\u00abEls mercats de la droga responen a l’oferta i la demanda, i actualment tenim els productes m\u00e9s purs i la quantitat m\u00e9s gran de drogues disponible\u00bb. Mireia Ventura coordina el servei d’an\u00e0lisi de subst\u00e0ncies d’Energy Control, de l’ONG ABD, una iniciativa enganxada al terreny que es dedica a analitzar les drogues dels espais de festes i oferir informaci\u00f3 \u00abobjectiva i vera\u00e7, sense pensar\u00bb. Tamb\u00e9 coordina la xarxa de serveis d’an\u00e0lisi d’Europa, la Trans-European Drug Information (TEDI), que monitora els mercats recreatius de drogues europeus.<\/p>\n
Ventura coneix la droga que circula pel carrer. I adverteix -sense moralines, com a informaci\u00f3 de servei per a l’usuari-que la composici\u00f3 i disponibilitat de les drogues est\u00e0 canviant a Espanya i a Europa. Com a refer\u00e8ncia, la UE calcula en el seu \u00faltim informe sobre els mercats de drogues que el mercat de l’\u00e8xtasi mou uns 500 milions d’euros a l’any i produeix entre 50 i 70 milions de pastilles, cada vegada m\u00e9s potents i suficient producci\u00f3 per a proveir tot el consum europeu.<\/p>\n
Com tots els mercats, el de les drogues evoluciona, busca solucions quan es troba amb problemes, explica aquesta experta, llicenciada en Farm\u00e0cia. Un exemple, potser una mica extrem, del que inesperades que poden resultar les din\u00e0miques que el modelen: la celebraci\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics de Pequ\u00edn es va traduir en una sequera d’\u00e8xtasi a tot el m\u00f3n durant un temps.<\/p>\n
El motiu? Els precursors que utilitzen els productors d’\u00e8xtasi per fabricar la droga venien de la Xina, i amb el tancament de fronteres es va tallar l’aixeta, explica Ventura.<\/p>\n
Per\u00f2, feta la llei feta la trampa. Com no es podia utilitzar el precursor est\u00e0ndard (la subst\u00e0ncia qu\u00edmica que, un cop tractada, es converteix en \u00e8xtasi), compta Ventura, els traficants van buscar una altra manera de fer MDMA. Perqu\u00e8 la demanda seguia all\u00e0.<\/p>\n
\u00abHi ha una certa l\u00f2gica [per part dels cossos policials i de seguretat] que si controles la subst\u00e0ncia de la qual es parteix, no hi haur\u00e0 drogues. Per\u00f2 els productors van trobar subst\u00e0ncies semblants, que a m\u00e9s ni tan sols estan en les llistes\u00bb de fiscalitzaci\u00f3 de subst\u00e0ncies prohibides per l’ONU, argumenta.<\/p>\n
\u00abAix\u00ed, no est\u00e0s movent res [cap subst\u00e0ncia] il\u00b7legal. Aix\u00f2 ha portat al fet que en la producci\u00f3 d’\u00e8xtasi s’ha abaratit molt el cost. Llavors, hi ha molt m\u00e9s MDMA en el mercat i la quantitat d’\u00e8xtasi en cada pastilla \u00e9s m\u00e9s alta del que mai hav\u00edem vist\u00bb, explica. \u00abFa uns deu anys, la dosi de cada pastilla era d’uns 50 mil\u00b7ligrams. Actualment, est\u00e0 en els 200\u00bb.<\/p>\n
\u00abAix\u00f2 \u00e9s una informaci\u00f3 molt important, perqu\u00e8 com \u00e9s un mercat il\u00b7legal no es coneix\u00bb, adverteix Ventura. I \u00e9s una circumst\u00e0ncia a tenir en compte a l’hora de consumir. \u00abA la gent que ens contacta li sembla \u00fatil con\u00e8ixer la composici\u00f3 de les drogues que consumir\u00e0 i \u00e9s sensible a adaptar el seu consum al contingut real de la subst\u00e0ncia que ha portat a analitzar. El missatge de la por ja no serveix amb aquesta poblaci\u00f3, cal donar missatges m\u00e9s immediats i adaptats a cada persona\u00bb.<\/p>\n
