{"id":20661,"date":"2020-01-07T21:30:28","date_gmt":"2020-01-07T20:30:28","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20661"},"modified":"2020-01-07T21:30:28","modified_gmt":"2020-01-07T20:30:28","slug":"infermeres-les-cures-al-centre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/01\/07\/infermeres-les-cures-al-centre\/","title":{"rendered":"Infermeres: les cures, al centre"},"content":{"rendered":"<p>Tenir cura \u00e9s un art molt poc valorat. Com els pintors incompresos, les infermeres s\u00f3n professionals poc reconegudes per\u00f2 amb un llegat que roman. En el cas de Natalia L\u00f3pez-Casero va ser el seu pare qui, veient les habilitats de la seva filla, li va suggerir que estudi\u00e9s alguna cosa relacionada amb les cures, pel que va decidir matricular-se en infermeria. \u00abPer a mi tenir cura \u00e9s un art perqu\u00e8 integra t\u00e8cnica, intu\u00efci\u00f3 i sensibilitat\u00bb, descriu a SINC.<\/p>\n<p>Avui \u00e9s infermera de la Unitat de Cures Pal\u00b7liatives de l&#8217;Hospital General La Taca Centro en Alc\u00e0sser de San Juan (Ciutat Real). Aquesta especialitat \u00e9s una de les m\u00e9s dures a les quals s&#8217;enfronten les professionals, ja que suposa tractar i acompanyar el pacient al final dels seus dies.<\/p>\n<p>\u00abLa medicina no nom\u00e9s cura i restableix la salut. La cura de les persones amb malalties avan\u00e7ades i incurables i en el proc\u00e9s final de la vida requereix una visi\u00f3 global, integral i molt humanista, i aquesta \u00e9s l&#8217;ess\u00e8ncia de la medicina pal\u00b7liativa\u00bb, destaca L\u00f3pez-Casero, que tamb\u00e9 \u00e9s vocal d&#8217;Infermeria de la Societat Espanyola de Cures Pal\u00b7liatives (SECPAL).<\/p>\n<p>Precisament aquesta atenci\u00f3 a la persona com un tot amb el seu entorn social i familiar, formant part d&#8217;un equip multidisciplinari amb metges, psic\u00f2legs i treballadors socials, va ser el que va seduir de les cures pal\u00b7liatives.<\/p>\n<p>La manca de temps per atendre els pacients i als seus familiars, al costat de la coordinaci\u00f3 amb professionals externs a l&#8217;atenci\u00f3 pal\u00b7liativa, s\u00f3n les majors dificultats seu treball. Una cosa semblant li passa a Mar\u00eda Dolores P\u00e9rez C\u00e1rdenas, supervisora \u200b\u200bde l&#8217;Hospital de dia Oncol\u00f2gic de l&#8217;Hospital Universitari 12 d&#8217;Octubre de Madrid. Si \u00e9s el cas, l&#8217;esc\u00e0s temps davant d&#8217;una xifra creixent de pacients amb c\u00e0ncer complica la seva feina.<\/p>\n<p>\u00abL&#8217;oncologia ha augmentat en nombre de pacients d&#8217;una manera vertiginosa en un hospital pioner en tractaments oncol\u00f2gics i es treballa amb molta pressi\u00f3 assistencial\u00bb, subratlla a SINC. \u00abEl m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s no poder atendre els pacients amb el temps que es mereixen\u00bb, es lamenta.<\/p>\n<h3>Escassetat de professionals<\/h3>\n<p>Les infermeres i les llevadores conformen el 50% dels professionals de la salut en molts pa\u00efsos. L&#8217;Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) ha declarat 2020 com l&#8217;Any Internacional de la Infermera i la Matrona i recorda que es tracta d&#8217;una professi\u00f3 molt demandada.<\/p>\n<p>Es calcula que aquests dos col\u00b7lectius representen el 50% de l&#8217;escassetat actual de treballadors de la salut, especialment en el sud-est d&#8217;\u00c0sia i a \u00c0frica. A m\u00e9s, l&#8217;OMS estima que el 2030 faran falta nou milions d&#8217;infermeres i llevadores m\u00e9s si volem que tots els pa\u00efsos assoleixin l&#8217;Objectiu de Desenvolupament Sostenible 3 sobre salut i benestar.