Un estudi dut a terme per investigadors del Grup de Treball d’Utilitzaci\u00f3 de F\u00e0rmacs de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria (semFYC) posa de manifest el dr\u00e0stic increment de la polimedicaci\u00f3 a Espanya entre els anys 2005 i 2015. Segons els resultats d’aquest estudi, entre els anys 2005 i 2015, la polimedicaci\u00f3 (prescripci\u00f3 simult\u00e0nia de cinc o m\u00e9s medicaments) durant almenys sis mesos es va triplicar i la polimedicaci\u00f3 excessiva (10 o m\u00e9s medicaments) es va multiplicar per 10.<\/p>\n
La informaci\u00f3 analitzada es va recollir a partir de la base de dades per a la investigaci\u00f3 farmacoepidemiol\u00f2gica (BIPA) i, per a aix\u00f2, es van seleccionar els registres de pacients majors de 14 anys i de set comunitats aut\u00f2nomes. Aquesta plataforma informatitzada recull un elevat volum de registres metges d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria al llarg de tot el territori espanyol i pertany a l’Ag\u00e8ncia Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS). En l’actualitat, compta amb hist\u00f2ries cl\u00edniques anonimitzades de prop de 12 milions de pacients i una mitjana de seguiment per pacient de 8,6 anys.<\/p>\n
La polimedicaci\u00f3 es va observar en pacients d’ambd\u00f3s sexes i en tots els grups d’edat, tot i que es va donar especialment en les persones majors de 80 anys i en dones. En majors de 64 anys, la polimedicaci\u00f3 va passar del 9,8% al 28,2% en una d\u00e8cada. De fet, la polimedicaci\u00f3 excessiva es va donar principalment en aquesta franja d’edat: si el 2005 passava en el 0,5% de la poblaci\u00f3 major de 64 anys, el 2015 aquest nombre va pujar al 3,4%. Encara que aquestes xifres puguin semblar elevades, els investigadors indiquen que, en realitat, la polimedicaci\u00f3 est\u00e0 probablement infraestimada, ja que no es van registrar les prescripcions d’hospitals ni de centres sanitaris privats.<\/p>\n
Aquest augment de la polimedicaci\u00f3 no \u00e9s una cosa exclusiva d’Espanya, ja que \u00e9s una tend\u00e8ncia molt similar al que passa en altres pa\u00efsos desenvolupats europeus o als Estats Units. Per\u00f2 t\u00e9 aquest increment en la polimedicaci\u00f3 una total justificaci\u00f3 m\u00e8dica o \u00e9s un reflex d’una sobremedicaci\u00f3 que ofereix m\u00e9s riscos que beneficis?<\/p>\n
Com expliquen els autors, el progressiu envelliment de la poblaci\u00f3 espanyola \u00e9s una de les raons que expliquen l’augment de la polimedicaci\u00f3 en l’\u00e0mbit global. A edats m\u00e9s avan\u00e7ades, solen apar\u00e8ixer m\u00e9s malalties cr\u00f2niques i, per tant, s’incrementa la necessitat de medicaments. A Espanya, el percentatge de persones majors de 64 anys el 1995 era del 15% i el 2018 va passar a ser del 19%. Els pron\u00f2stics apunten que aquest envelliment s’aguditzar\u00e0, arribant a percentatges del 25,6% en 2031. D’altra banda, una de les raons que explicarien per qu\u00e8 les dones estan m\u00e9s polimedicades \u00e9s que, en comparaci\u00f3 amb els homes, pateixen m\u00e9s malalties cr\u00f2niques i tenen una pitjor salut percebuda.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, aquestes raons m\u00e8diques nom\u00e9s expliquen una part d’aquest fenomen de polimedicaci\u00f3, ja que s’ha observat un increment considerable a totes les edats. En els \u00faltims anys han sorgit diferents estudis en pa\u00efsos desenvolupats que han detectat una considerable medicaci\u00f3 potencialment inadequada (MPI) en ancians. Es defineix com MPI la prescripci\u00f3 de f\u00e0rmacs els riscos superen els beneficis esperats o f\u00e0rmacs amb una alternativa efectiva m\u00e9s segura i per a la mateixa indicaci\u00f3 terap\u00e8utica. Es calcula que un de cada cinc f\u00e0rmacs usats per persones majors de 65 anys \u00e9s inadequat.<\/p>\n
