Per tal de documentar la seva tasca i fer-la p\u00fablica a les xarxes socials i internet, TarracoSalut va contactar amb el fot\u00f2graf tarragon\u00ed Ferran Aguilar perqu\u00e8 els fes un petit arxiu gr\u00e0fic que els don\u00e9s visibilitat. El que va comen\u00e7ar com un enc\u00e0rrec per dues o tres setmanes va acabar com un acompanyament voluntari de mig any: \u201cQuan coneixes la realitat des de dins t\u2019adones de la necessitat del treball que fan els voluntaris. Em va semblar que necessitaven ajuda i quedar-m\u2019hi altruistament va ser la meva forma d\u2019ajudar-los\u201d, apunta el fot\u00f2graf.<\/p>\n
Aguilar va acompanyar durant sis mesos els voluntaris en les seves tasques quotidianes i tenint-los al centre de l\u2019objectiu de la c\u00e0mera: \u201cAmb les fotos no he buscat el patiment ni la crueltat, sin\u00f3 la feina del voluntari. En s\u00f3n els protagonistes\u201d, apunta.<\/p>\n
Aix\u00ed es demostra a la col\u00b7lecci\u00f3 \u2018Con el coraz\u00f3n movemos el mundo<\/em>\u2019<\/a>, on a totes les fotografies amb rostres es veuen mitjos o grans somriures i destaca el paper de suport del voluntariat. L\u2019obra ha estat reconeguda amb el LUX 2019 de Plata en la categoria de reportatge documental que atorga l’Asociaci\u00f3n de Fot\u00f3grafos Profesionales de Espa\u00f1a.<\/p>\n El premi ha ajudat a donar visibilitat a l\u2019associaci\u00f3 TarracoSalut, que, segons paraules de la seva coordinadora i presidenta Elisabet Pedret, \u201cpateix moltes dificultats econ\u00f2miques perqu\u00e8 no se\u2019ns ajuda\u201d. Els ingressos que els arriben els s\u00f3n escassos, ja que provenen nom\u00e9s dels convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 amb els centres on donen servei (ICS i Fundaci\u00f3 Joan XXIII) i de \u201cmenys de 10 o 12 socis\u201d, segons Pedret.<\/p>\n Aquest cas contrasta amb l\u2019Informe de l\u2019associacionisme i el voluntariat a Catalunya de 2018<\/a>, que parla \u00abd’un bon estat de salut de les entitats\u00bb, segons les valoracions dels participants. Aix\u00f2 s\u00ed, el mateix text alerta de constatacions demogr\u00e0fiques. En aquesta direcci\u00f3 apunta la presidenta de TarracoSalut, qui creu que \u201cla manca de l\u2019estructura que requereix una agrupaci\u00f3 de voluntariat i que avui dia no tenim t\u00e9 a veure el poc associacionisme i teixit social de la ciutat\u201d.<\/p>\n Amb tot, Pedret refusa la idea de deixar enrere els m\u00e9s de 30 pacients a qui peri\u00f2dicament recolzen i fa una crida a rebre noves volunt\u00e0ries: \u201cTot el que no es d\u00f3na es perd. Tots podem aportar una mica de nosaltres als altres\u201d, assegura. Tamb\u00e9 destaca la import\u00e0ncia d\u2019erradicar la soledat involunt\u00e0ria: \u201cDemanem parell d\u2019hores al dia perqu\u00e8 els pacients tinguin contactes m\u00e9s profunds que els que aporta el personal sanitari, que sempre t\u00e9 pressa. El malalt ha de sentir que est\u00e0 acompanyat, perqu\u00e8 la soledat mata\u201d.<\/p>\n L\u2019afer del voluntariat no \u00e9s ali\u00e8 al debat entre la tasca que algunes persones fan per generositat i un possible desent\u00e8s de les administracions p\u00fabliques, aix\u00ed com un n\u00ednxol per al sector privat. Tenint en compte la import\u00e0ncia d\u2019estar acompanyat -el S\u00edndic de Greuges ha instat, tot i que parlant de les fam\u00edlies, a \u201cafavorir l’acompanyament dels malalts, amb consideraci\u00f3 especial de les persones m\u00e9s vulnerables\u201d-, fins a quin punt aquesta tasca no esdevindr\u00e0 una necessitat en el futur?