Miquel Vilardell, metge i catedr\u00e0tic de Medicina Interna de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, va presidir el Col\u00b7legi de Metges de Barcelona entre 2010 i 2014, per\u00edode convuls a causa de les retallades que va patir el sistema de salut p\u00fablic catal\u00e0. Ell va ser-ne molt cr\u00edtic i ara, en plena pand\u00e8mia pel coronavirus, ens parla sobre com ha afectat la manca d’inversi\u00f3 en la sanitat p\u00fablica a la gesti\u00f3 de la Covid-19. Vilardell reivindica que cal protegir el sistema p\u00fablic de salut amb m\u00e9s recursos i assegurar la protecci\u00f3 del personal sanitari.<\/p>\n
La crisi de la Covid-19 suposa un gran repte pel sistema sanitari. El nombre d’infectats i d’hospitalitzats est\u00e0 creixent constantment. El sistema sanitari p\u00fablic espanyol i catal\u00e0 est\u00e0\u00a0prou\u00a0preparat per afrontar una pand\u00e8mia com aquesta?<\/strong><\/p>\n El sistema sanitari nostre \u00e9s un sistema que t\u00e9 unes qualitats molt rellevants. Aquestes s\u00f3n, fonamentalment, que hi ha equitat en el sistema i que hi ha la generalitzaci\u00f3 i universalitat en l’assist\u00e8ncia, que per mi s\u00f3n dos elements important\u00edssims. Ara b\u00e9, quina \u00e9s la principal debilitat? Que s’inverteixen pocs recursos econ\u00f2mics en aquest sistema p\u00fablic de salut. Cient\u00edficament, en l’\u00e0mbit m\u00e8dic es produeixen molt r\u00e0pidament aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics, per\u00f2, si no invertim, no nom\u00e9s no s’avan\u00e7a sin\u00f3 que ens quedem enrere.<\/p>\n Com han afectat les retallades dels darrers anys a la crisi de la Covid-19?<\/strong><\/p>\n Les retallades han afectat molt a tot el sistema sanitari. Quan no es posen els diners m\u00ednims i necessaris perqu\u00e8 el sistema de salut no nom\u00e9s es mantingui, sin\u00f3 que es vagi posant al dia amb els aven\u00e7os que van apareixent, aleshores evidentment tenim problemes.\u00a0Aquests recursos\u00a0han faltat. La falta d’inversi\u00f3\u00a0p\u00fablica \u00e9s\u00a0el principal problema. Durant els \u00faltims\u00a0quinze\u00a0anys no s’han invertit els recursos necessaris en el sistema de salut p\u00fablic i aix\u00f2 ha fet que moltes de les estructures i dels equipaments sanitaris hagin envellit.<\/p>\n I qu\u00e8 \u00e9s el que ens ha salvat? El nostre personal sanitari, que \u00e9s d’una qualitat extraordin\u00e0ria. Tenim uns professionals absolutament entregats i que hi posen molta passi\u00f3 en el que fan. Els professionals s\u00f3n molt competents i aix\u00f2 ens ha salvat moltes vegades,\u00a0tant\u00a0en el camp de la recerca com de l’assist\u00e8ncia. Per tant, el nostre sistema de salut p\u00fablic \u00e9s bo, sobretot per les caracter\u00edstiques d’equitat i universalitat, per\u00f2 falten diners per millorar les estructures i tenir-ho tot preparat\u00a0pel que\u00a0pugui venir. A causa de la manca de recursos tenim menys estructures sanit\u00e0ries que altres pa\u00efsos, com per exemple Alemanya<\/p>\n Hi\u00a0ha hagut una manca\u00a0de previsi\u00f3 i exc\u00e9s de confian\u00e7a en la gesti\u00f3 per fer front a la Covid-19?<\/strong><\/p>\n Quan una cosa \u00e9s tan desconeguda, com el coronavirus, quan no coneixem pr\u00e0cticament res d’aquest virus i tenim poques evid\u00e8ncies de les conseq\u00fc\u00e8ncies que realment pot provocar, no podem preveure tot el que pot passar. Crec que ning\u00fa no es pensava que aix\u00f2 tindria la magnitud que est\u00e0 tenint ara, malgrat\u00a0l’experi\u00e8ncia\u00a0d’It\u00e0lia i\u00a0la Xina. Pens\u00e0vem que aqu\u00ed ten\u00edem un sistema suficientment preparat i que podr\u00edem parar-ho abans, per\u00f2 no s’ha pogut frenar. Potser, si ara retroced\u00edssim al passat, s’hauria d’haver ordenat que es tanquessin aeroports i fronteres, per\u00f2 dir aix\u00f2 una vegada ha vingut ja la davallada \u00e9s molt senzill. Preveure-ho no era gens de f\u00e0cil. Aquest coronavirus \u00e9s un gran desconegut que ens ha agafat a tots desprevinguts.