Cada capvespre les ve\u00efnes i els ve\u00efns del meu barri surten als balcons i es posen a aplaudir. Com tothom sap, aquest \u00e9s un reconeixement simb\u00f2lic al personal sanitari, que \u00e9s qui ha de fer front no solament a la pand\u00e8mia, sin\u00f3 tamb\u00e9 a dues derivades: la ineptitud dels pol\u00edtics en la gesti\u00f3 de la crisi del coronavirus i les mancances d’un sistema sanitari p\u00fablic que la crisi econ\u00f2mica del 2008 va deixar en m\u00ednims.<\/p>\n
A l’esquena de metges, infermeres, auxiliars i personal de la neteja hem projectat les nostres angoixes i la nostra por. Fa cent anys, la soluci\u00f3 dels besavis hauria estat la de buscar una ajuda celestial i fer rogatives i novenes esperant que algun \u00e9sser superior els preserv\u00e9s la vida. Ara ja sabem que d’aix\u00f2 nom\u00e9s en sortirem si els cient\u00edfics busquen a correcuita una vacuna o un remei i el personal sanitari hi deixa la pell, i alguns fins i tot la vida, per a guarir-nos i aix\u00ed poder tornar a tenir salut i seguretat.<\/p>\n
Diu la dita que nom\u00e9s ens recordem de Santa B\u00e0rbara quan trona i certament, ara trona fort; per\u00f2 la tempesta va comen\u00e7ar fa m\u00e9s de deu anys, quan el govern preindependentista catal\u00e0, amb el suport de l’espanyol, va comen\u00e7ar a retallar sous i pagues dels professionals de la sanitat p\u00fablica, a tancar llits, a no renovar contractes i a augmentar la precarietat dels treballadors temporals que eren, i segueixen essent molts en el conjunt del sistema.<\/p>\n
Quan jo passava nits de febre i d’incertesa a l’Hospital Cl\u00ednic bo i esperant reeixir d’un trasplantament de moll de l’os, a la infermera que tenia cura de mi a aquelles hores de la matinada i al metge que pujava d’urg\u00e8ncies quan les coses es complicaven, els unia una cosa: a ambd\u00f3s els havien retallat el sou, tenien contractes d’all\u00f2 m\u00e9s precaris i estaven en una situaci\u00f3 d’estr\u00e8s que es perllongava des de feia mesos. Per\u00f2 malgrat aix\u00f2, mai vaig notar cap mala actitud, ans al contrari, nom\u00e9s rebia mirades emp\u00e0tiques que, per cert, no oblidar\u00e9 mai.<\/p>\n
Aquest pa\u00eds que es mou entre l’autocomplaen\u00e7a \u2013\u00bbtenim la millor sanitat del m\u00f3n!\u00bb- i l’\u00e8pica continuada d’alguns discursos pol\u00edtics, ara hauria de comen\u00e7ar a tocar de peus a terra i a pensar que el sistema sanitari catal\u00e0 es mant\u00e9 en un alt nivell gr\u00e0cies b\u00e0sicament a l’esfor\u00e7 i al capteniment del personal que hi treballa. Dissortadament, aquestes condicions de precarietat tenen m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies negatives: han restat atractiu a exercir les professions sanit\u00e0ries. Com em deia fa poc el Director General del Cl\u00ednic, a la manca de recursos s’hi afegeix un fet cabdal, es jubilen metges i personal d’infermeria i no els poden substituir, ja que hi ha manca de joves que es vulguin dedicar a aquesta professi\u00f3, doncs la troben molt sacrificada i poc compensada.<\/p>\n
Quan tot aix\u00f2 que estem vivint ara passi, que espero i desitjo que sigui aviat, no comencem a proposar premis i guardons. Deixem d’aplaudir i agra\u00efm el que han fet d’una altra manera: agafem la pancarta, plantem-nos davant dels governs i parlaments per a dir-los coses tan simples com que el personal sanitari ha de recuperar els sous de fa deu anys, que cal posar fi a la precarietat laboral d’aquest sector, que s’han d’augmentar els recursos dedicats a la recerca i que no ha de ser a base de tele maratons ni de la caritat. I, per \u00faltim, que es proclami la sanitat p\u00fablica com un b\u00e9 no retallable, al que tothom pugui accedir en les mateixes condicions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cada capvespre les ve\u00efnes i els ve\u00efns del meu barri surten als balcons i es posen a aplaudir. Com tothom sap, aquest \u00e9s un reconeixement simb\u00f2lic al personal sanitari, que \u00e9s qui ha de fer front no solament a la pand\u00e8mia, sin\u00f3 tamb\u00e9 a dues derivades: la ineptitud dels pol\u00edtics en la gesti\u00f3 de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":21296,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[2152],"class_list":["post-21401","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21401","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21401"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21401\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21401"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21401"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21401"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}