<\/p>\n La presidenta de TarracoSalut, Elisabet Pedret, parla d\u2019una nova societat en qu\u00e8 es perd s\u2019est\u00e0 perdent el teixit familiar i es tendeix a una vida m\u00e9s individual. Creu que \u201cl\u2019equip m\u00e8dic d\u2019un hospital at\u00e9n perfectament la part f\u00edsica i ho intenten amb l\u2019emocional, per\u00f2 no tenen recursos suficients, aix\u00f2 \u00e9s una tasca que s\u2019ha de fer a trav\u00e9s del voluntariat\u201d. Afegeix que \u201cles persones que ens estan governant no veuen la necessitat de col\u00b7lectius de persones que ajudin els equips assistencials, per\u00f2 s\u00f3n essencials\u201d.<\/p>\n Pedret refusa la idea de cobrar, en tant que la seva \u00e9s una tasca altruista i que ja guanyen oferint el seu temps. De fet, el 90% dels voluntaris valora amb un 9 o m\u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia, d\u2019acord amb l\u2019Informe de l\u2019associacionisme. Aix\u00f2 s\u00ed, Pedret creu que \u201cel voluntari hauria de ser una figura cuidada i mimada\u201d i demana a administracions i empreses -via responsabilitat social corporativa- suport econ\u00f2mic per gaudir d\u2019\u201daltres compensacions no monet\u00e0ries\u201d.<\/p>\n Tanmateix, ja existeixen iniciatives del tercer sector que donen feina a persones que fan una tasca similar a la dels voluntaris. \u00c9s el cas de la Fundaci\u00f3 Pere Mata de Reus, que ofereix una plantilla de professionals que acompanyen persones amb malalties mentals en el seu dia a dia, tant en centres sanitaris com en activitats l\u00fadiques i socials.<\/p>\n Aquest model d\u2019acompanyament, m\u00e9s professionalitzat, complet i organitzat que el voluntari, podria esdevenir amb el temps una font de treball per a gent disposada a fer el que fan per altruisme de forma remunerada, amb una major implicaci\u00f3 i dedicaci\u00f3. El futur determinar\u00e0 si aix\u00f2 \u00e9s vist com una necessitat o una oportunitat de creaci\u00f3 de treball per part del tercer sector, el sector privat o el p\u00fablic.<\/p>\n Ara per ara, el paper que juga la Generalitat \u00e9s \u00fanicament normatiu -en tant que regula el marc legal amb textos, recomanacions i normatives, com la llei del voluntariat i el foment de l’associacionisme<\/a> aprovada el 2015 al Parlament- i de suport -amb petits convenis amb els col\u00b7lectius de voluntariat-. Tamb\u00e9 es fa c\u00e0rrec de la inserci\u00f3 d\u2019aquests amb cursos que ofereix a trav\u00e9s de la Federaci\u00f3 Catalana de Voluntariat Social<\/a>-. \u00c9s una formaci\u00f3 b\u00e0sica que d\u00f3na uns trets generals que despr\u00e9s s\u00f3n ampliats en funci\u00f3 del paper de cada persona volunt\u00e0ria (sanitari, educatiu\u2026).<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Ferran-Aguilar_Con-el-coraz\u00f3n-moveremos-el-mundo-10.jpg\")
Benefic\u00e8ncia, necessitat i rol de les administracions<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Ferran-Aguilar_Con-el-coraz\u00f3n-moveremos-el-mundo-2.jpg\")
Una nova Carta pel voluntariat sanitari<\/h3>\n