<\/p>\n<p>\u00abNombrosos estudis i an\u00e0lisis nacionals i internacionals conclouen que falten infermeres per millorar l&#8217;atenci\u00f3 i cures a pacients i ciutadans i garantir aix\u00ed la seva seguretat, per\u00f2 tamb\u00e9 falten en llocs de responsabilitat i directius, a la universitat, en la pol\u00edtica&#8230;\u00bb, enumera a SINC Manuel Cascos, president del Sindicat d&#8217;Infermeria SATSE.<\/p>\n<p>Cascos recorda que a Espanya tenim una r\u00e0tio de cinc infermeres per cada 1.000 habitants -del sector p\u00fablic i privat, segons dades de l&#8217;Institut Nacional d&#8217;Estad\u00edstica (INE) -, quan la mitjana dels pa\u00efsos de l&#8217;entorn europeu \u00e9s propera a nou, per la qual que reclama m\u00e9s professionals i que comptin amb els recursos necessaris.<\/p>\n<p>\u00abSe segueix invertint poc des dels poders p\u00fablics perqu\u00e8 preval una visi\u00f3 a curt termini que busca resultats immediats i no beneficis a mitj\u00e0 i llarg termini en la prevenci\u00f3 i salut dels ciutadans\u00bb, addueix. Per sexes, es tracta d&#8217;una professi\u00f3 \u00e0mpliament feminitzada. Dels gaireb\u00e9 300.000 professionals d&#8217;infermeria col\u00b7legiats a Espanya el 2016, m\u00e9s de 245.000 eren dones el que suposa un 84%, segons l&#8217;INE.<\/p>\n<p>Diferents investigacions han demostrat com la pres\u00e8ncia d&#8217;aquestes professionals beneficia la salut i fins i tot disminueix el risc de mortalitat. Per exemple, un estudi publicat a la revista JAMA Pediatrics va revelar que les dones que van tenir visites prenatals i d&#8217;infermeria domicili\u00e0ries per a nadons i nens presentaven menys probabilitats de morir respecte a les que no rebien aquestes cures. A m\u00e9s, aquests nens tamb\u00e9 van mostrar menys risc de morir amb 20 anys per causes que es poden prevenir.<\/p>\n<p>Per\u00f2 no nom\u00e9s la manca de personal i l&#8217;escassetat de temps s\u00f3n un problema per a les professionals: les agressions per part de determinats de pacients i dels seus familiars suposen una xacra que segueix sense erradicar-se. Segons l&#8217;Informe d&#8217;Agressions a Professionals del Sistema Nacional de Salut (2019) elaborat pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social i avan\u00e7at per Redacci\u00f3 M\u00e8dica, el 2018 es van notificar 9.741 agressions a tot Espanya i el 30% d&#8217;aquests maltractaments van ser dirigits al personal d&#8217;infermeria.<\/p>\n<h3>Alguna cosa est\u00e0 fallant<\/h3>\n<p>\u00abParlem d&#8217;agressions f\u00edsiques (cops o empentes), ps\u00edquiques i verbals (amenaces, insults de tota mena, vexacions&#8230;). Es produeixen, en moltes ocasions, per la insatisfacci\u00f3 de pacients i familiars motivada per problemes en el funcionament del servei de salut\u00bb, afirma Cascos.<\/p>\n<p>Ho confirma la supervisora de l&#8217;Hospital de dia Oncol\u00f2gic de l&#8217;Hospital 12 d&#8217;Octubre. Si \u00e9s el cas, encara que no ha suportat agressions f\u00edsiques, s\u00ed que han estat verbals, amb moltes faltes de respecte. \u00abTamb\u00e9 he patit en moltes ocasions veus i crits\u00bb, recorda.<\/p>\n<p>Segons les dades de l&#8217;Observatori del Consell General d&#8217;Infermeria, les agressions a personal d&#8217;infermeria ronden les 1.500 anuals i \u00e9s una xifra que s&#8217;ha mantingut en estable en els \u00faltims anys. El seu president, Florentino P\u00e9rez Raya, adverteix a SINC que no tots els casos s\u00f3n registrats ni denunciats, per la qual cosa podr\u00edem estar davant la punta de l&#8217;iceberg.