{"id":20799,"date":"2020-01-30T21:57:25","date_gmt":"2020-01-30T20:57:25","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20799"},"modified":"2020-01-30T21:57:25","modified_gmt":"2020-01-30T20:57:25","slug":"crisi-de-salut-mental-i-laboral-en-la-ciencia-les-causes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/01\/30\/crisi-de-salut-mental-i-laboral-en-la-ciencia-les-causes\/","title":{"rendered":"Crisi de salut mental i laboral en la ci\u00e8ncia: les causes"},"content":{"rendered":"

Aquest reportatge \u00e9s el primer d’una s\u00e8rie que estar\u00e0 composta per tres parts. Amb ella, SINC vol analitzar els riscos de salut laboral en la carrera investigadora, assenyalar-ne les causes i proposar solucions.<\/p><\/blockquote>\n

\u00abLa nit despr\u00e9s de defensar la meva tesi,\u00a0en quedar-me\u00a0adormit\u00a0al llit, vaig revisar els \u00faltims sis anys de la meva vida. Vaig pensar en la primera vegada que vaig veure peixos i embrions de granota, i en la lluent taula de fusta on el meu tutor i jo vam mantenir llargu\u00edssimes converses sobre biologia. Vaig pensar en els experiments, en l’obsessi\u00f3 i en l’a\u00efllament. Vaig veure els meus\u00a020<\/span>\u00a0anys passar en un instant i em vaig preguntar: \u00bfva valer la pena?\u00bb.<\/p>\n

Aquestes l\u00ednies les escrivia\u00a0l’exinvestigador\u00a0nord-americ\u00e0 Justin\u00a0Chen<\/span>\u00a0a la revista cient\u00edfica\u00a0STAT<\/a>.<\/span>\u00a0El seu article, molt cr\u00edtic amb la manera de vida en els laboratoris d’investigaci\u00f3, va generar una allau de respostes<\/a> en sintonia amb la seva visi\u00f3. Per exemple:<\/p>\n

Jo vaig comen\u00e7ar el doctorat amb entusiasme i vaig acabar, com la majoria de gent que conec, una mica amargada i desitjant simplement que el sofriment acab\u00e9s.<\/em><\/p>\n

Jo envejava aquells que no estaven lligats als confins de laboratori, que no havien de tallar les seves activitats socials per c\u00f3rrer a comprovar les c\u00e8l\u00b7lules cada cap de setmana, encara que nom\u00e9s fos una hora (…). Passava tant de temps al laboratori que la cuina de casa meva estava buida, guardava tot el meu menjar al calaix inferior dret de la nevera comuna del laboratori.<\/em><\/p>\n

Altres veus van oferir una visi\u00f3 alternativa:<\/p>\n

Jo faria d’advocada\u00a0del\u00a0diable i diria que, per a algunes persones, potser per a aquelles que estan m\u00e9s inclinades a ser diferents o solit\u00e0ries, el doctorat \u00e9s una alenada d’aire fresc (…). A mi em va encantar. Em va permetre estar absorta en les coses que m’agraden i crear la meva pr\u00f2pia rutina. Vaig treballar massa per a l’est\u00e0ndard de qualsevol altra persona i ho tornaria a fer\u00a0en un tancar i obrir d’ulls.<\/em><\/p>\n

Per\u00f2 el millor resum de les respostes potser\u00a0\u00e9s\u00a0aquest:<\/p>\n

El treball \u00e9s gratificant, per\u00f2\u00a0avui en dia\u00a0sento que visc en una bombolla en la qual vaig lluitar terriblement per entrar i de la qual ara no puc sortir. Aplaudeixo l’honestedat de J.\u00a0Chen<\/span>. \u00c9s el principi del qu\u00e8 espero que sigui una conversa important.<\/em><\/p>\n

L’elefant a l’habitaci\u00f3<\/h3>\n

La qualitat de vida i les condicions de treball en els laboratoris han estat l’elefant a l’habitaci\u00f3 que durant anys gaireb\u00e9 tothom veia i de qu\u00e8 a penes ning\u00fa s’atrevia a parlar. I la conversa sembla haver-se iniciat.<\/p>\n

