{"id":20718,"date":"2020-01-14T21:26:05","date_gmt":"2020-01-14T20:26:05","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20718"},"modified":"2020-01-14T21:26:05","modified_gmt":"2020-01-14T20:26:05","slug":"en-el-futur-estudiarem-el-desenvolupament-dels-embrions-sense-necessitat-dutilitzar-los","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/01\/14\/en-el-futur-estudiarem-el-desenvolupament-dels-embrions-sense-necessitat-dutilitzar-los\/","title":{"rendered":"\u00abEn el futur estudiarem el desenvolupament dels embrions sense necessitat d’utilitzar-los\u00bb"},"content":{"rendered":"

El juny passat la revista Science va publicar una revisi\u00f3 especial sobre els organoides en qu\u00e8 participava el teu grup de recerca. Qu\u00e8 se sap fins ara sobre el seu \u00fas en el desenvolupament embrionari?<\/strong><\/p>\n

El camp dels organoides s’ha desenvolupat enormement en els \u00faltims anys. Recentment els investigadors s’han adonat que no nom\u00e9s podem reproduir l’estructura d’un \u00f2rgan en el laboratori usant c\u00e8l\u00b7lules mare adultes per formar organoides, sin\u00f3 que tamb\u00e9 podem reproduir l’organitzaci\u00f3 d’un embri\u00f3 utilitzant c\u00e8l\u00b7lules mare embrion\u00e0ries. El resultat final seria un embrioide.<\/p>\n

Sembla una cosa realment complexa…<\/strong><\/p>\n

No, el concepte b\u00e0sic \u00e9s molt simple. Sabem que les c\u00e8l\u00b7lules mare embrion\u00e0ries tenen la capacitat de formar tots els tipus de c\u00e8l\u00b7lules presents en l’organisme adult per\u00f2 es desconeixia si era possible trobar les condicions adequades perqu\u00e8 aconsegueixin fer-ho de manera organitzada en una placa de cultiu.<\/p>\n

I ara s\u00ed que ho sabem?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i \u00e9s possible. Les c\u00e8l\u00b7lules mare embrion\u00e0ries, tant de ratol\u00ed com d’hum\u00e0, s’han utilitzat per formar estructures en el laboratori que s’organitzen i desenvolupen com embrions primerencs. El desenvolupament dels embrioides de ratol\u00ed est\u00e0 m\u00e9s avan\u00e7at que el dels humans, i ja s’ha aconseguit combinar c\u00e8l\u00b7lules mare embrion\u00e0ries amb c\u00e8l\u00b7lules mare extraembrion\u00e0ries -\u00e9s a dir, les que formen la placenta- per formar aquests embrioides amb tots els teixits d’embrions primerencs veritables.<\/p>\n

\u00c9s optimista sobre el seu potencial utilitzaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit?<\/strong><\/p>\n

Aquesta nova tecnologia ajudar\u00e0 en el futur a analitzar els mecanismes b\u00e0sics del desenvolupament dels embrions sense necessitat d’utilitzar-los. Aix\u00f2 \u00e9s particularment important per a l’estudi del desenvolupament hum\u00e0, ja que els embrions sobrants de la fecundaci\u00f3 in vitro s\u00f3n un material molt esc\u00e0s. L’altre avantatge d’aquest sistema \u00e9s que \u00e9s m\u00e9s simple que un embri\u00f3 veritable, amb la qual cosa es pot examinar la influ\u00e8ncia de variables espec\u00edfiques en el desenvolupament.<\/p>\n

Imagino que aconseguir embrions per a la investigaci\u00f3 \u00e9s complex…<\/strong><\/p>\n

Tots els embrions humans que hem utilitzat en la nostra investigaci\u00f3 s\u00f3n sobrants de la fecundaci\u00f3 in vitro, \u00e9s a dir, els pares van decidir donar els embrions a la investigaci\u00f3 en comptes de deixar-los morir. La donaci\u00f3 va ser espec\u00edfica al nostre projecte, i tota la feina es va fer sota la regulaci\u00f3 de l’autoritat competent a Anglaterra, l’Autoritat de Fertilitzaci\u00f3 Humana i Embriologia (HFEA per les sigles en angl\u00e8s).<\/p>\n

\"\"
Marta Shahbazi al seu laboratori \/ Foto cedida per la investigadora<\/figcaption><\/figure>\n

