Montserrat Padilla \u00e9s infermera a l’Hospital de Martorell, un hospital comarcal que tot i el seu volum s’ha vist afectat plenament per la COVID-19. El virus ha modificat el dia a dia del centre i ha provocat la reestructuraci\u00f3 de molts dels seus serveis.<\/p>\n
Parlem amb Padilla de com el m\u00e9s dolor\u00f3s \u00e9s acomiadar des de la dist\u00e0ncia les persones m\u00e9s greus i com aix\u00f2 est\u00e0 impactant en la feina del personal sanitari.\u00a0Tamb\u00e9, i una vegada m\u00e9s, la denuncia principal \u00e9s la manca de material.<\/p>\n
Quin \u00e9s el vostre dia a dia a l’Hospital de Martorell?<\/strong><\/p>\n Tenim una mica de tot. Des de pacients que hem de corre i els hem de derivar, pacients que arriben molt justets i veus que no es podr\u00e0 fer massa i acaben morint… Els hi donem confort fins a l’\u00faltim dia per\u00f2 \u00e9s molt trist. No hi ha fam\u00edlia ni ning\u00fa proper amb ells. Estem nosaltres per\u00f2 \u00e9s molt dur.<\/p>\n Despr\u00e9s tamb\u00e9 hi ha casos de gent que quan est\u00e0 m\u00e9s estable podem derivar cap a l’hotel que tenim habilitat i aix\u00f2 es porta millor.<\/p>\n En general el dia a dia \u00e9s molt estressant. La part que marxin sols \u00e9s molt dura.<\/p>\n Quins recursos utilitzeu per arribar a les fam\u00edlies? S’han sentit moltes iniciatives aquests dies.<\/strong><\/p>\n La setmana passada em vaig trobar amb un cas d’un avi, molt agradable pobret, que no duia res. No tenia m\u00f2bil ni tan sols les seves ulleres perqu\u00e8 havia ingressat d’urg\u00e8ncies. De les donacions que anem rebent a l’hospital, que estan super b\u00e9, hi ha una que ha consistit en uns tel\u00e8fons petitons que es poden rentar, que es poden posar sota l’aixeta. Parlem amb els familiars perqu\u00e8 es baixin una aplicaci\u00f3 i es connectin i aix\u00ed poden fer videotrucades.<\/p>\n Vaig portar el m\u00f2bil a l’habitaci\u00f3 i el pobre home va poder veure a la seva filla, als n\u00e9ts, a la seva dona i va parlar amb ells una estoneta. La veritat \u00e9s que poder fer aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9.<\/p>\n A banda, encara que no els puguin veure, si els hi volen portar algun efecte personal com un m\u00f2bil o les ulleres en aquest cas o un llibre doncs tamb\u00e9 ho acceptem. Ho deixen a la recepci\u00f3, ja que no poden accedir a les instal\u00b7lacions de l’hospital, i nosaltres els hi facilitem.<\/p>\n Heu de mantenir tamb\u00e9 aquesta dist\u00e0ncia de seguretat i encara que pugueu fer de missatgeres per\u00f2 tota la part m\u00e9s humana que de sempre s’ha tingut des d’infermeria s’ha perdut en no poder tenir contacte. Entenc que poder presenciar i facilitar aquests gests us reconforta.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, la veritat \u00e9s que s\u00ed que serveix. Tenim una mica de tot. Hi ha moments que estem contents per\u00f2 hi ha moments que plorem bastant.<\/p>\n La saturaci\u00f3 tamb\u00e9 us ha marcat difer\u00e8ncies a les rutines entre treballadors. Us impedeix compartir aquests moments de dificultat?<\/strong><\/p>\n Ha canviat la situaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que aqu\u00ed a l’Hospital de Martorell som com una petita fam\u00edlia. Tot i que hem tingut prou baixes de companys, alguns que han estat molt malament, altres que han estat malament per\u00f2 ja s’estan recuperant i estan tornant una altra vegada, la veritat \u00e9s que entre nosaltres ho portem bastant b\u00e9. Fem un bon equip i ens donem suport. Parlo a nivell d’infermeria, supervisors d’infermeria i auxiliars. Hi ha dies que si tenim algun problema, en algun moment \u00e9s f\u00e0cil que facis una mica de davallada per\u00f2 sempre hi ha alg\u00fa que et d\u00f3na suport.<\/p>\n Des de l’Hospital tamb\u00e9 us han facilitat ajudes?<\/strong><\/p>\n Tenim suport psicol\u00f2gic. Es va crear un grup de whatsapp des de l’hospital que funciona com a canal i on hi som tots els treballadors. No podem escriure per\u00f2 si rebre informaci\u00f3. Per all\u00e0 ens van explicar que hi havia un equip de psicologia al qual ens podr\u00edem dirigir.<\/p>\n A nivell de salut mental ens han ofert suport de tota mena per\u00f2 el qu\u00e8 ens passa \u00e9s que tenim manca de material… Anem justets per\u00f2 de moment anem fent.<\/p>\n S’han marcat protocols des de l’Hospital pel que fa a la comunicaci\u00f3 amb les fam\u00edlies? Com ho feu?<\/strong><\/p>\n S’han repartit els metges de tal manera que hi ha uns quants que es dediquen a passar visites i altres que es dediquen a trucar als familiars i explicar o b\u00e9 l’evoluci\u00f3 o b\u00e9 que hi ha hagut una defunci\u00f3. Si es donen d’alta, si s’ha de traslladar, si ha empitjorat i s’ha de traslladar a un altre hospital… o per dir simplement que segueix estable.<\/p>\n Nosaltres en el full d’infermeria ho veiem si han parlat amb el fill i qu\u00e8 li han comunicat i tamb\u00e9 podem explicar aix\u00f2 als pacients ingressats.<\/p>\n De la mateixa manera qu\u00e8 ha canviat el contacte amb el pacient tamb\u00e9 amb els familiars… Per molt que pugueu recorre a oferir videotrucades.