{"id":21139,"date":"2020-03-09T22:58:51","date_gmt":"2020-03-09T21:58:51","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=21139"},"modified":"2020-03-09T22:58:51","modified_gmt":"2020-03-09T21:58:51","slug":"un-estudi-internacional-perfila-el-mapa-genetic-mes-ampli-conegut-fins-ara-sobre-trastorns-psiquiatrics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/03\/09\/un-estudi-internacional-perfila-el-mapa-genetic-mes-ampli-conegut-fins-ara-sobre-trastorns-psiquiatrics\/","title":{"rendered":"Un estudi internacional perfila el mapa gen\u00e8tic m\u00e9s ampli conegut fins ara sobre trastorns psiqui\u00e0trics"},"content":{"rendered":"<p>Un estudi internacional publicat a la revista Cell ha descrit 109 variants gen\u00e8tiques relacionades amb vuit patologies psiqui\u00e0triques en un conjunt de prop de 230.000 pacients d\u2019arreu del m\u00f3n. La recerca \u2014la m\u00e9s ambiciosa i detallada publicada fins ara sobre gen\u00e8tica de trastorns psiqui\u00e0trics\u2014 inclou l\u2019autisme, el trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 amb hiperactivitat (TDAH), l\u2019esquizofr\u00e8nia, el trastorn bipolar, la depressi\u00f3, el trastorn obsessivocompulsiu, l\u2019anor\u00e8xia i la s\u00edndrome de Tourette.<\/p>\n<p>En el treball hi han participat els investigadors Bru Cormand i Raquel Rabionet, de la Facultat de Biologia i de l\u2019Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona, l\u2019Institut de Recerca Sant Joan de D\u00e9u i el CIBER de Malalties Rares, i Marta Ribas\u00e9s, Josep Antoni Ramos-Quiroga i altres membres del Grup de Recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d\u2019Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del CIBER de Salut Mental.<\/p>\n<p>Impulsat pel Consorci de Gen\u00f2mica Psiqui\u00e0trica (PGC), la plataforma internacional m\u00e9s ambiciosa sobre la gen\u00e8tica de les patologies psiqui\u00e0triques, l\u2019estudi ha estat liderat per Jordan W. Smoller de la Universitat de Harvard. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019elaborar una llista de possibles factors gen\u00e8tics de predisposici\u00f3 o resili\u00e8ncia a les patologies, la recerca determina quins factors de risc comparteixen els diferents trastorns psiqui\u00e0trics i en perfila el mapa gen\u00e8tic, poc conegut fins ara.<\/p>\n<h3>Una nova perspectiva gen\u00e8tica sobre les malalties psiqui\u00e0triques<\/h3>\n<p>Un 25 % de la poblaci\u00f3 mundial est\u00e0 afectada per algun tipus de trastorn psiqui\u00e0tric que pot alterar la capacitat intel\u00b7lectual, la conducta, l\u2019afectivitat i les relacions socials de les persones. El nou estudi \u2014basat en 230.000 pacients i 500.000 controls\u2014 analitza la base gen\u00e8tica compartida de vuit patologies psiqui\u00e0triques i defineix tres grups de trastorns gen\u00e8ticament afins: els que responen a comportaments compulsius (anor\u00e8xia nerviosa, trastorn obsessivocompulsiu, s\u00edndrome de Tourette), els trastorns d\u2019humor i psic\u00f2tics (trastorn bipolar, depressi\u00f3 major i esquizofr\u00e8nia) i els trastorns del neurodesenvolupament d\u2019inici preco\u00e7 (trastorn de l\u2019espectre autista, TDAH i s\u00edndrome de Tourette). En aquest context, el grup del VHIR ha participat en la recerca amb una mostra de 500 persones adultes amb TDAH i 400 controls sans.<\/p>\n<p>\u00abEls trastorns classificats dins d\u2019un mateix grup tenen tend\u00e8ncia a compartir m\u00e9s factors gen\u00e8tics de risc entre ells que amb els altres grups. A m\u00e9s, tamb\u00e9 comprovem que aquestes agrupacions basades en criteris gen\u00e8tics concorden amb la cl\u00ednica de les patologies\u00bb, detalla Bru Cormand, catedr\u00e0tic del Departament de Gen\u00e8tica, Microbiologia i Estad\u00edstica i cap del Grup de Recerca de Neurogen\u00e8tica a la UB.<\/p>\n<p>\u00abAra b\u00e9, el nou treball no fa \u00e8mfasi en els gens compartits pels membres d\u2019un mateix grup, sin\u00f3 en els gens compartits pel m\u00e0xim nombre de trastorns\u00bb, continua Cormand. \u00c9s a dir, aquells factors que d\u2019alguna manera donarien lloc a un cervell \u00absensible\u00bb, m\u00e9s propens a patir qualsevol trastorn psiqui\u00e0tric. \u00abQue acab\u00e9s sent un o altre trastorn dependria de factors gen\u00e8tics m\u00e9s espec\u00edfics, sense oblidar els factors ambientals\u00bb, remarca l\u2019expert.