El 2016 vas publicar un estudi mostrant com hav\u00edeu aconseguit mantenir amb vida per primera vegada embrions humans in vitro durant tretze dies. Com es pot aplicar aquesta troballa en el camp de la fecundaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Els sistemes de cultius tradicionals ens permetien conrear els embrions humans fins al dia 7, quan \u00e9s necessari implantar-los a l’\u00fater matern. Nosaltres vam decidir desenvolupar un m\u00e8tode per a cultivar-los durant una setmana m\u00e9s, ja que aquest temps \u00e9s crucial: aproximadament el 30% dels embrions no aconsegueixen seguir endavant i desconeixem el perqu\u00e8.<\/p>\n

Sorprenentment, vam comprovar que els embrions seguien desenvolupant-se fins al dia 13, sense necessitat d’\u00fater matern. Ara ens agradaria utilitzar aquest sistema per analitzar per qu\u00e8 tants embrions no aconsegueixen seguir endavant, i predir quines tenen m\u00e9s potencial de desenvolupar-se de manera correcta.<\/p>\n

Qu\u00e8 s’ha avan\u00e7at des de llavors?<\/strong><\/p>\n

En l’actualitat estem utilitzant aquest nou sistema per estudiar embrions humans que tenen anomalies concretes. Per exemple, embrions amb un nombre incorrecte de cromosomes. Sabem que una de les grans limitacions per a la reproducci\u00f3 humana \u00e9s l’alta taxa de problemes cromos\u00f2mics, per\u00f2 desconeixem les conseq\u00fc\u00e8ncies concretes d’anomalies espec\u00edfiques.<\/p>\n

I treballareu a esbrinar-ho?<\/strong><\/p>\n

El nostre objectiu actual \u00e9s comprendre com alteracions concretes en el nombre de cromosomes de l’embri\u00f3 afecten el seu desenvolupament. El febrer de 2020 comen\u00e7ar\u00e9 el meu propi grup de recerca al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge, i continuar\u00e9 estudiant els mecanismes necessaris per al correcte desenvolupament de l’embri\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s cert que els embrions, encara que no estiguin implantats a l’\u00fater, s\u00f3n aut\u00f2noms?<\/strong><\/p>\n

Els embrions mostren un cert grau d’independ\u00e8ncia. El que vam comprovar \u00e9s que estructures concretes com la cavitat amni\u00f2tica -que protegeix l’embri\u00f3 de danys mec\u00e0nics o de la resposta immunit\u00e0ria de la mare- o els teixits caracter\u00edstics de la placenta i el sac vitel\u00b7l\u00ed es poden formar sense necessitat que l’embri\u00f3 estigui implantat. Els nostres descobriments, juntament amb el desenvolupament dels embrioides, ens demostren que els embrions i les c\u00e8l\u00b7lules mare embrion\u00e0ries tenen una capacitat incre\u00efble per formar estructures de manera correcta i aut\u00f2noma. Nom\u00e9s hem de trobar les condicions adequades perqu\u00e8 ho aconsegueixin.<\/p>\n

Quins \u00e8xits consideres que assolireu en el futur?<\/strong><\/p>\n

En el futur esperem poder utilitzar aquests nous models d’embrioides i sistemes de cultiu per entendre com l’embri\u00f3 hum\u00e0 transforma radicalment la seva forma en el moment de la implantaci\u00f3, i quins mecanismes no funcionen quan els embrions no ho aconsegueixen. Descobrir els mecanismes b\u00e0sics del desenvolupament \u00e9s el primer pas de cara a desenvolupar en el futur t\u00e8cniques per a millorar l’efic\u00e0cia de la reproducci\u00f3 assistida.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article original de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El juny passat la revista Science va publicar una revisi\u00f3 especial sobre els organoides en qu\u00e8 participava el teu grup de recerca. Qu\u00e8 se sap fins ara sobre el seu \u00fas en el desenvolupament embrionari? El camp dels organoides s’ha desenvolupat enormement en els \u00faltims anys. Recentment els investigadors s’han adonat que no nom\u00e9s podem […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":20719,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[10,2135,194],"class_list":["post-20718","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-ciencia","tag-embrions","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20718","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20718"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20718\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20718"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20718"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20718"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}