El pressupost per a la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica a Catalunya hauria d\u2019incrementar-se en m\u00e9s de 5.000 milions d\u2019euros cada any per equiparar-se al de pa\u00efsos amb un sistema de salut homologable, tenint en compte el seu Producte Interior Brut (PIB) en termes reals i el grau d\u2019envelliment de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una de les conclusions que posa de manifest l\u2019estudi La malaltia de la Sanitat Catalana: finan\u00e7ament i governan\u00e7a, editat pel Cercle de Salut i elaborat pel catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES-UPF), Guillem L\u00f3pez-Casasnovas, i l\u2019investigador del CRES Marc Casanova. El treball alerta que el d\u00e8ficit cr\u00f2nic en el finan\u00e7ament pot fer entrar el sistema sanitari catal\u00e0 en una situaci\u00f3 cr\u00edtica.<\/p>\n
El treball fa evident un infrafinan\u00e7ament de gaireb\u00e9 el 40% a la llum del que s\u2019observa a la majoria de pa\u00efsos del nostre entorn. L\u2019estudi t\u00e9 en compte l\u2019hist\u00f2ric de dades del per\u00edode 2003-2016 (darrer any del qual es disposa de dades homologables per procedir a la comparativa), per\u00f2 amb prou representativitat.<\/p>\n
L\u2019any 2016, Catalunya va dedicar a la sanitat p\u00fablica el 5,3% del seu PIB. El mateix any, els pa\u00efsos de la OCDE amb sanitat universal van destinar-hi el 6,81% de mitjana. Sobre una poblaci\u00f3 catalana que supera els 7,4 milions d\u2019habitants i tenint en compte l\u2019envelliment relatiu i els ajustos corresponents, qualsevol intent d\u2019equiparar la despesa p\u00fablica a Catalunya a aquestes mitjanes hauria de suposar un increment dels recursos sanitaris p\u00fablics al voltant de 5.000 milions d\u2019euros sobre les xifres pressupostades actuals, les quals \u00e9s ben sabut que no cobreixen la totalitat de les obligacions reconegudes anuals.<\/p>\n
L\u2019an\u00e0lisi de la seq\u00fc\u00e8ncia hist\u00f2rica de les dades exemplifica que cap pa\u00eds tenia una despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica tan redu\u00efda com la catalana en el moment d\u2019assolir nivells de desenvolupament econ\u00f2mic similars (30.000\u20ac renda per c\u00e0pita en 2016). Catalunya se situa lleugerament per sobre de Gr\u00e8cia (5,19% del PIB destinat a salut), per\u00f2 molt lluny de Dinamarca (10,35%) i de Finl\u00e0ndia (9,49%), que s\u00f3n els pa\u00efsos que encap\u00e7alen la taula. Espanya hi dedica, en el seu conjunt, el 6,39%, la qual cosa s\u2019explica pel sistema de finan\u00e7ament auton\u00f2mic, que castiga les comunitats aut\u00f2nomes amb un PIB m\u00e9s alt i un nivell competencial m\u00e9s desenvolupat.<\/p>\n
Comparativa estatal i internacional<\/strong><\/p>\n El sistema de finan\u00e7ament de les comunitats aut\u00f2nomes \u00e9s, segons l\u2019estudi, l\u2019element m\u00e9s substantiu per explicar el d\u00e8ficit cr\u00f2nic de la sanitat catalana, aix\u00ed com les difer\u00e8ncies que es donen entre comunitats aut\u00f2nomes, ja que la despesa est\u00e0 molt m\u00e9s descentralitzada que no pas la capacitat d\u2019obtenir recursos propis via impostos (fora del principi de responsabilitat fiscal).<\/p>\n Si Catalunya tingu\u00e9s el mateix sistema de finan\u00e7ament del Pa\u00eds Basc, el pressupost anual per a la sanitat pujaria uns 2.500 milions m\u00e9s, \u00e9s a dir, un 23% m\u00e9s que el pressupost de 2019.<\/p>\n Aplicant al PIB de Catalunya el pes mig de la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica en relaci\u00f3 a la mitjana del PIB de l\u2019Estat (6,39%), la despesa hauria de ser d\u2019uns 13.800 milions d\u2019euros (entorn de 4.000 milions d\u2019euros addicionals). Segons l\u2019estudi, una millora del finan\u00e7ament p\u00fablic de la sanitat catalana no ser\u00e0 possible mentre des de l\u2019Estat s\u2019hi transfereixin recursos basats en par\u00e0metres aliens a la capacitat fiscal de l\u2019economia catalana.<\/p>\n L\u2019estudi tamb\u00e9 analitza la despesa en sanitat privada que, segons les dades, representa un 30% del total de la despesa sanit\u00e0ria a Catalunya, 8 punts per sobre de la mitjana d\u2019Espanya (22%).<\/p>\n En el context internacional, el treball mostra que el pressupost sanitari p\u00fablic de Catalunya s\u2019hauria de moure en xifres entre 4.600 i 6.000 milions d\u2019euros superiors per estar en l\u00ednia amb els pa\u00efsos similars. Pel que fa a la bretxa amb la resta de pa\u00efsos de l\u2019OCDE homologables a Catalunya, l\u2019estudi projecta en el temps les condicions que haurien de donar-se per posar-hi remei. En un escenari de creixement del PIB d\u2019un 2% anual sostingut en el temps que repercut\u00eds en un increment anual del finan\u00e7ament sanitari d\u2019un 2,4%, el nivell de despesa arribaria al d\u2019\u00c0ustria el 2026; al de la Gran Bretanya, el 2030; als de Dinamarca i Su\u00e8cia, el 2033 i al de Fran\u00e7a, el 2034.<\/p>\n En l\u2019acte de presentaci\u00f3 de l\u2019estudi, que s\u2019ha fet al Col\u00b7legi de Periodistes aquest mat\u00ed, el president del Cercle de Salut, Llu\u00eds Bohigas, s\u2019ha mostrat preocupat per les xifres i conclusions de l\u2019estudi: \u201cSovint ens comparem i aspirem a ser com Dinamarca i els pa\u00efsos escandinaus, per\u00f2 la realitat \u00e9s una altra. El cert \u00e9s que tenim una despesa sanit\u00e0ria m\u00e9s propera a la de Gr\u00e8cia\u201d. Bohigas ha afegit: \u201cDe moment el nostre sistema funciona millor i \u00e9s de millor qualitat, per\u00f2 no \u00e9s sostenible que la manca de recursos econ\u00f2mics hagi de ser compensada principalment amb el sacrifici dels professionals o amb la manca de noves inversions i renovaci\u00f3 d\u2019equipaments. Necessitem m\u00e9s recursos de manera urgent si no volem perdre la qualitat del nostre sistema de salut\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El pressupost per a la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica a Catalunya hauria d\u2019incrementar-se en m\u00e9s de 5.000 milions d\u2019euros cada any per equiparar-se al de pa\u00efsos amb un sistema de salut homologable, tenint en compte el seu Producte Interior Brut (PIB) en termes reals i el grau d\u2019envelliment de la poblaci\u00f3. Aquesta \u00e9s una de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":20868,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2162],"class_list":["post-20867","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-financament-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20867","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20867"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20867\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20867"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20867"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20867"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}