<\/p>\n<p>\u00c9s ben conegut que molts trastorns psiqui\u00e0trics presenten comorbiditats, \u00e9s a dir, tendeixen a manifestar-se junts en els pacients, i de vegades de manera seq\u00fcencial. Aix\u00ed, \u00e9s for\u00e7a probable que un pacient presenti m\u00e9s d\u2019un trastorn, i no nom\u00e9s un, al llarg de la vida.<\/p>\n<p>Segons els resultats del treball, un dels factors relacionats amb el desenvolupament del sistema nervi\u00f3s est\u00e0 present en la gen\u00e8tica dels vuit trastorns estudiats. Al seu torn, el gen RBFOX1, que regula el proc\u00e9s de tall i uni\u00f3 de material gen\u00e8tic (splicing) de molts gens, est\u00e0 implicat en set dels vuit trastorns. Tamb\u00e9 s\u2019ha vist, per exemple, que el TDAH i la depressi\u00f3 comparteixen un 44 % dels factors gen\u00e8tics de risc que s\u00f3n freq\u00fcents en la poblaci\u00f3 general. I en el cas de l\u2019esquizofr\u00e8nia i del trastorn bipolar, la xifra arriba al 70 %. Segons Josep Antoni Ramos-Quiroga, \u00abaquests resultats ajuden molt les persones amb TDAH a entendre millor el trastorn i per qu\u00e8 poden patir depressions amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. D\u2019altra banda, \u00e9s una nova demostraci\u00f3 cient\u00edfica de la persist\u00e8ncia del TDAH al llarg de la vida, fins i tot en persones adultes. Esperem que tot plegat ajudi a reduir l\u2019estigma social al voltant del TDAH i de la resta de trastorns mentals\u00bb.<\/p>\n<p>\u00abAra sabem que aquestes coocurr\u00e8ncies de trastorns psiqui\u00e0trics tenen, en part, una base gen\u00e8tica. Per tant, en el cas d\u2019una persona afectada per TDAH, podem arribar a estimar el risc gen\u00e8tic que desenvolupi altres trastorns que encara no pateix \u2014per exemple, l\u2019addicci\u00f3 a drogues\u2014, i aix\u00ed prendre mesures preventives si el risc \u00e9s elevat. No obstant aix\u00f2, aquestes prediccions s\u00f3n de car\u00e0cter probabil\u00edstic i no hi ha certeses\u00bb, apunta el catedr\u00e0tic Bru Cormand.<\/p>\n<h3>Quan s\u2019expressen els factors de risc en els trastorns psiqui\u00e0trics?<\/h3>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de la gen\u00f2mica, el treball s\u2019endinsa en l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aspectes funcionals de les variants gen\u00e8tiques de risc: per exemple, el seu impacte sobre l\u2019expressi\u00f3 g\u00e8nica en l\u2019espai (en quins \u00f2rgans, regions espec\u00edfiques del cervell, teixits o fins i tot c\u00e8l\u00b7lules s\u2019expressen els gens) i en el temps (en quina fase del desenvolupament o de la traject\u00f2ria vital de l\u2019individu s\u2019activen). A m\u00e9s, tamb\u00e9 s\u2019analitza el genoma a escala tridimensional per detectar possibles relacions entre variants gen\u00e8tiques de risc i gens distants.<\/p>\n<p>Una de les descobertes m\u00e9s rellevants de l\u2019estudi revela que els gens que s\u00f3n factors de risc per a m\u00e9s d\u2019un trastorn \u2014gens amb efectes pleotr\u00f2pics\u2014 solen expressar-se m\u00e9s durant el segon trimestre de l\u2019embar\u00e0s, tot coincidint amb un moment que \u00e9s decisiu en el desenvolupament del sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n<p>Curiosament, algunes variacions gen\u00e8tiques poden actuar com un factor de risc gen\u00e8tic en un trastorn determinat per\u00f2 en altres casos tenen un efecte protector. Tal com detalla la professora Raquel Rabionet, \u00aben l\u2019estudi s\u2019han identificat onze regions del genoma en qu\u00e8 els efectes s\u00f3n contraris en diferents parelles de trastorns; \u00e9s a dir, protecci\u00f3 en un cas, susceptibilitat en l\u2019altre. Aix\u00f2 podria tenir sentit en alguns casos en qu\u00e8 hi ha una variant gen\u00e8tica amb efectes contraris en TDAH \u2014trastorn que sovint va associat a obesitat\u2014 i anor\u00e8xia.<\/p>\n<p>\u00abNo obstant aix\u00f2 \u2014apunta Rabionet\u2014, en el cas de trastorns del neurodesenvolupament com l\u2019autisme i l\u2019esquizofr\u00e8nia, s\u2019han descrit variants gen\u00e8tiques amb efectes oposats i tamb\u00e9 d\u2019altres que operen en la mateixa direcci\u00f3. Tot aix\u00f2 ens indica que les relacions entre els gens implicats en els trastorns psiqui\u00e0trics s\u00f3n molt m\u00e9s complexes del que imagin\u00e0vem i encara estem lluny de poder resoldre aquest puzle\u00bb.