Miriam va donar a llum a principis de 2019. Era el seu segon embar\u00e0s i havia estat molt complicat: a les 19 setmanes s’havia hagut de sotmetre a una intervenci\u00f3 per un despla\u00e7ament de l’\u00fater [incarceraci\u00f3 uterina] que al principi van confondre amb un lumbago perqu\u00e8 \u00abels dolors d’esquena s\u00f3n normals, el teu cos s’est\u00e0 adaptant, em deien\u00bb.<\/p>\n
Despr\u00e9s de l’operaci\u00f3 va haver de fer rep\u00f2s i, quan li van realitzar una ces\u00e0ria a la setmana 37 -ja no podia aguantar m\u00e9s el dolor- el dia que va donar a llum \u00abem vaig ajuntar amb 30 persones a l’habitaci\u00f3. Tenia ganes de cridar. Ning\u00fa va pensar en la meva atenci\u00f3 ni en el que jo necessitava. Tampoc tenia suport emocional per all\u00f2 que estava passant. Ni ning\u00fa em va aconsellar qu\u00e8 fer amb el meu cos: com no vaig poder fer esport durant els 9 mesos, vaig engreixar 15 quilos\u00bb.<\/p>\n
Als seus 34 anys i des de Barcelona, Miriam va ser una de les dones que va comentar el post que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va publicar a Facebook el dia de Cap d’Any. Colau relatava que havia estat intervinguda d’una h\u00e8rnia que arrossegava des del seu segon embar\u00e0s.<\/p>\n
\u00abEs parla molt (i es ridiculitza) dels s\u00edmptomes de l’embar\u00e0s com les n\u00e0usees o els v\u00f2mits. Per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s que aix\u00f2. S\u00f3n les estries, la baixa autoestima, les pors i inseguretats, el pes de la responsabilitat, les moltes coses que no has de menjar o beure, que es negui la nostra desitjabilitat i sexualitat durant l’embar\u00e0s i en els mesos posteriors. Un element com\u00fa a aquestes moltes coses que et passen o et poden passar arran de l’embar\u00e0s \u00e9s que s\u00f3n el TEU problema (…) si no hi ha risc per a la teva vida, tot el que et passi \u00e9s el TEU problema\u00bb, escrivia Colau.<\/p>\n
Una estona despr\u00e9s agra\u00efa els missatges que li havien deixat dones que havien patit \u00aben silenci\u00bb les complicacions de l’embar\u00e0s i postpart. Li passava tamb\u00e9 a Maitane, a Val\u00e8ncia. Setmanes abans de tenir la seva segona filla \u00abno deixava de veure cossos de dones destrossats pels embarassos. Em baixava l’\u00e0nim en saber que t’has de conformar amb aix\u00f2 que en diuen ‘cossos reals’ perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 ning\u00fa que pensi en tu i en la teva salut (f\u00edsica i mental). I que la seguretat social nom\u00e9s pensar\u00e0 en qu\u00e8 el teu nad\u00f3 estigui b\u00e9 i no en com de caigut tindr\u00e0s els cabells, el pit o els penjolls que puguis desenvolupar despr\u00e9s del panxot\u00bb.<\/p>\n
Un cop la seva nena va n\u00e9ixer \u00abem va revisar una matrona, per\u00f2 ning\u00fa et deriva als especialistes per garantir que les seq\u00fceles del part es van curant. Vaig haver de tenir un sagnat molt abundant perqu\u00e8 un facultatiu es prengu\u00e9s una mica de deb\u00f2 el meu estat. El m\u00ednim que haurien de fer \u00e9s enviar-te a unitats de s\u00f2l p\u00e8lvic per garantir que l’episiotonomia que et fan sense donar-te la informaci\u00f3 pr\u00e8via i demanar-te el teu consentiment no ha deixat sense funci\u00f3 els m\u00fasculs de la zona vaginal. Despr\u00e9s del meu primer part, va ser per la via privada que vaig trobar a una meravellosa fisioterapeuta experta en s\u00f2l pelvi\u00e0. Va ser qui em va portar al benestar f\u00edsic i emocional, perqu\u00e8 en recuperar el meu cos vaig recuperar la meva autoestima\u00bb.<\/p>\n