<\/p>\n<p>Pel que fa a com actuar, P\u00e9rez Raya explica que hi ha protocols en pr\u00e0cticament totes les comunitats aut\u00f2nomes per prevenir agressions i donar suport a les professionals que les pateixen, que inclouen formaci\u00f3 espec\u00edfica en prevenci\u00f3, incloses sessions d&#8217;autodefensa en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Policia Nacional.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, les alarmants dades reflecteixen que alguna cosa segueix fallant. \u00abCal potenciar la seguretat dels professionals en els centres sanitaris, vigilants de seguretat que puguin persuadir i ajudar a les infermeres en cas de situacions de viol\u00e8ncia i, sobretot, avan\u00e7ar en el Codi Penal perqu\u00e8 les penes siguin grans\u00bb, proposa el president del Consell General d&#8217;Infermeria.<\/p>\n<p>Des de SATSE plantegen que no hi hagi protocols diferents per comunitats aut\u00f2nomes, sin\u00f3 que es desenvolupi una norma que reguli en l&#8217;\u00e0mbit estatal les actuacions necess\u00e0ries, tal com han proposat al Ministeri de Sanitat.<\/p>\n<h3>La generaci\u00f3 m\u00e9s ben preparada<\/h3>\n<p>Una cosa que diferencia les infermeres espanyoles de les d&#8217;altres pa\u00efsos \u00e9s la seva formaci\u00f3. A Espanya, amb l&#8217;arribada del Pla Bolonya pel qual es va crear l&#8217;Espai Europeu d&#8217;Educaci\u00f3 Superior, la infermeria va deixar de ser una diplomatura de tres anys i es va convertir en un grau de quatre, equiparant-la a les antigues llicenciatures, que es van reduir de cinc a quatre anys. A m\u00e9s, concl\u00f2s el grau, les estudiants poden accedir al m\u00e0ster i al doctorat .<\/p>\n<p>Per\u00f2 hi ha pa\u00efsos europeus en qu\u00e8 no \u00e9s necess\u00e0ria titulaci\u00f3 universit\u00e0ria i es pot exercir la professi\u00f3 amb estudis d&#8217;FP, despr\u00e9s d&#8217;haver cursat 10 anys d&#8217;educaci\u00f3 secund\u00e0ria.<\/p>\n<p>\u00abHi ha molta heterogene\u00eftat. Hi ha pa\u00efsos on les infermeres s\u00f3n t\u00e8cnics no universitaris, en altres la seva formaci\u00f3 \u00e9s de tres anys universitaris i en altres, de cinc\u00bb, compara P\u00e9rez Royo, qui situa a Espanya com a referent per tenir el marc educatiu m\u00e9s desenvolupat i complet, ja que en pocs pa\u00efsos les infermeres tenen acc\u00e9s al m\u00e0ster i al doctorat.<\/p>\n<p>Coincidint amb qu\u00e8 2020 \u00e9s el seu any, les organitzacions i sindicats d&#8217;infermeria confien que l&#8217;efem\u00e8ride serveixi per visibilitzar i impulsar la seva tasca que, a parer seu, no es reconeix com es mereix. \u00abConsidero que \u00e9s una professi\u00f3 infravalorada per la poblaci\u00f3. Seguim escoltant &#8216;noia&#8217; per dirigir-se a les professionals\u00bb, al\u00b7lega P\u00e9rez C\u00e1rdenas. No obstant aix\u00f2, el bar\u00f2metre del CIS va mostrar que la professi\u00f3 era de les m\u00e9s valorades pels enquestats, amb una nota de 7,96, tan sols per darrere dels metges.<\/p>\n<p>Per donar poder a les infermeres i donar a con\u00e8ixer el que fan, l&#8217;OMS i el Consell Internacional d&#8217;Infermeria han posat en marxa la campanya Nursing Now (Infermeria ara) que persegueix col\u00b7locar a les infermeres en el centre dels desafiaments sanitaris de segle XXI.<\/p>\n<p>\u00abA Espanya comptem amb la generaci\u00f3 d&#8217;infermeres i infermers millor formada de la hist\u00f2ria, amb grans coneixements i moltes ganes i il\u00b7lusi\u00f3 per seguir avan\u00e7ant i innovant per millorar el nostre sistema sanitari i l&#8217;atenci\u00f3 i cures als ciutadans\u00bb, ressalta Cascos. Perqu\u00e8 les cures se situ\u00efn en el centre.