Abans pensava que les addiccions eren causa de mol\u00e8cules an\u00f2males en el cervell i que la neuroci\u00e8ncia podia curar-les. Vaig comen\u00e7ar a aprendre com funciona el cervell despr\u00e9s d’acabar en tractament per la meva addicci\u00f3 a les drogues a mitjans dels 80, una \u00e8poca en qu\u00e8 les propietats curatives de la neuroci\u00e8ncia s’exageraven tant com els pentinats.<\/p>\n
Igual que moltes persones en aquells anys, m’imaginava el cervell com el director executiu d’un drama \u00e8pic, responsable \u00fanic de totes les meves accions, sentiments i pensaments. Quan em vaig doctorar en neuroci\u00e8ncia del comportament, el meu objectiu espec\u00edfic era trobar l’explicaci\u00f3 neuronal de les meves decisions irracionals en les variacions qu\u00edmiques que alteren la forma en qu\u00e8 funciona la ment.<\/p>\n
Quina era la falla neuronal que fa que trenquem promeses sinceres o que tra\u00efm les nostres conviccions m\u00e9s s\u00f2lides com a resposta a gaireb\u00e9 cada oportunitat de modificar la realitat? Les meves decisions es van tornar cada vegada m\u00e9s perilloses i desgavellades, a mesura que la possibilitat de sentir l’alegria passatgera d’una ratlla de coca\u00efna, la panxa plena d’alcohol o una pujada de marihuana superava les meves obligacions i el sentit com\u00fa.<\/p>\n
Ex\u00e0mens finals, \u00ab\u00faltimes oportunitats\u00bb a la feina o el funeral d’un \u00e9sser estimat, per exemple, no eren m\u00e9s importants que l’oportunitat d’agafar qualsevol tipus de subst\u00e0ncia que pogu\u00e9s trobar. Per quan vaig tocar fons, l’elecci\u00f3 entre enfrontar-me a la crua realitat o consumir drogues ja no era realment una elecci\u00f3: la regulaci\u00f3 cortical (de l’escor\u00e7a cerebral) ja s’havia transformat en impulsos i h\u00e0bits subcorticals.<\/p>\n
Es calcula que a escala mundial uns 35 milions de persones pateixen trastorns pel consum de drogues. Les causes d’aquest desastre de salut p\u00fablica s\u00f3n complicades, per\u00f2 est\u00e0 generalment acceptat que la meitat de la contribuci\u00f3 prov\u00e9 de riscos heretats i la resta seria una desafortunada combinaci\u00f3 de factors mediambientals que interactuen amb aquesta vulnerabilitat biol\u00f2gica.<\/p>\n
De qualsevol manera, les addiccions han estat considerades principalment un problema personal provocat per un sistema nervi\u00f3s descarrilat. L’alegre noci\u00f3 que el problema de les persones com jo jeu en nosaltres mateixos permet establir categories ben definides: malalt o sa, normal o anormal. Aix\u00ed, sembla que les persones que no han estat afectades personalment per l’epid\u00e8mia queden exemptes de responsabilitat.<\/p>\n
Trobarem les prote\u00efnes desorientades o les seq\u00fc\u00e8ncies relacionades al comportament desviat, traduirem aquest coneixement en intervencions biom\u00e8diques i voil\u00e0! Curats.<\/p>\n
Arist\u00f2til creia que la finalitat del cervell era refredar la sang. Grans descobriments a c\u00e0rrec d’anatomistes del Renaixement -incloent a Da Vinci, Broca, Vesalius i Ramon i Cajal – van contribuir a cartografiar les estructures cerebrals i les seves funcions, per\u00f2 el progr\u00e9s ha estat lent a causa de l’aclaparadora diversitat de les 100.000 milions de c\u00e8l\u00b7lules que t\u00e9 el cervell i les seves complexes interaccions.<\/p>\n
