Els treballadors sanitaris s\u00f3n els que tenen m\u00e9s risc d’infecci\u00f3<\/a> (no de mort) per SARS-CoV-2 i dels que m\u00e9s dep\u00e8n el benestar a curt-mig termini dels infectats greus. Per desenvolupar-se en aquesta situaci\u00f3 tan exigent han desenvolupat \u00abplans de conting\u00e8ncia\u00bb que contemplen extremar les mesures de prevenci\u00f3 del contagi, suspensi\u00f3 de reunions, permisos i vacances, evitar el menjador laboral, limitar acompanyants i visitadors de la ind\u00fastria, etc. Per\u00f2 protegir no \u00e9s tant l’objectiu com un mitj\u00e0 m\u00e9s per prestar molta m\u00e9s atenci\u00f3 (en quantitat) i m\u00e9s adaptada al tipus de pacients que arriben als centres sanitaris. Aquests plans de conting\u00e8ncia no nom\u00e9s protegeixen sin\u00f3 que tamb\u00e9 consensuen protocols d’actuaci\u00f3 per a les creixents necessitats:<\/p>\n Els centres i professionals sanitaris tenen clar que el benestar immediat de la poblaci\u00f3 dep\u00e8n de la seva actuaci\u00f3. En aquesta entrada vam argumentar que el benestar de la poblaci\u00f3 tamb\u00e9 dependr\u00e0, de forma m\u00e9s o menys mediata, que els centres NO sanitaris (empreses o centres de recerca, per exemple) i institucions (sindicats i corporacions professionals, per exemple) assumeixin que el seu funcionament \u00e9s clau per al benestar de la poblaci\u00f3 i elaborin \u00abplans de conting\u00e8ncia\u00bb que els permetin protegir per\u00f2 tamb\u00e9 donar una resposta que vagi m\u00e9s enll\u00e0 d’esperar subsidis de pol\u00edtiques fiscals (benvinguts siguin!) que, a m\u00e9s d’inevitablement expansives, haurien d’estar ben orientades i ben executades. Pol\u00edtiques fiscals que parcialment hauran de finan\u00e7ar-se amb els ingressos i el patrimoni d’aquells que es vegin menys afectats, el qual, per un costat, originar\u00e0 un problema pol\u00edtic, per\u00f2, per un altre, contribuir\u00e0 al anivellament social i a la reducci\u00f3 de les desigualtats que tradicionalment han provocat les epid\u00e8mies (vegeu Scheidel W: The Great Leveler: Violence and the History of Inequality from the Stone Age to the Twenty-First Century<\/a>).<\/p>\n L’epid\u00e8mia actual no \u00e9s la primera. La humanitat ha viscut moltes epid\u00e8mies, fins i tot d’altres coronavirus, i les seves lli\u00e7ons estan escrites<\/a> (o novel\u00b7lades com la Pesta de Camus o A Journal of a Plague Year de Defoe). Per\u00f2, com passa amb les inundacions que hist\u00f2ricament han assolat els terrenys contigus al Danubi, en una generaci\u00f3 s’obliden. La poblaci\u00f3 torna als terrenys abans negats. Les mem\u00f2ries dels desastres caduquen aviat. El que el brot del coronavirus anterior, tamb\u00e9 d’origen zoon\u00f2tic, fos tan proper com el 2003 ha perm\u00e8s als pa\u00efsos asi\u00e0tics reaccionar amb rapidesa i efectivitat: Taiwan i Singapur han contingut la infecci\u00f3 i Corea de Sud, Hong Kong i Jap\u00f3 han limitat de forma molt considerable la taxa de propagaci\u00f3. Han aplanat la corba.<\/p>\n Amb les dades del Center for Systems Science and Engineering de la Johns Hopkins University, el Financial Times publica, en obert a vegades, el principal quadre de comandament per a la pol\u00edtica sanit\u00e0ria: corbes semilogar\u00edtmiques que per als diferents pa\u00efsos reflecteixen morts i casos acumulats. Espanya guanya r\u00e0pidament posicions de cap en aquestes corbes que no s’haurien de veure com una destinaci\u00f3 inapel\u00b7lable sin\u00f3 com el resultat dels nostres esfor\u00e7os.