\u00abSom invisibles per al sistema. Anar a treballar sense recuperar-se, amb s\u00edmptomes, per por de perdre la feina l’\u00fanic que fa \u00e9s augmentar el risc d’agreujar la malaltia\u00bb. Carina Escobar \u00e9s presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP), i parla sobre l’aval que el Tribunal Constitucional va fer a l’octubre a l’acomiadament per absentisme justificat.<\/p>\n
L’\u00f2rgan va donar suport que una empresa pugui fer fora un empleat per faltar, fins i tot amb baixa m\u00e8dica, cosa que facilitava la reforma laboral de 2012 i estava estipulat en la reforma de l’Estatut de Treballadors de 2015. Els sindicats defensen que aquesta decisi\u00f3 perjudica la salut de tots els treballadors. I la seva consigna \u00e9s ‘No a l’acomiadament per emmalaltir’, per a tots. Per\u00f2 dins d’aquest ‘tots’ hi ha un col\u00b7lectiu que queda en una situaci\u00f3 especialment vulnerable: les persones amb una malaltia cr\u00f2nica, les que necessiten descans o atenci\u00f3 m\u00e8dica regularment.<\/p>\n
Escobar defensa el \u00abdret a cuidar-se\u00bb d’aquestes persones. Quan es parla de malalties cr\u00f2niques es parla de problemes renals, cardiopaties, cefalees, Krohn o fibromi\u00e0lgia. Els pacients que les pateixen, transversalment, tamb\u00e9 tenen en gran percentatge malalties mentals associades al dolor, com la depressi\u00f3.<\/p>\n
La Plataforma d’Organitzacions de Pacients calcula que hi ha al voltant de 10 milions de persones a Espanya que pateixen alguna malaltia cr\u00f2nica, en major o menor grau. El 68% d’elles s\u00f3n dones; el 19% nens. Una d’elles \u00e9s Mar\u00eda Jes\u00fas, madrilenya, de 59 anys, que pateix des de 1989 cefalea cr\u00f2nica. Li suposa molts dies de mals de cap, sensibilitat a la llum, v\u00f2mits, dolor d’origen an\u00edmic. \u00abCap malalt vol estar-ho, volem fer la nostra vida. Aquesta legislaci\u00f3 ens denigra, ens anul\u00b7la encara m\u00e9s. Som persones eficaces i volem ser \u00fatils, nom\u00e9s necessitem unes estructures una mica diferents\u00bb, lamenta al tel\u00e8fon. Ella treballa en una corredoria d’assegurances com a administrativa. \u00abLa meva sort \u00e9s que la meva responsable directa t\u00e9 sensibilitat, encara que no sempre ha estat aix\u00ed. En qualsevol cas: no puc dependre de la sort. \u00bfSi un dia em toca una altra responsable? La meva salut est\u00e0 desprotegida legalment\u00bb.<\/p>\n
Quan va sortir la sent\u00e8ncia de TC que reconeixia com a constitucional l’acomiadament per baixa m\u00e8dica ella just tornava d’una de tres setmanes. \u00abEm vaig posar a tremolar. Em genera preocupaci\u00f3, em genera inquietud. \u00c9s una patacada per a tots\u00bb, segueix Mar\u00eda Jes\u00fas. La seva \u00e9s una malaltia \u00abque no \u00e9s mortal, per\u00f2 \u00e9s prou inhabilitant per a restringir la meva vida. Ha arru\u00efnat els meus millors anys, l’oci, les relacions de parella, els meus plans de vida. Tamb\u00e9 el laboral. Ara se m’acusa d\u00bbabsentisme’. Em sona tan pejoratiu: jo l’\u00fanic que vull \u00e9s ser activa\u00bb.<\/p>\n
