En aquesta valoraci\u00f3 d’urg\u00e8ncia (i per tant amb moltes limitacions) volem ajudar a les nostres companyes (infermeres, treballadores socials, administratives i metgesses de fam\u00edlia) a reflexionar serenament i cr\u00edtica davant de la situaci\u00f3. Si aquesta reflexi\u00f3 ens ajuda a totes a afrontar millor, personalment i professional, la situaci\u00f3, ser\u00e0 benvinguda.<\/p>\n
Vagi per endavant el reconeixement a l’esfor\u00e7 que estan realitzant els responsables de salut p\u00fablica, informant amb transpar\u00e8ncia i estudiant i proposant les que consideren millors mesures per minimitzar els efectes de l’epid\u00e8mia. Es mouen amb moltes incerteses (i d’aix\u00f2 els professionals dels EAPs en sabem molt!); aquest fet encara ens ha de fer m\u00e9s respectuosos amb la seva actuaci\u00f3. I ens cal seguir les seves recomanacions (davant una situaci\u00f3 com aquesta l’orientaci\u00f3 global de salut p\u00fablica ha de prevaldre per sobre de les opinions i actuacions cl\u00edniques).<\/p>\n
Aquest reconeixement, per\u00f2, no impedeix que puguem ser cr\u00edtics (constructivament) amb algunes de les actuacions. El millor moment per fer-ho ser\u00e0 quan l’epid\u00e8mia hagi passat. Per\u00f2 no ens podem estar d’enunciar-ne ja algunes:<\/p>\n
L’epid\u00e8mia, i la forma d’abordar-la, generar\u00e0 problemes de salut derivats, amb tota probabilitat dels impactes socials produ\u00efts. Ser\u00e0 bo que, m\u00e9s enll\u00e0 de recomptar morbimortalitat algun dia se’n faci una an\u00e0lisi acurada. La salut no \u00e9s sols biologia; \u00e9s oport\u00fa recordar com la morbimortalitat per tuberculosi va iniciar el seu descens quan encara no sab\u00edem l’exist\u00e8ncia del bacil de Koch: \u00absols\u00bb per millores socials…<\/p>\n
Fins i tot els detractors del sistema sanitari p\u00fablic, parlant de les seves suposades inefici\u00e8ncies i de la suposada negativa funcionaritzaci\u00f3 dels professionals ara semblen defensar-lo, valorant fins i tot la necessitat d’implicar els serveis privats. L’exist\u00e8ncia d’una atenci\u00f3 prim\u00e0ria afeblida i la manca de tradici\u00f3 en un bon abordatge d’epid\u00e8mies (com la de cada any de la grip) no ens estan ajudant. La pand\u00e8mia torna a posar en el centre del debat els determinants socials de la salut (especialment la pobresa) i la utilitat d’un Servei Nacional de Salut p\u00fablic potent i centrat en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria; en aquest sentit en parla Sergio Minu\u00e9<\/a>.<\/p>\n Amb tota probabilitat, en els pr\u00f2xims dies (segurament algunes setmanes) ens veurem sotmeses a una important c\u00e0rrega de treball per l’augment del nombre d’afectats pel coronavirus. Cal estar preparades, no sols t\u00e8cnicament sin\u00f3, tamb\u00e9, emocionalment: ajudar-nos, ser solid\u00e0ries, treure el millor de la nostra professionalitat poden ser elements clau per tal d’actuar millor (i rebre menys impacte personal). Ser\u00e0 bo que, un cop passada l’epid\u00e8mia (que passar\u00e0…) ens puguem sentir orgulloses de la feina feta (sigui quin sigui el resultat).<\/p>\n La nostra habitual capacitat per atendre problemes respiratoris aguts i moure’ns en la incertesa ens hauria de convertir en bons aliats pels pacients, com assenyala en Rafa Bravo. Per honestedat i lleialtat amb els pacients hem de ser sincers, mostrant les limitacions de les actuacions sanit\u00e0ries (cap tractament, cap vacuna, molts interrogants) i, a la vegada, positius: la immensa majoria d’afectats patiran un quadre lleu (en el pitjor dels casos com una grip) i seran molt pocs els que requeriran atenci\u00f3 hospital\u00e0ria i encara menys els qui tenen risc de morir (entre un 2-3% dels afectats identificats fins ara).<\/p>\nEl qu\u00e8 hem de fer…<\/h3>\n