El mateix la Sonia, en el seu cas per una di\u00e0stasi (separaci\u00f3) abdominal. A ella li van fer una valoraci\u00f3 de terra p\u00e8lvic abans i despr\u00e9s en un centre de fisioter\u00e0pia especialitzat en el qual tamb\u00e9 tenen cura dels nadons, \u00abperqu\u00e8 un dels motius pels quals moltes dones no van \u00e9s aquest, on deixes a l’infant?\u00bb. Per\u00f2 atribueix haver acudit al fet que ella \u00e9s sex\u00f2loga i est\u00e0 de sobres informada: \u00abEn consulta tinc a dones que arrosseguen des de fa 15 anys prolapses a l’\u00fater o la bufeta. O amb problemes sexuals. Ni saben que existeixen aquestes opcions, a mi m’ho van comentar les meves llevadores per\u00f2 no sempre es fa des de la Sanitat. I a m\u00e9s que hi ha una mica tab\u00fa d’anar a una cl\u00ednica a una exploraci\u00f3 vaginal, no es parla\u00bb. En altres pa\u00efsos hi ha alguns sistemes: a Fran\u00e7a, per exemple,<\/p>\n
Segons la Federaci\u00f3 d’Associacions de Llevadores d’Espanya, durant el puerperi cal acudir amb urg\u00e8ncia a una professional quan la febre \u00e9s persistent; hi ha inflamaci\u00f3, enrogiment o inflor a la zona de sutura, la ferida supura, esquerdes o inflamaci\u00f3 al pit, mal i incontin\u00e8ncia en orinar, marejos o palpitacions. Com explica la gineco-obstetra Isabel Serrano, les possibilitats de patir una h\u00e8rnia com la de Colau augmenten amb el nombre de fills, per aix\u00f2 abans eren m\u00e9s freq\u00fcents de veure que ara. La pol\u00edtica escrivia que \u00absegons la ginecologia cl\u00e0ssica no era\u00bb res greu\u00bb, aix\u00ed que no van fer res en el moment.\u00bb I \u00e9s veritat que no se li d\u00f3na molta import\u00e0ncia: \u00e9s una cosa que dius ‘si no hi ha perill, ja s’operar\u00e0\u00bb, confirma Serrano.<\/p>\n
Per\u00f2 Serrano afegeix que \u00abinflueix que cal buscar el moment apropiat per operar, tenint en compte la mida, les mol\u00e8sties que generi, la localitzaci\u00f3… I que hi ha vegades que al principi passen desapercebudes. Les llevadores, quan tenen l’oportunitat, el temps i els recursos per atendre les dones en el postpart i crian\u00e7a, ho fan.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2 no sempre es donen les circumst\u00e0ncies per desenvolupar aquesta cura: \u00abAquest tipus de complicacions solen tenir tres causes: que la pacient, de vegades amb una intensa activitat professional o per donar-li poca import\u00e0ncia, deixa passar massa el temps, perqu\u00e8 els professionals sanitaris per motius m\u00e8dics ho retarden, o, \u00e9s clar, per una mala pr\u00e0ctica. Per\u00f2 una cosa essencial en la medicina \u00e9s ser respectu\u00f3s i valorar i respectar el que la pacient expressa, sempre\u00bb, explica la metgessa.<\/p>\n
Sabina del R\u00edo \u00e9s psic\u00f2loga especialitzada en maternitat. Dirigeix \u200b\u200bel Centre Calma, a Madrid, des d’on lloa que Colau \u00abhagi estat capa\u00e7 de dir-ho, des de la seva posici\u00f3. Cal tenir-ho clar: l’embar\u00e0s i el part, fins i tot si s\u00f3n normals, deixen seq\u00fceles. Per\u00f2 \u00e9s que es pot complicar, i tot copeja a l’autoestima. No recuperes el teu propi cos. Mai va la vida en aix\u00f2, per\u00f2 per a moltes persones \u00e9s molt important\u00bb.<\/p>\n
