\u00abEl meu Asperger m’ajuda a no creure en mentides. Em fa diferent, i ser diferent \u00e9s un regal. Jo ho considero un superpoder\u00bb. La medi\u00e0tica Greta Thunberg forma part d’aquest 2,5% de la poblaci\u00f3 mundial que pateix la s\u00edndrome d’Asperger, una condici\u00f3 enquadrada en el que es coneix com a trastorns de l’espectre autista (TEA). Les estad\u00edstiques oficials indiquen que afecta 3 de cada 1.000 infants a l’Estat espanyol, tot i que estudis recents apunten que aquesta xifra podria ser m\u00e9s elevada (1 de cada 250).<\/p>\n
Es tracta d’un trastorn neurobiol\u00f2gic que t\u00e9 l’origen en una alteraci\u00f3 de les \u00e0rees cerebrals implicades en les habilitats comunicatives i socials. Malgrat la seva prevalen\u00e7a, l’Asperger ha estat fins fa relativament poc temps un gran desconegut associat, a m\u00e9s, a un bon nombre de mites i idees err\u00f2nies. Afortunadament, les coses van canviant i casos medi\u00e0tics com el de l’adolescent sueca han contribu\u00eft a donar-hi m\u00e9s visibilitat.<\/p>\n
Tal com explica Alfonso Igualada, professor dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3 de la UOC, \u00abels darrers anys ha augmentat la detecci\u00f3 dels infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA) gr\u00e0cies al fet que la societat coneix m\u00e9s b\u00e9 aquesta q\u00fcesti\u00f3. Per sort, queden lluny els estereotips d’altres \u00e8poques\u00bb.<\/p>\n
\u00abUn altre aspecte que ha influ\u00eft en l’augment de la detecci\u00f3 de casos \u00e9s el fet que s’ha identificat un perfil dins l’espectre: el que caracteritza principalment les dones\u00bb, comenta Cristina Mumbard\u00f3, professora dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3 de la UOC. \u00abFins ara s’havia detectat m\u00e9s incid\u00e8ncia d’homes. No obstant aix\u00f2, les deteccions tardanes en dones amb TEA han disparat les alarmes, i han donat a con\u00e8ixer un perfil menys estudiat i caracteritzat per presentar interessos que solen estar centrats en la ling\u00fc\u00edstica, la hist\u00f2ria, l’art…\u00bb, explica la professora.<\/p>\n
Encara que es manifesta de manera diferent en cada infant, les persones amb s\u00edndrome d’Asperger es caracteritzen per demostrar un inter\u00e8s notable per aspectes concrets o un tema en particular, en els quals arriben a ser experts; desenvolupen rituals o rutines repetitives, i s\u00f3n literals en el llenguatge i la comprensi\u00f3 (no entenen les ironies, les met\u00e0fores, etc.).<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, solen mostrar un comportament social i emocionalment inadequat, amb dificultats per a manifestar empatia i establir vincles amb els altres. \u00abEls individus amb s\u00edndrome d’Asperger entenen les relacions socials amb una altra \u00f2ptica. Per exemple, sabem que els agrada estar amb altres persones, per\u00f2 no els cal interactuar constantment\u00bb, comenta Alfonso Igualada.<\/p>\n
Tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent (sobretot en els infants) que tinguin conductes disruptives i no adaptatives com, per exemple, molestar o fer sorolls. \u00abAquestes actituds de vegades van dirigides a comunicar, mentre que altres vegades les fan servir per a gestionar-se i regular-se a ells mateixos i l’entorn\u00bb, explica Cristina Mumbard\u00f3.<\/p>\n
