jos\u00e9 Ram\u00f3n Alonso considera que un dels motius de l\u2019rebuig a Greta pot ser la nostra falta de costum a veure pacients amb trastorn de l\u2019espectre autista (TEA) en l\u2019esfera p\u00fablica. \u201cS\u00f3n persones que tenen problemes per transmetre emocions amb el llenguatge corporal i el to de veu, i els costa molt adaptar-se a situacions diferents\u201d, explica Alonso. \u201cNo estem acostumats que alg\u00fa tingui expressions poc ajustades a una situaci\u00f3, i \u00e9s injust que l\u2019hi demanem a ella\u201d.<\/p>\n L\u2019investigador considera que la seva popularitat pot ser positiva per visibi-litzar no nom\u00e9s la crisi clim\u00e0tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u201cl\u2019aportaci\u00f3 que poden fer al nostre m\u00f3n les persones amb TEA\u201d. Aix\u00f2 sempre que vagi acompanyada d\u2019una \u201ceducaci\u00f3\u201d. \u201cSi no, tornarem a la discriminaci\u00f3 i els prejudicis, i a dir-li a les fam\u00edlies que els seus fills estan mal educats\u201d.<\/p>\n Pot ser la s\u00edndrome d\u2019Asperger, tal com\u00a0Greta afirma<\/a>, un \u201csuperpoder\u201d en la lluita contra el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>? \u201c\u00c9s veritat que [les persones Asperger] se centren en un tema que per a ells \u00e9s d\u2019import\u00e0ncia suma i de vegades no saben transmetre-ho o treure-li partit. La seva atenci\u00f3 als detalls \u00e9s clau, encara que despr\u00e9s tinguin m\u00e9s dificultats en la interacci\u00f3 social\u201d.<\/p>\n A aix\u00f2 s\u2019afegeix el fet que els altres adolescents solen estar \u201cmolt pendents de les jerarquies\u201d. \u201c[Els Asperger] aix\u00f2 ho entenen menys i diuen les coses amb una cruesa i sinceritat que en molts casos \u00e9s un valor positiu\u201d.<\/p>\n En aquest sentit, part de les cr\u00edtiques a Greta recauen en els seus pares per permetre que una adolescent amb s\u00edndrome d\u2019Asperger es converteixi en activista. \u201cConec una mare que deia que el seu fill seria un \u2018autista modern\u201d, diu Alonso, \u201cen comptes de retallar les seves possibilitats\u201d.<\/p>\n Per tot aix\u00f2 defensa que hem de ser millors amb ells i donar-los el seu espai. \u201cHi ha persones diferents i la soluci\u00f3 no pot ser la talla \u00fanica. \u00c9s responsabilitat nostra fer-los un lloc, valorar-los i entendre\u2019ls\u201d.<\/p>\n Una veritat inc\u00f2moda<\/strong><\/p>\n Per molts factors que puguin contribuir a l\u2019rebuig de Greta, nom\u00e9s serveixen d\u2019excusa per repudiar el seu missatge. Aquest advoca per canvis en la nostra manera de vida i en el propi sistema i, a sobre,\u00a0amb emerg\u00e8ncia<\/a>. \u201cDiu que cal posar-se les piles i que cadasc\u00fa ha de fer el que pugui per frenar aix\u00f2. A molta gent no li agrada perqu\u00e8 ning\u00fa vol canviar els seus h\u00e0bits\u201d, explica el catedr\u00e0tic de F\u00edsica Aplicada a la Universitat d\u2019Alcal\u00e1 Antonio Ruiz de Elvira Serra.