A Espanya hi ha uns 60.000 metges que exerceixen en el sistema d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Fa unes setmanes, la Societat Espanyola de Medicina Interna va enquestar un miler d’ells i un ter\u00e7 va assegurar sentir-se \u00abcremat ‘amb el seu treball. En el cas de la Comunitat de Madrid, una mica m\u00e9s de la meitat (55,6%) d’aquests especialistes arriba a plantejar-se l’abandonament de la professi\u00f3.<\/p>\n
\u00c9s una de les conclusions de l’informe que acaba de publicar el Col\u00b7legi Oficial de Metges de Madrid (COMEM) i la Fundaci\u00f3 per a la Investigaci\u00f3 i Innovaci\u00f3 Biom\u00e8dica d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FIIBAP), basat en enquestes a un miler de professionals d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i Pediatria.<\/p>\n
El 8% dels metges de fam\u00edlia -i 5% dels pediatres- pateix un desgast professional alt en aquesta regi\u00f3. El percentatge es dispara al 65% quan es t\u00e9 en compte el desgast mitj\u00e0. O el que \u00e9s el mateix: tres de cada quatre facultatius madrilenys est\u00e0 ‘cremat’ o prop d’estar-ho. De fet, les dues organitzacions esmentades ja compten amb els seus propis sistemes d’ajuda per a metges. La informaci\u00f3 que ofereixen les escoles d’altres autonomies t\u00e9 resultats molt similars, com \u00e9s el cas de Catalunya.<\/p>\n
Entre les causes a qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia el COMEM estan el \u00abdeteriorament de l’ambient laboral i de la qualitat dels serveis prestats\u00bb, la \u00abprecarietat, els torns i sobrec\u00e0rrega de treball\u00bb, una pressi\u00f3 assistencial que qualifiquen d'\u00bbhiperdemanda\u00bb. A m\u00e9s, assenyalen l'\u00bbexcessiva burocratitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia\u00bb o la \u00abfalta d’autonomia en la gesti\u00f3 de la feina\u00bb, entre altres.<\/p>\n
Per Macarena G\u00e1lvez Herrer, doctora en Psicologia per la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid (UAM), no es tracta nom\u00e9s d’aprofundir \u00abon \u00e9s la febre, sin\u00f3 tamb\u00e9 d’on ve la infecci\u00f3\u00bb: \u00abNing\u00fa es crema a l’estil bonze en el seu treball, \u00e9s un proc\u00e9s que va passant amb uns desencadenants que influeixen en el proc\u00e9s\u00bb. I recorda l’efecte d\u00f2mino d’aquesta s\u00edndrome, que afecta el conjunt de la societat.<\/p>\n
Aquesta experta assenyala que cal actuar a tres nivells. Primer, en la prevenci\u00f3 per \u00abapunyalar l’origen\u00bb. Despr\u00e9s en la secund\u00e0ria, que \u00e9s \u00abla detecci\u00f3 i actuaci\u00f3 sobre els professionals\u00bb. Finalment, estaria \u00abla intervenci\u00f3 sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies en la salut del professional i de l’organitzaci\u00f3\u00bb. \u00abSi no intervenim en tots els nivells, ens quedarem curts a l’hora d’abordar les condicions de treball, que s\u00f3n determinants en desencadenar als metges\u00bb. En aquest sentit, adverteix tamb\u00e9 del risc d’intervenir \u00ab\u00fanicament sobre l’individu, que \u00e9s una cosa necess\u00e0ria per\u00f2 no suficient: han de canviar les condicions laborals\u00bb.<\/p>\n
Tom\u00e1s G\u00f3mez Gasc\u00f3n, director del FIIBAP, titlla la situaci\u00f3 de \u00abpreocupant\u00bb. Encara que aprecia difer\u00e8ncies entre pediatres i metges de fam\u00edlia, atribueix aix\u00f2 al nombre de consultes, que de forma general \u00e9s inferior, \u00abper\u00f2 el desgast \u00e9s semblant per la pressi\u00f3 assistencial\u00bb. Un desgast que tamb\u00e9 afecta menys als metges, a mesura que tenen m\u00e9s experi\u00e8ncia professional, per\u00f2 m\u00e9s a les dones especialitzades en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (en Pediatria es manifesta de la mateixa forma en tots dos g\u00e8neres).<\/p>\n
\u00abAix\u00f2 \u00e9s una foto de la situaci\u00f3, per\u00f2 requereix mesures urgents: no podem estar dos o tres anys a veure qu\u00e8 passa\u00bb, es queixa G\u00f3mez: \u00abSi no, la situaci\u00f3 ser\u00e0 molt complicada\u00bb.<\/p>\n
