En el nostre grup estem centrats en l’estudi de les mitoc\u00f2ndries. Vam investigar el seu funcionament b\u00e0sic i la seva morfologia. En concret, jo treballo en l’estructura de la cadena respirat\u00f2ria. [Entre els \u00e8xits del seu equip destaca el descobriment dels mecanismes que la regulen, que va ser publicat a Nature].<\/p>\n
El nostre focus \u00e9s aplicar aquest coneixement a situacions patol\u00f2giques com, per exemple, les malalties cardiovasculars, l’envelliment i tamb\u00e9 el metabolisme.<\/p>\n
Per qu\u00e8 has triat aquest projecte per estudiar les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques del sexe en les malalties cardiovasculars?<\/strong><\/p>\n Les \u00faltimes dades sobre la incid\u00e8ncia de les malalties cardiovasculars en dones s\u00f3n molt preocupants. A Europa una de cada cinc dones pateix aquestes malalties. \u00c9s un problema molt greu que a mi m’interessa estudiar, sobretot tenint en explica que aquestes malalties tenen un pron\u00f2stic m\u00e9s negatiu en dones que en homes.<\/p>\n I aix\u00f2 per qu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n Per la senzilla ra\u00f3 que fins ara les malalties card\u00edaques i altres s’han estudiat usant models animals masculins, i hi ha moltes difer\u00e8ncies biol\u00f2giques, partint que cromos\u00f2micament i hormonalment som diferents. Aix\u00ed, aquestes difer\u00e8ncies fonamentals generen difer\u00e8ncies biol\u00f2giques a l’hora d’experimentar una malaltia i tamb\u00e9 en la forma de respondre als tractaments, que moltes vegades no funcionen tan b\u00e9 en les dones com en els homes.<\/p>\n De fet les dades apunten que la mortalitat per malalties cardiovasculars \u00e9s major en dones que en homes.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, exactament. A Europa es calcula que la mortalitat afecta el 52% de les dones que pateixen malalties cardiovasculars, davant el 42% dels homes, segons dades de la Fundaci\u00f3 Espanyola del Cor.<\/p>\n Per\u00f2 d’aix\u00f2 no se’n parla, tenim molta m\u00e9s informaci\u00f3 sobre de c\u00e0ncer de mama, per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n No, no es parla i tampoc es diu que a Espanya la primera causa de mortalitat entre dones s\u00f3n les malalties cardiovasculars.<\/p>\n Crec que falta consci\u00e8ncia general. Fins ara, s\u00ed que \u00e9s veritat que cridava molt m\u00e9s l’atenci\u00f3 el c\u00e0ncer de mama perqu\u00e8 moltes dones ho poden desenvolupar-una de cada sis-, per\u00f2 \u00e9s espec\u00edfic de dones, mentre que les malalties card\u00edaques s’havien relacionat tradicionalment m\u00e9s amb homes i faltaven les estad\u00edstiques. Ara que tenim els n\u00fameros a la m\u00e0, podem entendre el problema en la seva plenitud.<\/p>\n A m\u00e9s, abans algunes morts per problemes cardiovasculars no estaven ben diagnosticades. Una dona es moria i no se sabia b\u00e9 la causa perqu\u00e8 un infart card\u00edac t\u00e9 caracter\u00edstiques diferents en homes i en dones.<\/p>\n I quines s\u00f3n aquestes difer\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n Per exemple, els t\u00edpics s\u00edmptomes de mal de pit i bra\u00e7 s\u00f3n molt prevalents en homes, per\u00f2 en dones es manifesta m\u00e9s amb una falta d’aire o n\u00e0usea. Ara que anem descobrint aquestes difer\u00e8ncies, es podran incloure en l’estad\u00edstica casos que abans passaven desapercebuts.<\/p>\n Els errors en el diagn\u00f2stic i en els tractaments tenen com a punt de partida el fet que en la investigaci\u00f3 b\u00e0sica no s’hagin incl\u00f2s models animals femenins. Totes aquestes mancances v\u00e9nen de la manca d’estudi espec\u00edfic de com es comporten aquestes malalties en la biologia femenina. Aix\u00ed que, un cop m\u00e9s, \u00e9s un problema de desigualtat, de discriminaci\u00f3.<\/p>\n Aquest plantejament sona molt nou, per\u00f2 no s\u00e9 si ja en altres centres s’est\u00e0 tractant d’estudiar les malalties card\u00edaques espec\u00edficament en dones.