<\/p>\n \u201cQuan confrontes a la gent amb decisions reals que t\u00e9 a l\u2019abast de la seva m\u00e0 per lluitar contra el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>, la inc\u00f2modes molt\u00edssim\u201d, diu Escriv\u00e0. \u201cEm va impactar\u00a0quan Greta va anar a The Daily Show<\/a>, va dir una parrafada molt b\u00e9 i el p\u00fablic va comen\u00e7ar a aplaudir\u201d, recorda. \u201cVaig pensar que si fossin capa\u00e7os de traduir les seves paraules a un nivell de retallada d\u2019emisions en la seva vida di\u00e0ria no anaven a aplaudir, i menys als Estats Units, que \u00e9s el pa\u00eds amb una major petjada ecol\u00f2gica per persona\u201d.<\/p>\n Un estudi de 2017 va explorar com les\u00a0recomanacions per reduir les emissions solen obviar les accions m\u00e9s efectives<\/a>. \u201cReciclar, mantenir la temperatura justa i instal\u00b7lar llums de baix consum \u00e9s el que menys compte. El que m\u00e9s \u00e9s l\u2019energia renovable, disminuir el consum de carn i deixar el cotxe i l\u2019avi\u00f3\u201d, explica el divulgador. \u201cS\u00f3n coses que piquen molt m\u00e9s i la gent, quan ent\u00e9n aix\u00f2, al\u00b7lucina\u201d.<\/p>\n \u201cA\u00efllar la casa i deixar el cotxe \u00e9s complicat i no tothom pot, per\u00f2 po-donem demostrar als pol\u00edtics i\u00a0empreses que s\u2019han apuntat a patrocinar la Cimera de Madrid (COP25)<\/a>\u00a0que no els comprarem els seus productes si no canvien\u201d, diu Ruiz de Elvira. \u201cAix\u00f2 \u00e9s un missatge que els arriba\u2026 no vegis com!\u201d, afegeix sobre els motius pels quals el missatge de Greta \u201cpunxa\u201d a tants.<\/p>\n Compte amb les solucions m\u00e0giques<\/strong><\/p>\n Escriv\u00e0 t\u00e9 clara la seva principal cr\u00edtica a Greta: \u201cPerpetua una cosmovisi\u00f3 en la qual hi ha una soluci\u00f3 m\u00e0gica que els pol\u00edtics no estan aplicant, per\u00f2 que podrien fer-ho si escoltessin als cient\u00edfics\u201d. El divulgador considera que pressuposar que l\u2019actuaci\u00f3 contra el\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>\u00a0no s\u2019enlaira per culpa de la manca d\u2019informaci\u00f3 \u00e9s \u201cmolt simplista\u201d i defensa que els pol\u00edtics \u201cporten molt temps escoltant els cient\u00edfics\u201d. Assegura que la inacci\u00f3 pol\u00edtica \u201crespon a interessos, curtplacistes, in\u00e8rcies, por a assumir el cost pol\u00edtic, dificultats per canviar la nostra manera de vida i al fet que la ciutadania no vol\u201d.<\/p>\n \u201cEstem amb Greta, per\u00f2 externalitzem el nostre activisme ambiental a base de likes a ella i pensem que amb aix\u00f2 ja som verds\u201d. Aix\u00f2 \u201cens desenganxa dels canvis reals que hem d\u2019incorporar i promoure, perque l\u2019acci\u00f3 ha de ser col\u00b7lectiva, no nom\u00e9s dels pol\u00edtics\u201d. Escriv\u00e0 lamenta que la jove activista no exemplifiqui aquest canvi de valoracions, ja que porta a terme accions\u00a0dif\u00edcilment imitables<\/a>\u00a0per la resta de la poblaci\u00f3, que no pot dependre de que els Grimaldi li deixin un vaixell per anar des del Regne Unit a Nova York, ni que uns navegants la portin en catamar\u00e0 des de Salt Ponds fins a Lisboa.<\/p>\n \u201cEl canvi real no \u00e9s venir de qualsevol forma a Espanya. \u00c9s preguntar-se: \u00bfnecessito anar a Madrid?\u00a0No dono millor exemple a molta gent<\/a>\u00a0si participo a una reuni\u00f3 tan important com la COP25 per videoconfer\u00e8ncia?