Treballs recents han mostrat els problemes de salut mental que afecten els investigadors, especialment als m\u00e9s joves. La revista\u00a0Nature<\/span>\u00a0ha comen\u00e7at a publicar enquestes i realitzar monogr\u00e0fics sobre el tema. El model pel qual es mesura la ci\u00e8ncia, basat en una suposada excel\u00b7l\u00e8ncia que promou la\u00a0hipercompetitivitat<\/span>, comen\u00e7a a q\u00fcestionar-se.<\/p>\n

En 2018, un estudi publicat a la revista\u00a0Nature<\/span>\u00a0Biotechnology<\/span>\u00a0<\/em><\/a>va mostrar resultats alarmants. Despr\u00e9s enquestar m\u00e9s de 2.000 estudiants de doctorat en 26 pa\u00efsos, van trobar que el 40% d’ells presentaven s\u00edmptomes moderats o greus d’ansietat o depressi\u00f3, una probabilitat \u00absis vegades m\u00e9s gran de la que t\u00e9 la poblaci\u00f3 general mesura amb una escala semblant\u00bb, asseguraven els autors. El risc era encara m\u00e9s elevat per a les dones i les persones transg\u00e8nere o de g\u00e8nere no conforme. Dos factors relacionats eren la dificultat de conciliaci\u00f3 entre la vida laboral i personal i la sensaci\u00f3 de manca de suport dels seus tutors.<\/p>\n

Les dades eren alarmants, per\u00f2 no nous. Un any abans, un estudi realitzat entre m\u00e9s de tres mil estudiants<\/a> de doctorat a B\u00e8lgica va destapar que fins a la meitat d’ells presentava a l’almenys dos s\u00edmptomes d’una pobra salut mental i que un ter\u00e7 mostrava quatre o m\u00e9s, el que implica alt risc de depressi\u00f3.<\/p>\n

Aquestes enquestes podrien donar xifres alguna cosa inflades, ja que no \u00e9s descartable que les persones afectades es prestin m\u00e9s a respondre. No obstant aix\u00f2, comparativament, la probabilitat \u00e9s entre dues i tres vegades superior a la que tenen altres persones amb educaci\u00f3 superior que no van optar per la carrera investigadora.<\/p>\n

D’entre els motius, el m\u00e9s important era el conflicte entre fam\u00edlia i treball.\u00a0Entre els factors protectors, curiosament, estava\u00a0sentir<\/span> que a aquesta etapa li seguiria una carrera lluny de la investigaci\u00f3.<\/p>\n

Postes de sol al laboratori<\/h3>\n

Una revisi\u00f3 d’estudis publicada per la\u00a0Royal<\/span>\u00a0Society<\/span>\u00a0<\/a>d’Anglaterra va arribar a conclusions molt similars, destacant que nom\u00e9s el 6,2% dels treballadors arribava a comunicar-ho a les seves institucions (sobre una estimaci\u00f3\u00a0que\u00a0el 37% podria patir un problema de salut mental).<\/p>\n

Una enquesta recen<\/a>t a la qual van contestar m\u00e9s de 6.000 estudiants de doctorat d’arreu del m\u00f3n va llan\u00e7ar dades lleument\u00a0contradictories: el 38% es mostrava molt satisfet amb haver triat aquest cam\u00ed i el 75% afirmava estar satisfet en alguna mesura. No obstant aix\u00f2, fins a un 36% reconeixia haver hagut de demanar ajuda per ansietat o depressi\u00f3.<\/p>\n

Tot i que la majoria d’aquests treballs s’han centrat en els m\u00e9s joves, alguns dels problemes semblen projectar-se tamb\u00e9 als investigadors postdoctorals,\u00a0que es troben en una posici\u00f3 interm\u00e8dia. I, en for\u00e7a menor mesura, per\u00f2 tamb\u00e9 digna de consideraci\u00f3,\u00a0als s\u00e8niors<\/span>, que lideren els grups de recerca.<\/p>\n