<\/p>\n Quines s\u00f3n les mesures m\u00e9s importants que s’han d’aplicar per afrontar la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n En primer lloc, el confinament de la poblaci\u00f3 \u00e9s fonamental. Que es faci veritablement efectiu i que la gent es quedi a casa. Un confinament total resulta cabdal per evitar la propagaci\u00f3 de la malaltia. Si no es fa aix\u00f2 aquests dies, els hospitals se’ns ompliran de tal manera que l’atenci\u00f3 que donarem sortir\u00e0 molt perjudicada i se’ns morir\u00e0 m\u00e9s gent dels que podrien morir. Hem de ser conscients d’aix\u00f2, hem de quedar-nos confinats totalment. Aix\u00f2 no vol dir que desaparegui el coronavirus, per\u00f2 amb el confinament total es reduiran els contagis i tindrem menys pressi\u00f3 assistencial i, per tant, m\u00e9s mitjans hospitalaris. Hem de poder atendre correctament la gent que est\u00e0 m\u00e9s greu, que ha entrat en insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria i que necessita ajuda per a respirar o que ha tingut un col\u00b7lapse multiorg\u00e0nic.<\/p>\n Per altra banda, \u00e9s fonamental que el personal sanitari vagi ben protegit, els sistemes de protecci\u00f3 s’han de proporcionar immediatament a tots els treballadors de la sanitat. Aix\u00f2 \u00e9s absolutament fonamental. Tamb\u00e9 cal generalitzar els tests. Fer tests i diagn\u00f2stics a tota la gent que est\u00e0 en contacte amb malalts. El personal sanitari ha de saber quina poblaci\u00f3 \u00e9s portadora del coronavirus.<\/p>\n La recerca tamb\u00e9 \u00e9s fonamental en aquest moment. Ara per ara, el que sabem segur \u00e9s que l’edat i les patologies pr\u00e8vies s\u00f3n un factor de risc, per\u00f2 segur que hi ha altres factors gen\u00e8tics i ambientals que predisposen a una evoluci\u00f3 determinada de la malaltia. De moment no tenim una evid\u00e8ncia de cura cient\u00edfica que sigui efica\u00e7. Per aix\u00f2 \u00e9s important investigar. I la investigaci\u00f3 vindr\u00e0 donada, malauradament, per la casu\u00edstica. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem treure conclusions. Actualment s’han obert moltes l\u00ednies de recerca i s’est\u00e0 investigant amb gran esfor\u00e7 i a molts llocs per trobar la vacuna que curi la malaltia, perqu\u00e8 nom\u00e9s aix\u00ed solucionarem aquesta crisi sanit\u00e0ria.<\/p>\n Al marge del sistema p\u00fablic, creu que la sanitat privada est\u00e0 fent tamb\u00e9 l’esfor\u00e7 que es requereix?<\/strong><\/p>\n La sanitat privada s’ha implicat totalment. Ha posat els hospitals a la disposici\u00f3 del sistema p\u00fablic de salut per tractar pacients de la Covid-19. Qui digui que el sector privat no ha apostat prou per ajudar a curar als infectats de coronavirus no coneix b\u00e9 la situaci\u00f3 actual. Jo crec que aquesta crisi ha servit tamb\u00e9 per unir forces entre el sector sanitari p\u00fablic i el sector sanitari privat. Crec que s\u00f3n dos sistemes complementaris i que, en situacions com l’actual, han d’anar els dos de la m\u00e0, a la una, amb aquesta complementarietat. Ara s’est\u00e0 demostrant que aix\u00f2 \u00e9s el que passa.