{"id":20791,"date":"2020-02-02T21:30:14","date_gmt":"2020-02-02T20:30:14","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20791"},"modified":"2020-02-02T21:30:14","modified_gmt":"2020-02-02T20:30:14","slug":"lansietat-en-infants-i-adolescents-els-nens-del-segle-xxi-no-juguen-les-seves-agendes-de-ministre-no-ho-permeten","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/02\/02\/lansietat-en-infants-i-adolescents-els-nens-del-segle-xxi-no-juguen-les-seves-agendes-de-ministre-no-ho-permeten\/","title":{"rendered":"L\u2019ansietat en infants i adolescents: \u00abEls nens del segle XXI no juguen, les seves agendes de ministre no ho permeten\u00bb"},"content":{"rendered":"

Eva Millet \u00e9s periodista i va comen\u00e7ar a escriure sobre educaci\u00f3 en el moment que es va convertir en mare. El 2016 va publicar\u00a0Hiperpaternidad<\/em>, que \u00e9s el terme utilitzat als Estats Units per definir una crian\u00e7a intensiva i obsessiva basada en la sobreprotecci\u00f3 dels fills i la saturaci\u00f3 de les seves vides amb m\u00faltiples activitats. M\u00e9s endavant, va publicar\u00a0Hiperni\u00f1os: hijos perfectos o hipohijos?<\/em>\u00a0(2018), on analitzava l\u2019impacte d\u2019aquest tipus de crian\u00e7a sobreprotectora en el desenvolupament dels fills. Ara acaba de treure\u00a0Ni\u00f1os, adolescentes y ansiedad: \u00bfUn asunto de los hijos o de los padres?\u00a0<\/em>(Plataforma), llibre en el qual fa una radiografia de com l\u2019ansietat es manifesta en els infants i adolescents i les causes que la poden propiciar.<\/p>\n

Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), m\u00e9s de dos-cents setanta milions de persones al m\u00f3n pateixen trastorns d\u2019ansietat. La mateixa organitzaci\u00f3 calcula que entre un 10% i un 20% de nens i adolescents a tot el m\u00f3n experimenten trastorns mentals, el m\u00e9s com\u00fa dels quals \u00e9s l\u2019ansietat. Segons Millet, es tracta d\u2019un trastorn especialment alimentat per les vides fren\u00e8tiques que porten els nens i adolescents. Considera que la hiperpaternitat i l\u2019ansietat van de la m\u00e0 i, per aix\u00f2, aquest \u00faltim llibre que publica suposa, en certa manera, el tancament d\u2019una trilogia.<\/p>\n

Vivim en un entorn ansi\u00f3s. Aix\u00f2 ha fet augmentar l\u2019ansietat?<\/strong><\/p>\n

L\u2019ansietat \u00e9s una emoci\u00f3 molt humana, prim\u00e0ria. Sempre ha estat all\u00e0. Hi ha dos corrents, una que diu que ara hi ha m\u00e9s ansietat que mai i una altra que diu que sempre n\u2019hi ha hagut, per\u00f2 que el que passa \u00e9s que ara se\u2019n parla m\u00e9s, es diagnostica m\u00e9s i, en definitiva, que hi ha m\u00e9s noci\u00f3 de l\u2019ansietat. Jo crec que \u00e9s una suma de les dues visions, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que hi ha un ingredient fonamental que fa que hi hagi m\u00e9s ansietat, que \u00e9s el ritme fren\u00e8tic en el qual vivim. Aquest no parar, aquesta h\u00edper estimulaci\u00f3, genera molta ansietat.<\/p>\n

Al llibre expliques que l\u2019ansietat, en certa manera, pot ser positiva. Quan aquesta \u00abansietat aliada\u00bb es converteix en negativa i s\u2019ha de tractar?<\/strong><\/p>\n

Ben portada i en les dosis adequades, l\u2019ansietat \u00e9s important\u00edssima. La necessitem per arribar als nostres objectius. Per\u00f2 quan es desborda et fa la vida impossible. El problema arriba quan no et deixa viure b\u00e9. Quan es converteix en un obstacle en la teva vida i tu ja no funciones. Pots tenir ansietat una setmana abans dels ex\u00e0mens, per\u00f2 quan ja han passat els ex\u00e0mens i segueixes sense dormir, amb taquic\u00e0rdies, amb suors o mal de panxa, aleshores, aquesta ansietat s\u2019ha de comen\u00e7ar a tractar. La m\u00e0xima expressi\u00f3 de l\u2019ansietat \u00e9s quan es produeix un atac de p\u00e0nic, aix\u00f2 \u00e9s un av\u00eds que alguna cosa no va b\u00e9.<\/p>\n