Per a ella a m\u00e9s s’afegeix un altre factor: \u00abEstem bombardejades en les xarxes d’influencers, d’actrius, que tenen recursos, o no mostren tot, i sembla que al cap de dos dies estan estupendes. Ens tendeixen a fer pensar que aix\u00f2 \u00e9s l’habitual, i en la majoria de les ocasions la realitat no \u00e9s aix\u00ed\u00bb. En contraposici\u00f3, hi ha altres dones a Instagram, com MamaIngeniera, que amb una foto de la seva panxa despr\u00e9s de donar a llum deia: \u00abUna cosa \u00e9s acceptar-ho i acceptar viure amb aix\u00f2, i una altra cosa \u00e9s acceptar-per\u00f2 voler canviar-ho a millor. Una di\u00e0stasi o una pell penjoll que s’enganxa amb els pantalons, empitjora la qualitat de vida de qualsevol\u00bb.<\/p>\n
\n\n<\/p>\n
\n<\/div>\n\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\nVer esta publicaci\u00f3n en Instagram<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n
?M\u00edo? A ra\u00edz de una de las preguntas en mis stories de hoy sobre si estoy a favor de hacerme una abdominoplastia, he estado reflexionando un poco. . No me parece mal la cirug\u00eda pl\u00e1stica siempre y cuando no te transforme en alguien que no eres. Si se hace de forma medida y buscando un beneficio tanto est\u00e9tico como saludable, me parece que es de puta madre. . Pero por otro lado pienso en todo ese discurso que existe alrededor del \u201chas sido madre y este cuerpo es tu premio\u201d, que da por hecho que tenemos que aceptarnos con nuestro nuevo cuerpo sin m\u00e1s y no encaja conmigo. . Una cosa es aceptarlo y aceptar vivir con ello y otra cosa es aceptarlo pero querer cambiarlo a mejor. Una di\u00e1stasis o un pellejo colgante que se engancha con el pantal\u00f3n, empeora la calidad de vida de cualquiera. Y si me dices que tener el abdomen abombado porque mis \u00f3rganos se quieren salir no va a traerme problemas en un futuro, pues otro gallo cantar\u00eda. . No voy a mentir. No he hecho ejercicio hipopresivo de forma intensiva porque lo que he hecho no me ha dado los resultados que me dio en mi primer postparto. Me desanim\u00e9. Eso y que una ginec\u00f3loga me dijera que dejase pasar un a\u00f1o y despu\u00e9s ya se ver\u00eda. . Quiero visitar a un fisio que me ponga las papeletas sobre la mesa y me diga la verdad. Pero por otro lado pienso que si voy a pasar por quir\u00f3fano a quitarme el pellejo, ya puestos me arreglen la di\u00e1stasis tambi\u00e9n ? Yo que s\u00e9. Veo esta operaci\u00f3n muy lejana porque s\u00e9 que el postoperatorio es muy duro y con ni\u00f1os peque\u00f1os, pues como que no. . De momento yo me he aceptado. Quiero cambiar, pero cuando doy el pecho en p\u00fablico y todas las miradas se van a mi barriga, no me importa. No me da verg\u00fcenza que me miren ni que la ropa me quede mal porque despu\u00e9s de comer parece que estoy embarazada de 20 semanas. Pero no me gusta porque esta no soy yo. . Me pregunt\u00e1is mucho por c\u00f3mo tengo mi barriga y la verdad es que en esta foto no se aprecia mucho, as\u00ed que voy a hacer un v\u00eddeo de YouTube que espero subir el viernes. \u00a1Atentas! . Cirug\u00eda pl\u00e1stica, \u00bfsi o no? . . . #postpartumbody #diastasisrecti #twims #momoftwins #abdominoplastia<\/a><\/p>\n
Una publicaci\u00f3n compartida de Laura Fuentes<\/a> (@mamaingeniera) el