Ni en tinc la capacitat, ni ara mateix em veig en cor d’escriure res de forma estructurada. Per\u00f2, per si pot ser \u00fatil a altres, em vaga reflectir sobre el paper algunes de les reflexions i dubtes que aquests dies em volten pel cap. S\u00f3n aix\u00f2, simples reflexions apressades, en un entorn social de patiment i emerg\u00e8ncia; com a tals, no tenen m\u00e9s valor i s\u00f3n molt limitades i canviants (probablement en unes setmanes les escriuria diferent).<\/p>\n
No s\u00f3c capa\u00e7, honestament, d’opinar en aquest moment sobre si l’estrat\u00e8gia com s’ha afrontat l’epid\u00e8mia ha estat o no la millor. Ni em sento prou capacitat per a fer-ho, ni crec que sigui el moment. S\u00ed que em preocupa que molts altres (professionals sanitaris i no professionals) opinin amb seguretat, marcant c\u00e0tedra, sobre el tema. I em sembla poc honest que algun epidemi\u00f2leg arribi a dir que l’estrat\u00e8gia \u00e9s ben err\u00f2nia i demani fins i tot dimissions de c\u00e0rrecs t\u00e8cnics. Sincerament, \u00abara no toca\u00bb.<\/p>\n
El desconeixement que tenim del virus, de la malaltia i del seu comportament epidemiol\u00f2gic \u00e9s tan gran que cal ser prudents i esperar a poder analitzar amb perspectiva per a dir coses amb certa base cient\u00edfica. En aquest terreny ens movem en la incertesa; potser perqu\u00e8 els metges de fam\u00edlia hi estem acostumats a fer-ho en la cl\u00ednica, ara tamb\u00e9 acceptem millor que altres aquesta incertesa epidemiol\u00f2gica.<\/p>\n
I \u00e9s aquesta incertesa la que em fa ser respectu\u00f3s, malgrat tot, amb les decisions que van prenent els qui en tenen la responsabilitat. Crec que ara, en general, ens conv\u00e9 seguir indicacions (sense deixar de criticar-les o discutir-les, si cal). D’aix\u00f2 en sabrien molt m\u00e9s companyes d’ONG (com Metges sense Fronteres) acostumades a moure’s en entorns epid\u00e8mics similars. En aquest sentit, em preocupen iniciatives \u00abindividuals\u00bb que poden ser contraproduents: \u00abinventors\u00bb de tractaments, \u00abinventors\u00bb de circuits, peticions de centres sanitaris buscant-se la vida per obtenir materials… S\u00f3n actuacions poc solid\u00e0ries i probablement contraproduents, encara que puguin ser ben intencionades.<\/p>\n
Procuro, aix\u00f2 s\u00ed, seguir fent, com una formigueta, la meva feina, la que s\u00e9 fer, la que crec pot ser \u00fatil pels pacients, malgrat el desgavell de continus canvis de protocol. Atenc cada dia nombroses persones (aquests dies s’ha fet habitual sobrepassar les 60), flexibilitzant el meu horari (sovint acabo m\u00e9s tard o hi torno fora d’horari). Moltes atencions s\u00f3n telef\u00f2niques, sense deixar de fer l’atenci\u00f3 presencial (amb m\u00e9s domicilis) quan cal. No totes, ni de bon tros, s\u00f3n pel \u00abvirus\u00bb: la vida segueix… i la gent cau i es fractura el genoll o fa una bacteri\u00e8mia d’origen urinari, o necessita control del seu INR, o est\u00e0 angoixada, o fa un debut estrany d’una neopl\u00e0sia, o est\u00e0 a l’espera de resultats de proves per un problema neurol\u00f2gic greu, o necessita aclarir dubtes, o… atendre els m\u00faltiples quadres sospitosos d’infecci\u00f3 per coronavirus i posar-hi seny, destriant els potencialment greus dels que no ho s\u00f3n, els que necessiten proves complement\u00e0ries i els que no, donant instruccions (i prescrivint baixes laborals, algunes que no pertocarien) per evitar estendre el contagi. Llisto aquells pacients probablement infectats amb m\u00e9s risc i els dono suport i seguiment telef\u00f2nic fins i tot durant el cap de setmana; ll\u00e0stima que alguns serveis absurdament col\u00b7lapsats (com el 061) dupliquin innecess\u00e0riament la meva feina<\/p>\n
Atendre tot aix\u00f2 (com sempre) amb responsabilitat i calidesa, amb proximitat, \u00e9s la millor aportaci\u00f3 que puc fer per procurar que aquestes persones es sentin ben ateses i no vagin innecess\u00e0riament a l’hospital. \u00c9s una feina fosca (no ser\u00e0 motiu de recompensa social com altes actuacions professionals m\u00e9s \u00abheroiques\u00bb) per\u00f2 imprescindible.<\/p>\n
He procurat aquests dies mantenir la serenitat. No \u00e9s f\u00e0cil. I ajudar que la mantinguin les meves companyes d’equip i els responsables sanitaris i pol\u00edtics m\u00e9s propers.<\/p>\n
Preocupa, en aquest entorn, l’actitud majorit\u00e0ria simplement biologicista: tot centrat en el virus, el seu tractament (quin…?) la seva vacuna (quan la tinguem tot haur\u00e0 passat…), l’atenci\u00f3 a urg\u00e8ncies i a cures intensives (imprescindibles per\u00f2 no s\u00f3n l’\u00fanica resposta…). Una orientaci\u00f3 que oblida altres patiments i que menyst\u00e9 (ja hi estem acostumats) la funci\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut: alg\u00fa sap la feina que estem fent?, alg\u00fa comptar\u00e0 el nombre d’atencions a l’hospital que evitem?, alg\u00fa parlar\u00e0 del nombre de pacients mantinguts a casa?, alg\u00fa tindr\u00e0 en compte l’acompanyament de les persones?, alg\u00fa valorar\u00e0 l’atenci\u00f3 a altres patologies que segueixen existint?, alg\u00fa…?<\/p>\n
El deliri ja \u00e9s sentir com alg\u00fa proposa que els professionals de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria ens dediquem a donar suport a l’hospital. Seria un greu error, un m\u00e9s dels que, probablement, aquests dies estem cometent, tancar els centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Aix\u00f2 s\u00ed que seria \u00abconfinar\u00bb en l’oblit a tota la poblaci\u00f3, que est\u00e0 patint!<\/p>\n
Dedicat, amb estimaci\u00f3, a un munt d’infermeres, administratives, treballadores socials i metgesses dels equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria que aquests dies estan donant el millor d’elles mateixes…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ni en tinc la capacitat, ni ara mateix em veig en cor d’escriure res de forma estructurada. Per\u00f2, per si pot ser \u00fatil a altres, em vaga reflectir sobre el paper algunes de les reflexions i dubtes que aquests dies em volten pel cap. S\u00f3n aix\u00f2, simples reflexions apressades, en un entorn social de patiment […]<\/p>\n","protected":false},"author":356,"featured_media":21371,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2310,1206],"tags":[2152],"class_list":["post-21368","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-migrate","category-opinio","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21368","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/356"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21368"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21368\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}