Igual que la resta dels TEA, els casos d’Asperger se solen detectar en edats primerenques (encara que hi ha un nombre important d’adults sense diagnosticar), coincidint amb l’inici de l’escolaritzaci\u00f3. Segons dades de la Confederaci\u00f3 Autisme Espanya, entorn de 50.000 infants en edat escolar tenen un TEA, i la majoria estan escolaritzats en centres ordinaris, cosa que planteja la q\u00fcesti\u00f3 de com s’integren i es gestionen les seves peculiaritats a l’aula. Respecte a aix\u00f2, els estudis han demostrat que el tractament individualitzat i multidisciplinari \u00e9s clau per a la integraci\u00f3 d’aquests infants tant en l’\u00e0mbit escolar com en la resta dels entorns en qu\u00e8 es desenvolupen.<\/p>\n
Per a Alfonso Igualada i Cristina Mumbard\u00f3, el problema principal en aquest sentit \u00e9s que a les escoles es tendeix a obviar les necessitats d’aquests infants, prioritzant altres aspectes com el curr\u00edculum i les metodologies d’aprenentatge generalistes, sense tenir en compte els millors resultats pel que fa a la manera de tractar els alumnes amb un TEA.<\/p>\n
\u00abCal que les institucions educatives cre\u00efn contextos positius d’aprenentatge per a aquests infants, dirigits a evitar situacions problem\u00e0tiques, com el camuflatge, les conductes disruptives i els problemes emocionals. Concretament, el camuflatge, que consisteix b\u00e0sicament a no mostrar-se com s\u00f3n, sol ser una estrat\u00e8gia a la qual, majorit\u00e0riament les nenes amb TEA, recorren per a adaptar-se al que \u00e9s esperable. Per aix\u00f2, crear un entorn sensible a les diferents maneres d’interaccionar amb els altres infants permetr\u00e0 una detecci\u00f3 i una intervenci\u00f3 primerenques\u00bb, expliquen els experts de la UOC.<\/p>\n
Tant la gesti\u00f3 d’aquests infants com la creaci\u00f3 de contextos que afavoreixin la seva integraci\u00f3 passen per una formaci\u00f3 del professorat adequada. \u00abLa formaci\u00f3 del docent \u00e9s fonamental per a detectar les necessitats d’aquests alumnes i ajustar-hi les actuacions, de manera que puguin derivar-los a professionals especialitzats i coordinar-se amb aquests professionals\u00bb, assenyalen Igualada i Mumbard\u00f3.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, no n’hi ha prou amb aquesta formaci\u00f3 del professorat, ja que, com expliquen els experts, el professional format i especialitzat en les patologies de la comunicaci\u00f3, que seria una de les \u00e0rees d’intervenci\u00f3 en el TEA, \u00e9s el logopeda. \u00abAquesta figura, malauradament, no existeix en el sistema escolar, i en els pocs casos en qu\u00e8 s\u00ed que es recull la seva participaci\u00f3, aquesta resulta insuficient\u00bb, expliquen els professors.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, l’externalitzaci\u00f3 del logopeda i dels professionals especialitzats t\u00e9 un impacte negatiu en el coneixement compartit i les pr\u00e0ctiques integrades a l’escola. Per tant, \u00abencara que els professors disposin d’una gran formaci\u00f3, no disposen del suport necessari per a guiar les intervencions en l’\u00e0mbit escolar, d’aula i individualitzades dels infants amb s\u00edndrome d’Asperger\u00bb, considera Cristina Mumbard\u00f3.<\/p>\n
Pel que fa als programes d’intervenci\u00f3 que han demostrat ser m\u00e9s efectius en el tractament d’aquests infants, Alfonso Igualada comenta que les darreres investigacions destaquen la intervenci\u00f3 amb coetanis (peer training) per a treballar les compet\u00e8ncies de l’entorn i les habilitats socials amb els companys de l’aula. \u00abEn edats primerenques s’ha demostrat \u00e0mpliament la millora que s’aconsegueix amb intervencions basades en les habilitats comunicatives de l’infant i en els seus interessos, per\u00f2 que tamb\u00e9 s’enfoquen a habilitar l’entorn (escola i casa) i implicar les persones de refer\u00e8ncia (educador i fam\u00edlia) perqu\u00e8 siguin promotores d’oportunitats d’aprenentatge per a aquests infants\u00bb, conclou Igualada.<\/p>\n