Els autors del primer article conclo\u00efen aix\u00ed: \u00abEl professorat i els administradors han d’establir un to d’autocura, aix\u00ed com una \u00e8tica de treball eficient i atenta, per tal de passar a un entorn laboral i educatiu m\u00e9s saludable\u00bb. Perqu\u00e8 \u00abl’equilibri entre el treball i la vida privada \u00e9s dif\u00edcil d’aconseguir en una cultura en qu\u00e8 es desaprova abandonar el laboratori abans que es posi el sol. L’estr\u00e8s o la pressi\u00f3 cada vegada m\u00e9s gran per produir dades a fi de competir pel finan\u00e7ament ha augmentat exponencialment, i els camps de la ci\u00e8ncia estan sentint una pressi\u00f3 immensa\u00bb.<\/p>\n

A la recerca de les causes<\/h3>\n

\u00abEs tracta d’un problema global, per\u00f2 una de les principals causes \u00e9s que hi ha molt poques places a la carrera investigadora en comparaci\u00f3 amb la quantitat gent que aspira a elles. Aix\u00f2 d\u00f3na lloc a una compet\u00e8ncia\u00a0ferotge\u00bb, sost\u00e9\u00a0Fernando<\/span>\u00a0Maestre<\/span>,\u00a0director del\u00a0Laboratori<\/span>\u00a0d’Ecologia de Zones\u00a0\u00c0rides\u00a0i Canvi Global a la Universitat d’Alacant, que ha publicat diversos articles<\/a> i columnes d’opini\u00f3<\/a> a la revista\u00a0Nature<\/span>\u00a0sobre com millorar la qualitat de vida en els laboratoris.<\/p>\n

\"\"
Jos\u00e9 Antonio Pe\u00f1as, SINC<\/figcaption><\/figure>\n

Tot just hi ha estad\u00edstiques nacionals sobre el cicle vital dels investigadors. L’estudi m\u00e9s conegut \u00e9s el realitzat per la Royal Society el 2010, i les dades que van presentar s\u00f3n alarmants. A l’hora de defensar la tesi, m\u00e9s de la meitat abandona o ja ha abandonat la ci\u00e8ncia, i nom\u00e9s un 3,5% arribar\u00e0 a tenir un lloc estable a l’acad\u00e8mia. Bona part dels que continuen s’encadenaran contractes temporals i acabaran tamb\u00e9 per abandonar o, en menor mesura, per redirigir la seva carrera cap a la ind\u00fastria.<\/p>\n

A aix\u00f2 se li uneix la pressi\u00f3 per publicar la major quantitat d’articles possibles i en les revistes m\u00e9s importants, ja que les publicacions constitueixen el principal requisit a l’hora d’obtenir el finan\u00e7ament necessari. \u00abAix\u00f2 d\u00f3na lloc a entorns hipercompetitius, fins i tot dins d’un mateix grup\u00bb, assegura Maestre.<\/p>\n

\u00abJo veig caps que pensen en els doctorands m\u00e9s com a m\u00e0 d’obra que com a persones en formaci\u00f3. \u00c9s un conflicte d’interessos creuats amb molta hipocresia de portes enfora, tot i recon\u00e8ixer que el sistema tendeix a for\u00e7ar aquesta situaci\u00f3\u00bb, continua.<\/p>\n

Aix\u00f2 fa que, com sostenia Gareth Hughes, investigador sobre el benestar de l’alumnat a la universitat de Derby, h\u00e0gim \u00abperdut a molts investigadors que eren molt bons acad\u00e8micament perqu\u00e8 no podien sobreviure a la toxicitat\u00bb.<\/p>\n

En una guia oficiosa publicada per diversos membres de l’Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Queensland, a Austr\u00e0lia, es diu: \u00abTreballa de valent. No pensis que podr\u00e0s sortir-te amb la teva treballant 38 hores setmanals. Necessitar\u00e0s fer jornades llargues durant tota la setmana i part dels caps de setmana. Aix\u00f2 t’acosta m\u00e9s a les 50-60 hores si vols tenir una carrera reeixida en la investigaci\u00f3. Si \u00e9s la teva passi\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil, i si no, llavors est\u00e0s en el lloc equivocat\u00bb. Aquesta sacralitzaci\u00f3 de la vocaci\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s, per Maestre, \u00abuna font d’explotaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Nous models de bona ci\u00e8ncia<\/h3>\n