Quan estudiava a la universitat, em van ensenyar coses sobre el cervell com si fos qualsevol altre \u00f2rgan del cos i em van explicar que comprendre la funci\u00f3 d’un grapat de c\u00e8l\u00b7lules seria suficient per entendre-ho tot. Actualment, gaireb\u00e9 cap aspecte d’aquesta perspectiva simplista es considera cert.<\/p>\n
Un grapat de c\u00e8l\u00b7lules anormals pot provocar un atac card\u00edac o un melanoma, per\u00f2 els desordres de consum de subst\u00e0ncies impliquen grans franges de teixit neuronal i processos com la motivaci\u00f3 i l’aprenentatge. No \u00e9s viable extirpar les c\u00e8l\u00b7lules o subst\u00e0ncies qu\u00edmiques cerebrals responsables d’aquestes funcions. A m\u00e9s, la possibilitat de trobar un gen o subst\u00e0ncia qu\u00edmica espec\u00edfica que sigui responsable del comportament addictiu \u00e9s nul\u00b7la.<\/p>\n
El meu propi cam\u00ed per allunyar-me del cicle destructiu de l’addici\u00f3 va comen\u00e7ar amb factors fora del meu cap, en lloc d’intervencions biol\u00f2giques directes. Quan vaig poder veure clarament la tremenda factura que m’estava passant la meva addicci\u00f3 a les drogues i vaig decidir intentar mantenir-me s\u00f2bria, em vaig recolzar en tots els recursos que tenia al meu abast.<\/p>\n
Vaig tenir la fortuna de comptar amb ajuda cl\u00ednica, caps comprensius, vaig poder caminar pel bosc, compartir caf\u00e8, ll\u00e0grimes i rialles amb nous amics que eren al mateix cam\u00ed que jo. Vaig posar en acci\u00f3 meu costat obsessiu-compulsiu per estudiar biopsicologia i vaig confiar en el poder curatiu del pas del temps.<\/p>\n
Cadascuna d’aquestes experi\u00e8ncies va tenir un impacte en l’estructura i les funcions del meu cervell. I aquesta \u00e9s la idea que vull transmetre. Hagu\u00e9s estat m\u00e9s efectiu algun (un altre) tractament farmacol\u00f2gic, un tractament el\u00e8ctric que ataqu\u00e9s els \u00abcircuits addictius\u00bb o un procediment de modificaci\u00f3 gen\u00e8tica -que sens dubte arribar\u00e0 aviat ala teva cl\u00ednica m\u00e9s propera-?<\/p>\n
La investigaci\u00f3 biom\u00e8dica est\u00e0 en auge, per\u00f2 jo em mantinc cautelosa i esperar\u00e9 asseguda. Si b\u00e9 la p\u00e8rdua del meu idealisme ingenu es va forjant des de fa temps, recentment he ampliat la meva perspectiva, juntament amb proves emp\u00edriques.<\/p>\n
Est\u00e0 clar que la salut mental implica importants funcions i connexions cerebrals tant com altres coses: recuperar o mantenir saludables les funcions cerebrals \u00e9s un esfor\u00e7 a llarg termini. Donades les constants i il\u00b7limitades interaccions cerebrals, podr\u00edem anticipar que trobarem intervencions m\u00e9s eficients i m\u00e9s efectives per combatre els desordres de consum de subst\u00e0ncies a trav\u00e9s de les seves connexions que basant-nos en tractaments individuals que intentin modificar directament l’activitat cerebral.<\/p>\n
Durant els meus m\u00e9s de 30 anys de carrera dins de la neuroci\u00e8ncia, la lli\u00e7\u00f3 m\u00e9s potent que he apr\u00e8s \u00e9s que el cervell i el comportament s\u00f3n producte de m\u00faltiples influ\u00e8ncies que interactuen entre si i les m\u00e9s poderoses d’elles estan fora del cap i, per tant, fora del nostre control individual.<\/p>\n
El cervell actua com un conducte d’aquestes influ\u00e8ncies per conformar la nostra identitat, per\u00f2 el cervell no \u00e9s la font. Per aix\u00f2, l’addicci\u00f3 \u00e9s el s\u00edmptoma d’una malaltia, en lloc de la seva causa.<\/p>\n
Judith Grisel \u00e9s psicobi\u00f3loga i autora de ‘Mai \u00e9s suficient: la neuroci\u00e8ncia i l’experi\u00e8ncia de l’addicci\u00f3’<\/p>\n