![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/04\/IMG_0589.jpg\")
<\/a><\/p>\n
Temps r\u00e8cord<\/h3>\n
La primera seq\u00fc\u00e8ncia gen\u00e8tica del nou coronavirus es va publicar el 12 de gener d’aquest any, tan sols dues setmanes despr\u00e9s que les autoritats sanit\u00e0ries de Wuhan (Xina) informessin d’uns quants casos de pneum\u00f2nia per causa desconeguda. Llavors, ni el nou coronavirus ni la malaltia que causava tenien nom.<\/p>\n
Con\u00e8ixer al detall les caracter\u00edstiques del virus \u00e9s clau per desenvolupar candidates a vacuna. Hi ha diferents estrat\u00e8gies, per\u00f2 la idea \u00e9s dissenyar-a partir de petites peces del seu material gen\u00e8tic atenuat per provocar la resposta immunit\u00e0ria en les persones.<\/p>\n
Tan sols dos mesos despr\u00e9s de con\u00e8ixer el perfil gen\u00e8tic del nou coronavirus, els Instituts Nacionals de Salut (NIH<\/span>) dels Estats Units van anunciar que comen\u00e7ava un assaig cl\u00ednic en humans de la primera vacuna. \u00abUna fita mai abans aconseguit\u00bb, subratlla\u00a0Blanco<\/span> sobre el temps r\u00e8cord.<\/p>\n L’endem\u00e0, el Ministeri de Defensa de la Xina va respondre amb un altre comunicat, en qu\u00e8 el pa\u00eds assegurava haver comen\u00e7at -tamb\u00e9 a persones- les proves d’una vacuna desenvolupada per l’Acad\u00e8mia Militar de Ci\u00e8ncies.<\/p>\n Els anuncis de les dues superpot\u00e8ncies ressonaven en la hist\u00f2ria mundial, que ja havia viscut altres episodis similars com el de la cursa lliurada pels Estats Units i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica durant la guerra freda per convertir-se en els pioners de l’exploraci\u00f3 espacial.<\/p>\n L’\u00faltim editorial de la revista Science<\/span> no esmenta aquest cap\u00edtol de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, tot i que parla\u00a0d'\u00bbuna carrera sense precedents\u00bb. No obstant aix\u00f2, el seu autor recorda altres proeses de la humanitat com el Projecte del Genoma\u00a0Hum\u00e0 i el CERN: investigadors de tot el m\u00f3n fent ci\u00e8ncia b\u00e0sica en els seus laboratoris, coordinats a escala internacional.<\/p>\n Tant Enjuanes<\/span>\u00a0com\u00a0Blanco<\/span> coincideixen a assenyalar que hi ha moltes estrat\u00e8gies possibles per desenvolupar vacunes, d’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de \u00abser molt selectiu\u00bb en aquelles que seguiran el seu curs experimental. La clau \u00e9s decidir\u00a0quins\u00a0prototips tiraran endavant.<\/p>\n En el cas d’altres virus, com el VIH, hi ha iniciatives internacionals per coordinar esfor\u00e7os tit\u00e0nics, com el d’aconseguir una vacuna per virus de la sida.\u00a0Blanco<\/span>, que tamb\u00e9 investiga en VIH, creu que pot acabar passant el mateix amb la COVID-19. \u00abSeria el m\u00e9s l\u00f2gic\u00bb, diu sobre la possible coordinaci\u00f3 final per part d’una instituci\u00f3 supranacional com l’OMS,\u00a0tal com tamb\u00e9 apunta\u00a0Berkley<\/span> en el seu article.<\/p>\n Un dels avantatges a l’hora de dissenyar una vacuna contra el SARS-CoV-2 \u00e9s que el nou coronavirus muta poc, tal com es pot observar en el seguiment del patogen pel m\u00f3n en temps real. Per\u00f2 una vacuna no nom\u00e9s requereix el desenvolupament de l’antigen, la pe\u00e7a nuclear de la ter\u00e0pia preventiva, sin\u00f3 que necessita\u00a0d’adjuvants<\/span>\u00a0per potenciar les defenses de l’organisme i d’un vehicle que la present davant\u00a0del\u00a0sistema immunitari. \u00abS\u00f3n diversos aspectes complementaris, tots els quals contribueixen a l’\u00e8xit d’una vacuna\u00bb, ressalta\u00a0Enjuanes<\/span>.