El Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica d’Espanya (CBE) ha recomanat en un informe aquesta setmana el que reconeixen com un \u00abveritable canvi de cultura en la reproducci\u00f3 assistida\u00bb del nostre pa\u00eds: advoca perqu\u00e8 els i les donants d’espermatozoides i \u00f2vuls deixin de ser an\u00f2nims. \u00c9s a dir, els membres d’aquest \u00f2rgan han consensuat que hauria de primar el dret d’una persona nascuda gr\u00e0cies a t\u00e8cniques de reproducci\u00f3 assistida a con\u00e8ixer els seus or\u00edgens biol\u00f2gics sobre el dret del donant al fet que aquesta persona mai arribi a saber qui \u00e9s. El sustenten sobretot en l’inter\u00e8s superior de l’infant i en qu\u00e8 aix\u00f2 pot constituir una pe\u00e7a clau en la construcci\u00f3 de la identitat d’alg\u00fa. No seria retroactiu i no implicaria responsabilitats legals.<\/p>\n
Les donacions de g\u00e0metes a Espanya s\u00f3n an\u00f2nimes des de 1988, quan es va aprovar la Llei de Reproducci\u00f3 Humana Assistida que aix\u00ed ho garanteix. Caldria canviar el punt 5.5 en el cas que el Govern fes cas al CBE. Actualment, nom\u00e9s contempla que una persona concebuda per aquestes t\u00e8cniques conegui els seus or\u00edgens biol\u00f2gics en molt poques excepcions: per \u00abperill per a la vida\u00bb per malaltia gen\u00e8tica, i per assumptes penals. Molts professionals, pacients i donants volen que segueixi sent aix\u00ed. La Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), en previsi\u00f3 de l’obertura del debat, va emetre aquest novembre un altre informe oposant-se rotundament a l’abolici\u00f3 de l’anonimat. El que m\u00e9s els preocupa \u00e9s la p\u00e8rdua de donants: \u00abAix\u00f2 posa en perill el projecte reproductiu de moltes dones\u00bb.<\/p>\n
En el seu document, la SEF assenyalava que, segons l’\u00faltim Registre Nacional d’Activitat de 2017, Espanya \u00e9s l\u00edder a Europa en nombre de tractaments, amb 140.941 cicles anuals de reproducci\u00f3 assistida. I \u00abcada vegada hi ha m\u00e9s demanda\u00bb, de manera que \u00e9s important \u00abpreservar el model\u00bb. Destacaven que la legislaci\u00f3 ja preveu excepcions per a quan sigui necessari i que els donants \u00abs\u00f3n avaluats per disminuir la possibilitat de malalties\u00bb.<\/p>\n
L’Associaci\u00f3 per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducci\u00f3 (ASEBIR) va publicar un posicionament similar: consideraven l’actual marc legal en \u00abequilibri\u00bb, i apuntaven que no \u00e9s habitual que els fills per reproducci\u00f3 assistida sol\u00b7licitin aquesta informaci\u00f3. Al codirector metge de l’Institut Bernabeu, referent del sector, el Doctor Joaqu\u00edn Ll\u00e0cer, tamb\u00e9 l’inquieta. Ell, que treballa en bancs d’ov\u00f2cits i d’esperma, sost\u00e9 que \u00abl’anonimat \u00e9s un b\u00e9 essencial d’una llei que ha aconseguit que al nostre pa\u00eds es desenvolupi una de les medicines reproductives m\u00e9s avan\u00e7ades del m\u00f3n\u00bb.<\/p>\n
