Amb l’arribada al poder de l’esquerra el 2015, la Comunitat Valenciana va comen\u00e7ar despr\u00e9s de vint anys de domini del PP la reversi\u00f3 de les concessions sanit\u00e0ries. Els populars van lliurar durant dues d\u00e8cades a unes poques empreses i asseguradores la gesti\u00f3 d’importants zones sanit\u00e0ries com Alzira, D\u00e9nia, Elx o Manises. Per\u00f2 no va ser l’\u00fanica entrada de l’empresa en la sanitat p\u00fablica. Nom\u00e9s arribar al poder l’any 1995, el Consell d’Eduardo Zaplana va impulsar un pla de xoc per acabar amb les llistes d’espera. Com? Derivant a milers de pacients a cl\u00edniques privades perqu\u00e8 s’operessin per\u00f2 la factura pagava l’administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n
La pr\u00e0ctica, que relata amb tot luxe de detalls el llibre La batalla per la sanitat valenciana (Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, 2019) del periodista Sergi Castillo, es va naturalitzar i va engreixar amb els successius governs de PP i no ha pogut ser erradicada per l’esquerra, ja que les lleis d’estabilitat fiscal de Crist\u00f3bal Montoro no han perm\u00e8s dotar de m\u00e9s recursos a la sanitat p\u00fablica despr\u00e9s de les retallades durant la crisi. Castell calcula citant fonts oficials que entre 1997 i 2016 la Generalitat Valenciana va pagar 335 milions d’euros a cl\u00edniques privades per ajudar a l’administraci\u00f3 a posar fi a les llistes d’espera. Fonts de l’actual Conselleria de Sanitat xifren en altres 33,5 milions d’euros els diners gastats entre els anys 2017, 2018 i 2019.<\/p>\n
En proporci\u00f3, els quatre anys de gesti\u00f3 de Govern del Pacte del Bot\u00e0nic (l’acord entre PSPV, Comprom\u00eds i Podem) i els tres \u00faltims del PP, amb Alberto Fabra al front, van reduir substancialment la despesa derivada a les cl\u00edniques privades pel pla de xoc per acabar amb les llistes d’espera. En aquests anys, la mitjana de pacients transferits va ser d’uns 11.000 a l’any, mentre que amb els Executius de Francisco Camps i Eduardo Zaplana van rondar entre els 23.000 i els 33.000 a l’any.<\/p>\n
Segons la investigaci\u00f3 feta per Castillo, que presenta el llibre al costat de l’exconsellera i exministra Carmen Mont\u00f3n aquest dijous 23 de gener a les 19 hores al Col\u00b7legi Major Rector Peset (Val\u00e8ncia), \u00abla sanitat p\u00fablica pagava per les intervencions en la privada fins a cinc vegades m\u00e9s del que costa a la p\u00fablica quan es fan autoconcerts\u00bb, \u00e9s a dir, quan es posen en marxa els mateixos recursos de l’administraci\u00f3 per a realitzar operacions a les tardes i els caps de setmana.<\/p>\n
Per exemple, una operaci\u00f3 de cataracta costava a l’erari 288 euros si es feia amb autoconcert, mentre que una cl\u00ednica privada s’embutxacava 1.400, segons les tarifes comparades incloses en el llibre. D’aquest pla de xoc s’han beneficiat els grans grups que operen a la Comunitat Valenciana com Vithas, Asisa, Quir\u00f3n, Imed i ordes religiosos, com la que gestiona la Casa de la Salut de Val\u00e8ncia.<\/p>\n
Aquests autoconcerts van ser impulsats per l’exconsellera Carmen Mont\u00f3n i la seva successora, Ana Barcel\u00f3, va incrementar els diners amb qu\u00e8 es retribueix als metges que operen a les tardes.<\/p>\n
Malgrat aquest intent de reduir aquesta reprivatitzaci\u00f3 de serveis, el suport de cl\u00edniques privades encara s’utilitza d’una manera substancial. Passa el mateix amb serveis com les resson\u00e0ncies magn\u00e8tiques que va privatitzar el PP i que tamb\u00e9 s’ha redu\u00eft o els tractaments contra el c\u00e0ncer derivats a la fundaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre IU, que factura a la Generalitat una mitjana de 50 milions a l’any.<\/p>\n
Cridanera \u00e9s tamb\u00e9 la possibilitat que tenen els professors d’educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria funcionaris de carrera de triar entre ser atesos per la sanitat p\u00fablica i la privada. Els que opten per l’externalitzaci\u00f3 poden triar entre diverses assegurances.<\/p>\n