Fabi\u00e1n Rodr\u00edguez t\u00e9 70 anys i des de fa dos est\u00e0 en tractament per un c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. La seva prov\u00edncia, S\u00f2ria, no t\u00e9 l’equipament necessari per donar radioter\u00e0pia, per la qual cosa durant un mes ha hagut de traslladar-se a Burgos cada dia. La seva no \u00e9s l’\u00fanica prov\u00edncia sense unitats especialitzades. El mateix passa a Pal\u00e8ncia, \u00c0vila i el Bierzo. Per solucionar-ho, la Junta de Castella i Lle\u00f3 disposa d’un servei d’ambul\u00e0ncies que traslladen als pacients des de casa als hospitals de refer\u00e8ncia. El servei \u00e9s inc\u00f2mode: matinades, hores a la carretera, ambul\u00e0ncies sense lavabos i abs\u00e8ncia de personal sanitari durant un trajecte que pot allargar-se m\u00e9s de cinc hores.<\/p>\n
La Junta de Castella i Lle\u00f3 defensa que aquesta dispersi\u00f3 no afecta la qualitat de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, perqu\u00e8 tots els ciutadans de Castella i Lle\u00f3, independentment de la prov\u00edncia en qu\u00e8 visquin, tenen acc\u00e9s a tractaments. La dispersi\u00f3, que es produeix perqu\u00e8 la falta de pacients fa inviable desenvolupar aquestes unitats, t\u00e9 un cost afegit que pateixen els pacients que han d’anar en ambul\u00e0ncia. Durant el mes que ha durat la r\u00e0dio, Fabi\u00e1n ha hagut de rec\u00f3rrer prop de 300 quil\u00f2metres diaris fins a Burgos. \u00abDues hores i mitja de viatge per a vuit minuts a la m\u00e0quina\u00bb, es queixa.<\/p>\n
Amb cotxe, el trajecte no supera l’hora i quaranta-cinc minuts, per\u00f2 a l’ambul\u00e0ncia la durada es multiplica. El viatge no \u00e9s directe: han de seguir rutes i recollir a altres pacients dels pobles, majorit\u00e0riament persones grans que no disposen de vehicle. Amb tot, Fabi\u00e1n va tenir \u00absort\u00bb, explica. Passaven per la porta de casa a les set del mat\u00ed, per\u00f2 hi ha pacients que han d’agafar-lo a les quatre de la matinada, el que suposa passar m\u00e9s de 10 hores al dia en una ambul\u00e0ncia. La conselleria de Sanitat no t\u00e9 les dades de temps i dist\u00e0ncies mitjanes en les ambul\u00e0ncies perqu\u00e8 des del punt de vista assistencial \u00abno t\u00e9 cap transcend\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n
L’ambul\u00e0ncia que ha portat al Fabi\u00e1n \u00e9s en realitat una esp\u00e8cie de minib\u00fas medicalitzat que porta al voltant de sis pacients des dels municipis fins als hospitals. Tots ells malalts de c\u00e0ncer. \u00abEl viatge era molt dur\u00bb, recorda Fabi\u00e1n com volent mostrar enteresa. Va acabar el tractament la setmana passada i ara est\u00e0 a l’espera dels resultats. Es troba b\u00e9 i \u00e9s optimista. La radioter\u00e0pia no li va produir m\u00e9s mol\u00e8sties que la quimio, per\u00f2 el desgast extra del viatge el va afectar al car\u00e0cter. Per primera vegada en molts anys va haver de tancar el seu taller de joieria a S\u00f2ria.<\/p>\n
\u00abSempre ha estat una persona forta, per\u00f2 el tractament i sobretot el fet d’haver de traslladar-se cada dia li estava comen\u00e7ant a afectar. La seva vida era anar a Burgos, tornar a casa i anar a dormir\u00bb, explica Elena, una de les filles de Fabi\u00e1n. Preocupada pel seu pare, va decidir acompanyar-lo en l’ambul\u00e0ncia. El viatge la va horroritzar. \u00abVa ser dur\u00edssim\u00bb, explica. \u00abHav\u00edem de parar cada 15 minuts perqu\u00e8 els pacients es marejaven i havien de baixar a vomitar o a fer les seves necessitats\u00bb.<\/p>\n