La s\u00edndrome del treballador cremat ha estat reconeguda aquest mateix any per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut. Un fenomen que, en qualsevol cas, s’est\u00e9n per la pr\u00e0ctica totalitat de professions i entorns laborals. De fet, sense sortir dels serveis sanitaris, hi ha altres afectats: els infermers, una professi\u00f3 que exerceixen prop de 250.000 persones a Espanya. En la seva majoria, dones. L’any passat, el Sindicat d’Infermeria (SATSE) va publicar l’estudi Percepci\u00f3 de l’Estr\u00e8s en els Professionals d’Infermeria a Espanya, en qu\u00e8 es reflecteix que vuit de cada deu infermers pateix estr\u00e8s. Una mica m\u00e9s de la meitat dels enquestats (51%) es considera ‘cremat’.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s un tema de total actualitat, per\u00f2 alhora de poca rellev\u00e0ncia per a la gravetat que reporta\u00bb. Qui parla \u00e9s Luc\u00eda Ram\u00edrez Baena, infermera que fa uns mesos va presentar la seva tesi doctoral sobre com afecta aquesta s\u00edndrome els treballadors de Servei Andal\u00fas de Salut. El resultat va ser que, en aquesta regi\u00f3, quatre de cada 10 infermers (un 39,8%) es troba \u00aben una fase avan\u00e7ada\u00bb de la s\u00edndrome del treballador cremat.<\/p>\n
Aquesta investigadora de la Universitat de Granada indica que hi ha \u00abmajors nivells\u00bb d’aquesta s\u00edndrome en els professionals d’infermeria, \u00aba causa de les peculiaritats del nostre treball i a una major interacci\u00f3 amb el pacient i familiars a peu de llit, que fa que el desgast sigui m\u00e9s gran\u00bb. Tot i que creu que hi ha alguna cosa m\u00e9s.<\/p>\n
Es tracta de \u00abla manca de reconeixement d’aquest col\u00b7lectiu professional, a difer\u00e8ncia de qu\u00e8 gaudeix el col\u00b7lectiu m\u00e8dic\u00bb, de manera que \u00e9s habitual que es generalitzi la \u00abbaixa realitzaci\u00f3 personal\u00bb. Entre les causes, tamb\u00e9 hi ha els salaris o les quotes per professional – \u00abque en infermeria s\u00f3n molt m\u00e9s grans\u00bb, agrega, per\u00f2 no nom\u00e9s. Altres factors com l’edat – \u00ables infermeres comencen a treballar a edats m\u00e9s primerenques que els metges- o el g\u00e8nere,\u00bb majorment femen\u00ed\u00bb.<\/p>\n
Per Ram\u00edrez, el fonamental \u00e9s \u00abla prevenci\u00f3 i la detecci\u00f3 preco\u00e7, evitant que els professionals afectats assoleixin nivells alarmants o tendeixin a cronifcar-se\u00bb. I encara que celebra que s’estiguin \u00abimplementant intervencions tant preventives com pal\u00b7liatives\u00bb, recorda que \u00abencara \u00e9s necess\u00e0ria major investigaci\u00f3 al respecte\u00bb.<\/p>\n
\u00abVivim temps dif\u00edcils en qu\u00e8 els recursos s\u00f3n insuficients. L’impacte de la crisi econ\u00f2mica sobre la poblaci\u00f3 no ha estat ali\u00e8 per a nosaltres\u00bb, explica David Garc\u00eda Guti\u00e9rrez, metge de fam\u00edlia en un centre de salut de Madrid, que demana \u00abprendre en seri\u00f3s l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00abi que es reflexioni sobre les seves condicions de treball. \u00abNosaltres podem ser tamb\u00e9 pacients\u00bb, recorda per incidir que \u00abno som infal\u00b7libles, som una professi\u00f3 de risc perqu\u00e8 les condicions en qu\u00e8 treballem ens fan vulnerables, i aix\u00f2 cal exposar-\u00ab. \u00abJo estimo aquesta professi\u00f3 i el que vull \u00e9s treballar en condicions de seguretat i salut per poder fer la meva feina\u00bb, assegura.<\/p>\n
Aix\u00ed, recorda que en aquesta professi\u00f3 el \u00abtemps de reciclatge \u00e9s molt complex\u00bb, ja que influeixen \u00ables jubilacions, que els que estem vulguem sortir i que els que v\u00e9nen ja no vulguin quedar-se, els estudiants quan v\u00e9nen a les consultes expressen que l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no \u00e9s el que m\u00e9s els conv\u00e9\u00bb. El recanvi d’aquesta especialitat t\u00e9 a m\u00e9s un altre agreujant, i \u00e9s que \u00e9s una de les m\u00e9s envellides. El 62,5% dels metges de fam\u00edlia a Espanya t\u00e9 m\u00e9s de 50 anys, segons les dades del Ministerio de Sanidad.<\/p>\n
