{"id":20749,"date":"2020-01-16T22:06:59","date_gmt":"2020-01-16T21:06:59","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20749"},"modified":"2020-01-16T22:06:59","modified_gmt":"2020-01-16T21:06:59","slug":"habitar-lemergencia-climatica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/01\/16\/habitar-lemergencia-climatica\/","title":{"rendered":"Habitar l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica"},"content":{"rendered":"
\n
\n

Avui dia, m\u00e9s de mil municipis arreu del m\u00f3n han declarat l\u2019Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica. Entre ells, Barcelona, que s\u2019hi ha sumat aquesta setmana. Aquests consistoris manifesten, aix\u00ed, tant la gravetat de l\u2019amena\u00e7a clim\u00e0tica com la urg\u00e8ncia dels terminis per posar-hi remei. La primera administraci\u00f3 a fer-ho va ser la ciutat de Darebin, Austr\u00e0lia, el 2016; un gest tristament premonitori en un pa\u00eds que aquest any pateix una de les pitjors temporades d\u2019incendis de la seva hist\u00f2ria. A Austr\u00e0lia ja es comen\u00e7a a parlar, en lloc d\u2019ecocidi -l\u2019assassinat d\u2019un ecosistema-, d\u2019omnicidi<\/a>\u00a0\u2013 l\u2019assassinat de tot-.<\/p>\n

Comencem, per fi, a dir les coses pel seu nom quan es tracta de la superviv\u00e8ncia de la vida al planeta. El concepte de canvi clim\u00e0tic ja sona antiquat o fins i tot na\u00eff. Escalfament sembla un mot m\u00e9s adequat per referir-se als estiraments que es fan abans d\u2019una classe de spinning que no pas el probable detonant de la sexta extinci\u00f3 massiva.<\/p>\n

Per qu\u00e8 hem fet aquest salt conceptual ara i en tan poc temps? La comunitat cient\u00edfica ens alerta de l\u2019amena\u00e7a que suposa l\u2019emissi\u00f3 de di\u00f2xid de carboni a l\u2019atmosfera des dels anys seixanta i l\u2019efecte hivernacle fa temps que forma part del curr\u00edculum a escoles i instituts arreu. Tot i aix\u00f2, l\u2019ecologisme mai ha arribat a marcar l\u2019agenda pol\u00edtica global tant com ara.<\/p>\n

Es constata que disposar de la informaci\u00f3 i prendre consci\u00e8ncia d\u2019alguna cosa de deb\u00f2 no \u00e9s el mateix. Naomi Klein descriu aquest fenomen perfectament al seu llibre \u2018Aix\u00f2 ho Canvia Tot\u2019. Hi parla del negacionisme que ella mateixa ha practicat: no el de negar el fet de l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica en si, sin\u00f3 el de resistir-se a pensar-hi gaire estona per por a les implicacions que se\u2019n deriven. Aquesta \u2018amn\u00e8sia ecol\u00f2gica\u2019 \u00e9s un dels principals frens a l\u2019acci\u00f3 clim\u00e0tica, ja que paralitza la mobilitzaci\u00f3 ciutadana, que \u00e9s imprescindible per plantar cara a la ind\u00fastria dels combustibles f\u00f2ssils i instal\u00b7lar un nou model econ\u00f2mic.<\/p>\n

Ara b\u00e9, ens est\u00e0 costant cada vegada m\u00e9s fer aquest exercici d\u2019embolcallar el coneixement cient\u00edfic i separar-lo de la nostra vida quotidiana. Es fa cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil defugir de la realitat de l\u2019impacte de l\u2019augment de la temperatura global. Ja s\u00f3n un 80% els ve\u00efns i ve\u00efnes de Barcelona que creuen que l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica pot afectar el seu dia a dia bastant o molt, segons l\u2019\u00faltim bar\u00f2metre municipal.<\/p>\n

Aquesta r\u00e0pida i extensa presa de consci\u00e8ncia en els darrers anys \u00e9s, en gran part, perqu\u00e8 entenem que la crisi clim\u00e0tica ja no \u00e9s una mera hip\u00f2tesi sin\u00f3 quelcom que habitem en primera persona.
\nAquest \u00e9s un fenomen que vivim i viurem des de la m\u00e9s absoluta proximitat, com no pot ser d\u2019altra manera, quan es tracta d\u2019habitar un planeta que estem convertint en un terreny hostil a la vida.<\/p>\n

L\u2019habitabilitat es basa en la capacitat de cobrir les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques: temperatures moderades, acc\u00e9s a l\u2019aigua, un sistema alimentari segur, salut p\u00fablica\u2026 Quan aquests elements es desestabilitzen i es produeixen onades de calor, sequeres, fam, incendis, plagues, inundacions\u2026 ho patim a escala social, comunit\u00e0ria, familiar i, en l\u2019\u00faltima inst\u00e0ncia, en el propi cos.<\/p>\n

I sabem que \u00e9s quan els cossos de persones que pateixen s\u2019ajunten que la mobilitzaci\u00f3 ciutadana massiva es fa possible. Com explica el Manuel Castells, \u00e9s gr\u00e0cies a aquesta uni\u00f3 de cossos que la por es converteix en indignaci\u00f3, i la indignaci\u00f3 en una esperan\u00e7a en la capacitat col\u00b7lectiva de for\u00e7ar un canvi de sistema. Una onada global de mobilitzacions clim\u00e0tiques que ja s\u2019ha engegat amb convicci\u00f3, il\u00b7lusi\u00f3 i creativitat, exigint mesures urgents que protegeixin el futur de la humanitat. Fem que sigui imparable; ens hi juguem la vida.<\/p>\n<\/div>\n