L’Associaci\u00f3 Espanyola Contra el C\u00e0ncer (AECC) ha calculat el cost econ\u00f2mic que t\u00e9 per al pa\u00eds \u00abel repte m\u00e9s gran sociosanitari a qu\u00e8 ens enfrontem: el c\u00e0ncer\u00bb. El resultat: estimen les despeses sanit\u00e0ries, familiars, laborals i socials de la malaltia en 19.300 milions d’euros anuals. Una quantitat que equival a l’1,6% del Producte Interior Brut i al 90% del pressupost de la Comunitat de Madrid. D’aquests 19.300 milions, el 45%, gaireb\u00e9 8.700 milions d’euros, els paguen de manera directa o indirecta els mateixos pacients i les seves fam\u00edlies. La resta, el 55%, entra dins del Sistema Sanitari. La mitjana del que costa cada tractament complet de c\u00e0ncer la situen en 90.000 euros, fet que suposa que a cada casa d’una persona afectada s’assumeixen de mitjana 40.500 euros durant els anys que duren la malaltia i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n
Les dades s\u00f3n les conclusions d’un estudi que ha elaborat per l’AECC la consultora Oliver Wymann i que fan p\u00fablic aquest febrer, pel Dia Mundial de la Lluita contra el C\u00e0ncer. Valoren les despeses m\u00e8diques directes (tractaments i medicines), que xifren en 9.330 milions totals; les despeses m\u00e8diques no directes (relacionats amb les cures), en 2.220 milions; i altres indirectes relacionats amb la productivitat (baixes laborals, reduccions de jornada o discapacitats), a 7.750 milions.<\/p>\n
L’exemple que posa Noema Paniagua, directora de l’AECC, per il\u00b7lustrar la part que han d’assumir les fam\u00edlies \u00e9s \u00abuna parella en qu\u00e8 tots dos treballen i tenen un fill en com\u00fa. A ella li diagnostiquen un c\u00e0ncer i perden ingressos per la baixa, s’han de pagar allotjament a prop de l’hospital o taxis, sufragar medicines que no entren per la Seguretat Social com per exemple cremes per a la radioter\u00e0pia, buscar ajuda professional per donar suport a casa la cura d’un menor. D’aix\u00f2 parlem quan parlem de l’impacte en les fam\u00edlies\u00bb. El primer any de malaltia, expliquen, la despesa \u00e9s b\u00e0sicament m\u00e8dica, com radioter\u00e0pies i cirurgies suportades per la Seguretat Social. \u00c9s a partir del segon quan \u00abhi ha una despesa que no es veu tant i que sustenten majorit\u00e0riament les fam\u00edlies\u00bb.<\/p>\n
L’any 2019 es van diagnosticar 257.562 casos nous de c\u00e0ncer a Espanya. L’AECC calcula que la malaltia afecta en total a 1,5 milions de persones al nostre pa\u00eds i que el cost anual s’anir\u00e0 incrementant de manera paral\u00b7lela a com evoluciona la incid\u00e8ncia, \u00e9s a dir, a un 3% anual. El 40% de les persones afectades actualment estan en edat laboral, una dada que \u00e9s clau per xifrar els costos econ\u00f2mics. El cost no \u00e9s igual per a tots els tipus de c\u00e0ncer: per exemple, el cost mitj\u00e0 anual m\u00e9s elevat \u00e9s per a un estadi local o metast\u00e0tic del c\u00e0ncer hematol\u00f2gic, que arriba als 55.578 euros.<\/p>\n
L’AECC vol incidir en la prevenci\u00f3 com a resposta. A \u00abla construcci\u00f3 des de les institucions d’h\u00e0bits saludables\u00bb que defensen fan especialment esment a endurir la Llei Antitabac. Eliminar el consum de tabac a Espanya, que provoca el 85% dels c\u00e0ncers de pulm\u00f3, reduiria en un 30% dels casos i, en termes econ\u00f2mics, estalviaria al voltant de 5.700 milions d’euros anuals. Demanen pel mateix motiu mesures per reduir o eliminar el consum d’alcohol, que causa el 10% dels c\u00e0ncers en homes i el 3% en dones; i l’obesitat, relacionada amb vuit tipus diferents, que causa del 4% de diagn\u00f2stics.<\/p>\n
Insisteixen aix\u00ed mateix en la detecci\u00f3 preco\u00e7, \u00abvital en la disminuci\u00f3 de la malaltia i mortalitat\u00bb. Ara mateix, els casos de c\u00e0ncer que tenen programes de cribratge en el Sistema Nacional de Salut s\u00f3n el de mama, el de c\u00f2lon i el de c\u00e8rvix. El programa del de mama arriba, segons dades de l’AECC, al 89% de les dones a les quals cobreix; el de c\u00f2lon al 66% i el de c\u00e8rvix al 79%. Detectar aquests tipus de c\u00e0ncers en estadis preco\u00e7os en un 100% suposaria un estalvi de 1.000 milions d’euros, que beneficiarien a gaireb\u00e9 40.000 persones a l’any.<\/p>\n
Tamb\u00e9 diuen, des de l’Associaci\u00f3, a impulsar l’aplicaci\u00f3 d’investigacions cient\u00edfiques \u00abque s’han demostrat efica\u00e7os\u00bb. Per exemple, han fet a l’accent en la possibilitat d’implantar proves per al diagn\u00f2stic preco\u00e7 de c\u00e0ncer de pulm\u00f3. Citava concretament l’estudi europeu Nelson, que ha demostrat que amb el sistema de tomografia computada de baixa dosi de radiaci\u00f3 per a persones en risc -fumadores i exfumadores- reduiria la mortalitat en un 23%.<\/p>\n