Encara que si a les ciutats el problema s\u00f3n les quotes altes que propicien la concentraci\u00f3, en l’entorn rural el problema \u00e9s just el contrari. En haver-hi una dispersi\u00f3 geogr\u00e0fica m\u00e9s gran, atenen menys poblaci\u00f3, per\u00f2 implica despla\u00e7aments de diversos quil\u00f2metres per atendre en domicilis o el seguiment de determinats pacients. En regions com Castella i Lle\u00f3, es donen dues situacions a l’una.<\/p>\n
Mar\u00eda Auxiliadora Velasco fa 30 anys que treballa en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria urbana a Salamanca. \u00ab\u00c9s una situaci\u00f3 generalitzada a tot el pa\u00eds: l’estr\u00e8s laboral s’est\u00e0 cronificant\u00bb, comenta en conversa amb eldiario.es. \u00abUn intenta treballar com li han ensenyat, per\u00f2 quan has d’atendre 40 pacients al dia cada setmana i tots els mesos, \u00e9s impossible, perqu\u00e8 no \u00e9s una cosa puntual\u00bb, es queixa aquesta facultativa, que tamb\u00e9 \u00e9s vocal de Metges d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria Urbana del Col\u00b7legi de Metges de Salamanca.<\/p>\n
El problema s’ha desenvolupat en l’\u00faltima d\u00e8cada per una ra\u00f3 \u00f2bvia: la crisi econ\u00f2mica de 2008 i les retallades de la despesa p\u00fablica conseg\u00fcents. \u00abLa sobrec\u00e0rrega de treball va comen\u00e7ar fa 10 anys, amb la no substituci\u00f3 de les vacances i la infradimensi\u00f3n dels recursos humans. Com hi havia d\u00e8ficit de recursos econ\u00f2mics, no ens substitueixen i les quotes per doctor s\u00f3n m\u00e9s grans del que seria desitjable\u00bb, explica.<\/p>\n
\u00abQuan va comen\u00e7ar la crisi, semblava una cosa temporal que, a sobre, hav\u00edem de solucionar els metges. Deien que era una cosa transit\u00f2ria\u00bb, apunta per retreure \u00abel plantejament economicista: des de les ger\u00e8ncies s’estalvien uns diners, mentre els metges assumim m\u00e9s del que haur\u00edem\u00bb. Per a ella, \u00abla situaci\u00f3 est\u00e0 tocant fons\u00bb i \u00abels responsables pol\u00edtics haurien de sospitar que \u00e9s una situaci\u00f3 inassumible\u00bb. De qualsevol manera, advoca perqu\u00e8 les solucions vinguin \u00abdels que el vam patir, no de solucions de despatx que surten molt b\u00e9 els comptes econ\u00f2mics i les estad\u00edstiques, encara que no sigui la realitat\u00bb.<\/p>\n
La s\u00edndrome del metge cremat en entorns rurals ha saltat a la palestra medi\u00e0tica en els \u00faltims mesos gr\u00e0cies a Enrique Gavil\u00e1n. Aquest metge de fam\u00edlia que va decidir donar a con\u00e8ixer la seva hist\u00f2ria a trav\u00e9s de l’assaig ‘Cuando ya no puedes m\u00e1s’ (Anaconda, 2019). \u00abVa ser un exercici terap\u00e8utic\u00bb, relata a l’altre costat del tel\u00e8fon, ja que \u00abportava una temporada ben llarga en la qual em sentia bastant cremat i desil\u00b7lusionat amb el meu treball, amb la pr\u00e0ctica de la medicina\u00bb.<\/p>\n
Si \u00e9s el cas, en acabar la jornada laboral, arribava a casa \u00abamb la sensaci\u00f3 d’haver estat fent un exercici f\u00edsic bastant intens, quan en realitat l’esfor\u00e7 era a nivell psicol\u00f2gic\u00bb. Una situaci\u00f3 de fatiga i cansament per la qual li costava \u00abdeixar de pensar en el meu treball i tornar a la meva rutina del dia a dia\u00bb. Aix\u00f2 es va transformar en angoixa i nervis pel simple fet d’acudir de nou a la consulta. \u00abSentia desconnexi\u00f3 de la feina, em sentia aclaparat pel ritme i a poc a poc va anar degenerant en una sensaci\u00f3 de despersonalitzaci\u00f3, \u00e9s com si estigu\u00e9ssim en una m\u00e0quina\u00bb, apunta. \u00abEra com si no tract\u00e9ssim amb persones ni ho f\u00f3ssim, sin\u00f3 nom\u00e9s una pe\u00e7a en l’engranatge\u00bb.<\/p>\n
Per als metges rurals, destaca que treballen en consultoris de centre de salut de mida redu\u00efda, on \u00abla sensaci\u00f3 de soledat \u00e9s un factor diferencial respecte als entorns urbans\u00bb. \u00abEstem m\u00e9s exposats a la feina i la pressi\u00f3 en el dia a dia. Hi ha moments que no podem compartir aquesta angoixa ni repartir c\u00e0rregues de treball amb companys\u00bb, comenta. I, finalment, lamenta que la s\u00edndrome del treballador cremat no transcendeixi tant en els professionals de la Sanitat com en altres professions: \u00abEncara que tots el parlem en privat, \u00e9s un tema bastant invisibilitzat: hi ha molta vergonya i culpa\u00bb.<\/p>\n