<\/p>\n Els professionals hi posen molta vocaci\u00f3 i passi\u00f3, per\u00f2, evidentment s\u00f3n humans. Lluiten per salvar vides, per\u00f2 la pressi\u00f3 contant tamb\u00e9 els afecta psicol\u00f2gicament<\/p><\/blockquote>\n El personal sanitari est\u00e0 sotm\u00e8s a molta pressi\u00f3 assistencial. Qu\u00e8 s’hauria de fer per millorar les condicions amb les quals treballa tot aquest personal en els hospitals i en els\u00a0CAPs?<\/strong><\/p>\n En aquest moment la situaci\u00f3 \u00e9s molt dif\u00edcil. Els professionals hi posen molta vocaci\u00f3 i passi\u00f3, per\u00f2, evidentment s\u00f3n humans. Lluiten per salvar vides, per\u00f2 la pressi\u00f3 contant tamb\u00e9 els afecta psicol\u00f2gicament. Per aix\u00f2 crec que \u00e9s important introduir eines de suport psicol\u00f2gic, que molts professionals sanitaris necessitaran en algun moment. El Col\u00b7legi de Metges, per exemple, t\u00e9 un programa d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica que est\u00e0 fent una bona tasca, i s’hi han acollit molt\u00edssims sanitaris.<\/p>\n Com afronta el personal m\u00e8dic els dilemes \u00e8tics de tenir uns recursos escassos, per exemple respiradors, i un nombre elevat de pacients? Si es col\u00b7lapsa el sistema sanitari, en funci\u00f3 de quins criteris es decideix a qui es tracta i a qui no?<\/strong><\/p>\n Els hospitals, a trav\u00e9s de les seves comissions deontol\u00f2giques, han elaborat uns criteris i protocols molt acurats per fer front a aquestes situacions. Aix\u00f2 que es diu que a partir dels\u00a065\u00a0anys ja no s’intuba a la gent \u00e9s completament fals. L’edat no \u00e9s l’\u00fanic criteri que es t\u00e9 en compte, sin\u00f3 que es fa tota una valoraci\u00f3 de la persona a partir de les escales de valoraci\u00f3 de criteris de fragilitat. Es t\u00e9 en compte, per exemple, en quin estat general es trobava el pacient abans de la malaltia, el grau de depend\u00e8ncia que t\u00e9 en la seva cura personal, si est\u00e0 a prop el seu final de vida, si t\u00e9 una alteraci\u00f3 cognitiva…\u00e9s a dir, es tenen en compte un gran conjunt de factors. Tots els hospitals tenen comissions \u00e8tiques que fan les seves valoracions. El problema\u00a0en el qual\u00a0ens hem de centrar \u00e9s que hem de poder disposar dels recursos necessaris per tractar a tots els pacients.<\/p>\n Creu que la sanitat p\u00fablica sortir\u00e0 m\u00e9s refor\u00e7ada o m\u00e9s precaritzada d’aquesta crisi?<\/strong><\/p>\n Jo crec que la sanitat p\u00fablica n’ha de sortir refor\u00e7ada. El personal de la sanitat p\u00fablica \u00e9s extraordinari. I el sistema en\u00a0si\u00a0\u00e9s molt bo, per les caracter\u00edstiques d’equitat i universalitat que deia. El que sortir\u00e0 de tota aquesta crisi jo crec que \u00e9s que hem de destinar recursos a la sanitat, a la depend\u00e8ncia i a les prestacions socials, a les coses que realment s\u00f3n importants. Aix\u00f2 espero que els que ens governin en un futur ho tinguin molt present. El sistema sanitari s’ha d’enfortir i actualitzar peri\u00f2dicament per estar preparats pel que pugui venir.<\/p>\n D’altra banda, crec que la poblaci\u00f3 ja tenia clar que el personal de la sanitat p\u00fablica \u00e9s excel\u00b7lent, per\u00f2 la crisi del coronavirus ha posat de manifest que els pol\u00edtics han de cuidar molt m\u00e9s al personal sanitari. La situaci\u00f3 ha posat en relleu la import\u00e0ncia d\u2019invertir en la sanitat p\u00fablica. Tamb\u00e9 crec que hi haur\u00e0 algunes especialitats que sortiran refor\u00e7ades amb aquesta crisi. Aquelles a les quals a vegades se’ls d\u00f3na poca import\u00e0ncia: els metges de fam\u00edlia, els metges geri\u00e0trics o els