El Teo t\u00e9 14 anys i viu amb la Maya, la seva mare, i el Ra\u00fcl, el seu germ\u00e0 petit de 10 anys. El confinament li ha alterat totes les rutines, com a tothom, per\u00f2 en el seu cas la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s una mica m\u00e9s delicada, perqu\u00e8 es tracta d\u2019un adolescent amb trastorn de l\u2019espectre autista. La rutina va lligada a la seguretat. \u201cN\u2019hem hagut de fer noves, creant un horari visual amb pictogrames\u201d, comenta la Maya. El Teo t\u00e9 llenguatge, per\u00f2 la seva comprensi\u00f3 s\u2019assenta molt millor amb els pictogrames.<\/p>\n
Tamb\u00e9 \u00e9s especialment sensible als sorolls i a determinats tactes, com el del pl\u00e0stic, i un dels pocs dies que ha sortit de casa durant el confinament es va enfadar molt, perqu\u00e8 al s\u00faper el van obligar a posar-se els t\u00edpics guants per agafar la fruita, com a mesura de protecci\u00f3. \u201cNom\u00e9s ha sortit dos cops i l\u2019experi\u00e8ncia no ha estat bona. Ara intento fer la compra com m\u00e9s r\u00e0pidament millor i resant perqu\u00e8 no passi res mentre estan els nens sols a casa\u201d, comenta la Maya. En l\u2019altra ocasi\u00f3 un gu\u00e0rdia urb\u00e0 els va aturar i li va preguntar que perqu\u00e8 anava amb dos nens\u2026 \u00f2bviament perqu\u00e8 a un nen de 10 anys no se\u2019l deixa sol a casa.<\/p>\n
Com la Maya i el Teo, la major part de fam\u00edlies amb criatures amb TEA de l\u2019Associaci\u00f3 Aprenem, per la inclusi\u00f3 de les persones amb TEA<\/a>, surten el m\u00ednim possible de casa, segons explica Marta Romero, psic\u00f2loga i terapeuta de l\u2019entitat. \u201cNo s\u00f3n situacions f\u00e0cils de gestionar, perqu\u00e8 el nen veu que no surt quan hauria de sortir, per\u00f2 que tampoc no \u00e9s un dissabte, i que si surt no \u00e9s per anar a fer les coses que feia abans\u201d, comenta. Amb el temps transcorregut de confinament, la major part de les 500 fam\u00edlies de l\u2019associaci\u00f3 \u201cestan gratament sorpreses de l\u2019esfor\u00e7 que estan fent els seus fills i com s\u2019estan adaptant a aquesta situaci\u00f3\u201d, comenta Romero.<\/p>\n En el cas del Teo, fins la publicaci\u00f3 del decret d\u2019alarma anava dos cops per setmana a la consulta de Romero. Ara una de les seves noves rutines \u00e9s fer-li una videotrucada cada dia. \u201cHi ha un moment que sap que m\u2019ha de trucar i ho fa, per\u00f2 amb les fam\u00edlies tenim establert que ens poden trucar cada vegada que hi ha una emerg\u00e8ncia\u201d, afegeix. Les videotrucades estan sent una v\u00e0lvula de seguretat important en tota aquesta crisi per les fam\u00edlies amb fills amb TEA, molt m\u00e9s que sortir al carrer, ja que \u201cpoder-se relacionar amb les persones que coneixen, com poden ser tamb\u00e9 els seus amics o els seus familiars, \u00e9s molt positiu\u201d, comenta la terapeuta.<\/p>\n \u201cNo hi ha cap inter\u00e8s a sortir al carrer si no \u00e9s per necessitat\u201d, assegura Romero, perqu\u00e8 \u201csi un nen amb autisme es posa malalt tamb\u00e9 \u00e9s molt complicat explicar-li qu\u00e8 li est\u00e0 passant\u201d. \u201cEstan fent un gran esfor\u00e7 per quedar-se a casa i establir una nova rutina, la qual cosa no \u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 tots els dies s\u00f3n iguals. El que estem veient \u00e9s que a molts nanos els estan sortint comportaments compulsius, i no passa res, s\u00f3n mecanismes d\u2019autoregulaci\u00f3 que els donen seguretat. Nom\u00e9s si ho fan d\u2019una manera angoixada \u00e9s quan s\u2019ha de sortir al carrer\u201d, afegeix.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, en els darrers dies han sorgit informacions sobre infants i adults amb autisme que eren increpats i insultats a diversos llocs d\u2019Espanya mentre anaven pel carrer, per gent que els escridassava des de les seves cases perqu\u00e8 es pensaven que s\u2019estaven saltant el confinament. A Autismo Diario els anomenen la Gestapo de los balcones<\/a><\/em>, i s\u2019hi poden llegir testimonis com el de\u00a0Cristina Paredero<\/a>, la qual va haver de sentir com una senyora li deia que no semblava que tingu\u00e9s cap discapacitat perqu\u00e8 estava capacitada per caminar, despr\u00e9s de renyar-la a crits i amena\u00e7ar-la amb trucar a la policia perqu\u00e8 s\u2019havia aturat una estona a la via p\u00fablica amb el seu company. Entre els socis d\u2019Aprenem tamb\u00e9 s\u2019han viscut episodis desagradables aix\u00ed, encara que no estan sent la norma.<\/p>\n Per xarxes socials han corregut diverses iniciatives per evitar els insults, com les que aconsellen a les mares i pares dels infants amb TEA que s\u2019identifiquin amb armilles reflectants o amb un bra\u00e7al blau, el color que avui hauria d\u2019il\u00b7luminar molts edificis p\u00fablics, com passa cada 2 d\u2019abril, amb motiu del Dia Mundial de Conscienciaci\u00f3 sobre l\u2019Autisme. Les entitats de refer\u00e8ncia no critiquen aquestes propostes, segurament benintencionades, per\u00f2 tampoc les secunden. La confederaci\u00f3 Autismo Espa\u00f1a va publicar un comunicat dissabte passat<\/a> on aclaria que ning\u00fa t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de rec\u00f3rrer a elements identificatoris, que \u201cpoden arribar a ser fins i tot estigmatitzadors\u201d, i recomanava dur \u00fanicament a sobre l\u2019acreditaci\u00f3 de persona amb discapacitat. A banda, advertia que fins i tot d\u2019aix\u00f2 se\u2019n podria fer un mal \u00fas. Igual que hi ha gent que passeja el gos quatre cops al dia, podria comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer gent que per sortir a fer un volt es posa un bra\u00e7al blau.<\/p>\n\n
Els mocadors blaus<\/h3>\n