Creus que la precarietat laboral tamb\u00e9 influeix en l\u2019ansietat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, la idea que el m\u00f3n s\u2019acaba i que tot \u00e9s molt dif\u00edcil ens crea molta ansietat. Estem en temps particularment ansi\u00f2gens, i per aquest motiu \u00e9s important aprendre a lidiar amb aquesta ansietat i tenir-la a ratlla, aix\u00ed com posar en marxa eines per no caure en ella. Perqu\u00e8 l\u2019ansietat sempre hi \u00e9s. I, a m\u00e9s, \u00e9s molt subjectiva. El que a tu et pot crear ansietat a mi em pot semblar una cosa sense import\u00e0ncia, i viceversa. Per tant, no nom\u00e9s influeix l\u2019entorn, sin\u00f3 tamb\u00e9 les caracter\u00edstiques de la mateixa persona i l\u2019educaci\u00f3 que ha rebut. \u00c9s una emoci\u00f3 molt misteriosa, molt dif\u00edcil de definir, \u00e9s all\u00f2 de \u201cno s\u00e9 qu\u00e8 em passa, per\u00f2 no estic b\u00e9\u201d. La por \u00e9s causada per una cosa concreta, tangible. Per\u00f2, en canvi, l\u2019ansietat \u00e9s la por a la por. \u00c9s molt m\u00e9s abstracte.\"\"<\/p>\n

Eva Millet ha aprofundit en els \u00faltims anys en l\u2019estudi de la hiperpaternitat, un tipus de crian\u00e7a sobreprotectora. | \u00c8lia PonsEn els teus anteriors llibres parles de la hiperpaternitat, dels pares que protegeixen massa els seus fills. Quina relaci\u00f3 hi ha entre hiperpaternitat i ansietat? Un nen sobreprotegit t\u00e9 m\u00e9s possibilitats de tenir un comportament ansi\u00f3s?<\/strong><\/p>\n

Un dels combustibles de la hiperpaternitat \u00e9s l\u2019ansietat. Aquesta idea d\u2019estar molt a sobre del nen perqu\u00e8 no li passi res i perqu\u00e8 triomfi i arribi on jo vull \u00e9s un gran generador d\u2019ansietat. I aquesta ansietat dels pares perqu\u00e8 el seu fill sigui el millor \u00e9s transmesa als fills. Per una banda, es tradueix en unes grans expectatives. Si els teus pares estan s\u00faper pendents de tu, ho donen tot i esperen molt de tu, tens un pes i una pressi\u00f3 important. I tot aix\u00f2 genera inseguretat als fills. D\u2019altra banda, tenim l\u2019estil de vida fren\u00e8tic que aquests nens porten, i que \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta hiperpaternitat. Aquest no parar, fent moltes activitats extraescolars, genera estr\u00e8s a l\u2019infant. Perqu\u00e8 no paren igual que no paren els adults. Hi ha nens que estan fent vides de miniadults i tenen una agenda de ministre. Si gestionar el meu estr\u00e8s ja em costa, imagina\u2019t un nen de sis anys que est\u00e0 tot el dia cap amunt i cap avall. La tasca dels pares \u00e9s criar persones ben educades, per\u00f2 si com a pare vols tenir un Einstein, aix\u00f2 \u00e9s impossible.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s molt interessant veure com l\u2019ansietat s\u2019est\u00e0 convertint tamb\u00e9 en un signe de cert status. Al m\u00f3n acad\u00e8mic anglosax\u00f3, per exemple, un nen o adolescent amb ansietat t\u00e9 m\u00e9s temps per a fer un examen. Hi ha pares que van bojos perqu\u00e8 els seus fills els diagnostiquin amb trastorns d\u2019ansietat, perqu\u00e8 aix\u00ed tenen certs avantatges. \u00c9s surrealista. L\u2019ansietat s\u2019est\u00e0 convertint en un \u00abb\u00e9\u00bb. S\u2019est\u00e0 convertint gaireb\u00e9 en un producte capitalista.<\/p>\n

Com hauria de canviar l\u2019educaci\u00f3 que reben els nens?<\/strong><\/p>\n

Com diu el pedagog Gregorio Luri, tots els nens tenen dret a tenir uns pares relaxats. Estem en un moment molt ansi\u00f3s, i el que jo reivindico \u00e9s que parem una miqueta, que aix\u00f2 no \u00e9s una cursa d\u2019obstacles, que la inf\u00e0ncia \u00e9s un moment gaireb\u00e9 sagrat de la vida de cadasc\u00fa i que els nens tenen dret a viure com a infants. Tenen dret a tenir temps per fer les coses que fan els nens, com jugar. Jugar \u00e9s important\u00edssim i els nens del segle XXI, del primer m\u00f3n, no juguen. No tenen temps, les seves agendes de ministres no ho permeten.<\/p>\n