L’any 2015, Science publicava un article<\/a> de l’investigador de la Universitat de Toronto Eleftherios P. Diamandis sota el t\u00edtol Cridar l’atenci\u00f3 \u00e9s la meitat de la batalla<\/em>. Aix\u00f2 deia sobre els seus inicis en la investigaci\u00f3: \u00abVaig treballar de 16 a 17 hores al dia, no nom\u00e9s per fer avan\u00e7ar la tecnologia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per publicar els nostres resultats en revistes d’alt impacte. Com ho vaig aconseguir? La meva dona -tamb\u00e9 doctora en ci\u00e8ncies-treballava molt menys que jo; ella assumia la major part de les responsabilitats dom\u00e8stiques. Els nostres nens van passar molts dissabtes i alguns diumenges jugant al vest\u00edbul de la companyia. F\u00e8iem el menjar al microones de la sala de descans\u00bb.<\/p>\n

Contra les possibles cr\u00edtiques, acabava el seu article aix\u00ed: \u00abLa nostra filla, per cert, \u00e9s ara una cient\u00edfica doctora que treballa com qu\u00edmica cl\u00ednica, i el nostre fill est\u00e0 formant-se per ser neuropat\u00f2leg. La meva dona \u00e9s una cient\u00edfica d’alt nivell en un important hospital universitari. Assegurar-se que crides l’atenci\u00f3 pot donar-te l’avantatge que necessites sobre la teva compet\u00e8ncia silenciosa\u00bb.<\/p>\n

A banda d’aquesta visi\u00f3 i de la possible intrahist\u00f2ria de la fam\u00edlia Diamandis, Maestre assegura que \u00abnecessitem nous models de cient\u00edfic reeixit, m\u00e9s enll\u00e0 de l’home blanc dia i nit obsessionat amb la investigaci\u00f3. Els necessitem i, a m\u00e9s, existeixen\u00bb.<\/p>\n

Per Mar\u00eda Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncol\u00f2giques (CNIO), \u00ab\u00e9s cert que en el treball de laboratori, especialment en els nivells de formaci\u00f3, de vegades el projecte pot exigir que hi hagi horaris flexibles. A la fi, per\u00f2, hauria de respectar-la jornada laboral de 37,5 hores setmanals\u00bb.<\/p>\n

Un altre dels motius als quals s’atribueix aquesta situaci\u00f3 en els laboratoris \u00e9s a la manca de formaci\u00f3 en lideratge dels investigadors. En una enquesta realitzada per la revista Nature, fins a dos ter\u00e7os dels caps de grup trobaven a faltar haver tingut aquest tipus de formaci\u00f3. Entre la resta d’integrants dels laboratoris, el 40% pensava que si els seus caps rebessin cursos de tutoria milloraria la ci\u00e8ncia que feia el grup. Entre aquells menys satisfets amb la seva situaci\u00f3, el 70% van indicar aquest com el seu major desig.<\/p>\n

Gary McDowell, director executiu de Future of Research, una organitzaci\u00f3 en defensa dels cient\u00edfics joves, resumia aix\u00ed el paisatge: \u00abLa comunicaci\u00f3 entre els investigadors s\u00e8nior i j\u00fanior \u00e9s descoratjadora. Viuen gaireb\u00e9 en mons separats\u00bb.<\/p>\n

Excel\u00b7l\u00e8ncia, una m\u00e0 d’Escher?<\/h3>\n

Per sobre o per sota de tots aquests assumptes planeja el concepte d'\u00bbexcel\u00b7l\u00e8ncia\u00bb, un terme dif\u00fas que marca la distribuci\u00f3 de recursos, que podria resumir-se en qu\u00e8 \u00abno n’hi ha prou amb all\u00f2 bo, es necessita el millor<\/a>\u00bb i que inclouria \u00abcerta combinaci\u00f3 de qualitat i impacte de la investigaci\u00f3<\/a>\u00ab.<\/p>\n

En general, es basa en el factor d’impacte de les revistes on es publiquen els resultats. Una m\u00e0 d’Escher dibuixant-se a si mateixa i en la qual la forma d’avaluar condiciona tota la forma de produir.<\/p>\n