Si el trajecte s’allarga, a m\u00e9s de perqu\u00e8 cal recollir i deixar a diversos pacients, \u00e9s perqu\u00e8 l’ambul\u00e0ncia no disposa de lavabos, aix\u00ed que els pacients han de parar a fer les seves necessitats al mig de la carretera. \u00abLa imatge \u00e9s terrible\u00bb, explica Elena emocionada. Independentment de l’\u00e8poca de l’any, els pacients demanen als conductors que aturin el vehicle. Abans de la radioter\u00e0pia, els pacients han de beure molta aigua per mantenir-se hidratats. Sumat al fet que gaireb\u00e9 tots s\u00f3n gent gran, obliga que hagin de detenir molt sovint. \u00abEn un dels viatges vam haver de parar fins a quinze vegades\u00bb, recorda Fabi\u00e1n.<\/p>\n
En un dels trajectes que va fer acompanyant al seu pare, Elena va coincidir amb una dona que anava amb la seva mare, una dona gran que fregava els noranta anys. La pacient patia c\u00e0ncer de c\u00f2lon. La radioter\u00e0pia, en aplicar-se en zones molt concretes del cos, pot provocar mol\u00e8sties, i en el cas del c\u00e0ncer de c\u00f2lon, ganes de fer de ventre. \u00abLa seva filla portava un fulard lligat al coll per cobrir-la mentre feia les seves necessitats al mig de camp. \u00c9s insuportable\u00bb, recorda Elena emocionada.<\/p>\n
De vegades, els pacients baixen en grup. D’altres, en solitari. Els conductors, que s\u00f3n \u00abencantadors i comprensius\u00bb, diu Fabi\u00e1n, intenten fer parades en estacions de servei. Per\u00f2 de vegades les rutes discorren per carreteres allunyades de la xarxa principal, on els restaurants i gasolineres escassegen. \u00abJo no tenia problemes per miccionar a la carretera, per\u00f2 les senyores… \u00c9s una altra cosa\u00bb, diu Fabi\u00e1n. Quan no \u00e9s la bufeta, \u00e9s l’est\u00f3mac, que se suma al dej\u00fa, els l\u00edquids, o les inclem\u00e8ncies del clima castell\u00e0 i lleon\u00e8s, molt gelat o abrasador segons en quin moment de l’any.<\/p>\n
Encara que Fabi\u00e1n ha acabat el tractament, la seva fam\u00edlia ha posat en marxa una petici\u00f3 a la plataforma change.org per demanar la posada en marxa d’equips de radiologia en totes les prov\u00edncies de Castella i Lle\u00f3 i en altres d’Espanya com Terol, que tampoc disposa d’hospitals de refer\u00e8ncia. Elena torna a emocionar-se en pensar en l'\u00bbinjust\u00bb de la situaci\u00f3. \u00abNo hi ha dret que en moments d’aquesta fragilitat, que poden ser els \u00faltims, hagin de passar-los en una ambul\u00e0ncia\u00bb. Fabi\u00e1n rebr\u00e0 els resultats aquest divendres. I espera deixar enrere la radioter\u00e0pia, m\u00e9s pel desgast psicol\u00f2gic i f\u00edsic que pel tractament en si. \u00abEns diuen que no \u00e9s rendible tenir una unitat de quimio a S\u00f2ria perqu\u00e8 no hi ha pacients suficients a S\u00f2ria\u00bb, diu resignat.<\/p>\n
El president de la Junta de Castella i Lle\u00f3, Alfonso Fern\u00e1ndez Ma\u00f1ueco, va prometre, com ja havia fet el seu antecessor Juan Vicente Herrera des de 2007, una unitat de radioter\u00e0pia a Seg\u00f2via i una altra a \u00c0vila, que haurien de posar-se en marxa aviat. Per\u00f2 no hi ha resposta per a Palencia, S\u00f2ria o el Bierzo. Davant d’aquesta situaci\u00f3, Helena, la filla d’en Fabi\u00e0, es pregunta si de deb\u00f2 la de Castella i Lle\u00f3 \u00e9s una de les millors sanitats d’Espanya, com s’encarreguen de dir els l\u00edders auton\u00f2mics. \u00abJo no s\u00e9 de n\u00fameros ni res. Aqu\u00ed estem parlant de la dignitat de les persones\u00bb.<\/p>\n