El Defensor del Poble insta el Govern i a les comunitats aut\u00f2nomes a estudiar de manera \u00aburgent\u00bb qu\u00e8 fer per incrementar el servei d’atenci\u00f3 a la salut mental a Espanya: la r\u00e0tio de professionals en la sanitat p\u00fablica era el 2018 de 6 per cada 100.000 habitants, tres vegades menor que la mitjana europea, de 18. Les xifres s\u00f3n resultat d’una actuaci\u00f3 d’ofici de la instituci\u00f3 que va comen\u00e7ar a mitjans de 2018 i que publica el gener de 2020. A la vista de les dades, exigeixen al Ministeri de Sanitat que s’abordi \u00abcom m\u00e9s aviat possible\u00bb en un Consell Interterritorial.<\/p>\n
El Defensor del Poble, Francisco Fern\u00e1ndez Marug\u00e1n, ha analitzat l’oferta assistencial despr\u00e9s de demanar documentaci\u00f3 sobre hospitals, centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i centres espec\u00edfics de salut mental de tot l’Estat. Una investigaci\u00f3 sobre un \u00e0mbit que, recorda \u00abestan demandant i utilitzant els ciutadans\u00bb i \u00abest\u00e0 previst en la cartera del Sistema Nacional de Salut (SNS)\u00bb.<\/p>\n
Les conclusions serveixen a m\u00e9s per actualitzar les xifres de refer\u00e8ncia fins ara, que es remuntaven a 2009. Llavors, un informe del Senat sobre el mateix tema va calcular que hi havia 4,3 psic\u00f2legs en el SNS per cada 100.000 habitants. Una de les preocupacions principals que expressa el Defensor el Poble \u00e9s, per tant, que el nombre de professionals i la r\u00e0tio \u00abno ha variat\u00bb significativament al llarg d’una d\u00e8cada, i segueix allunyat de la resta d’Europa com el 2009.<\/p>\n
La Defensoria va demanar informes al Ministeri, a les comunitats i a l’Institut Nacional de Gesti\u00f3 Sanit\u00e0ria (INGESA) \u00abper con\u00e8ixer si l’oferta d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica cl\u00ednica\u00bb existent en el SNS \u00abs’adequa a les veritables necessitats de la poblaci\u00f3\u00bb. Ho feia a inst\u00e0ncies de \u00ables queixes ciutadanes arribades\u00bb a la b\u00fastia, que reflectien que \u00abtot i el gran esfor\u00e7 que realitzen els professionals i les entitats socials (…) hi ha una insufici\u00e8ncia estructural de recursos humans i materials que es tradueix en una pobra resposta a la forta demanda existent\u00bb.<\/p>\n
La Defensoria ha denunciat especialment les difer\u00e8ncies que hi ha entre comunitats aut\u00f2nomes pel que fa a recursos. Madrid, Can\u00e0ries i Navarra han doblat el nombre de psic\u00f2legs en l’\u00faltima d\u00e8cada. En altres territoris, \u00abla variaci\u00f3 \u00e9s m\u00ednima\u00bb. Algunes comunitats (Arag\u00f3, Catalunya, Euskadi, Gal\u00edcia i Castella-la Manxa) no han subministrat tota la informaci\u00f3 sobre el nombre de professionals. La r\u00e0tio en alguns casos l’ha calculat la Defensoria tenint com a base tamb\u00e9 altres par\u00e0metres, com el nombre de pacients derivats. \u00abLes dades aportades per les administracions s\u00f3n heterogenis i en molts casos incomplets, el que fa que no sempre es pugui establir la comparaci\u00f3\u00bb, expliquen.<\/p>\n
Tot i que les administracions coincideixen en la necessitat que el servei estigui integrat i coordinat entre l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i l’especialitzada, \u00ables experi\u00e8ncies d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica en el primer nivell s\u00f3n molt limitades\u00bb. Destaquen en positiu la iniciativa desenvolupada en 2016 a Ast\u00faries, que inclo\u00efa psic\u00f2legs cl\u00ednics en les plantilles d’alguns centres de salut.<\/p>\n
Les mancances provoquen que sigui \u00abhabitual\u00bb que els temps d’espera entre consulta i consulta d’un mateix pacient en la sanitat p\u00fablica \u00abpuguin allargar fins als tres mesos, per a tractaments que requeririen una periodicitat molt m\u00e9s gran\u00bb. La Instituci\u00f3 liderada per Marug\u00e1n va demanar concretament informes sobre aquests temps d’espera, per\u00f2 no estan disponibles \u00aben cap comunitat\u00bb.<\/p>\n
Totes les dades que proporciona la Defensoria es corresponen amb el que han denunciat les entitats al llarg d’aquests anys. La situaci\u00f3 actual \u00e9s \u00abgreu no, molt greu\u00bb, declarava Fernando Chac\u00f3n, deg\u00e0 del Col\u00b7legi de Psic\u00f2legs de Madrid, a eldiario.es. \u00abLa salut mental ha estat la germana pobra de la sanitat, entre algunes raons hist\u00f2riques, per l’estigma. Despr\u00e9s de la crisi no s’ha fet cap esfor\u00e7 per revertir el que es va retallar en sanitat. Tot revela una profunda injust\u00edcia social: qui t\u00e9 recursos per a un tractament continuat per a trastorns com l’ansietat o depressi\u00f3, l’hi paga en el privat\u00bb.<\/p>\n
Ve a pal\u00b7liar parcialment la falta de xifres oficials que s’havien sobre les necessitats a Espanya pel que fa a atenci\u00f3 a la salut mental, sense renovar des de 2009: \u00abNi tan sols sabem b\u00e9 quines s\u00f3n les necessitats de la poblaci\u00f3, on hi ha m\u00e9s i en qu\u00e8\u00bb, lamentaven des de la Confederaci\u00f3 de Salut Mental Espanya. L’Estrat\u00e8gia de Salut Mental continua sense ser modificada des de 2013.<\/p>\n
La Defensoria va sol\u00b7licitar informaci\u00f3 tamb\u00e9 sobre les places de formaci\u00f3 en psicologia (PIR) per veure si s’havien incrementat o no. L’oferta \u00e9s \u00abinsuficient\u00bb per\u00f2 \u00abs’observa un grup de comunitats aut\u00f2nomes que aposten any rere any per un increment\u00bb i un altre \u00abque mant\u00e9 m\u00e9s o menys congelat el nombre de places\u00bb. Per classificar-les ha comparat les convocat\u00f2ries de places del primer semestre del 2019 amb les de 2020. La pujada global \u00e9s del 34%, \u00abl’especialitat sanit\u00e0ria que m\u00e9s creix\u00bb. Les autonomies que la incrementen s\u00f3n Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Ast\u00faries, Cant\u00e0bria, Castella-la Manxa, Castella i Lle\u00f3, Madrid, la Rioja, M\u00farcia, Navarra, Pa\u00eds Basc i Extremadura. Les que els redueixen, Balears, Arag\u00f3 i Gal\u00edcia.<\/p>\n