<\/strong><\/p>\n Avui en dia tamb\u00e9 la majoria de malalts tenen m\u00f2bil per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que quan empitjoren clar aquest recurs ja no el tenen i una videotrucada no farem si no estan b\u00e9. Aleshores ja \u00e9s el metge el qui truca i el qui va explicant l’evoluci\u00f3 fins que els hi diu que ha mort…<\/p>\n Fer entendre aix\u00f2 als pacients s\u00ed que es deu veure diferent segons la seva edat.<\/strong><\/p>\n S\u00ed perqu\u00e8 els m\u00e9s grans es posen molt neguitosos, molt. I, clar, si estan molt justets, es troben sols, potser es tracta d’un avi que era molt aut\u00f2nom i de sobte quan ingressa veu que no es pot aixecar… Res ajuda. Nosaltres estem amb ells i els intentem facilitar tot per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil dur-ho b\u00e9.<\/p>\n Els que comparteixen habitaci\u00f3 encara poden tenir una mica de conversa i es relacionen per\u00f2 els que estan sols, no. A l’Hospital tamb\u00e9 els hi han facilitat targetes de televisi\u00f3 gratu\u00eftes perqu\u00e8 puguin veure-la i distreure’s. Aix\u00f2 no pal\u00b7lia el malament que estan per\u00f2 facilita les coses i suma per ajudar tot el que es pot.<\/p>\n Aquesta dedicaci\u00f3 requereix temps. Amb les baixes que comentaves, heu vist que us costa m\u00e9s arribar?<\/strong><\/p>\n Nosaltres som de portar entre 10 i 12 pacients per infermera i ara ens han baixat les r\u00e0tios a 8 per\u00f2 perqu\u00e8 no executem una din\u00e0mica normal. Trigues m\u00e9s de l’habitual entre que et vesteixes, entres, et vas traient capes… Per\u00f2 ni que costi sempre trobes un moment perqu\u00e8 saps que estan passant-ho malament. Intentem aix\u00ed estar una estona amb ells, amb alguns aprofitant el temps de la higiene. Amb els que s\u00f3n aut\u00f2noms igualment els hi preguntes sovint com estan perqu\u00e8 xerrin una mica i els hi deixes clar que est\u00e0s all\u00e0 amb ells, encara que estiguin sols familiarment parlant.<\/p>\n Us est\u00e0 costant adaptar-vos? Com porteu els torns?<\/strong><\/p>\n Jo vaig estar molts anys a planta per\u00f2 vaig passar a laboratori per reducci\u00f3 d’horari en tenir dos fills petits. Ara he passat de nou a planta… Des que ha comen\u00e7at tot s\u00ed que he tingut dies de descans per\u00f2 s\u00ed que he passat de fer mitges jornades a gu\u00e0rdies senceres. S’ha hagut de fer aix\u00ed perqu\u00e8 amb tantes baixes i tanta feina anem \u00aba lo que puedas y donde puedas\u00bb.<\/p>\n Els caps de setmana o fem mig dia els dos dies o 13 hores un dels dos. Ens ho pregunten i respecten bastant el qu\u00e8 cadasc\u00fa demana per\u00f2 anem fent dia a dia. No s\u00e9 si el cap de setmana vinent em necessitaran.<\/p>\n Per les persones que no estaven tant en primera l\u00ednia trobar-se amb pacients m\u00e9s greus estan afectant?<\/strong><\/p>\n L’Hospital de Martorell en ser un comarcal molt petit totes hem passat per planta. M\u00e9s o menys sabem com va tot l’hospital. \u00c9s diferent un gran que agafaria molta m\u00e9s cosa. Ser petit fa que sigui m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n No es fan consultes, no es fan extraccions… moltes coses no estan operatives i ara estem tots ubicats a planta. Per\u00f2 insisteixo, sempre pregunten per quins torns pots fer i fins i tot ens deixen que ens canviem entre nosaltres els serveis per poder estar una setmana seguida a un mateix lloc i treballar m\u00e9s tranquil\u00b7la sense anar-te canviant de pacients cada dia.<\/p>\n Entenc que ser petits i que us conegueu tots m\u00e9s ajuda i fa fam\u00edlia<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Ens veiem i anem cansats i a alguns s\u00ed que ens est\u00e0 tocant una miqueta per\u00f2 ens fa il\u00b7lusi\u00f3 veure’ns…<\/p>\n Heu xerrat d’expectatives de futur?<\/strong><\/p>\n Diumenge de gu\u00e0rdia ho coment\u00e0vem a l’hora de dinar i estem desanimats. No veiem el final, ni com acabar\u00e0 aix\u00f2, ni qu\u00e8 passar\u00e0. No vam saber arriscar-nos a pensar en dates.<\/p>\n De dissabte a diumenge ens van dir que hi havia menys ingressos i semblava que la cosa baix\u00e9s per\u00f2 de diumenge a dilluns un altre cop estava ple. No ens plantegem quan acabar\u00e0. Anem treballant el dia a dia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Montserrat Padilla \u00e9s infermera a l’Hospital de Martorell, un hospital comarcal que tot i el seu volum s’ha vist afectat plenament per la COVID-19. El virus ha modificat el dia a dia del centre i ha provocat la reestructuraci\u00f3 de molts dels seus serveis. Parlem amb Padilla de com el m\u00e9s dolor\u00f3s \u00e9s acomiadar des […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":21856,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2152],"class_list":["post-21827","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21827"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21827\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}