A m\u00e9s, a mesura que augmenta el nombre de medicaments que consumeix una persona, major \u00e9s el risc d’efectes adversos per interaccions entre ells i tamb\u00e9 s’associa a m\u00e9s ingressos en hospitals, major mortalitat i despeses sanit\u00e0ries i una disminuci\u00f3 de la capacitat funcional.<\/p>\n
Un estudi publicat el gener de 2020 va observar que un ter\u00e7 de la gent gran al Quebec (Canad\u00e0) estava exposat constantment a MPI. A Irlanda, aquesta medicaci\u00f3 inapropiada era del 45,6% en persones ancianes el 2015, a Alemanya el 2016 era del 23% i al Regne Unit del 38% el 2012. A Espanya les xifres s’assemblen: un estudi realitzat a Lleida el 2017 assenyalava que a l’almenys la meitat de la poblaci\u00f3 de 70 o m\u00e9s anys prenia un o m\u00e9s medicaments potencialment inapropiats. Entre la MPI m\u00e9s freq\u00fcent es trobaven les benzodiazepines de llarga durada i els antiinflamatoris no esteroidals.<\/p>\n
Com indica el metge de fam\u00edlia Vicente Baos: \u00abLa pluripatologia produeix polimedicaci\u00f3, per\u00f2 seleccionar, revisar, evitar interaccions o tractaments superflus \u00e9s una tasca cont\u00ednua. Nom\u00e9s per a la diabetis i amb tractament oral \u00e9s molt f\u00e0cil tenir tres o m\u00e9s f\u00e0rmacs … Si a aix\u00f2 sumes hipertensi\u00f3 o cardiopatia isqu\u00e8mica… La desprescripci\u00f3 ha de ser de f\u00e0rmacs in\u00fatils o de risc\u00bb. Baos ressalta com a exemples les benzodiazepines en ancians o els f\u00e0rmacs que agreugen o precipiten un deteriorament cognitiu i afegeix que a Fran\u00e7a acaben de desfinan\u00e7ar els f\u00e0rmacs per l’Alzheimer per inefica\u00e7os.<\/p>\n
Javier Padilla, metge de fam\u00edlia i especialista en salut p\u00fablica, afegeix: \u00abA la polimedicaci\u00f3 incorren diversos factors, alguns relacionats amb l’augment de la cronicitat, la pluripatologia i la longevitat, altres relacionats amb derives pernicioses de la pr\u00e0ctica m\u00e8dica, com \u00e9s la in\u00e8rcia terap\u00e8utica i la manca d’iniciatives encaminades a expandir els processos de desprescripci\u00f3 i racionalitzaci\u00f3 dels r\u00e8gims terap\u00e8utics dels pacients. Finalment, una situaci\u00f3 estructural de precaritzaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica cl\u00ednica, multiplicitat de metges prescrivint a un mateix pacient i falta de longitudinalitat (seguiment d’un pacient al llarg del temps per un mateix metge) per aprimament de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n
L’envelliment de la poblaci\u00f3 espanyola al costat d’un constant i sostingut augment de la polimedicaci\u00f3 suposa un repte per a la sostenibilitat del seu sistema sanitari. En diferents pa\u00efsos com als Estats Units, Dinamarca o Canad\u00e0 han sorgit iniciatives i eines per eliminar medicaments innecessaris en la gent gran despr\u00e9s d’una an\u00e0lisi racional de la seva polimedicaci\u00f3. \u00c9s el cas de MedSafer, una eina electr\u00f2nica de desprescripci\u00f3 que ajuda a metges i farmac\u00e8utics a deixar de receptar medicaments innecessaris en ancians.<\/p>\n
\u00abSi he escrit aquesta carta tan llarga, ha estat perqu\u00e8 no he tingut temps de fer-la m\u00e9s curta\u00bb, deia el matem\u00e0tic Blaise Pascal. Aquesta frase s’aplica perfectament al que succeeix en medicina: les presses de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria porten a llargues llistes de prescripcions en ancians precisament per la falta de temps (i iniciativa) per fer-les m\u00e9s curtes. El resultat: gent gran tipa de medicaments.<\/p>\n