L’empresa de Maria Jes\u00fas ha pres recentment mesures que l’ajuden, com el teletreball: \u00abAquesta hauria de ser la direcci\u00f3, no facilitar l’acomiadament. A mi m’ajuda a poder treballar a casa un dia a la setmana, amb els meus horaris, descansar l’estona que ho necessiti, estar estirada… I despr\u00e9s ho compenso, les persones amb malalties treballem el doble quan podem, perqu\u00e8 ens sentim tota l’estona culpables\u00bb.<\/p>\n
Marina explica una cosa semblant, des de les Balears. Aquesta dona de 32 anys \u00e9s dependenta i pateix esclerosi m\u00faltiple. \u00abPrecisament donem m\u00e9s del que hem de donar, un 200%, per no quedar malament. No hauria de ser aix\u00ed\u00bb. Ella va estar nou anys en una petita empresa en la qual mai es va agafar la baixa \u00abper por\u00bb. \u00abEra molt jove\u00bb, lamenta. Ara tamb\u00e9 parla de \u00absort\u00bb amb el seu soci, de manera que opina que hauria de ser \u00abprotecci\u00f3 legal\u00bb.<\/p>\n
El que demanen les associacions i malalts \u00e9s que hi hagi un marc legal per als cr\u00f2nics. \u00abNo \u00e9s ni depend\u00e8ncia ni discapacitat, \u00e9s un llimb\u00bb, explica Carina Escobar. \u00abPassa que moltes de les malalties que s\u00f3n cr\u00f2niques abans eren mortals. Tenim m\u00e9s esperan\u00e7a de vida, i quan fas vell tot es complica i apareixen les pluripatologies. I res est\u00e0 adaptat. Un malalt cr\u00f2nic porta doble agenda: la de cuidar-se i la de vida laboral. Aquest sobreesfor\u00e7 es normalitza amb aquesta legislaci\u00f3\u00bb, opina.<\/p>\n
La norma que el TC va validar com d’acord amb la Carta Magna contempla excepcions. Entre elles, en l’article 52 de Reial Decret que modificava l’Estatut de Treballadors, estaven els accidents laborals o les problem\u00e0tiques derivades de la maternitat o embar\u00e0s. Tamb\u00e9 les \u00abmalalties greus\u00bb, per\u00f2 no les cr\u00f2niques, com demanen des de la POP si segueix vigent la normativa. Nicol\u00e1s Cabrera, advocat del Col\u00b7lectiu Ronda, especialitzat en dret laboral, creu que \u00e9s en l’ambig\u00fcitat de \u00abmalaltia greu\u00bb \u00e9s per ara on \u00abqueda la porta oberta\u00bb per a aquest tipus de casos \u00abperqu\u00e8 \u00e9s molt interpretable\u00bb.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s una malaltia greu est\u00e0 referenciat en un Reial Decret de 2011 sobre prestacions per cura de menors. En un annex, estan enumerades fins a 109 patologies. Entre elles figuren la leuc\u00e8mia, l’epil\u00e8psia, el trastorn depressiu major o l’esclerosi m\u00faltiple que pateix Marina, per\u00f2 no la cefalea de Maria Jes\u00fas.<\/p>\n
Quan una malaltia no encaixa en el llistat, encara quedaria una escletxa, que \u00e9s la part \u00abinterpretable\u00bb. Cabrera recorda com a exemple el d’una treballadora en una asseguradora a la qual van acomiadar per faltes justificades per un tractament d’una taca a la cara: \u00abL’argument que utilitzem \u00e9s que, independentment que en aquest moment no hi hagi diagnosticada una malaltia greu, el tractament \u00e9s precisament perqu\u00e8 no deriv\u00e9s en una, com podria ser un melanoma\u00bb. Que s’afegeixin excepcionalitats, o s’incloguin m\u00e9s malalties com greus, dependr\u00e0 ara mateix de la jurisprud\u00e8ncia, \u00e9s a dir, que donin la ra\u00f3 als treballadors en aquest tipus de sup\u00f2sits, \u00abi que aniran marcant el cam\u00ed. Per ara hi ha molt poques\u00bb.<\/p>\n