<\/p>\n<h3>Her\u00e8ncia gen\u00e8tica versus factors ambientals<\/h3>\n<p>Els canvis en un \u00fanic nucle\u00f2tid de l\u2019ADN \u2014els polimorfismes de nucle\u00f2tids simples (SNP)\u2014 podrien explicar menys d\u2019un ter\u00e7 de la base gen\u00e8tica relacionada amb aquestes patologies. Els altres dos ter\u00e7os poden correspondre a altres tipus d\u2019alteracions gen\u00e8tiques, com ara les variants rares, que no s\u00f3n tan freq\u00fcents en el genoma hum\u00e0.<\/p>\n<p>\u00abEls trastorns psiqui\u00e0trics tenen un origen multifactorial\u00bb, apunten els experts. \u00abPer exemple, gr\u00e0cies als estudis en bessons sabem que el TDAH t\u00e9 una c\u00e0rrega gen\u00e8tica de prop del 75 %, mentre que el 25 % restant s\u2019explicaria per l\u2019impacte de factors ambientals (experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques en la infantesa, exposici\u00f3 a toxines, etc.)\u00bb.<\/p>\n<p>\u00abAquest panorama es podria estendre a la resta de trastorns psiqui\u00e0trics que hem estudiat, en qu\u00e8 la contribuci\u00f3 de la gen\u00e8tica \u00e9s generalment superior al 50 % i els SNP explicarien sempre menys de la meitat d\u2019aquest percentatge. \u00c9s a dir, els SNP tenen un pes important, per\u00f2 encara hi ha molts altres factors per explorar\u00bb, detallen Cormand i Rabionet, que en el marc del treball han abordat l\u2019estudi dels pacients diagnosticats amb TDAH, anor\u00e8xia i trastorn obsessivocompulsiu en hospitals a Catalunya.<\/p>\n<h3>Explorant noves fronteres de la gen\u00e8tica humana<\/h3>\n<p>L\u2019estudi publicat a la revista Cell amplia l\u2019horitz\u00f3 de coneixements d\u2019un estudi anterior (Nature Genetics, 2013), impulsat tamb\u00e9 pel Consorci de Gen\u00f2mica Psiqui\u00e0trica sobre una base de 32.000 pacients i 46.000 controls i nom\u00e9s cinc trastorns (autisme, TDAH, esquizofr\u00e8nia, trastorn bipolar i depressi\u00f3). Les conclusions del nou article superen les del treball anterior, que analitzava de manera global la base gen\u00e8tica compartida per les patologies per\u00f2 no assenyalava encara gens concrets.<\/p>\n<p>En el futur, una de les prioritats del Consorci de Gen\u00f2mica Psiqui\u00e0trica \u00e9s completar el paisatge gen\u00e8tic dels trastorns mentals mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi d\u2019altres variacions gen\u00e8tiques, per exemple les variacions del nombre de c\u00f2pies o CNV, que afecten segments llargs de l\u2019ADN. Des de la perspectiva de l\u2019epigen\u00e8tica \u2014en especial, la metilaci\u00f3 de l\u2019ADN\u2014, tamb\u00e9 es vol analitzar les interaccions entre gens i ambient, que poden ser decisives en psiquiatria.<\/p>\n<p>\u00abTamb\u00e9 ser\u00e0 important entendre com les alteracions gen\u00e8tiques es tradueixen en el fenotip; \u00e9s a dir, en la malaltia, i aix\u00f2 implica estudiar en detall la funci\u00f3 de gens concrets assenyalats pels estudis gen\u00f2mics (amb models animals o cel\u00b7lulars). En qualsevol cas, l\u2019objectiu final ser\u00e0 sempre utilitzar la gen\u00e8tica per millorar i personalitzar el diagn\u00f2stic, el pron\u00f2stic i la ter\u00e0pia d\u2019aquestes patologies tan prevalents i, tot sovint, tan incapacitants per a les persones que les pateixen\u00bb, clouen Bru Cormand i Raquel Rabionet.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un estudi internacional publicat a la revista Cell ha descrit 109 variants gen\u00e8tiques relacionades amb vuit patologies psiqui\u00e0triques en un conjunt de prop de 230.000 pacients d\u2019arreu del m\u00f3n. La recerca \u2014la m\u00e9s ambiciosa i detallada publicada fins ara sobre gen\u00e8tica de trastorns psiqui\u00e0trics\u2014 inclou l\u2019autisme, el trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 amb hiperactivitat (TDAH), l\u2019esquizofr\u00e8nia, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":15030,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[53],"class_list":["post-21139","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21139"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21139\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}