Com es pot gestionar i prevenir l\u2019ansietat en els nens i adolescents? Quin hauria de ser l\u2019ambient adequat perqu\u00e8 creixin?<\/strong><\/p>\n

Hi ha diverses formes. Dormir, per exemple, \u00e9s una manera natural de pr\u00e9mer el bot\u00f3 reset. Tamb\u00e9 ajuda portar una bona alimentaci\u00f3, ja que hi ha una vinculaci\u00f3 entre el que mengem i com funciona el nostre cervell i les nostres emocions. I, sobretot, portar una vida m\u00e9s relaxada, m\u00e9s en contacte amb la natura, amb uns \u2018tempos\u2019 menys embogits. Tamb\u00e9 es pot fer un treball des de les escoles. N\u2019hi ha algunes que estan incorporant l\u2019educaci\u00f3 emocional, i \u00e9s una bona manera de prevenir l\u2019ansietat. Est\u00e0 molt b\u00e9 que s\u2019eduqui en les emocions, que s\u2019expliqui qu\u00e8 \u00e9s l\u2019ansietat, per\u00f2 jo penso que aix\u00f2 \u00e9s una feina b\u00e0sicament dels pares. Com a pares hem d\u2019arriscar-nos a que els nostres fills s\u2019equivoquin, que pateixin<\/em>\u00a0una miqueta de tant en tant, i educar-los en la responsabilitat, que s\u00e0piguen que s\u00f3n responsables dels seus actes. Nosaltres hem de deixar anar aquesta ansietat que portem a sobre i que transmetem als nostres fills. Com no ens repensem el model actual, no anem b\u00e9.<\/p>\n

\n
\"\"
Eva Millet, amb el seu \u00faltim llibre, durant l\u2019entrevista. | \u00c8lia Pons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Als nens habitualment els costa m\u00e9s expressar el que senten i, per tant, pot ser m\u00e9s dif\u00edcil detectar l\u2019ansietat. Quins poden ser els senyals d\u2019alerta m\u00e9s habituals?<\/strong><\/p>\n

Si als adults ja ens costa explicar que tenim ansietat, pels nens \u00e9s encara m\u00e9s dif\u00edcil. No la saben expressar, aleshores hem d\u2019estar alerta a una s\u00e8rie de s\u00edmptomes, com per exemple petites malalties o mol\u00e8sties continuades, com patir mal de panxa o mal de cap constantment. Coses que no tenen una explicaci\u00f3 medica clara, per\u00f2 de la qual els nens sempre es queixen. La retic\u00e8ncia d\u2019anar a llocs que els agradava anar, per exemple a l\u2019escola o a una festa d\u2019aniversari, s\u00f3n petits signes d\u2019alerta que com a pares hem de tenir en compte. Tamb\u00e9 el mutisme, deixar de parlar. Aix\u00f2 va relacionat amb la f\u00f2bia social, un dels trastorns d\u2019ansietat m\u00e9s comuns en els adolescents. No dormir b\u00e9 o tenir molts malsons tamb\u00e9 pot ser un s\u00edmptoma. Tamb\u00e9 pot ser la falta de gana o, a l\u2019inrev\u00e9s, tenir molta gana, les exageracions. En els adolescents els s\u00edmptomes ja s\u00f3n m\u00e9s clars, ja s\u00f3n f\u00f2bies espec\u00edfiques, tenir molta por a equivocar-se, a fer el rid\u00edcul\u2026ja es manifesten d\u2019una manera m\u00e9s madura. En definitiva, els senyals d\u2019alerta poden ser qualsevol cosa que com a pares detectem que no es correspon amb la manera com s\u00f3n els nostres fills. Tot all\u00f2 que ens faci formular la frase: \u00abno reconec el meu fill\u00bb.<\/p>\n

De quina manera les pantalles i les xarxes socials influeixen en l\u2019ansietat dels joves?<\/strong><\/p>\n