<\/p>\n El New York Times mostrava fa uns pocs dies una excel\u00b7lent simulaci\u00f3<\/a> de les potencials estrat\u00e8gies per intentar l’aplanament de la corba, segons moment i intensitat de la intervenci\u00f3. Hi ha altres simulacions, models, prediccions i opinions d’experts sobre l’impacte de les possibles intervencions (vegeu, per exemple, aquest article de Lancet<\/a>, l’informe de l’Imperial College<\/a> o la columna de John Ioannidis<\/a> a Statnews), tots amb massa assumpcions sobre les taxes d’infecci\u00f3 (des de l’1% al 80% de la poblaci\u00f3!), de letalitat, sobre el comportament del virus en el temps i l’efectivitat de les intervencions per informar sense una enorme incertesa la presa de decisions de pol\u00edtica sanit\u00e0ria.<\/p>\n Els experts (i els dirigents pol\u00edtics) es debaten entre adoptar estrat\u00e8gies de mitigaci\u00f3 o d’eliminaci\u00f3. Trump i Boris Johnson van apostar inicialment per l’extrem de les primeres, no tractar d’aplanar la corba. En part donant per inevitable el contagi universal, en part amb arguments pressupostaris, ja que la letalitat de la SARS-CoV-2 se centra en les persones d’edat avan\u00e7ada o amb condicions cr\u00f2niques preexistents (m\u00e9s prevalents en estrats socioecon\u00f2mics baixos), i sense aplanar la corba s’arribaria abans a la immunitat comunit\u00e0ria preservant les estructures productives. La mortalitat previsible i el desbordament dels serveis sanitaris (Regne Unit, en escenaris no especialment pessimistes, podria requerir m\u00e9s de 150.000 llits d’UCI en aquesta estrat\u00e8gia, mentre que disposen d’unes 5.000) els ha portat posicions interm\u00e8dies, admetent el confinament estratificat per edat i altres mesures m\u00e9s properes a les estrat\u00e8gies d’eliminaci\u00f3. Per la seva banda, les estrat\u00e8gies d’eliminaci\u00f3, almenys a Europa, intenten mantenir confinaments menys estrictes que a Hubei i no podran mantenir-se durant molts mesos (o fins i tot anys com preveuen algunes modelitzacions), el que no \u00e9s obstacle per a usar-les quan el virus circula lliurement en una comunitat. En certa manera, les estrat\u00e8gies de mitigaci\u00f3 i eliminaci\u00f3 s’aproximen i s’adapten al moment epidemiol\u00f2gic que travessa cada gran regi\u00f3 (\u00c0sia, Europa).<\/p>\n En tot cas, la comparaci\u00f3 de corbes epid\u00e8miques mostra clarament com molts pa\u00efsos asi\u00e0tics han contingut la infecci\u00f3, a l’almenys de moment. Tot i que van tenir menys temps per preparar-se i que, amb el seu esfor\u00e7, van proporcionar temps per preparar-se als pa\u00efsos occidentals. Moltes de les seves actuacions no s\u00f3n, probablement, traslladables al nostre entorn. Altres probablement si, com el major \u00fas d’apps per seguir els casos que debuten o el mostreig massiu seguit d’a\u00efllament dels casos positius. Oportunament, trobarem a faltar un sistema universal d’informaci\u00f3 -sobre el qual Andreu Mas Colell<\/a> ha cridat l’atenci\u00f3 referint-se a la Xina, la qual cosa entronca amb l’eventual paper del big data europeu<\/a> entre els EUA i la Xina, i la resposta a crisis futures.