<\/p>\n<h3>Florence Nightingale, pionera de la infermeria<\/h3>\n<p>L&#8217;elecci\u00f3 de 2020 en reconeixement a la feina d&#8217;infermeres i llevadores no \u00e9s casualitat. L&#8217;OMS homenatja aix\u00ed a Florence Nightingale (1820-1910), considerada la primera infermera professional.<\/p>\n<figure id=\"attachment_20663\" aria-describedby=\"caption-attachment-20663\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-20663 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Florence-Nightingale-0_large.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"179\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-20663\" class=\"wp-caption-text\">Retrat de Florence Nightingale treballant. \/ National Library of Medicine<\/figcaption><\/figure>\n<p>El 2020 es compleixen 200 anys del naixement d&#8217;aquesta dona que va viure a la r\u00edgida societat victoriana desafiant els c\u00e0nons de l&#8217;\u00e8poca, en decidir ser infermera. El 1853, Sidney Herbert, Secretari d&#8217;Estat per a la Guerra, en una decisi\u00f3 in\u00e8dita, li va demanar que se n&#8217;an\u00e9s a Crimea dirigint un equip d&#8217;infermeres per atendre els ferits de la guerra que acabava d&#8217;esclatar.<\/p>\n<p>Nightingale i el seu equip es van afanyar en la neteja i alimentaci\u00f3 dels malalts i les seves cures van ser decisives per a la seva superviv\u00e8ncia. Els llargs passejos nocturns amb un llum d&#8217;oli per controlar la salut dels militars li van valer el sobrenom de \u00abla dama del llum\u00bb, com va publicar The Times.<\/p>\n<p>La infermera tamb\u00e9 dominava les tasques administratives i quan la reina Vict\u00f2ria li va demanar un informe sobre les males condicions de les instal\u00b7lacions hospital\u00e0ries a la guerra de Crimea, Nightingale va incloure el diagrama de la rosa, que havia dissenyat per a reflectir les causes de la mortalitat dels soldats.<\/p>\n<p>La seva labor va ser clau perqu\u00e8 es cre\u00e9s la Creu Roja brit\u00e0nica. A m\u00e9s, el seu llegat segueix viu perqu\u00e8 per graduar-se, les infermeres entonen el jurament que porta el seu cognom i cada 12 maig celebren el Dia Internacional de la Infermeria, coincidint amb el seu naixement.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.agenciasinc.es\/Reportajes\/Enfermeras-los-cuidados-en-el-centro\">Aquest \u00e9s un article original de l&#8217;Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tenir cura \u00e9s un art molt poc valorat. Com els pintors incompresos, les infermeres s\u00f3n professionals poc reconegudes per\u00f2 amb un llegat que roman. En el cas de Natalia L\u00f3pez-Casero va ser el seu pare qui, veient les habilitats de la seva filla, li va suggerir que estudi\u00e9s alguna cosa relacionada amb les cures, pel [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":129,"featured_media":20662,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2137,1086,55,260],"class_list":["post-20661","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-any","tag-historia","tag-infermeria","tag-oms"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20661","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/129"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20661"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20661\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20661"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20661"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}