especialistes de medicina interna i intensiva. S\u00f3n especialitats fonamentals, per\u00f2, com que s\u00f3n molt generalistes, a vegades no s\u00f3n prou apreciades. Per exemple, els metges de fam\u00edlia que atenen en els Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria tenen la responsabilitat de fer el diagn\u00f2stic preco\u00e7, donen un suport directe als malalts, ja que l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s la porta d’entrada al sistema i, a m\u00e9s, fan les visites i emerg\u00e8ncies domicili\u00e0ries. No donen grans \u00e8xits medi\u00e0tics, per\u00f2 en moments com aquest \u00e9s quan es posa de manifest que s\u00f3n especialitats imprescindibles.<\/p>\n El que sortir\u00e0 de tota aquesta crisi jo crec que \u00e9s que hem de destinar recursos a la sanitat, a la depend\u00e8ncia i a les prestacions socials, a les coses que realment s\u00f3n importants.<\/p><\/blockquote>\n Respecte a la formaci\u00f3 del personal sanitari. Creu que una situaci\u00f3 com aquesta despertar\u00e0 m\u00e9s vocacions?\u00a0Hi haur\u00e0\u00a0m\u00e9s joves que voldran estudiar medicina o infermeria?<\/strong><\/p>\n Ja n’hi ha molts d’estudiants, per\u00f2 el que hem\u00a0de valorar\u00a0\u00e9s la necessitat de professionals i, si realment ens en falten, cal planificar b\u00e9 les entrades a les facultats de medicina i ci\u00e8ncies de la salut. Perqu\u00e8 de vocacions n’hi ha moltes. Hi ha molta gent\u00a0a la qual\u00a0no li falta vocaci\u00f3, per\u00f2 no t\u00e9 la qualificaci\u00f3 de 13 que fa falta per entrar. Crec que el que s’ha de fer \u00e9s una acurada planificaci\u00f3 del nombre de metges que es necessiten en aquest pa\u00eds, de cada especialitat. El m\u00e9s important\u00a0\u00e9s\u00a0establir i planificar adequadament les necessitats, pensant tamb\u00e9 en el futur. El que no podem fer tampoc \u00e9s obrir l’aixeta d’entrada a les facultats\u00a0de Medicina i despr\u00e9s tancar-la amb el\u00a0MIR.<\/p>\n Quins aprenentatges podem extreure d’aquesta crisi?<\/strong><\/p>\n El primer \u00e9s que s’ha de protegir aquest sistema p\u00fablic de salut amb m\u00e9s recursos. Cal protegir les necessitats de personal sanitari d’aquest pa\u00eds de cara el futur i valorar les especialitats que s\u00f3n imprescindibles en un moment com aquest. Una altra ensenyan\u00e7a important \u00e9s que la medicina preventiva i la salut p\u00fablica segueixen sent vitals per poder planificar i sostenir el nostre sistema de salut i que la investigaci\u00f3, la recerca en l’\u00e0mbit biom\u00e8dic, s’ha de promoure i finan\u00e7ar correctament. La soluci\u00f3 final la donaran els investigadors en poder trobar una vacuna que ens alliberi del risc que suposa el coronavirus.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Miquel Vilardell, metge i catedr\u00e0tic de Medicina Interna de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, va presidir el Col\u00b7legi de Metges de Barcelona entre 2010 i 2014, per\u00edode convuls a causa de les retallades que va patir el sistema de salut p\u00fablic catal\u00e0. Ell va ser-ne molt cr\u00edtic i ara, en plena pand\u00e8mia pel coronavirus, ens […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":21654,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,26],"tags":[2152],"class_list":["post-21650","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","category-moviments","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21650","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21650"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21650\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}