<\/strong><\/p>\n Estan comen\u00e7ant a sortir treballs molt recents que investiguen si el problema de les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere en moltes patologies, per exemple en el c\u00e0ncer de fetge. Hi ha alguns que han identificat algunes vies gen\u00e8tiques en alguns c\u00e0ncers. La comunitat cient\u00edfica s’est\u00e0 adonant.<\/p>\n Quin \u00e9s l’enfocament del projecte que desenvolupar\u00e0s i pel qual t’han premiat al programa For Women in Science L’Or\u00e9al-Unesco?<\/strong><\/p>\n El meu estudi estar\u00e0 enfocat en la funcionalitat mitocondrial perqu\u00e8 -com ja hem mostrat amb animals mascles- les mitoc\u00f2ndries estan involucrades en la insufici\u00e8ncia card\u00edaca. I a m\u00e9s, sabent que l’estrogen influeix en la funcionalitat mitocondrial, unir\u00e9 aquests dos aspectes utilitzant animals femenins. \u00c9s a dir, que els estr\u00f2gens modulen l’activitat mitocondrial i que les mitoc\u00f2ndries estan implicades en la insufici\u00e8ncia card\u00edaca.<\/p>\n Jo crec, i els meus resultats preliminars ho avalen, que anir\u00e9 identificant quines s\u00f3n les difer\u00e8ncies mitocondrials entre mascles i femelles en la insufici\u00e8ncia card\u00edaca i esbrinant quins s\u00f3n els mecanismes moleculars b\u00e0sics que modulen aquestes difer\u00e8ncies.<\/p>\n Quin \u00e9s el pr\u00f2xim pas? L’aportaci\u00f3 de la beca \u00e9s bastant humil -s\u00f3n 15.000 euros-. No s\u00e9 si et d\u00f3na per a molt.<\/strong><\/p>\n Jo ara em trobo en una fase interm\u00e8dia. Tinc un contracte Ram\u00f3n y Cajal i estic buscant la possibilitat d’arrencar amb un grup nou i amb un projecte propi. Tamb\u00e9 estic buscant una instituci\u00f3 per fer-ho, que no seria el CNIC. Aquesta petit finan\u00e7ament em permetr\u00e0 arrencar alguna cosa meva, comen\u00e7ar amb el que tinc al cor.<\/p>\n Est\u00e0s notant algun canvi per part de les ag\u00e8ncies de finan\u00e7ament per promoure projectes que tinguin en compte els models femenins de malalties?<\/strong><\/p>\n Queda encara molt per fer. \u00c9s molt necessari introduir l’aspecte de les difer\u00e8ncies sexuals en la investigaci\u00f3 b\u00e0sica, per\u00f2 estem comen\u00e7ant a percebre algun canvi. Per exemple, l’Ag\u00e8ncia Europea de Finan\u00e7ament i altres entitats estan demanant que cada vegada m\u00e9s s’incloguin models animals femenins en la investigaci\u00f3.<\/p>\n Per qu\u00e8 vas venir a Espanya?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 vaig con\u00e8ixer el treball del grup del CNIC al qual despr\u00e9s em vaig incorporar i em va encantar. Abans de venir vaig tenir l’oportunitat de col\u00b7laborar amb ells. Aix\u00ed que vaig decidir, despr\u00e9s del meu doctorat a la Universitat de P\u00e0dua, venir a fer el postdoctorat aqu\u00ed, al grup d’Antonio Enr\u00edquez.<\/p>\n Les teves filles han nascut aqu\u00ed.<\/strong><\/p>\n S\u00ed. La gran t\u00e9 tres anys i la m\u00e9s petita, quatre mesos. Les dues han nascut a Madrid.<\/p>\n I com portes aix\u00f2 de ser mare i investigar?<\/strong><\/p>\n Ho porto molt b\u00e9 perqu\u00e8 aconsegueixo conciliar. A mi la maternitat m’ha donat la possibilitat d’estar m\u00e9s enfocada. Quan s\u00f3c al laboratori treballo al m\u00e0xim perqu\u00e8 s\u00e9 que a certa hora he d’anar a recollir a les nenes i m’ha fet encara m\u00e9s efica\u00e7 en el meu treball. Despr\u00e9s, \u00e9s clar, he tingut la sort d’estar en una instituci\u00f3 que m’ha perm\u00e8s compaginar b\u00e9 la meva feina i la maternitat en un entorn laboral on m’he sentit recolzada en tots els aspectes.<\/p>\n Aquesta pregunta no se li sol fer a un home.<\/strong><\/p>\n Exactament, aquesta pregunta no se’ls fa als homes i tant de bo que un dia puguem preguntar a ells tamb\u00e9 perqu\u00e8 significar\u00e0 que estan m\u00e9s implicats en les tasques familiars.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Cogliati_lab_CNIC_imagelarge.jpg\")