Encarnaci\u00f3n va tenir dues filles que ja s\u00f3n adolescents mitjan\u00e7ant una ovodonaci\u00f3 i forma part des de llavors d’Asproin, una associaci\u00f3 que reuneix i aconsella a parelles i dones. Comparteix la preocupaci\u00f3 que aix\u00f2 es dugui a terme \u00abperqu\u00e8 cada vegada estem necessitant m\u00e9s accedir a aquestes t\u00e8cniques. La gent no \u00e9s conscient perqu\u00e8 \u00e9s tab\u00fa, per\u00f2 molts no podran tenir un fill com ara esperen. El que m\u00e9s ho dificultaria \u00e9s que es redueixin els i les donants\u00bb.<\/p>\n
Per la seva experi\u00e8ncia en Asproin, Encarnaci\u00f3n constata que \u00e9s rar el desig de saber el nom del donant: el m\u00e9s com\u00fa \u00e9s que nom\u00e9s hi hagi curiositat per la semblan\u00e7a f\u00edsica i per les malalties gen\u00e8tiques, que tenen documentades les cl\u00edniques. Encara que algun cas s\u00ed que hi ha: a mitjan gener passat, al programa Informe Semanal de TVE, Mikel demanava poder identificar l’home que va donar el seu semen a la seva mare fa 36 anys, per \u00abacabar de construir la meva identitat\u00bb.<\/p>\n
Romina, que t\u00e9 26 anys i ha donat els seus \u00f2vuls quatre vegades, posa cara al que molts vaticinen: si s’implant\u00e9s una mesura aix\u00ed, ella no tornaria a fer-ho. \u00abUna de les meves motivacions principals \u00e9s que \u00e9s un acte voluntari pel qual tu est\u00e0s en certa manera ajudant a una altra dona, per\u00f2 no suposa ni t’exigeix \u200b\u200bimplicar m\u00e9s enll\u00e0 del proc\u00e9s d’hormones\u00bb. No li tranquil\u00b7litza el cas que ning\u00fa li pogu\u00e9s reclamar responsabilitats legals pel seu material gen\u00e8tic perqu\u00e8 \u00abels vincles no es limiten a la legalitat\u00bb. \u00c9s conscient que avui en dia existeixen excepcions sota les quals s\u00ed que algun dia podria trucar-la alg\u00fa preguntant pel seu ADN compartit: \u00abTu firmes un contracte de responsabilitat i comprom\u00eds i no crec que hi hagi moltes dones que donen que no s\u00e0piguen les implicacions\u00bb.<\/p>\n
La discussi\u00f3 no surt del no-res. L’esborrany de Recomanaci\u00f3 de l’Assemblea Parlament\u00e0ria de Consell d’Europa instava a revisar el tema, i diversos pa\u00efsos europeus han modificat les seves regulacions per abolir l’anonimat. El primer va ser Su\u00e8cia, el 1985; l’\u00faltim Portugal, el 2018. \u00abSembla una tend\u00e8ncia consolidada\u00bb, arg\u00fceix el CBE. Admeten que pot comportar \u00abuna possible reducci\u00f3 de les donacions a curt termini en una primera etapa\u00bb, per\u00f2 \u00abno la desaparici\u00f3\u00bb, perqu\u00e8 \u00aben molts pa\u00efsos s’ha recuperat en el mitj\u00e0 termini\u00bb.<\/p>\n
La Societat Espanyola de Fertilitat contraposa altres dades. Posen com a exemple el Regne Unit, on des de 2005 est\u00e0 perm\u00e8s que en complir la majoria d’edat un fill llevant l’anonimat del donant: \u00abEn els \u00faltims anys aqu\u00ed no s’han assolit els nivells previs (…) i s’ha produ\u00eft fonamentalment a costa dels residents no brit\u00e0nics als quals preocupa menys l’eventualitat de ser contactats en un futur\u00bb. La SEF esmenta que el 20% de les donacions de g\u00e0metes a Espanya s\u00f3n a pacients estrangers, i el vinculen amb l’anonimat i que si s’elimin\u00e9s podria donar-se en sentit invers, que els espanyols recorreguessin a altres pa\u00efsos.<\/p>\n