<\/p>\n Tot i la urg\u00e8ncia per aconseguir una vacuna, el proc\u00e9s d’obtenci\u00f3 porta com a m\u00ednim 18<\/span> mesos. Els assajos cl\u00ednics en humans per provar la seva seguretat i efic\u00e0cia es reparteixen en tres cap\u00edtols, que s\u00f3n les fases I, II i III de qualsevol investigaci\u00f3 d’aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, la crisi sanit\u00e0ria ha fet que es plantegi accelerar el proc\u00e9s i obviar algun d’aquests passos. Fa uns dies, la Universitat de Harvard<\/span>\u00a0(EUA) publicava un article en el qual plantejava infectar directament a joves sans per provar la vacuna m\u00e9s r\u00e0pidament. \u00abAix\u00f2 a mi ni em passa per la ment -reacciona\u00a0Enjuanes<\/span>-. Tothom que treballa en el desenvolupament de vacunes sap que primer cal desenvolupar-la i despr\u00e9s provar-la en models animals experimentals\u00bb.<\/p>\n I continua amb to ir\u00f2nic: \u00abJo li proposo a l’investigador de Harvard que hagi dit aix\u00f2 que posi els seus fills a disposici\u00f3 dels laboratoris perqu\u00e8 assagin. Si ho veu tan clar, no tinc cap problema, que ho faci amb els seus fills, o els fills dels seus fills. Ens sembla que no \u00e9s ni correcte ni prudent anar directament a assajos en nens petits si abans no s’ha passat per tots els procediments habituals, el que s’anomena assajos precl\u00ednics\u00bb.<\/p>\n Per decidir les vacunes que finalment hauran de provar en humans cal tenir en compte altres factors. Les candidates han de funcionar i tenir possibilitats de fabricar-se a gran escala, una cosa essencial per garantir l’accessibilitat a un preu redu\u00eft.<\/p>\n \u00abEstem parlant d’immunitzar a tota la poblaci\u00f3 mundial\u00bb, subratlla\u00a0Blanco<\/span>. Per aix\u00f2 considera tan important el control per part d’organismes com l’OMS per poder negociar les condicions de la patent i la seva producci\u00f3 sostenible.<\/p>\n De tota manera, el vir\u00f2leg afegeix que segurament ser\u00e0 necess\u00e0ria m\u00e9s d’una vacuna. \u00abNo totes funcionen de la mateixa manera en totes les persones\u00bb, recorda. Per exemple, la gent d’edat avan\u00e7ada -el grup de poblaci\u00f3 de major risc- respon molt poc perqu\u00e8 el seu sistema immunitari envelleix.<\/p>\n Blanco continua amb la seva explicaci\u00f3 i va un pas m\u00e9s enll\u00e0. El cient\u00edfic investiga per a la vacuna del coronavirus d’avui, per\u00f2 ja pensa en estrat\u00e8gies parcialment efica\u00e7os<\/span> contra \u00abpr\u00f2ximes pand\u00e8mies\u00bb.<\/p>\n Enjuanes<\/span>\u00a0coincideix. El veter\u00e0 vir\u00f2leg aprofita per girar la mirada cap als seus\u00a035<\/span>\u00a0anys d’estudi de diversos coronavirus i den\u00fancia: \u00abEs treballa a tota m\u00e0quina quan hi ha una necessitat urgent i despr\u00e9s, quan desapareix, ja ning\u00fa se’n recorda\u00bb.\u00a0El SARS<\/span>\u00a0i\u00a0el MERS<\/span>\u00a0tamb\u00e9 van provocar crisis internacionals de salut p\u00fablica, per\u00f2 el control d’aquells virus es va conjurar amb la recessi\u00f3 econ\u00f2mica i els fons per a la seva investigaci\u00f3 van desapar\u00e8ixer, apunta\u00a0Blanco.<\/p>\n \u00abL’entenem\u00a0perqu\u00e8 els recursos s\u00f3n limitats. Si es\u00a0d\u00f3na diners per a un virus no n’hi ha\u00a0per a un altre reflexiona\u00a0Enjuanes-. Per\u00f2 fins i tot l’OMS va dir que quan superem aquesta pand\u00e8mia, que segur que succeir\u00e0, no oblidem continuar amb les investigacions que s’han posat en marxa, perqu\u00e8 l’experi\u00e8ncia demostra que cada 8 o 10 anys surt un coronavirus mortal per als humans.<\/p>\n Veurem si en aquesta ocasi\u00f3, durant la propera crisi econ\u00f2mica, els Estats de tot el planeta prioritzaran la recerca de vacunes per estar preparats davant els futurs virus que ens quedin per viure.<\/p>\nLa import\u00e0ncia de ser selectiu<\/h3>\n
Una vacuna que tots puguem pagar<\/h3>\n