<\/p>\n En quin percentatge de poblaci\u00f3 hi ha la immunitat comunit\u00e0ria? No se sap. Possiblement m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 mundial. Tampoc es coneix si aquest coronavirus presentar\u00e0 estacionalitat. Entre els 3.711 passatgers confinats al Diamond Princess, hi va haver un 17% d’infectats i una letalitat, entre aquests, de l’1.9% (encara que alguns podrien haver mort posteriorment en els seus pa\u00efsos i els creueristes probablement no representen b\u00e9 la poblaci\u00f3 general). Millor guia seria con\u00e8ixer, encara que fos per mostreig poblacional, quantes persones no s\u00f3n susceptibles a la infecci\u00f3 i en quantes es presenta de forma asimptom\u00e0tica, per\u00f2 de moment no disposem de proves serol\u00f2giques que permeten saber quantes persones estan immunitzades (nom\u00e9s podem con\u00e8ixer les infectades mentre dura la infecci\u00f3, i aix\u00f2 fent centenars de milers de proves).<\/p>\n Les incerteses sobre el COVID-19 no impedeixen l’actuaci\u00f3 dels centres sanitaris i, com d\u00e8iem, es visualitza un impacte molt directe en el benestar de l’actuaci\u00f3 sanit\u00e0ria. Per\u00f2 la reducci\u00f3 de la producci\u00f3 a la meitat durant uns mesos comportaria uns efectes comparables, fins i tot majors, sobre aquest mateix benestar.<\/p>\n A les ‘guerres’ la log\u00edstica \u00e9s clau. Certament els circuits internacionals de producci\u00f3 es veuran afectats per\u00f2 gran part de l’economia continua sent local i res impedeix anar buscar, com fan els centres sanitaris, la forma de mantenir i fins i tot augmentar la producci\u00f3 sense assumir riscos innecessaris: des de confinaments estratificats, fins foment del voluntariat tant entre estudiants (2,500 estudiants de Medicina i Infermeria reporta Antoni Trilla) com en una altra poblaci\u00f3 inactiva. Cal pensar tamb\u00e9 en despla\u00e7aments ocupacionals de la poblaci\u00f3 activa des de sectors amb activitat for\u00e7osament paralitzada cap a altres necessitats.<\/p>\n D’una banda, l’estat d’alerta ha d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de mobilitzar la UME. De l’altra, la responsabilitat social, la de l\u00edders, innovadors, sindicats, corporacions professionals i empreses no pot limitar-se a aplaudir des dels balcons (encara que els aplaudiments siguin benvinguts). Imprescindible refor\u00e7ar el paper de l’Estat i prendre mesures econ\u00f2miques com les que en aquest bloc s’han comentat (Aqu\u00ed per exemple<\/a>) o com moltes de les anunciades pels governs o propostes per experts.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, haur\u00edem d’esfor\u00e7ar-nos a evitar un desastre semblant a qu\u00e8 va seguir a la caiguda del mur de Berl\u00edn per fiar-ho tot a un tipus de receptes i oblidar un altre. El 1989 el diagn\u00f2stic va ser equ\u00edvoc per menyspreu del paper de l’Estat. Ara, en canvi, amb un Estat erigit, afortunadament, en protagonista, no hem de fiar-ho tot a la seva intervenci\u00f3. M\u00faltiples agents -no nom\u00e9s els sanitaris i m\u00e9s enll\u00e0 dels serveis essencials- hem d’afrontar responsablement els nostres reptes particulars pensant en com mantenir i millorar l’activitat indispensable per al benestar hum\u00e0 en una situaci\u00f3 amb un risc nou, sobre el qual vertiginosament anirem sabent m\u00e9s. Els mateixos serveis sanitaris hauran de reconfigurar per mantenir l’atenci\u00f3 ordin\u00e0ria (segueixen havent-hi infarts, ictus, descompensacions de malalties cr\u00f2niques, etc.).<\/p>\n Ocupar-se en \u00abplans de conting\u00e8ncia\u00bb \u00e9s cosa de tots. I ocupar sempre ser\u00e0 millor que preocupar des de la inoper\u00e0ncia.<\/p>\nL’aplanament de la corba epid\u00e8mica<\/h3>\n