Aquest sistema est\u00e0 sent q\u00fcestionat. Pel director de la Fundaci\u00f3 Wellcome, Jeremy Farrar, \u00abl’\u00e8mfasi per l’excel\u00b7l\u00e8ncia en el sistema de recerca est\u00e0 sufocant la diversitat de pensament i els comportaments positius, ha creat una cultura en la ci\u00e8ncia moderna que es preocupa exclusivament sobre el que s’aconsegueix i no sobre com s’aconsegueix\u00bb.<\/p>\n

Per Farrar, \u00abl’\u00e8mfasi per l’excel\u00b7l\u00e8ncia est\u00e0 sufocant la diversitat de pensament, ha creat una cultura que es preocupa nom\u00e9s sobre el que s’aconsegueix i no sobre com s’aconsegueix\u00bb.<\/p>\n

Segons Farrar, centrar-se en l’excel\u00b7l\u00e8ncia contribueix a \u00abuna hipercompetitivitat destructiva, a din\u00e0miques de poder t\u00f2xic ja comportaments de pobre lideratge\u00bb. Aquesta repercussi\u00f3 no t\u00e9 a veure nom\u00e9s amb la qualitat de vida en els laboratoris, sin\u00f3 amb la ci\u00e8ncia mateixa.<\/p>\n

N’hi ha que la responsabilitzen dels problemes creixents de reproductibilitat dels resultats, de frau i d’homofilia, el concepte pel qual es tendeix a premiar all\u00f2 que respon al normatiu i en el que els revisors ja tenen experi\u00e8ncia pr\u00e8via.<\/p>\n

Maria Blasco \u00e9s bastant m\u00e9s optimista. \u00ab\u00c9s cert que la ci\u00e8ncia \u00e9s competitiva, per\u00f2 no m\u00e9s que qualsevol altra professi\u00f3 que es basi en la meritocr\u00e0cia\u00bb, afirma. \u00abEn la ci\u00e8ncia s’avalua el m\u00e8rit i import\u00e0ncia dels descobriments, que \u00e9s una cosa mesurable i no subjecte a apreciacions subjectives. Aquestes mesures poden ser molt variades, des de l’impacte de les revistes al nombre de cites dels treballs o a l’impacte en la innovaci\u00f3 en nombre de patents, spin-off, vendes, etc.\u00bb.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, les cr\u00edtiques al sistema s\u00f3n ja objecte d’estudi per part de la Comissi\u00f3 Europea. En un treball en qu\u00e8 entrevistaven diversos investigadors recollien que \u00abla idea d’excel\u00b7l\u00e8ncia com una mesura de la qualitat de la ci\u00e8ncia fa que molta gent no se senti c\u00f2moda\u00bb, per\u00f2 \u00abmalgrat la seva incomoditat, no poden proposar res millor, donat que la ci\u00e8ncia i els cient\u00edfics han de satisfer les demandes pol\u00edtiques de rendici\u00f3 de comptes i avaluaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil, per\u00f2 ja sonen alguns suggeriments per incorporar al debat. Alguns d’ells es comentaran en la segona part d’aquest reportatge, juntament amb una an\u00e0lisi de la productivitat cient\u00edfica per pa\u00efsos i condicions de vida en els seus laboratoris, aix\u00ed com propostes per millorar aquestes \u00faltimes. Perqu\u00e8, com va dir Gareth Hughes , \u00abhi ha la creen\u00e7a que un doctorant hauria d’emmalaltir si ho est\u00e0 fent correctament. Aix\u00f2 \u00e9s estrany\u00bb.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest reportatge \u00e9s el primer d’una s\u00e8rie que estar\u00e0 composta per tres parts. Amb ella, SINC vol analitzar els riscos de salut laboral en la carrera investigadora, assenyalar-ne les causes i proposar solucions. \u00abLa nit despr\u00e9s de defensar la meva tesi,\u00a0en quedar-me\u00a0adormit\u00a0al llit, vaig revisar els \u00faltims sis anys de la meva vida. Vaig pensar […]<\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":20802,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[2157,670,194],"class_list":["post-20799","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-explotacio","tag-precarietat","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20799","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20799"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20799\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20799"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20799"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20799"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}