En una investigaci\u00f3 de 2017, les Doctores en Dret Itziar Alkorta i Esther Farn\u00f3s analitzaven les diferents legislacions mundials i a partir d’elles repassaven els arguments a favor i en contra. Recuperaven enquestes que es van fer a Holanda el 2004, just abans que s’aprov\u00e9s la llei que suprimeix tamb\u00e9 aqu\u00ed l’anonimat: despr\u00e9s de molt temps de debat nacional, el 37% dels pares preferia l’anonimat \u00abprincipalment per la por que un donant conegut pogu\u00e9s interferir en la fam\u00edlia en un futur\u00bb.<\/p>\n
Pel que fa al \u00abdret a con\u00e8ixer\u00bb, Alkorta i Farn\u00f3s indicaven que cada vegada \u00abanir\u00e0 cobrant m\u00e9s for\u00e7a\u00bb a mesura que s’estenguin els diagn\u00f2stics m\u00e8dics gen\u00e8tics. Recordaven en tot cas que \u00abno pot obligar els pares a informar els fills sobre l’origen de la seva concepci\u00f3\u00bb, per\u00f2 consideraven que \u00abla tend\u00e8ncia cap a una societat amb fam\u00edlies m\u00e9s basades en rols que en la biologia\u00bb i \u00abl’allunyament de la imatge del donant-pare\u00bb hauria de facilitar \u00abque el concebut mitjan\u00e7ant g\u00e0metes donats pugui con\u00e8ixer la identitat\u00bb si aix\u00ed ho desitja i sense major problema.<\/p>\n
Els experts ho veuen tot com un assumpte amb moltes arestes; legals, \u00e8tiques i cient\u00edfiques. Vincenzo Pavone, investigador del Centre Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC), l’estudia al costat de Sara Lafuente, i vol prendre-ho com una \u00aboportunitat per revisar tot el sistema de reproducci\u00f3 assistida. Fixar-nos nom\u00e9s en l’anonimat seria veure els arbres i no mirar el bosc\u00bb. Ent\u00e9n que la gen\u00e8tica pot representar \u00abuna part important de la construcci\u00f3 de la identitat, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una cosa merament cultural i psicol\u00f2gica\u00bb. Per a ell no seria aquest l’argument a favor, sin\u00f3 \u00abque la societat tingui consci\u00e8ncia del paper de les donants a la crisi de fertilitat que vivim, especialment de les dones pel procediment hormonal que els suposa\u00bb.<\/p>\n
El Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica citava al seu informe que, si preval el dret a con\u00e8ixer, \u00abels donants ho faran m\u00e9s conscients del seu paper en la creaci\u00f3 d’una vida\u00bb i \u00abseran millors des d’un punt de vista \u00e8tic\u00bb. Pavone no es refereix exactament a aix\u00f2 quan parla del \u00abpaper\u00bb, sin\u00f3 al fet que \u00aba efectes macroecon\u00f2mics, l’anonimat i el discurs de l’altruisme baixa significativament el cost de la mat\u00e8ria, que s\u00f3n els \u00f2vuls\u00bb. Les donacions \u00abno desapareixerien, encara que potser no tornarien als nivells actuals\u00bb. Davant aix\u00f2 l’investigador recorda que la reserva ov\u00e0rica ara mateix a Espanya \u00e9s molt gran, amb m\u00e9s de 200.000 emmagatzemats que cobreixen la demanda.<\/p>\n
El que s\u00ed que passaria, creu Pavone, \u00e9s que canviaria el perfil de donant: \u00abEl farien dones grans que ara, potser ja amb fills i amb menys necessitats econ\u00f2miques. Tamb\u00e9 es podria donar un fenomen problem\u00e0tic que hem observat: que hi hagi qui ho faci precisament perqu\u00e8 no \u00e9s an\u00f2nim, esperant que alg\u00fa truqui a la seva porta un dia molts anys despr\u00e9s\u00bb.<\/p>\n