\u201d.<\/p>\n Per aix\u00f2, temo que aquesta hiperperfecci\u00f3 porti a molta gent, incapa\u00e7 de prescindir dels pl\u00e0stics o el cotxe de la nit al dia, a tirar la tovallola. \u201cM\u2019importa m\u00e9s que el 80% de la poblaci\u00f3 occidental redueixi un 50% l\u2019\u00fas de pl\u00e0stics o els vols que una petita elit de el 5% ho faci tot b\u00e9, perqu\u00e8 aix\u00f2 desmoralitza\u201d. Tamb\u00e9 tem que cridar \u201cque ve el llop\u201d causi rebuig contra la causa quan, en deu anys, \u201cno s\u2019hagi acabat\u201d el m\u00f3n.<\/p>\n El nou negacionisme \u00e9s no fer res<\/strong><\/p>\n \u201cGrinyola que una adolescent amb una qualitat de vida extraordin\u00e0ria digui que li han robat el futur. No ens han robat el futur: ens han deixat un m\u00f3n destrossat, cal reconstruir-lo i exigir responsabilitats, per\u00f2 a milions de nens els estan robant el present \u201c, assegura Escriv\u00e0. \u201cNo tot \u00e9s\u00a0canvi clim\u00e0tic<\/a>, el m\u00f3n \u00e9s complex i em sembla perill\u00f3s qualsevol missatge que tendeixi a simplificar-lo\u201d, afegeix en refer\u00e8ncia a les empreses que es \u201cpugen a el carro\u201d de la sostenibilitat per\u00f2 \u201cno a el dels drets dels treballadors \u201c.<\/p>\n La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquestes solucions m\u00e0giques i de, en paraules de Escriv\u00e0, pensar que les empreses s\u00f3n dolentes per se, \u00e9s caure en el nou negacionisme: el negacionisme de solucions. En altres paraules, no fer res fins que ho facin els governs i les corporacions. \u201cLes cent empreses que produeixen el 70% dels gasos d\u2019efecte hivernacle de el m\u00f3n no ho fan perqu\u00e8 tinguin un bot\u00f3 que emet CO2, sin\u00f3 perqu\u00e8 fabriquen el ciment i acer de casa teva i el petroli del teu cotxe\u201d.<\/p>\n El problema, segons el divulgador, \u00e9s que \u201csi tothom espera que alg\u00fa faci alguna cosa, llavors ning\u00fa fa res\u201d. Considera que \u201csempre trobarem vies per autojustificarnos i no baixar el nostre consum\u201d, i per aix\u00f2 \u201chem de donar-nos el menor nombre d\u2019excuses\u201d per mantenir la inacci\u00f3. \u201cSi en el teu esquema mental tu ets el bo i els altres els dolents, per qu\u00e8 has de fer alguna cosa\u201d.<\/p>\n Per tot aix\u00f2, Escriv\u00e0 veu a Greta com un \u201cariet\u201d que obre les portes, per\u00f2 que ha d\u2019anar acompanyat de la resta de l\u2019ex\u00e8rcit perqu\u00e8 serveixi d\u2019alguna cosa. \u201c\u00c9s un activador de la conversa, per\u00f2 crec que ja ha jugat el seu paper\u201d. El seu millor llegat, afirma, \u201cseria que deix\u00e9ssim de parlar del que fa i hi hagu\u00e9s una conversa m\u00e9s enll\u00e0, de com ens afecta el canvi d\u2019paisatge, de si estem disposats a deixar l\u2019avi\u00f3 i el cotxe\u201d. Tot aix\u00f2, mentre donem suport a les Gretas del nostre voltant.<\/p>\nEl perfil del negacionista: home i conservador<\/h3>\n
Adults vs. nens<\/h3>\n
En defensa de la neurodiversitat<\/h3>\n
Una veritat inc\u00f2moda<\/h3>\n
Compte amb les solucions m\u00e0giques<\/h3>\n
El nou negacionisme \u00e9s no fer res<\/h3>\n