Aquesta experta, coneixedora del mercat de les drogues al carrer, adverteix tamb\u00e9 sobre els missatges que llancen els mitjans de comunicaci\u00f3 (\u00abtenen un efecte altaveu\u00bb) i sobre la proliferaci\u00f3 de les anomenades \u00abnoves drogues\u00bb, variacions de les drogues tradicionals, seguint el principi anteriorment explicat de cercar subst\u00e0ncies alternatives que no apareixen en els llistats de mat\u00e8ries prohibides per l’ONU.<\/p>\n
\u00abLa ind\u00fastria farmac\u00e8utica ha investigat, i hi ha centenars de subst\u00e0ncies amb efectes semblants a les drogues que coneixem. Aquestes noves subst\u00e0ncies han proliferat en els pa\u00efsos on la legislaci\u00f3 \u00e9s severa. Seguim amb el mateix principi de sempre: qu\u00e8 vol consumir, consumir\u00e0; qui vulgui produir, produir\u00e0\u00bb, relata Ventura.<\/p>\n
El problema d’aquestes subst\u00e0ncies \u00e9s, precisament, que per ser noves no es coneixen b\u00e9 els seus efectes. \u00abTenim molta informaci\u00f3 de les drogues tradicionals\u00bb, il\u00b7lustra l’experta. Com a resultat de d\u00e8cades de consum per milions de persones, es coneixen els seus efectes a mitj\u00e0 i llarg termini, com afecten les diferents persones.<\/p>\n
\u00abEl fenomen de les noves drogues \u00e9s perill\u00f3s, no tenim molta informaci\u00f3. No hi ha estudis m\u00e8dics darrere ni s’han consumit massivament. Algunes s’ha vist que s\u00f3n perilloses\u00bb, afirma. \u00abI el gran problema \u00e9s que aquestes subst\u00e0ncies proliferen en centres de menors amb molts controls de drogues, perqu\u00e8 a l’\u00e9sser subst\u00e0ncies noves no apareixen en els controls\u00bb.<\/p>\n
Es refereix Ventura per exemple al c\u00e0nnabis sint\u00e8tic, conegut com a Spice, que va proliferar en el seu moment. O les anomenades \u00absals de bany\u00bb, que van aconseguir notorietat quan un sense llar als EUA va mossegar a un altre al mig del carrer, suposadament sota els efectes d’aquestes subst\u00e0ncies (m\u00e9s tard es va saber que l’home tenia problemes mentals i nom\u00e9s havia consumit marihuana, per\u00f2 ja era tard). El mateix va passar amb uns productes anomenats legal highs, que es van comercialitzar al Regne Unit \u00aben paquetets d’un m\u00e0rqueting molt agressiu dirigit a joves. Els venien que era una barreja de plantes, vitamines, i que tot era legal. I com a les illes brit\u00e0niques les drogues s\u00f3n poc disponibles, van proliferar molt\u00bb, posa com a exemple.<\/p>\n
Ventura acaba plantejant els seus dubtes respecte als resultats de la guerra contra les drogues. \u00abEns vam plantejar si ha funcionat. La guerra contra les drogues realment \u00e9s una guerra contra les persones. Evitar que hi hagi drogues en aquest m\u00f3n \u00e9s una utopia, estaran sempre, i en el moment en qu\u00e8 intentes obstaculitzar la producci\u00f3 de subst\u00e0ncies l’acaben pagant les persones\u00bb, exposa.<\/p>\n
\u00abNo dic que no hi hagi d’haver un control de l’oferta, perqu\u00e8 est\u00e0 clar que el crim organitzat tampoc mira per les persones, per\u00f2 existeixen models en qu\u00e8 la distribuci\u00f3 de subst\u00e0ncies il\u00b7legals no ha de passar pel crim organitzat: passa amb les associacions de consumidors de c\u00e0nnabis, on es cuida la producci\u00f3 pels responsables i m\u00e9s, amb una certa formaci\u00f3, poden proveir d’informaci\u00f3 i reducci\u00f3 de riscos, gesti\u00f3 del consum… \u00c9s un model molt m\u00e9s hum\u00e0 que mira per les persones\u00bb, conclou.<\/p>\n