Les pantalles s\u00f3n grans generadors d\u2019ansietat. Per una banda, a causa del seu component addictiu. Les xarxes socials, els jocs d\u2019ordinador\u2026 estan dissenyats per enganxar, i quan no pots consultar el m\u00f2bil o no pots jugar a un joc perqu\u00e8 no tens bateria, aix\u00f2 fa que generis estr\u00e8s i ansietat. Hi ha aquesta part purament biol\u00f2gica, f\u00edsica, i despr\u00e9s hi ha la part que sobretot afecta m\u00e9s als adolescents, que \u00e9s l\u2019ansietat per la necessitat d\u2019agradar, que t\u2019acceptin, de no fer el rid\u00edcul, d\u2019aconseguir m\u00e9s likes. Tamb\u00e9 hi ha l\u2019ansietat que et provoca veure que els altres s\u2019estan divertint i tu no, que s\u2019ho estan passant millor que tu. I \u00e9s tot mentida, per\u00f2 clar, per arribar a aquesta conclusi\u00f3 has de tenir una certa maduresa.<\/p>\n

Quin paper hi juga la classe social?<\/strong><\/p>\n

Per escriure el llibre, vaig parlar, per una banda, amb adolescents d\u2019una escola de Barcelona per a fam\u00edlies m\u00e9s aviat benestants, i estaven tots posse\u00efts per l\u2019ansietat. Tenien molta angoixa a l\u2019hora de prendre decisions, per por a equivocar-se. A una noia amb la qual vaig parlar, per exemple, escollir el tema del Treball de Recerca li provocava una ansietat brutal. Aquests nens eren un reflex molt clar d\u2019aquesta crian\u00e7a fruit de la hiperpaternitat. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 vaig parlar amb uns adolescents tutelats, i aquests tenien una concepci\u00f3 molt diferent de l\u2019ansietat. Molts no sabien qu\u00e8 era exactament. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que no en tinguessin. De fet, un entorn socioecon\u00f2mic complicat genera m\u00e9s ansietat. El que passa \u00e9s que aquells nois tenien tantes altres coses per les quals preocupar-se, per exemple, qu\u00e8 faran quan compleixin 18 anys, que no es podien permetre tenir ansietat. Per ells, era un luxe l\u2019ansietat. En canvi, els nens de classes m\u00e9s benestants la podien expressar sense cap problema. De fet, era el seu principal problema, perqu\u00e8 les altres necessitats ja les tenen cobertes.<\/p>\n

\u00c9s adequat tractar l\u2019ansietat infantil i juvenil amb f\u00e0rmacs? Quin \u00e9s el tractament m\u00e9s efectiu?<\/strong><\/p>\n

La ter\u00e0pia \u00e9s molt millor que els f\u00e0rmacs, el que passa \u00e9s que \u00e9s m\u00e9s cara i m\u00e9s llarga i, a m\u00e9s, suposa exposar el teu fill. La manera m\u00e9s efectiva de superar l\u2019ansietat \u00e9s enfrontar-te al que et genera ansietat i veure que tu ets capa\u00e7 de superar aquesta por a la por. Les pastilles no es recomanen per a menors, per\u00f2 s\u2019utilitzen cada vegada m\u00e9s. De fet, segons un estudi del Pla Nacional sobre Drogues del 2018, l\u2019ansiol\u00edtic \u00e9s la primera droga d\u2019\u00fas dels joves espanyols de 12 a 16 anys, per sobre del tabac i l\u2019alcohol. \u00c9s a dir, els joves s\u2019han pres abans un diazepam que una cervesa. Els ansiol\u00edtics funcionen b\u00e9, actuen directament sobre el sistema nervi\u00f3s i et calmen, per\u00f2 s\u00f3n una ajuda puntual. Com a tractament no \u00e9s adequat, \u00e9s m\u00e9s recomanable fer ter\u00e0pia, del tipus que sigui. Tamb\u00e9 hi ha ansiol\u00edtics naturals. Per exemple, una noia amb la qual vaig parlar em va dir que quan va tenir el seu primer atac de p\u00e0nic la va ajudar m\u00e9s l\u2019abra\u00e7ada de la seva mare que qualsevol medicament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Eva Millet \u00e9s periodista i va comen\u00e7ar a escriure sobre educaci\u00f3 en el moment que es va convertir en mare. El 2016 va publicar\u00a0Hiperpaternidad, que \u00e9s el terme utilitzat als Estats Units per definir una crian\u00e7a intensiva i obsessiva basada en la sobreprotecci\u00f3 dels fills i la saturaci\u00f3 de les seves vides amb m\u00faltiples activitats. […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":20792,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[1120,936,2156],"class_list":["post-20791","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-adolescencia","tag-ansietat","tag-hiperpaternitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20791","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20791"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20791\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20791"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20791"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20791"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}